La qüestió lingüística
Etimologia
Francès
Tant «terroir» com «terrer» procedeixen del llatí «terra». En aquesta llengua, «terra» vindria del sànscrit (ters [sec, àrid]) per via del grec (tersomai, τέρσομαι, [tenir set]). És interessant saber que aquesta arrel designa una «zona seca» en contraposició de les zones «molles» o «humides».
Les fonts consultades ens indiquen que, en francès, «terroir» procedeix del llatí popular «terrarorium» el qual ve del llatí clàssic, «territorium».
El rastreig històric de la paraula francesa dóna el següent:
Català
En Català, el «terrer» ha designat diverses coses, totes elles relacionades amb la «terra». Coromines en cita unes quantes. (La lectura del seu diccionari etimològic és positivament fascinant).
Aquesta darrera versió apareix per exemple, designant uns pilots de terra, un pendent rost de terra, una finca, una plana de terra, erma o no, etc. També es documenta quan defineix el lloc on es recull l'argila. I al final, el terrer i el terreny acaben designant pràcticament el mateix.
Semàntica
Francès
El concepte mateix de «terroir», en el seu sentit actual, procedeix doncs del Francès. Per tant, no ens sembla superflu parlar del seu sentit en aquest idioma. És interessant prendre coneixement de com el valor d'aquest mot ha anat evolucionant per arribar a designar més o menys el concepte actual. I també més o menys, intentarem incorporar-lo a la paraula catalana.
En Francès, la paraula «terroir» ha anat evolucionant cap a significacions noves que ja no designen només i simplement les coses de la terra, sinó també cap a sentits molt més precisos i alhora enrevessats que adquireixen matisos cada cop més especialitzats, variables i ambigus.
Resseguint algunes definicions històriques trobem que la significació de «terroir» inclou conceptes que descriuen coses i persones relacionades amb la terra, la seva proximitat o la seva composició.
Així, en 1694, el diccionari de l'acadèmia francesa ofereix diverses opcions:
[Acadèmia francesa: L'acadèmia francesa, gran màquina d’uniformització lingüística francesa, va ser fundada en 1634. Seria com el nostre IEC.]
Arribat el segle XVIII, es produeix un lliscament semàntic cap a territori i país. Així ja apareix en un diccionari (Richelet, 1706) on el terroir és …
Onze anys més tard es pot llegir:
«TERROIR, en terme d’Agriculture, n’est autre chose qu’une terre considérée selon ses qualités et propriétés : on dit que le vin a un goût de terroir, quand il a quelque qualité désagréable qui lui vient par la nature de la terre où la Vigne est plantée; et pour discerner le bon d’avec le mauvais terroir, on examinera s’il est trop humide ou trop sec, s’il est en état de se rétablir lui-même quand il est altéré, si ses productions sont vigoureuses, si sa couleur est d’un gris noirâtre, s’il est aisé à cultiver, s’il est meuble et sans pierre, s’il est uni, doux & comme de la cendre, & enfin s’il a une profondeur convenable à produire heureusement toutes choses. Un terroir aquatique & marécageux n’est bon que pour les Saules, les Aulnes, les Peupliers, & les Osiers. La Vigne demande un terroir sec & pierreux ; le bled un terroir gras & fertile. Le terroir des Landes ne se cultive point parce qu’il est trop ingrat. [TERROIR, solum.] » (Liger, 1715, t.2, 346.).»
TERROIR, pel que fa a l’agricultura, no és altra cosa que una terra considerada segons les seves qualitats i propietats. Així, es diu que el vi té un gust de «terroir» quan té una qualitat desagradable que prové de la naturalesa de la terra on es planta la vinya; i per distingir el bon «terroir» del dolent, examinarem si és massa humit o massa sec, si és capaç de recuperar-se ell mateix quan s’altera, si les seves produccions són vigoroses, si el seu color és d’un gris negrós, si és fàcil de cultivar, si és conradís i sense pedra, si és uniforme, suau i com la cendra i, finalment, si té una profunditat adequada per produir profitosament totes les coses. Un terrer ple d'aigua i pantanós només és bo per a salzes, alisos, àlbers i vímets. La vinya requereix un sòl sec i pedregós; el blat, un terrer ric i fèrtil. La terra de les Landes no es pot cultivar perquè és massa ingrata.
En aquesta darrera citació, és curiós notar com «terroir» no implica res positiu ni negatiu. Ens trobem en una definició essencialment descriptiva. Només s'entra en termes de qualitat quan el «gust del terrer» comporta una sensació «desagradable» a causa del tipus de terra on està plantada la vinya. La relació que comentarem més avall ja sembla existir, però la valoració que se'n fa depèn de si el «terroir» és bo o dolent.
En Català
Actualment, es troba la traducció «terrer» en molts textos de l'àrea lingüística catalana. Apareix, per exemple, en l'Optimot en les accepcions
núm. 6 - Conjunt de trets organolèptics del vi, especialment aromes i gust, que es deuen a la influència del sòl sobre el raïm.i núm. 7 - Terra on ha estat cultivada la vinya, que aporta aromes i gustos al vi que es produeix amb aquell raïm.
Observarem que l’Optimot limita la seva aportació a la vinya.
Com es pot veure, el sentit que volem fer servir ara és doncs relativament recent en els dos idiomes. En Francès, aquesta significació dataria aproximadament de mitjan segle XIX mentre que, en Català és encara més recent i deriva, com ja hem esmentat, directament de la francesa. En Anglès i altres idiomes, es fa servir simplement la paraula gal·la, especialment pel que fa al vi.
No podem acabar aquesta succinta revista sense parlar dels nostres veïns. En Occità, el que nosaltres designem amb terrer i en el mateix sentit inicial, s'anomena terraire. En aquest cas, es proposa una filiació lleugerament diferent:
Terraire, procediria més aviat del llatí territorium. Però aquesta paraula derivaria de terra amb un sufix afegit -itorium. Per tant, l'origen és tan semblant que és el mateix. En el cas de territorium, hi ha cert biaix atès que, actualment, la definició que se'n dóna té matisos geogràfics i, sobre tot, polítics. De territorium, es passaria doncs a terridor (antic occità).
Amb la substitució del sufix —itorium en —arium, es passaria al terraire que acabem de citar, amb una significació diversificada en la mesura que l’abbé Sauvage ens diu que designava primer les terres conreables pertanyents a una ciutat i, posteriorment, al suburbi d’una ciutat.
Resum
Creiem, doncs, que la paraula catalana «terrer» pot funcionar com a traducció del Francès «terroir». Seria complicat intentar demostrar que no comparteix etimologia. Tanmateix, el fet de designar un territori de producció agrària singular és posterior i manllevat de la versió francesa. Ambdues veus, tres si incloem la versió occitana, procedeixen del llatí terra – territorium per vies lleugerament diferenciades.
Per tant, creiem que podem fer servir «terrer» en aquest text, amb la significació de «terroir».
Taula de matèries
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada