10 de febr. 2015

Fitxes de degustació - Mont des Cats - Bière ambrée

MONT DES CATS 

 La broueria: 

Abbaye Sainte Marie du Mont des Cats 
2470 Route du Mont des Cats 
F-59 270 Godewaersvelde 
Tél. : 03 28 43 83 60 - Fax : 03 28 43 83 61 

L'Abadia de Mont des Cats o Abbaye Sainte Marie du Mont és una abadia trappista instal·lada a la part superior del Mont des Cats, en el territori de Godewaersvelde, al Flandes francès ( Nord- Pas-de-Calais). 
L'Abadia de Mont des Cats, fundada el 1826, va viure com altres monestirs de monjos trappistes (o trapencs) en autarquia gràcies a l’agricultura i la ramaderia. El formatge és i va ser un producte que permeté uns ingressos acceptables. 
En 1848, s’instal·laren una farga i una broueria a l’abadia. Originalment elaborada per al consum personal dels monjos, igual que totes les cerveses trapenques, era originalment de color marró, forta i saborosa de manera que era apreciada pels visitants. I la comercialització de la cervesa va començar. La cerveseria va ser modernitzada en 1896 i es va optar per produir cervesa rossa. En 1900, els 70 monjos de l’abadia tenien una cinquantena de treballadors externs. La producció de cervesa a l'abadia de Mont des Cats va parar en 1905 després del decret d'expulsió dels monjos estrangers -eren nombrosos al Mont des Cats. 
El monestir i la broueria foren totalment destruïdes pels bombardejos a l'abril de 1918. La broueria mai va ser reconstruïda. 163 anys després de la seva primera cervesa, la comunitat de monjos trapencs volia tenir una nova font d'ingressos a més de la fàbrica de formatges per poder cobrir les seves necessitats financeres, satisfer les necessitats de la comunitat, mantenir els seus edificis i contribuir a la seva tasca de beneficència. 
Al juny de 2011, l'abadia presenta la nova cervesa trapenca "Mont des Cats", una cervesa de color d’ambre elaborada a l'abadia de Scourmont (Chimay). Les dues abadies trapenques gaudien des de sempre d’una molt bona relació. Les dues comunitats van aplicar la solidaritat de l'Ordre de la Trappe per preparar aquesta recepta en una de les broueries més famoses en el món de les cerveses d’abadia. Aquesta col·laboració és part de la tradició monàstica (Que ja havia tingut lloc entre Chimay i Rochefort), com ho mana el document fundacional de l'Ordre del Císter al segle XII: la Carta de Caritat. 
No hem trobat res respecte a la recepta en concret. 

La cervesa: 


 Sense qualificació d'estil (a l'etiqueta ens posa un lacònic Bière Ambrée). Pressuposarem que és una "Belgian Strong Golden Ale" per les característiques de color, procedència i alcohol (7.4% en volum).
Ens recomanen una temperatura de servei de 6-8º C. He començat el tast a 6º C i anirà pujant progressivament fins, calculo, uns 10. 

Aspecte: 

Color ambre-robí. Transparent (fins que afegim el cul d'ampolla). Escuma abundant, de color os. Persistent i cremosa. Forma garlandes. 

Nas: 

Plàtan sobre fons de pa de pessic en primer pla. S'aprecien altres fruites madures com la pruna (groga), la pera i la poma madura. D'entrada també noto galeta i crosta d'ensaïmada. 
Quan passa el temps, comencen a aparèixer notes alcohòliques de dissolvent, però no molesten i les considero una part del tot. 
També es pot distingir amb una mica de dificultat un toc d'herba fresca. 
En resum, el perfil d'èsters és clar, possiblement és una cervesa que s'ha fermentat a més de 20ºC. Es noten alcohols de fusel de forma subtil però present. En principi no sembla una cervesa complexa però de mica en mica apareixen algunes coses. 

Boca: 

Perfil de pastisseria dolça (brioix), melmelada de pruna i plàtan. 
En boca es nota un toc bicarbonatat incòmode. No em queda clar si per una deficiència de l'aigua (no ho crec) o per efecte d'una amargor excessivament punyent. 
A mesura que s'escalfa la cervesa, apareix alguna nota de pell de taronja i coriandre. El final de la cervesa és especiat, amb pebre blanc sobre tot. 
L'amargor és massa persistent i no especialment agradable. 

Còrpora: 

Carbonatació alta. Cos mitjà (rebaixat perceptivament potser pel carbònic), sedós, no embafa. És fàcil de beure però el fons punyent degut a l'amargor li fa perdre punts. És una amargor incòmoda, llarga i "de baixa qualitat". No sé si per un problema de formulació o per alguna cosa deguda al trajecte entre França i Barcelona (me la van portar uns amics d'allà). 

Impressions generals: 

Una cervesa belga que, si no fos pel tractament del llúpol, podria ser catalogada "de tall clàssic". No té cap punt a destacar sobre els demés, no m'ha semblat equilibrada en cap moment (exacte, per culpa del llúpol) tot i que estic segur que la intenció era fer-la ben rodona. A part no m'ha donat tampoc sensació de bon conjunt, més aviat de cervesa amb potencial però mal acabada. Hauré de tastar-ne un altre exemplar en un futur per veure si ha sigut quelcom puntual o realment és així. 

Marc Roig Casanovas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada