Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clúster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clúster. Mostrar tots els missatges

27 de novembre 2023

Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout

Reptilian Brewery

HERETIC 

Premis acabats de guanyar:

  Medalla d'or en la categoria "british beer"


Millor cervesa sense gluten:

Millor cervesa en categoria general segons puntuació:

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 27-11-2023
Lot: L230044
Cad: 10/10/2026

Dades tècniques

Alcohol: 8,5%vol
Color... marró molt fosc a negre
Amargor: 50 IBU
Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats.
Estil declarat: Imperial Stout
Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm)

Avaluació sensorial

Aspecte

Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra.

Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat

 

Aromes en nas 1

Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés.

Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada.

També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma.

No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent.

Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat.

Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia.

No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau.

Boca 2

Efervescència fina i lleugera.

Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència.

L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé.

Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats.

Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats.

Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant.

L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny.

Còrpora 

 Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada.

Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes.

L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat.

L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor.

Aromes 2

[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma]

Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda.

En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la Painettone d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau.

En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents.

El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid.

Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona.

Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent.

Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé.

Boca 2 

 Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat.

Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase.

Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima.

Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant.

Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa.

Aspectes generals

Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada.

Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc.

No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. 

D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor.

Conclusions

Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta.

Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema.

Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles.

Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat.

Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades.

Referència BJCP:

20C. Imperial Stout: https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html




27-11-2023

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

19 d’octubre 2023

Avaluació - Cervesa de collita de llúpol

Clúster de la cervesa artesanal

Cervesa de collita de llúpol

Data de l’avaluació personal: 18-10-2023
Avís: aquesta és una avaluació personal que he fet tot sol. No té cap valor general ni estadístic.
Presentació: llauna d’alumini gran.
Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar aquesta sèrie d'articles.

Descripció sensorial

Aspecte

Escuma

De color perfectament blanc, generosa, densa, molt persistent i formant bones adherències.

Cervesa

De color groc, lleugerament tèrbola, amb una mica de sedimentació al final.

Aromes 1

Amb escuma

Forta olor d’herba, de resina, de fusta. També apareix quelcom de pera, pebre i tabac. Tot molt fresc.

Sense escuma

Les olors d’herba fresca i de tabac es barregen amb la de galeta. L’olor de saba es fa dominant, seguida per la resina. La saba és el que imparteix una olor forta i principal molt verda.
Es poden apreciar olors dolçants i afruitades. De moment, però, es pot distingir bé un perfil de llaminadura.
L’aroma de cítric també és notable tot i que ha necessitat un temps per a aparèixer. Principalment, puc descriure llima i llimona.
La fruita, a la llarga es pot resoldre vagament en pera.
Es pot apreciar un fons de barreja de tabac cremat i de tabac verd. Més enllà podem trobar fusta verda i bastó de regalèssia. Aquest darrer, un cop identificat, es fa evident.
Insisteixo en una sensació general de molta verdor.
 

Boca 1

Efervescència inicialment notable, però fina.
Immediatament, apareixen algunes notes cítriques (i fins i tot, una mica àcides) acompanyades de fusta i de regalèssia fresca. També fa acte de presència el tabac. Aquest darrer persisteix bastant.
L’amargor és molt lenta i molt moderada. Va progressivament augmentant però sense arribar a cap posició dominant. En un principi, té algun punt metàl·lic, no és gens punyent i és bastant balsàmica. A la llarga, potser és secant i convida a beure més.
De fet, amb el temps, la sensació final és notablement balsàmica.
Cap al final, també es pot distingir una bonica nota lleugerament i agradablement dolçant amb notes de galeta i magdalena.
Com deia, l’acabament és més aviat secant. Una característica moderada, lenta i persistent.
 

Aromes 2

En la segona passada, ja estem preparats i el producte ja no és tan sorprenent. L’olor de tabac inicia l’aprehensió i després, es pot identificar molt bé la saba fresca i l’herba acabada de tallar (potser és el mateix).
També em recorda una mica l’amanida d’espinacs frescos.
La sensació de tabac evoluciona i introdueix nocions de fustes, vella i verda, amb notes de sotabosc. Potser una mica de terra.
Els tocs cítrics necessiten un bon temps per manifestar-se. Llima i llimona. Potser kiwi (?).
El perfil de malt, com és d’esperar, és discret tot i que és de bona qualitat, aportant galeta Maria i magdalena.

Boca 2

Efervescència fina, elegant, molt ajustada.
Cos modest, però textura altament suau.
L’amargor és lenta, molt moderada i s’escampa molt regularment en la boca (rodona).
Es combina molt judiciosament amb l’efervescència i l’acidesa subjacent per conformar un complex fresc i especialment bevible.
Aromes de llima i de llimona, quelcom de pera i també alguna cosa de fusta de xiprer.
Tot plegat, un perfil general molt «verd», fresc i reconfortant.
En aquesta fase, el tabac és molt més discret.
A la llarga, l’amargor es nota bé sense ser gaire intensa. És particularment persistent. Les seves característiques principals són la sequedat i el balsàmic. També hi ha una mica de metàl·lic, però tot just afegeix una mica de presència al conjunt amarg. No hi ha cap mena de punyent ni d’astringència.
Al final, el conjunt en boca pica una mica. Una sensació gens persistent.
 

Aspectes generals

Una cervesa molt fàcil de beure, molt refrescant i curiosament aromàtica.
Imaginem que és fàcil de pair.
Passa mitjanament la set.
Cos mitjanet, sense gaire pes, però textura molt suau.
Aquesta darrera característica es combina molt agradablement amb l’acidesa subjacent, l’efervescència i l’amargor per conformar una amalgama molt atractiva en boca.

Altament complexa i impactant, amb moltes aromes aportades pel llúpol. Però no es tracta de res extrem.
Molt amable, fresca i persistent. Molt clarament decantada cap al llúpol.
Diria que la frescor, la verdor i la fusta dominen clarament el panorama olfactiu.
I crec que aquesta frescor és difícil d’obtenir amb llúpols secs.

Al final, molt subjectivament (o encara més que fins ara), em trobo davant d’una cervesa molt fresca i lluminosa. Com una clariana al mig d’un bosc frondós.
 
 
 Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar aquesta sèrie d'articles.
 

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

20 d’abril 2023

Avaluació - SUBMARINA - DOUBLE CHOC

Submarina Brewing

DOUBLE CHOC

Imperial [chocolate] Stout 

Dades tècniques

Només disposo d’aquestes dades:
Alcohol; 11%Vol.
Recipient: llauna 33 cl.
L: 23008
Cad: 13/04/2025. (Dedueixo que la data d’elaboració o d’envasament deu ser el 13-04-2023.

Ingredients:

Malt d’ordi, malt d’avena, llúpol, llevats, cacau en pólvores, cacau engrunat (nibs) i puré de figa.

Avaluació sensorial

Avis: aquesta avaluació està feta a consciència, però he de dir que estic sol a fer-la. Això vol dir que només té valor d’opinió.

Aspecte

Escuma colrada, mitjanament densa i molt poc persistent. De fet, ha costat fer-ne ni que sigui una mica. No produeix adherències.
Cervesa de color marró molt fosc, gairebé negra. En aquest terreny, és més una Porter.

Aromes 1

Si no hagués sabut que es tractava d’una cervesa amb puré de figa, hauria parlat d’alguna cosa fresca, dolça i aromàtica no gens habitual en la cervesa. Potser hauria pensat en alguna fruita indefinida. I hauria donat unes quantes voltes al pot fins que, tal vegada, hagués endevinat de què anava. Bàsicament, els que avaluem cervesa, tenim una referència d’opcions possibles per a identificar aromes. No podem tenir-les totes en ment. I la figa no sol ser un additiu gaire habitual si bé, la seva evocació, en cerveses de maduració llarga en fusta, es pot donar de forma bastant discreta.
Dit això, el primer que apareix, el primer que apareix és l’olor de figa. Molta olor.
També són molt còmodes de distingir les olors de xocolata negra, de cacau pur i de cafè.
Es pot igualment descriure una nota de cendra.
L’alcohol es fa notar. No ve acompanyat de cap olor de dissolvent.
L’olor de figa funciona com una mena de núvol difús que ho engloba tot sense tapar res.
M’agradaria trobar més coses a dir, però cal dir que aquest perfil que hem descrit és molt fort, molt impactant, i no sembla que càpiga l’opció que permeti l’expressió de cap més aroma.
Potser podrem afegir una discreta nota mentolada. Però potser és un efecte introduït per la figa. No sé.
 

Boca 1

Cos enorme, molt rodó, voluminós.
Textura molt suau, cremosa, vellutada.
Efervescència molt fina, gens agressiva, però lluitant fort per alleugerir el conjunt.
Amargor lenta, discreta, principalment balsàmica.
Fortes i evidents aromes de xocolata i de cacau. Més endarrere, aromes de cafè.
Es pot trobar alguna forma d’acidesa. Però no presenta cap problema: ajuda a treure pes al conjunt i a fer-lo més bevible. No vé acompanyada de cap aroma concreta.
A mesura que l’exemplar s’escalfa, apareix més llúpol. Però no es pot parlar, de moment, de res més que d’amargor. Les possibles aromes de llúpol es troben completament subjugades pel conjunt principal de xocolata/cacau.
En aquesta fase, la figa es nota poc. Aquest, però, es combina molt bé amb un cert aspecte balsàmic del llúpol per conformar un fons molt i molt refrescant que resta molt eficaçment pes al conjunt.
En el retrogust, les aromes de cafè i de figa fan una combinació molt encertada i curiosa.
El final és una mica secant. El conjunt és una mica dolçant, però no molesta gens perquè queda molt ben compensat per l’aspecte secant de l’amargor. Al final, no sé si és dolça o no... En qualsevol cas, no trobo cap element que em pugui fer pensar en res embafador.
A la llarga, el llúpol acaba adquirint una mica de protagonisme i refresca moltíssim, un pèl punyent, arrodonit per un lleu toc metàl·lic.
Podem descriure una petita nota astringent que es troba amplament compensada per la dolçor. 


Aromes 2

Just després d’abocar la segona tanda, trobo acetat d’etil. Per sort, de seguida és tapat per les aromes més «normals».
Apareix cafè, xocolata negra i cacau pur. En aquesta segona passada, la figa és molt menys evident. Trobo que domina el torrefacte del cafè amb, malauradament, l’acetat d’etil. Però no és un efecte permanent a part que no trobo que acabi de ser alguna cosa especialment desagradable (tenint en compte que va desapareixent).
Una mica a la retirada, es pot notar un bon to balsàmic, prou fort per a fer contrapès a tot allò que hem descrit abans. Aromàticament, aquesta sensació ve acompanyada d’olors d’herba i notes cítriques.
Amb el temps, l’aroma de figa torna i ajuda a refrescar i treure pes al conjunt.
És difícil trobar més coses. L’impacte dels aspectes torrefactes és molt fort i cobreix qualsevol subtilitat complementària. De totes maneres, tampoc crec que estiguem perdent-nos en aquesta mena de detalls. Aquesta producció vol ser contundent, dominada per aspectes torrefactes, xocolates i acompanyat de figa. Fins i tot diria que l’aroma de cafè és sobrevinguda. 

Boca 2

De nou, el que primer ens arriba, és el cos molt rodó i la textura extraordinàriament suau i cremosa.
L’efervescència és més eficaç en aquesta segona etapa. Es nota més intensa, fina i molt refrescant.
Altre cop, trobem un punt àcid que continua fent la feina de treure pes al perfil de malts i additius. Això també ajuda a fer la cervesa cada cop més bevible malgrat la «massa» càlida inicial.
Aromes de cafè, xocolata i cacau pur també en boca.
Amargor discreta que entra amb un cert retard i aporta molta frescor. Es combina bé amb l’alcohol.
L’efecte secant també apareix, notable, però res exagerat.
Impressiona molt favorablement aquesta construcció en una oposició entre efectes «espessos» i molt càlids i la frescor que procedeix de fonts diverses. Crec que aquí és on trobem el «joc» principal d’aquesta cervesa.
No acabo de saber si la figa contribueix gaire en aquesta estructura. Especialment en boca. Potser introdueix una mica de dolçor, potser aporta un complement aromàtic fresc. No ho sé. No m’atreveixo a dir que no la noto en aquesta fase. 

Criteris generals

Molt bevible malgrat el pes inicial. Passa mitjanament la set.
La qüestió de l’equilibri no és fàcil de tractar. Aquesta cervesa té fases diverses en les quals pot dominar un perfil principal o un altre. Crec que podem parlar d’un cert equilibri però a nivells molt alts d’intensitat. Pensant-hi bé, no la trobo massa equilibrada, però molt ben compensada.
L’impacte aromàtic és bastant fort i tàctilment, és superlatiu. Sense cap mena de vulgaritat, sense esclafar res.
Un producte molt ben fet, ben pensat. Sense defectes que jo conegui. 

Recomanació de maridatge acústic:

Podem provar combinació amb això (també treu molt de pes):

https://www.youtube.com/watch?v=Asi_m0dmQak&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=20

o això:

https://www.youtube.com/watch?v=lgxQuzNCdQk&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=18

o encara això

https://www.youtube.com/watch?v=U3dDBBJQTd4&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=21

Llarga vida al jazz Manouche.

 

Nota final

Llicència de Creative Commons 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo,  ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020