02 de desembre 2012

Fitxes de degustació - Mönchshof - Bockbier



Kulmbacher MÖNCHSHOF
BOCKBIER
A la zona de Kulmbach, existia fa molt de temps un assentament en el que queden rastres que testimonien de la elaboració de cervesa fa una 3000 anys. Això és el que es diu sempre parlant de Kulmbach. Les dates queden per determinar amb exactitud (En algun altre lloc, he llegit 700 aJC). Sigui com sigui, sembla que Kulmbach disposa de les restes arqueològiques més antigues d'Alemanya pel que fa a l'elaboració de cervesa.

Realment, però, la Kulmbacher Bräuerei va veure el dia quan tres brouaters es van ajuntar per a muntar-se el negoci en 1846: Johann Wolfgang Reichel, Johann Konrad Scheiding i Johann Martin Hübner van fundar la Kulmbacher Reichelbräu que es va dedicar a elaborar i exportar cervesa des del principi. Com en la majoria dels casos, l'empresa va absorbir altres brouateries per tal d'ampliar cartera de clients i racionalitzar la producció (Sternquell, Braustolz i, més tard, Scherdel i Hof per acabar en 2005/2006 amb Würzburger Hofbräu).

En 1996, es van ajuntar quatre empreses per formar la Kulmbacher Bräuerei: Reichelbräu, Sandlerbräu, Mönchshof i EKU. Avui en dia, produeixen doncs les marques EKU, una doppelbock molt coneguda pel seu alt contingut en alcohol, Mönchshof (10 productes), una marca que produïa el concepte alemany de cervesa d'abadia (que no és el mateix que el concepte belga), la marca Kapuziner dedicada a les cerveses de blat (6 cerveses de blat), Sternquell (10 productes), Braustolz (10 productes), Scherdel (11 productes), Würzburger Hofbrau (6 productes), Bad Brambacher (Begudes sense alcohol) i Markgrafen (begudes sense alcohol). Un imperi.

Adreces:
Kulmbacher Brauerei
Aktien-Gesellschaft

Lichtenfelser Straße 9
95326 Kulmbach
Tel.: +49 9221 / 705-0
Fax.: +49 9221 / 705-292

Mönchshof significa la casa o el casal del Monjo. Aquesta brouateria produeix cerveses de la línia alemanya (Lager, Landbier, Kellerbier, etc) sota el paraigües conceptual dels monjos. Dit d'un altra manera, intenten dir-nos, amb el segell monacal, que les seves cerveses són especialment bones gràcies als materials que s'empren en la seva elaboració. Però és una cerveseria industrial més, més aviat honesta, amb productes ben acabats i seriosos, però sense més.

Kulmbach es troba a l'Est d'Alemanya, al Nord de Bayreuth a relativament poca distància de Txèquia a l'estat de Baviera, regió d'Alta Francònia.
La cervesa:
No disposem de gaire informació: L'etiqueta diu:
Caducitat: 21-05-2013. Lot: B1 03-25
Presentació: ampolla de 0,5L.
Alcohol: 6,9%Vol.
D.I. 16,5ºP.
Data de la degustació: 02-12-2012
Temperatura: massa freda.

Descripció:

En destapar:
Sobten olors de sotabosc barrejades amb caramel. Alguna cosa d'herba i un punt de DMS que desapareix de seguit.

Aspecte:
Cervesa perfectament transparent de color ambre clar. Escuma de color beix clar mitjanament persistent, irregularment espessa, formant garlandes.
En nas 1:
Olors de mel, de caramel i de crosta de pa. També es poden trobar notes de pera molt madura i sucre lleugerament cremat. Notes de pebre negre i d'herba en un segon pla. També podríem parlar d'una barreja de fruites roges però no es poden diferenciar ni identificar. Buscant una mica, trobem una lleugera nota de xocolata.

En boca 1:
Notes de caramel quasi cremat alguna olor de ferment fresc amb un punt de xocolata.
Efervescència justa, una mica picant. Acidesa gens menyspreable i amargor quasi nul·la. Parlaríem d'una nota cítrica que tira cap a llimona. 
El tast no és gaire llarg i s'acaba en una lleugera sequedat. El perfil del caramel és el que persisteix més, acompanyat d'una molt lleugera nota de xocolata.
No podem parlar d'una gran presència corporal. Contràriament al que diu l'etiqueta, el cos és mitjanet. En canvi, l'alcohol es nota menys del que podríem esperar en una cervesa amb 6,9º.
Una BOCK amable, en la línia ortodoxa de l'estil, sense una gran personalitat ni cap estridència.
 En nas 2:
Olors de caramel i de mel així com de crosta de pa ben torrada. Escalfant el producte podem notar alguna cosa de pebre negre i algun toc més aviat fluix d'herba. També acabem descobrint notes florals fresques que recorden el gerani o el llessamí. Tocs d'aigua de colònia també es fan notar.
En boca 2:
En primer lloc, podríem esmentar un punt àcid i un altre de saladet. Quasi res però hi són. El ferment es fa notar amb la crosta de pa i el caramel que es combinen molt bé per donar un caire típic de BOCKBIER.
Notes de fruites més aviat confitades (cirera, pera i potser poma així com, insistint molt, albercoc). 
Efervescència justa, un pèl picant.
Amargor seca, fluixa i ben combinada amb les notes de dolçor del malt. Aquest cop, el tast és més llarg. Un cop engolida la cervesa, l'amargor és invariable mentre que el caramel varia d'intensitat però es manté força estona. Molt al final podem notar alguna cosa de xocolata però quasi res.
Aromes de caramel, galeta i crosta de pa.
La cervesa és molt passadora, potser més del compte per una BOCK. Altrament, en segona instància i a més alta temperatura, el cos se'ns ha fet més consistent. No es pot dir que sigui especialment desalterant.
També caldria citar una molt lleugera nota d'oxidació (pols).
El retorn és lleugerament amarg amb notes de caramel.
Tastos ulteriors no aporten res de nou. Potser, a mesura que s'escalfa la cosa, podem notar alguna olor d'herba, de prat o de pastura.

Impressions generals:
Ja n'hem desgranat algunes durant el tast: una cervesa sense gran personalitat, un pèl massa àcida però completament integrada en el seu estil. Com ho dèiem al principi, aquesta marca garanteix una bona qualitat bàsica, bons materials, bones maneres, però una ortodòxia exagerada que acaba en un cru sense personalitat.
Una cervesa passadora, agradable, un pèl resistent a temperatures altes (13ºC). Sense més.


Nosaltres ens l'hem presa amb un arròs de muntanya mig al foc mig al forn i el resultat ha estat molt agradable: Cap de costella, ceba, tomàquet, brou de pollastre, all, romaní, farigola i arròs, clar!

2 comentaris:

  1. Aquesta és una de les primeres cerveses que vaig prendre quan em vaig ficar al món dels aficionats cervesers. Tinc un molt bon record d'ella, encara que ara, amb més experiència, trobo que és una cervesa sense massa pretensions però que es pot gaudir tranquil·lament.

    Des del principi em vaig enganxar a les cerveses Bock. Sobre tot quan vaig prendre la meva primera bock a Alemanya, en un restaurant a Heidelberg. Des d'aleshores em vaig enamorar d'aquest estil i cada any, quan les baixes temperatures del hivern m'ho faciliten, intento elaborar una d'aquestes cerveses. És un estil al qual no molts brouaters aficionats s'interessen. Potser perquè la seva elaboració implica molt d'esforç, complicacions i temps. Aquests tres factors normalment només es veuen justificats per cerveses molt fortes o llupulades. Jo gaudeixo molt quan l'elaboro. És un procés llarg però molt agraït on es pot gaudir molt del aspecte maltós d'una cervesa.

    Personalment m'encanta beure'm una Bock en una nit freda d'hivern. No massa freda i poc a poc. Per a poder apreciar la seva gamma de maltositat i dolçor mentre s'escalfa.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'estil Bock no gaudeix de gaire popularitat, però tard o d'hora vindrà la seva hora. Darrerament, he tingut la ocasió de provar unes BOCK i unes DOPPELBOCK que tumbaven. El problema potser és que són estils de baixa fermentació i que això requereix, entre brouaters casolans, unes instal·lacions una mica menys primitives que, per exemple, les que tinc jo aquí a casa.
      També cal dir ue no és fàcil trobar una bona bock per ací. Quan n'hi hagi més, potser la gent s'hi afeccionarà.
      Salut i merci per la participació.

      Elimina