La qüestió de les races i les varietats
Al llarg del temps, pels motius que ja hem explicat, els francesos estigueren cogitant sobre què era el terrer. Però, ningú, al meu coneixement, parlà mai de les varietats de plantes o de les races d’animals que estaven pròpiament implantats en el territori concret on es volia decretar una protecció basada en el terrer. Podem entendre que l’arguïció no tenia raó de ser en la mesura que aquestes variants genètiques havien aparegut amb el temps, progressivament, per adaptació passiva i/o per pressió selectiva més o menys conscient dels agricultors i dels ramaders. En termes planers, si els animals viatjaven una mica, les plantes, gairebé no ho feien gens.
Per tractar del terrer o de les proteccions d'origen, les varietats genètiques es devien concebre com essent inherents a un territori concret. Potser podríem avançar que les races i les varietats vegetals formaven tan part íntegra del terrer que no feia falta parlar-ne.
Però aquí ho hem de fer perquè la situació ha canviat radicalment. Per mor de la industrialització i del rendiment, la diversitat hortícola i ramadera s’ha reduït molt substancialment. En 2021, l’ONU emetia un text que afirmava que …
Our global food system is the primary driver of biodiversity loss, with agriculture alone being he identified threat to 24˙000 of the 28˙000 (86%) species at risk of extinction. The global rate of species extinction today is higher than the average rate over the past 10 million years.
El nostre sistema alimentari global és el principal causant de la pèrdua de biodiversitat, atès que, només l'agricultura, ja és l'amenaça identificada per a 24˙000 de les 28˙000 (86%) espècies en risc d'extinció. La taxa global d'extinció d'espècies avui és superior a la taxa mitjana dels últims 10 milions d'anys.
En l’actualitat, doncs, el 86% de les espècies hortícoles estan en perill d'extinció. No queda absolutament clar si aquesta proporció és sobre les espècies cultivades o si s’aplica a totes les espècies vegetals possibles, o encara, si només estem parlant de les espècies en vies d'extinció. El cas és que, l’agricultura, l’ús i abús de terrenys per a cultius, l’ús de pesticides, i altres flagells d’origen exclusivament humà són una greu amenaça sobre la riquesa vegetal que havíem heretat i que estem trinxant a l’altar del benefici, del profit i de l’especulació. I això no és només un problema de gustos o de paisatge (tot i que ho és sense cap dubte). També implica diversos riscos com per exemple, entre molts altres, la dependència de l’agricultura i de la nostra alimentació respecte a unes poques multinacionals productores de llavors, sovint conxorxades amb la indústria química, activa productora d’adobs (Ex: Monsanto + Bayer)
Estem molt a prop d’alimentar-nos gairebé exclusivament d’allò que decideixen quatre psicòpates en un despatx de la City de Londres (per situar-ho en algun lloc que tothom coneix com un dels grans centres mundials de l’especulació ultracapitalista desbocada). I com a bons psicòpates que són, el nostre benestar, el benestar dels animals, la salut i totes aquestes coses que ens són primàriament necessàries, només els importen en la mesura que en poden treure benefici. La biodiversitat, queda clar i diàfan, no pinta res. I la qualitat sensorial o el paisatge ja vaguen en unes òrbites completament fora de la seva comprensió
En canvi, tinc tendència a pensar que aquesta biodiversitat forma part íntegra del que estem estudiant aquí: el terrer. Una planta que ha crescut en algun lloc «des de sempre» ha adquirit una especificitat genètica i unes característiques particulars (també sensorials) en relació amb el terreny on s’ha desenvolupat. Una raça de xais endèmica d’una zona concreta, que s’hi ha desplegat durant anys i panys, haurà adquirit unes característiques singulars que podran ser descrites com a locals, autòctones o com sigui que es vulgui qualificar això. I en conseqüència seran subjectes a ser reivindicades com a part d’un terrer.
Diria que, de forma més o menys implícita, les varietats hortícoles endèmiques i les races ramaderes formen part completament íntegra del terrer. Fent un pas més, podríem avançar que la càrrega genètica pot formar part de la definició del terrer.
Taula de matèries
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada