ANNEXOS
Annex 1:
UNESCO. Carta dels terrers.
Article 1.
Els terrers i els productes de terrers constitueixen un vast patrimoni cultural i biològic en el qual la diversitat és essencial en un context d’estandardització i d’uniformització generat per la mundialització dels intercanvis. Els terrers són espais únics per contribuir al desenvolupament durador dels patrimonis culturals i biològics, dels mètodes de producció, i dels sistemes alimentaris, a la satisfacció de les necessitats dels consumidors i a la cohesió de les societats.
Per tal de complir amb aquestes diverses contribucions al desenvolupament de les societats i de les economies, [els terrers] han de ser reconeguts per la comunitat internacional.
Article 2.
Els terrers són tot sovint portadors de cultures alimentàries fortament identitàries. Mitjançant els lligams estrets entre productes del terrer, la cultura alimentària local i coneixements tradicionals, els terrers contribueixen al reforçament de la seguretat alimentària dels pobles, a intercanvis mutus i al seu desenvolupament durador.
D’altra banda, davant dels reptes plantejats pel desenvolupament exponencial de mètodes i tècniques de producció agrícola actuals, les cultures alimentàries dels terrers es troben sovint al centre de les expectatives de nombrosos consumidors, tant en termes de nutrició, de salut, com en termes d’autenticitat i d’arrels culturals.
Article 3.
Els terrers i els seus productes han de poder ocupar tot el seu lloc en l’economia i el comerç en l'àmbit local, regional, estatal i mundial. Per això han de beneficiar-se d’un reconeixement públic i d’una protecció jurídica de les denominacions geogràfiques i de les habilitats [savoir faire] locals, criteris de la qualitat i de la riquesa de la seva diversitat. El dret a la propietat intel·lectual inherent als productes del terrer és, sota aquest punt de vista, un element essencial.
Article 4.
Els terrers, espais geogràfics vius i innovadors, arrelen en medis físics, biològics i humans específics, així com en coneixements i habilitats [savoir faire] i qualificacions dels homes, són llocs de creativitat i eines d’activació d’un desenvolupament durador.
En aquesta línia, els terrers han de ser objecte de recerques i estudis avançats per tal d’extreure lliçons sobre el que hi ha i promoure les innovacions i iniciatives que responguin de forma duradora a qüestions d’identitat (cultura, alimentació, reconeixement jurídic i valorització dels productes), de gestió responsable (patrimoni, biològic, formes de producció, entorn, paisatge) i de desenvolupament econòmic.
Amb aquesta finalitat, convé promoure tècniques i organitzacions favorables a l’aparició, la progressió i al renovament dels terrers.
Article 5.
Els terrers alberguen nombroses iniciatives de valorització del patrimoni cultural. Recolzant-se sobre aquests exemples, una xarxa internacional de sensibilització, d’informació i d’acció que reuneixi tots els actors concernits (OIG, ONG, institucions acadèmiques i científiques, societat civil, empreses, poders públics…) hauria de ser constituïda federant els actors dels terrers, agrupaments o individus conscients d’aquest repte.
També és indispensable augmentar la sensibilització, la informació i la implicació de les institucions concernides per respondre als reptes culturals dels terrers.
Article 6.
Totes les forces vives dels territoris i les poblacions han de ser informats i formats sobre aquestes qüestions de desenvolupament dels terrers: esdeveniments, exposicions, eines multimèdia, etc.
Annex 2:
Proposta de definició del Terrer
Un terrer és un espai geogràfic delimitat definit a partir d’una comunitat humana que construeix, al llarg de la seva història, un conjunt de rastres culturals distintius, de sabers, i de pràctiques fonamentades en un sistema d’interaccions entre el medi natural i els factors humans. Les habilitats [savoir-faire] aplicades revelen una originalitat, confereixen una tipicitat i permeten un reconeixement dels productes o serveis originaris d’aquest espai i, doncs, per als homes que hi viuen. Els terrers són espais vius i innovadors que no poden ser assimilats únicament a la tradició.
Annex 3:
Llistat de denominacions geogràfiques protegides (IGP-PGI) en matèria de cervesa:
TXÈQUIA
ALEMANYA
ANGLATERRA
LITUÀNIA
XINA
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada