Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verkostung. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verkostung. Mostrar tots els missatges

07 de desembre 2012

Fitxes de degustació - BOONT AMBER ALE - AVBC



BOONT AMBER ALE
Anderson Valley Brewing Company
El lloc:
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de Califòrnia. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley


La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.
Aquesta companyia va començar en 1987 en els baixos d'un brewpub anomenat Bockhorn Saloon (el bar de la banya de boc). Kenneth Allen volia crear les cerveses més suaus del que es podia trobar en la regió.
La producció màxima d'aleshores era de 10 barrils per partida (una mica menys de 1200 litres). Gràcies als premis que van guanyar, aquesta producció va quedar prou aviat insuficient i van haver de canviar de domicili per poder muntar una brouateria amb una capacitat triple (1996). Però la producció anava augmentant i van haver de trobar un altre lloc, completament nou, on van instal·lar una sala de cocció de coure procedent d'una brouateria alemanya que havia hagut de tancar portes. En aquesta nova instal·lació, es va apostar per la producció respectuosa amb el medi ambient de manera que l'energia necessària per totes les fases del brouat procedeix de la planta productora d'energia solar: Solar powered Brewery.

El 2010, el fundador Ken Allen es va retirar i va ser substituït per Fal Allen (que no és parent del primer, ves quina casualitat).

L'estil:
En les llistes europees, la "AMBER ALE" no existeix. El BJCP però, defineix una AMERICAN AMBER ALE (10B.)

Aromes: 
Aromes degudes al llúpol en sec o a addicions tardanes durant la cocció de llúpols de varietats americanes, entre baixes i moderades. El caràcter cítric del llúpol és comú però no obligatori. Perfil de malt entre moderadament baix i moderadament alt que, algun cop, pot emmascarar el perfil del llúpol i, a més, pot introduir olors de caramel.
Els èsters varien entre moderats i res. No hi ha Diacetil.
Aspecte: 
Entre color ambre i marró coure. Cap d'escuma blanc amb bona persistència. Normalment més aviat transparent tot i que les versions amb llúpol en sec poden resultar una mica tèrboles.
En boca: 
Olors de llúpols americans d moderades a fortes amb components cítrics, però no sempre. Les aromes de malt són entre moderades i fortes que, habitualment presenten primer una dolçor inicial de malt seguida d'una olor moderada de caramel (i altres cops, altres caràcters del malt però en quantitats inferiors). Les amargors de malts i de llúpols són habitualment equilibrades i es donen suport mútuament. Èsters de fruites entre moderats i res.  La dolçor del caramel i els gustos/olors del llúpol poden durar fins al final o a mig camí del final. No hi ha diacetil.
Còrpora: 
Cos entre mitjà a mig fort. Carbonatació entre moderada i forta. Acabat general "confortable" o agradable sense l'astringència que habitualment s'associa amb addicions importants de llúpols. Les versions més fortes solen introduir una certa escalfor deguda a l'alcohol.
Impressió general: 
És com una American Pale, però amb més cos, més riquesa de caramel i amb una balança més aviat decantada cap al malt (tot i que les addicions de llúpol són significatives).
Comentaris: 
En color, pot coincidir amb els colors de la AMERICAN PALE. Però les AMERICAN AMBER no són diferents de les PALE perquè són més fosques, sinó perquè tenen més notes de caramel, més cos i habitualment presenten un millor equilibri entre el malt i l'amargor. No hauria d'oferir fortes olors de xocolata ni caràcter torrat que podrien conduir a una AMERICAN BROWN ALE (tot i que petites quantitats d'aquestes notes són acceptables.)
Història 
En algunes zones, es coneix simplement com a RED ALE. Aquest estil es va popularitzar al Nord de Califòrnia on s'aprecien especialment els perfils forts de llúpol. Després es va escampar pel Nord Est Pacífic dels EEUU per finalment expandir-se per tots els EEUU.
Ingredients. 
Malts Pale, típicament americà de dues carreres. Malts Crystal mitjans a foscos. Pot també contenir grans especials que afegeixen caràcters suplementaris i originalitat. Normalment s'usen llúpols americans, sovint amb notes cítriques, però també se'n poden fer servir d'altres. Aigües amb Sulfats i Carbonats.
Especificacions tècniques: 
D.I. 1.045 – 1.060
D.F. 1.010 – 1.015
EBU's: 25 – 40
EBC: 20-34 (SRM: 10 – 17)
Alcohol: 4.5 – 6.2%Vol.
Exemples comercials: 
North Coast Red Seal Ale, Tröegs HopBack Amber Ale, Deschutes Cinder Cone Red, Pyramid Broken Rake, St. Rogue Red Ale, Anderson Valley Boont Amber Ale, Lagunitas Censored Ale, Avery Redpoint Ale, McNeill’s Firehouse Amber Ale, Mendocino Red Tail Ale, Bell's Amber

La cervesa:

Ingredients:
Malts: Malt Pale de 2 carreres; Crystal (40 i 80L)
Llúpols: Columbus, Bravo, Liberty, MtHood, Northern Brewer. 

Especificacions tècniques:
EBU: 15
D.I. 13,5 Pº
D.F. 2,7ºP
Alcohol: 5,6%Vol. 
Presentació: Ampolla de 330mL.
Caducitat: (?)
Lot(?)
Data del tast: 18/11/2012
Temperatura: 8ºC 

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de pa i de caramel. Alguna nota d'herba amb un puntet lleugerament punyent d'ortiga.
Aspecte:
De color de coure, gairebé perfectament transparent. Escuma prou densa, persistent i formant garlandes.
En nas 1:
Primer apareixen les olors del llúpol; herba i alguna cosa de resina. Després, molt ràpidament, sorgeix el malt amb aromes de pa de quilo i de caramel. De moment no trobem gaire més coses perquè la cervesa està massa freda. Així entre bastidors, podríem insistir i trobar alguna cosa cítrica que podríem anar definint en taronja. Equilibri lleugerament decantat cap al llúpol.

En boca 1:
Cos entre mitjà i fort. Bones olors de malt, però especialment complexes. Concretament caramel i pa (la crosta).

Poca efervescència.
L'amargor es fa present després del glop, un cop empassada la cervesa. En boca es nota més el llúpol: tall de planta grassa, saba de gramínia.
El tast és llarg i l'amargor es manté durant tot ell, amb notes seques, un pèl picants.
No trobo perfil del ferment. Potser podríem citar alguna cosa de pebre negre però ja seria extremar una mica.

En nas 2:
Domina l'herba amb tocs de resina i de pebre. A la llarga apareix una nota de sucre lleugerament cremat. Aquest cop i amb molta escuma, no trobo res de crosta de pa. He de dir que el perfil del malt, de moment, és molt discret cosa que sorprèn en una cervesa d'aquesta color.
Rebaixada l'escuma, podem trobar taronja (confitada) i caramel.
Taronja confitada
En boca 2:
Pebre negre, crosta de pa i un rastre sofrat que podria ser DMS. Tacte molt lleugerament aspre i acidesa molt cap al final. També podem tornar  identificar caramel i alguna cosa de toffee. L'amargor no és gens immediata. El seu aspecte més notable només es nota després d'empassar. A la llarga, també podem apuntar una nota d'astringència. L'amargor, l'astringència i l'acidesa no són fortes però en canvi sí que són molt persistents. Al final, el retorn es fa amb una amargor més aviat seca i notes de caramel.

En nas 3:
Herba fresca acabada de tallar. Amb un bon gruix d'escuma, podem identificar el ferment fresc però no és gaire pregó. Olorant a distància del got (10 cm), trobem olor de taronja, o millor de pastís de taronja, de pa de pessic amb taronja confitada. 
Coca de taronja
 També hi ha un toc vegetal que no aconsegueixo identificar. S'assembla molt a l'herba però és més "dur". S'assembla al tall de fulla d'heura, però és menys metàl·lic...
A la llarga i ara sense escuma, es pot notar bé el caramel lleugerament cremat i el toffee.
Caramel líquid
En boca 3:
Lleuger toc sofrat, quasi res. Taronja, bastant, i també caramel.
Tacte bastant dens. Cervesa molt passadora, gens dura tot i que ofereix una mica de resistència deguda a la sequedat. Efervescència més aviat baixa i acidesa només molt a la llarga.
L'amargor dóna una certa sensació de frescor que "explota" després del glop. Després s'allarga molt, passant de metàl·lica a seca.

Impressions generals:
No puc dir que es tracta d'una cervesa especialment complexa ni equilibrada. recorda una IRISH RED però en menys "dur", menys amarg. Ambtot però, és una cervesa bastant agradable amb poques característiques que la distingeixin una mica del cànon d'estils. Un bon exemple, però res de l'altre Dijous.

Altres apreciacions


06 de desembre 2012

Fitxes de degustació - KAPUZINER WEISSBIER



KAPUZINER WEISSBIER
De moment, no tinc gaire informació sobre la història de KAPUZINER. Sembla que al moment que aquesta brouateria s'incorpora al grup KULMBACHER BRÄUEREI, s'ha despullat del seu passat.
He escrit dons a l'empresa mare i quan tingui informació, l'afegiré aquí. Per tant, i esperant rebre alguna cosa, reproduirem aquí el que tenim sobre KB al post de MÖNCHSHOF.

A la zona de Kulmbach, existia fa molt de temps un assentament en el que queden rastres que testimonien de la elaboració de cervesa fa una 3000 anys. Això és el que es diu sempre parlant de Kulmbach. Les dates queden per determinar amb exactitud (En algun altre lloc, he llegit 700 aJC). Sigui com sigui, sembla que Kulmbach disposa de les restes arqueològiques més antigues d'Alemanya pel que fa a l'elaboració de cervesa.

Realment, però, la Kulmbacher Bräuerei va veure el dia quan tres brouaters es van ajuntar per a muntar-se el negoci en 1846: Johann Wolfgang Reichel, Johann Konrad Scheiding i Johann Martin Hübner van fundar la Kulmbacher Reichelbräu que es va dedicar a elaborar i exportar cervesa des del principi. Com en la majoria dels casos, l'empresa va absorbir altres brouateries per tal d'ampliar cartera de clients i racionalitzar la producció (Sternquell, Braustolz i, més tard, Scherdel i Hof per acabar en 2005/2006 amb Würzburger Hofbräu).

En 1996, es van ajuntar quatre empreses per formar la Kulmbacher Bräuerei: Reichelbräu, Sandlerbräu, Mönchshof i EKU. Avui en dia, produeixen doncs les marques EKU, una doppelbock molt coneguda pel seu alt contingut en alcohol, Mönchshof (10 productes), una marca que produïa el concepte alemany de cervesa d'abadia (que no és el mateix que el concepte belga), la marca KAPUZINER dedicada a les cerveses de blat (6 cerveses de blat), Sternquell (10 productes), Braustolz (10 productes), Scherdel (11 productes), Würzburger Hofbrau (6 productes), Bad Brambacher (Begudes sense alcohol) i Markgrafen (begudes sense alcohol). Un imperi.

Adreces:
Kulmbacher Brauerei
Aktien-Gesellschaft

Lichtenfelser Straße 9
95326 Kulmbach
Tel.: +49 9221 / 705-0
Fax.: +49 9221 / 705-292

La cervesa:

Presentació:  Ampolla de ½ litre amb tap de ceràmica
Alcohol: 5,4%Vol.
Caducitat: 01/03/2013
Lot: F1 22:42

Descripció:
En destapar
Forta olor de plàtan i de molla de pa blanc.

Aspecte:
Bonic color daurat fosc quasi completament transparent. Escuma espessa, irregular i molt persistent. Forma notables garlandes. No es veu cap mena de pòsit.
En nas 1:
Olor de ferment fresc, plàtan i de clau d'espècia, com ha de ser. Olor de pa de quilo, blanc, fresc i poc fet. Apareix al darrera una curiosa nota de pera.
Pans de quilo del forn d'Oristà
En boca 1:
En primer lloc podem descriure una molt agradable nota dolceta. El cos és mitjà amb un punt de sal. Notem també tocs de llimona.

El perfil del plàtan és molt notable i ve acompanyat de notes de grosella blanca. Finalment una cervesa de blat que NO fa olor de formatge! Realment ho agraeixo.
L'amargor és pràcticament nul·la i, mentre no hi ha astringència, es pot notar l'alcohol amb bastanta evidència tot i que no és un cru fort en aquest sentit.

Final un puntet sec. Es fa un retorn quasi imperceptible també en forma seca.
El conjunt no és gaire persistent però dóna la sensació d'una combinació ben homogènia, passadora i agradable.

En nas 2:
Olors de ferment fresc i notes florals però sense identificar. També trobem massa de pa fresca i crua.
Plàtan, bastant fort i, curiosament, insisteixo amb pera. No trobo clau aquest cop.

En boca 2:
Bones olors de pa, efervescència justa, potser un pèl per sobre del que estem acostumats (i completament dins del cànon de l'estil). Notes cítriques amb aroma de llimona. A la llarga es manifesta una mica d'acidesa acompanyada de notes florals vagues.
Tacte lleugerament oliós però gens pesat, cos tirant a lleuger. Cervesa molt passadora, gens embafosa i sense asperitats.
Final de llimona un pèl sec.

Impressions generals:
Repeteixo que m'encanta trobar-me finalment amb una cervesa que no presenta absolutament cap rastre de formatge. Em feia recança i tot de provar cerveses de blat precisament perquè me'n havia trobat tantes amb aquest desagradable perfil. Doncs, per ací: molt bé.
Sensació general molt amable, ben homogènia, molt passadora i desalterant i amb un perfil aromàtic elegant. No res de l'altre món. No sortirem a fora a estripar-nos les vestidures però sí que direm que estem davant d'una cosa molt ben feta, molt ben acabada i... bona!



Altres apreciacions

02 de desembre 2012

Fitxes de degustació - Mönchshof - Bockbier



Kulmbacher MÖNCHSHOF
BOCKBIER
A la zona de Kulmbach, existia fa molt de temps un assentament en el que queden rastres que testimonien de la elaboració de cervesa fa una 3000 anys. Això és el que es diu sempre parlant de Kulmbach. Les dates queden per determinar amb exactitud (En algun altre lloc, he llegit 700 aJC). Sigui com sigui, sembla que Kulmbach disposa de les restes arqueològiques més antigues d'Alemanya pel que fa a l'elaboració de cervesa.

Realment, però, la Kulmbacher Bräuerei va veure el dia quan tres brouaters es van ajuntar per a muntar-se el negoci en 1846: Johann Wolfgang Reichel, Johann Konrad Scheiding i Johann Martin Hübner van fundar la Kulmbacher Reichelbräu que es va dedicar a elaborar i exportar cervesa des del principi. Com en la majoria dels casos, l'empresa va absorbir altres brouateries per tal d'ampliar cartera de clients i racionalitzar la producció (Sternquell, Braustolz i, més tard, Scherdel i Hof per acabar en 2005/2006 amb Würzburger Hofbräu).

En 1996, es van ajuntar quatre empreses per formar la Kulmbacher Bräuerei: Reichelbräu, Sandlerbräu, Mönchshof i EKU. Avui en dia, produeixen doncs les marques EKU, una doppelbock molt coneguda pel seu alt contingut en alcohol, Mönchshof (10 productes), una marca que produïa el concepte alemany de cervesa d'abadia (que no és el mateix que el concepte belga), la marca Kapuziner dedicada a les cerveses de blat (6 cerveses de blat), Sternquell (10 productes), Braustolz (10 productes), Scherdel (11 productes), Würzburger Hofbrau (6 productes), Bad Brambacher (Begudes sense alcohol) i Markgrafen (begudes sense alcohol). Un imperi.

Adreces:
Kulmbacher Brauerei
Aktien-Gesellschaft

Lichtenfelser Straße 9
95326 Kulmbach
Tel.: +49 9221 / 705-0
Fax.: +49 9221 / 705-292

Mönchshof significa la casa o el casal del Monjo. Aquesta brouateria produeix cerveses de la línia alemanya (Lager, Landbier, Kellerbier, etc) sota el paraigües conceptual dels monjos. Dit d'un altra manera, intenten dir-nos, amb el segell monacal, que les seves cerveses són especialment bones gràcies als materials que s'empren en la seva elaboració. Però és una cerveseria industrial més, més aviat honesta, amb productes ben acabats i seriosos, però sense més.

Kulmbach es troba a l'Est d'Alemanya, al Nord de Bayreuth a relativament poca distància de Txèquia a l'estat de Baviera, regió d'Alta Francònia.
La cervesa:
No disposem de gaire informació: L'etiqueta diu:
Caducitat: 21-05-2013. Lot: B1 03-25
Presentació: ampolla de 0,5L.
Alcohol: 6,9%Vol.
D.I. 16,5ºP.
Data de la degustació: 02-12-2012
Temperatura: massa freda.

Descripció:

En destapar:
Sobten olors de sotabosc barrejades amb caramel. Alguna cosa d'herba i un punt de DMS que desapareix de seguit.

Aspecte:
Cervesa perfectament transparent de color ambre clar. Escuma de color beix clar mitjanament persistent, irregularment espessa, formant garlandes.
En nas 1:
Olors de mel, de caramel i de crosta de pa. També es poden trobar notes de pera molt madura i sucre lleugerament cremat. Notes de pebre negre i d'herba en un segon pla. També podríem parlar d'una barreja de fruites roges però no es poden diferenciar ni identificar. Buscant una mica, trobem una lleugera nota de xocolata.

En boca 1:
Notes de caramel quasi cremat alguna olor de ferment fresc amb un punt de xocolata.
Efervescència justa, una mica picant. Acidesa gens menyspreable i amargor quasi nul·la. Parlaríem d'una nota cítrica que tira cap a llimona. 
El tast no és gaire llarg i s'acaba en una lleugera sequedat. El perfil del caramel és el que persisteix més, acompanyat d'una molt lleugera nota de xocolata.
No podem parlar d'una gran presència corporal. Contràriament al que diu l'etiqueta, el cos és mitjanet. En canvi, l'alcohol es nota menys del que podríem esperar en una cervesa amb 6,9º.
Una BOCK amable, en la línia ortodoxa de l'estil, sense una gran personalitat ni cap estridència.
 En nas 2:
Olors de caramel i de mel així com de crosta de pa ben torrada. Escalfant el producte podem notar alguna cosa de pebre negre i algun toc més aviat fluix d'herba. També acabem descobrint notes florals fresques que recorden el gerani o el llessamí. Tocs d'aigua de colònia també es fan notar.
En boca 2:
En primer lloc, podríem esmentar un punt àcid i un altre de saladet. Quasi res però hi són. El ferment es fa notar amb la crosta de pa i el caramel que es combinen molt bé per donar un caire típic de BOCKBIER.
Notes de fruites més aviat confitades (cirera, pera i potser poma així com, insistint molt, albercoc). 
Efervescència justa, un pèl picant.
Amargor seca, fluixa i ben combinada amb les notes de dolçor del malt. Aquest cop, el tast és més llarg. Un cop engolida la cervesa, l'amargor és invariable mentre que el caramel varia d'intensitat però es manté força estona. Molt al final podem notar alguna cosa de xocolata però quasi res.
Aromes de caramel, galeta i crosta de pa.
La cervesa és molt passadora, potser més del compte per una BOCK. Altrament, en segona instància i a més alta temperatura, el cos se'ns ha fet més consistent. No es pot dir que sigui especialment desalterant.
També caldria citar una molt lleugera nota d'oxidació (pols).
El retorn és lleugerament amarg amb notes de caramel.
Tastos ulteriors no aporten res de nou. Potser, a mesura que s'escalfa la cosa, podem notar alguna olor d'herba, de prat o de pastura.

Impressions generals:
Ja n'hem desgranat algunes durant el tast: una cervesa sense gran personalitat, un pèl massa àcida però completament integrada en el seu estil. Com ho dèiem al principi, aquesta marca garanteix una bona qualitat bàsica, bons materials, bones maneres, però una ortodòxia exagerada que acaba en un cru sense personalitat.
Una cervesa passadora, agradable, un pèl resistent a temperatures altes (13ºC). Sense més.


Nosaltres ens l'hem presa amb un arròs de muntanya mig al foc mig al forn i el resultat ha estat molt agradable: Cap de costella, ceba, tomàquet, brou de pollastre, all, romaní, farigola i arròs, clar!