Clúster de la cervesa artesanal
Cervesa de collita de llúpol
Data de l’avaluació personal: 18-10-2023
Avís: aquesta és una avaluació personal que he fet tot sol. No té cap valor general ni estadístic.
Presentació: llauna d’alumini gran.
Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar aquesta sèrie d'articles.
Descripció sensorial
Aspecte
Escuma
De color perfectament blanc, generosa, densa, molt persistent i formant bones adherències.
Cervesa
De color groc, lleugerament tèrbola, amb una mica de sedimentació al final.
Aromes 1
Amb escuma
Forta olor d’herba, de resina, de fusta. També apareix quelcom de pera, pebre i tabac. Tot molt fresc.
Sense escuma
Les olors d’herba fresca i de tabac es barregen amb la de galeta. L’olor de saba es fa dominant, seguida per la resina. La saba és el que imparteix una olor forta i principal molt verda.
Es poden apreciar olors dolçants i afruitades. De moment, però, es pot distingir bé un perfil de llaminadura.
L’aroma de cítric també és notable tot i que ha necessitat un temps per a aparèixer. Principalment, puc descriure llima i llimona.
La fruita, a la llarga es pot resoldre vagament en pera.
Es pot apreciar un fons de barreja de tabac cremat i de tabac verd. Més enllà podem trobar fusta verda i bastó de regalèssia. Aquest darrer, un cop identificat, es fa evident.
Insisteixo en una sensació general de molta verdor.
Boca 1
Efervescència inicialment notable, però fina.
Immediatament, apareixen algunes notes cítriques (i fins i tot, una mica àcides) acompanyades de fusta i de regalèssia fresca. També fa acte de presència el tabac. Aquest darrer persisteix bastant.
L’amargor és molt lenta i molt moderada. Va progressivament augmentant però sense arribar a cap posició dominant. En un principi, té algun punt metàl·lic, no és gens punyent i és bastant balsàmica. A la llarga, potser és secant i convida a beure més.
De fet, amb el temps, la sensació final és notablement balsàmica.
Cap al final, també es pot distingir una bonica nota lleugerament i agradablement dolçant amb notes de galeta i magdalena.
Com deia, l’acabament és més aviat secant. Una característica moderada, lenta i persistent.
Aromes 2
En la segona passada, ja estem preparats i el producte ja no és tan sorprenent. L’olor de tabac inicia l’aprehensió i després, es pot identificar molt bé la saba fresca i l’herba acabada de tallar (potser és el mateix).
També em recorda una mica l’amanida d’espinacs frescos.
La sensació de tabac evoluciona i introdueix nocions de fustes, vella i verda, amb notes de sotabosc. Potser una mica de terra.
Els tocs cítrics necessiten un bon temps per manifestar-se. Llima i llimona. Potser kiwi (?).
El perfil de malt, com és d’esperar, és discret tot i que és de bona qualitat, aportant galeta Maria i magdalena.
Boca 2
Efervescència fina, elegant, molt ajustada.
Cos modest, però textura altament suau.
L’amargor és lenta, molt moderada i s’escampa molt regularment en la boca (rodona).
Es combina molt judiciosament amb l’efervescència i l’acidesa subjacent per conformar un complex fresc i especialment bevible.
Aromes de llima i de llimona, quelcom de pera i també alguna cosa de fusta de xiprer.
Tot plegat, un perfil general molt «verd», fresc i reconfortant.
En aquesta fase, el tabac és molt més discret.
A la llarga, l’amargor es nota bé sense ser gaire intensa. És particularment persistent. Les seves característiques principals són la sequedat i el balsàmic. També hi ha una mica de metàl·lic, però tot just afegeix una mica de presència al conjunt amarg. No hi ha cap mena de punyent ni d’astringència.
Al final, el conjunt en boca pica una mica. Una sensació gens persistent.
Aspectes generals
Una cervesa molt fàcil de beure, molt refrescant i curiosament aromàtica.
Imaginem que és fàcil de pair.
Passa mitjanament la set.
Cos mitjanet, sense gaire pes, però textura molt suau.
Aquesta darrera característica es combina molt agradablement amb l’acidesa subjacent, l’efervescència i l’amargor per conformar una amalgama molt atractiva en boca.
Altament complexa i impactant, amb moltes aromes aportades pel llúpol. Però no es tracta de res extrem.
Molt amable, fresca i persistent. Molt clarament decantada cap al llúpol.
Diria que la frescor, la verdor i la fusta dominen clarament el panorama olfactiu.
I crec que aquesta frescor és difícil d’obtenir amb llúpols secs.
Al final, molt subjectivament (o encara més que fins ara), em trobo davant d’una cervesa molt fresca i lluminosa. Com una clariana al mig d’un bosc frondós.
Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de
Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar
aquesta sèrie d'articles.
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada