Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fitxes de tast. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fitxes de tast. Mostrar tots els missatges

16 d’agost 2020

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ


Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.



Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.



Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020


09 de desembre 2014

Fitxes de degustació - Dehum cervesers - GUNTHER IPA

Dehum cervesers

GUNTHER IPA

Indian Pale Ale brouada al Maresme.
Edició especial IPA Contest 2014 TdB

Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6,5% Vol.
Lot: 17 G-141122
Cad: 04-2015
Brouada el 26-10-2014
Envasada: 22-11-2014
Ingredients:
Malts: Pils, Munich, Cara-Pils Dextrina.
Llúpols: Simcoe i Mosaic.

Nom de la marca.
Aquesta cervesa és una producció casolana. De moment, hem entès que no està previst cap  pas a la professionalitat. Tot i així, per l'alegria, els productors han creat un nom.
Els esmentats productors, han estat imaginant i fabricant tota la maquinària que usen per  a fer cervesa però la imaginació va fallar una mica.
Finalment, no trobant el nom de la maquinària, es van decantar per alguna cosa relacionada amb Humulus Lupulus. D'aquesta designació del llúpol, van aïllar HUM.
Llavors, van pensar que si hi afegien un DE al davant, la cosa semblaria com més de Flandres. Així, la marca va quedar DEHUM, tot junt. "De Hum" hagués estat encara més flamenc i ja no dic "Van Hum" (pronunciar fanhum). Dehum, a casa nostra, s'accentuarà al principi: DEhum. Per fer flamenc, De Hum farà accentuar HUM i semblarà més el que volen. Però això és un detall sense massa importància.
Els nostres amics també van assabentar-se que "hum", en Anglès, es referia a uns sorolls estranys que hom pot sentir als afores de les grans ciutats. Un ZUMZEIG. Això també els va agradar. Les bombes de la màquina fan un soroll que es fica al cap.
Resulta doncs un nom curt i molt gràfic.
Res més.
El rat Penat
El cap de ratpenat, vé del fet que elaboren la cervesa a Cabrera de Mar, just sota el castell de Burriac, i l'amic dissenyador gràfic que tenen va relacionar el zumzeig i amb els possibles ratpenats habitants del castell i també amb les seves llegendes.
El nom de la cervesa
Pel que fa al nom de la cervesa, val a dir que a les seves cerveses els posen nom de personatges de pel·licules de cinema, que hi puguin tenir una relació.
La sèrie americana Apa, Ipa, Doble Ipa rebé doncs noms de personatges de pel·lícules americanes, amb un component de força o resistència del tipus que sigui. Així sortiren la HOLLY APA (Holly és la Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes), la ROY IPA (Ros Batty és Nexus 6 a Blade Runner) iTYLER DIPA (el protagonista de el club de la lucha)
Però la GUNTHER, vé d'una altra història.
Corria per Mataró el mestre brouater de la Biir, en Gunther Bensch. I un dia, fent unes cerveses amb uns amics brouaters casolans de Mataró, els proposa de muntar un concurs amb els ingredients i característiques de cervesa que ell digués. I ell faria de jurat.
La idea els va agradar i d'ací ve el nom.
El subtítol Ipa Contest 2014 es totalment inventat i només fa referència al petit concurs suggerit per en Gunther.

Descripció:

En destapar: 

Forta olor perfumada amb gerani, caramel, llaminadura, herba, resina i menta!!!

Aspecte:

Escuma de color blanc, densa, molt persistent i formant riques garlandes.
Cervesa de color daurat clar gairebé completament transparent.

Nas 1:

No apreciem molta diferència entre l'avaluació amb escuma o sense.
En primer lloc apareixen olors de carxofa, d'herba, de fusta i de caramel poc fet.
De fons trobem un aspecte constant dolç d'aspecte de caramel.
També podem identificar resina, concretament de Pi.
En una mena de segona capa, podem detectar olors de fruites molt dolces però molt fresques. Entenem fruites tropicals.
Ja al final d'aquesta virtual segona capa, trobem olors de saba de gramínia.
També hem de citar tons florals ben presents: gerani d'olor, llessamí i alguna cosa d'espígol i de menta. Tot aquest perfil és molt equilibrat i es barreja molt harmònicament.
Trobem un lleuger fons d'oli de ricina.
I finalment, en una tercera capa, podem descriure olors de préssec i d'albercoc.
Tot plegat, un perfil molt aromàtic, molt atractiu, plaent i prometedor.

Boca 1

Efervescència molt fina, un pèl picantona, molt ben mesurada (bona relació CO2/densitat), justa i fresca.
L'amargor no apareix de seguit, però sí ho fa bastant aviat. al principi es manifesta amb certa timidesa. És persistent, amb un punt lleugerament punyent. L'amargor apareix com bastant rodona.
Apareix un punt com de bicarbonat que, al principi, és desconcertant. Però analitzant bé, podem descriure que es tracta de l'efecte punyent de l'amargor combinada amb una acidesa ni dominant ni secundària. Més aviat subjacent i deguda a l'acidesa intrínseca de la cervesa. La combinació dóna una sensació lleugerament punyent semblant a la que provoca el bicarbonat, però sense la sensació d'escalfor. Ja sé que és com tallar un cabell en quatre en el sentit de la llargada... però és que ens haurem d'anar acostumant a emetre aquesta mena de descripcions cada cop més detallades.
Però seguim amb la cervesa:
La sensació general és que aquesta cervesa és dominada pels aspectes fruitats procedents de llúpols especialment aromàtics i d'una fermentació "alta". Parlaríem de fruites tropicals i de préssec.
També es pot apreciar un considerable perfil dolcet amb aromes caramel·litzades, quelcom de magdalena i d'ensaïmada. Un aspecte que malda per expressar-se a través del potent perfil aromàtic del llúpol.
A la llarga, l'amargor augmenta d'intensitat i la seva qualitat s'arrodoneix. Guanya en qualitat però perd en mesura. Aquesta amargor es revela especialment persistent.
Per sort, la dolçor també persisteix molt amb les aromes de forneria dolça que ja hem citat.
No és una cervesa equilibrada en el sentit que es decanta fortament cap al llúpol en aromes i en gust. És una cervesa bastant amarga tot i que no extrema, relativament fàcil de beure, i que passa bé la set.
La composició és especialment acurada. Pot quedar millor compensada però és més "professional", millor acabada, millor cuidada, que moltes de les que podem trobar al mercat.
Emm queda molt clar que no és el mateix produir 100 litres que 10000. D'acord. Però aquesta cervesa no deixa de ser especialment ben acabada.

Nas 2

En aquesta segona passada el perfil és pràcticament el mateix. Trobem notes d'herba, una nota d'oli fresc, saba, carxofa...
En segón pla podem parlar de resines, un bon punt de fusta i menta.
En una tercera "capa", podríem esmentar notes dolces de caramel poc fet, de magdalena i de sucre lleugerament caramel·litzat.
La nota oliosa es precisa i trobem que està conformada per notes picants de pebre negre, i un bon to de gerani.
I ja que estem en obres de precisió i profunditat, buscant bé, se'ns acosten notes cítriques.

Boca 2

Altre cop, cal descriure una efervescència molt fina, molt ben calculada i lleugerament picanteta.
El cos és lleugerament superior a la mitjana però no es pot parlar de cap corpulència espectacular.
En teló de fons, trobem el perfil dolç amb aromes de magdalena i de caramels poc fets.
En aquesta passada, l'amargor es manifesta de forma menys contundent tot i que es manté força present. A la llarga, va agafant entitat fins a esdevenir dominant i impedir l'aprensió d'altres gustos i aromes. Aquest impediment és una llàstima perquè seria bonic trobar en boca tota la riquesa aromàtica que havíem trobat en nas.
Creiem que ens arriben olors possiblement degudes a la fermentació amb fruites com préssec i maduixa. altres fruites de procedència diversa apareixen també, molt fresques, tropicals, sense cap toc de maduresa avançada. Altre cop, podem citar un to cítric poc perceptible.
Cervesa bastant fàcil de beure (fins i tot per a algú com jo que no sol cultivar cap especial gust per a l'amargor). La composició queda bastant encertada i gens equilibrada.

Impressions generals i comentaris:

1.- Crec que aquesta cervesa és un excel·lent exemple d'American IPA, molt aromàtica i amb molta personalitat. L'objectiu estilístic està perfectament aconseguit.
2.- També cal dir que hem rebut aquesta cervesa en el seu millor estat possible i que no se li pot detectar cap defecte que coneguem. En aquest sentit, ens trobem davant d'una producció molt acurada de finició professional. Especialment cal posar en evidència la quasi total transparència de la GUNTHER, una qualitat poc conreada.
3.- Se'ns acut una discussió sobre la IPA: Antigament, diríem fins i tot que no fa gaire, la IPA era un estil clàssic anglès que integrava, en alguns casos amb molta elegància, la necessitat de generar un producte fort de malt i de llúpol. Precisament la força del llúpol és el que ha suggerit a molts brouaters, casolans i professionals, que el perfil del llúpol de la IPA, que de per ella mateixa es definia com a principal, permetia molts jocs i proves amb el llúpol. D'aquesta llibertat sortiren les versions molt més aromàtiques i menys contingudes de les IPA americanes i totes les versions que, com aquesta que hem provat avui, aposten per un perfil integrat sense la limitació de l'equilibri.
4.- En aquest exemplar doncs, el joc consisteix en un llúpol en sec intens amb aportacions de dos llúpols molt semblants com si la intenció fos fins i tot d'exagerar el perfil aromàtic resultant en la cervesa. En això s'ha aconseguit l'objectiu, com dèiem: la cervesa resulta especialment aromàtica i atractiva.
5.- El problema del llúpol és que és també amarg i que, per tant, les aportacions s'han de calcular molt bé per que tot el que s'introdueixi dins de la cervesa, encara que quedi més o menys extrem, es trobi ben integrat. En això, els amics de Dehum m'han fallat una mica. Però és més culpa meva que d'ells: no sóc amic de cap excés ni tan sols de cap superlativitat en matèria d'amargor. Honestament, no estem davant de cap cervesa "extrema" sinó més aviat d'un producte no-estàndard pel que fa a l'amargor.
6.- al final, doncs, ens trobem davant d'una cervesa molt rica i complexa, refrescant i mesuradament dominada pel perfil del llúpol. Ens hagués agradat un perfil del malt més present (tampoc molt més), un pèl més contundent.
Un producte del geni brouater dels amics del Maresme molt i molt recomanable.

Notes:

Simcoe:

Filiació: pol·linització oberta
Ús en el brouat: aroma i amargor
Aromes: fruita de la Passió, Pi, terra i cítric. Substituïble per: Magnum, Summit
Estils: IPA
Informació addicional: desenvolupat per Yakima Chief Ranches (Estat de Washington-USA) i comercialitzat en 2000
Àcids alfa: 12.0 - 14.0%
Àcids beta: 4.0 - 5.0%
Co-Humulona: 15 - 20%
Total Olis essencials: 2.0 - 2.5 mL / 100g
Myrcen: 60 - 65% del total d'olis !
Humulen: 10 - 15% del total d'olis
Caryophyllen: 5 - 8% del total d'olis
Farnesen: < 1% del total d'olis

Mosaic (HBC 369)

Filiació: Filla de Simcoe. Creuament de Simcoe (YCR14) amb un mascle derivat de Nugget. Comercialitzat en 2012 per The Hop Breeding Co.
Aromes: fruites tropicals, cítric, baies, herba, terra i Pi (balsàmic).
Àcids alfa: 11.5 – 13.5%
Àcids beta: 3.2 – 3.9%
Ràtio alfa/beta: 2.95 – 4.22
Cohumulona: (en % d'àcids alfa): 24 – 26%
Total olis en mls per 100 grams secs: 1.0 – 1.5mL
Myrcen: (en % en total d'olis): 47 - 53%
Caryophyllen: (en % del total d'olis) 5.2 - 7.8%
Humulen: (en % del total d'olis) 13 - 16%
Farnesen: (en % del total d'olis) <1 .0="" br="">

10 de juny 2013

Fitxes de degustació - Maredsous Blonde (6)

Maredsous Blonde o Maredsous 6

Alcohol: 6%Vol.
Caducitat: 10-2013
Lot: L2241 1140
Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.
Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.
Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.
Presentació: ampolla de 33cL.
Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.

Descripció

En destapar:

Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.

En nas 1:

Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.
Roses vermelles
Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...

En boca 1:

Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec.
Galetes de flocs d'avena
L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.

En nas 2:

Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera.
Préssec
Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.

En boca 2:

Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.
Mandarines

En nas 3:

Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.
Mel
El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.

En boca 3:

L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.

Impressions generals.

Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.

14 d’abril 2013

Fitxes de degustació - BrewDog - BARREL AGED 7.7 LAGER

BrewDog. BARREL AGED 7.7 LAGER


Nota històrica:

Fundada en 2007 per Martin i James, dos nois de 24 anys a Aberdeen (Escòcia).
Farts de beure cerveses sense gust i sense imaginació, van decidir produir les seves pròpies cerveses amb caràcter "Punk". La intenció era de revolucionar el concepte encorsetat de cervesa, d'introduir-hi inventiva, fantasia, provocació i alegria. Sembla que la idea els ha funcionat molt bé: en 2012 ja ocupen 135 treballadors entre la broueria i la cadena de Pubs que han anat adquirint.
Han guanyat premis i han creat alguna cosa d'escàndol. Han passat de ser uns punkies reivindicatius a controlar un negoci amb possiblement tot allò que deu deixar de ser Punk quan tens un negoci que s'ha fet poderós malgrat la crisi...
Sigui com sigui, s'intenta mantenir l'esperit: http://www.equitypunks.com/

Contacte: 

BrewDog PLC
Balmacassie Industrial Estate
Ellon
Aberdeenshire AB41 8BX
t: +44 (0) 1358 724 924

La cervesa: 

L'estil: 

Imperial Lager. Un estil no homologat, però no és massa impostant. És una Lager, però no com la coneixem. A finals de 2010 van decidir prendre 77 Lager i fer alguna cosa molt especial amb elles. Com que son freaks i els agraden els nombres, van decidir elaborar un lot de 7,7% d'alcohol i després, el van guardar en bótes de whisky escocès tot gra per madurar durant 18 mesos.
D'ingredients, no sabem res.
Identificació: Partida 118.
Caducitat: 17-04-2013.

Descripció. 

En destapar: 
Bones olors d'herba i notes de caramel. Alguna cosa de palla. Aspecte: Cervesa perfectament transparent, de color de mel amb reflexos de carabassa. Escuma "normalment" persistent, mitjanament densa i prou adherent.

Nas 1: 
Olor de ferment, fluixa però perfectament identificable. També apareix un perfil dolç amb notes de whisky. Malgrat ser una Lager (que no hauria de presentar cap perfil fruitat) noto èsters de fruita, alguna cosa tenyida de dolç que recorda alguna fruita tropical (Maracuyà?). Altrament, al darrere, podem trobar notes de gra cru (que abans hem identificat com a "palla"). També apareix una discreta nota de caramel i una combinació d'elements que es resolen en plàtan (seria curiós conèixer el ferment usat...). Sinó, al cap d'un moment, també podríem citar quelcom d'albercoc.

Boca 1: 
Olor de gra bastant notable. Altre cop apareix quelcom de whisky. El cos és entre lleuger i mitjà, l'efervescència just el que fa falta i l'alcohol es deixa notar sense barrera. L'acidesa no és gens menyspreable i s'accentua a la llarga. L'amargor és mig seca i mig metàl•lica, comença amb un toc notable i va apareixent i desapareixent en el temps, acompanyada de l'acidesa. Hem d'assenyalar una curiosa nota salada. El glop final té quelcom curiós no especialment agradable. Es tracta d'una persistent nota de grosella verda amb tocs salats... Retorn sec i herbós.

Nas 2: 
Amb molta escuma trobem una forta olor de tall de planta grassa que denota l'ús de llúpols predominantment amargs. Passada l'escuma, apareix un perfil de pastisseria dolça. Per damunt de tot plegat, plana una lleugera olor de fusta. Al final apareixen olors fruitades amb les mateixes notes de fruita tropical que indicàvem abans. Altrament, tornen a aparèixer olors fines i discretes de plàtan i, a més, alguna cosa de pera.

Boca 2: 
Curiosa nota salada. Efervescència fina i picant. Acidesa notable. Tocs finament dolços barrejats amb la olor de plàtan (més aviat la pela...). Conjunt molt curiós que es va amargant a la llarga. Crec que la curiositat és una barreja de notes de fusta amb pinzellades d'ametlla i de dàtil. Però és molt fluix i funciona més aviat com a teló de fons fins que l'acabem trobant i identificant. El glop és passador, a la llarga, notablement amarg. Passa prou bé la set.

Impressions generals: 
Un perfil interessant que perd en gràcia per l'excessiva amargor que, al final, en fa un producte per a especialistes de l'amargor. Te una evolució clara que comença amb un cert domini del malt per acabar conquerit per l'amargor. Sincerament: una curiositat i un bon exemple d'imaginació que seria d'un interès més sostingut si la composició fos més homogènia. De moment, la sensació que ens dóna és la d'un conjunt una mica estrafolari, una mica "patchwork". Si això és el que volien, està perfectament aconseguit.

12 d’abril 2013

Fitxes de degustació - Sheperd's Neame DOUBLE STOUT

SHEPEHERD NEAME DOUBLE STOUT

Faversham es troba al sud Est de Londres, anant cap a Canterbury.
Nota històrica:
Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una brouateria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La brouateria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una brouateria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la brouateria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la brouateria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la brouateria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.


La brouateria:
Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/


La cervesa:
La double stout que tenim al davant, és una reconstitució i molt probablement una actualització,  d'una recepta que s'han trobat en els arxius de l'empresa. Vol doncs tenir una espècie de pàtina d'antiguitat i de venerabilitat. També ens diuen que aquesta cervesa, és macerada en uns maceradors de roure que serien entre els darrers que es fan servir al Regne Unit.
També ens informen que el llúpol és (no sé si completament o només en la seva majoria) el de cultiu pròxim: East Kent Golding.
Els malts semblen ser de varietats Pale Ale, Crystal torrat, Xocolata i ordi torrat.
En ampolla de ½ litre, el contingut en alcohol és de 5,2% en volum.

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de cremat i de torrat, regalèssia i tocs d'herba. També apareix alguna cosa de caramel torrat o quasi cremat.

Aspecte:
Bon cap d'escuma, espès i normalment persistent, de color beix i formant boniques adherències. La cervesa mateixa és de color completament negre i, si busquem amb convicció, podem trobar en les parts més primes del recipient, tons de color robí molt bonics.

Nas 1:
Olors fruitades variades, de fruites molt madures i/o fornejades. Parlaríem en especial de cireres i de ribes roges.
Cal citar notes de xocolata, molt fines, res aclaparador i també trobem aportacions de cafè, en la mateixa intensitat.
Sinó, descriuríem alguna forma d'herba però massa discreta per ser definida amb precisió.
Principalment, diríem que dominen els fenols del malt a punt de cremar, però al final, les notes fruitades es condensen en alguna fruita tropical que podria ser maracujà o alguna cosa semblant.

Boca 1:
Cerves amb un cos impressionant acompanyat d'una efervescència fina, discreta i prou elegant. Fortes olors de cremat amb el seu habitual component amarg (acre). L'amargor del llúpol, de moment, queda tapada per la del cremat, no es nota gens.
Apareix un toc dolç discret que es manté durant tota la resta del tast i que combina i compensa prou bé un tranquil aspecte àcid traginat per les aromes de fruita que, a la seva vegada, en boca, són menys presents que al nas.
El tast és mitjanament llarg. En aquest temps, l'amargor del llúpol es va fent cada cop més present fins que al final, adopta un caràcter bastant sec però sense massa exagerat.
El retorn es fa en una barreja de notes cremades, un pèl acres i  tocs dolços.

Nas 2:
Bones olors de ferment fresc. Les que solen aparèixer amb molta escuma. Interessants notes de molsa i de fusta, discretes però identificables.
Dominen clarament les característiques quasi cremades acompanyades de discretes notes de xocolata. Els fruitats es manifesten bastant clarament en forma de cirera molt madura o fornejada, gairebé cremada. També apareixen notes de caramel en un punt també pròxim a la cremació. Altrament podem descriure un fruitat proper al préssec així com tocs florals frescos però sense identificar.
A la llarga es detecta una lleugera nota de clorofenol (desinfectant d'hospital) que, si bé és molt discreta, no deixa de ser una defecte.

En boca 2:
La glopada és densa, agradable i gairebé completament passadora. En aquesta passada, no apareix, al menys al principi, cap nota amarga ni del cremat ni del llúpol. A la llarga apareix un aspecte àcid que, de moment, queda compensat per la forta sensació de cos. Tornen a dominar els sabors cremats, lleugerament acres, i també els torrats.
El tast és prou llarg i en aquesta llargada és quan fa la seva entrada l'amargor del llúpol. Aquesta, però, es manté en uns límits força acceptables.
El final és notablement sec.

Impressions generals:

Una stout que presenta l'avantatge de ser prou passadora a la temperatura força "temperada" a la qual faig la degustació. L'amargor que procedeix al meu entendre principalment de l'ordi cremat és prou poderosa i arriba a punts d'acritud d'una felicitat molt relativa. Personalment, d'una doble stout espero més cremositat i menys acritud.
Una stout prou complexa i, dins del que cap, prou equilibrada que dóna una bona sensació de conjunt tot i que manté un cert grau d'agressivitat.

07 de desembre 2012

Fitxes de degustació - BOONT AMBER ALE - AVBC



BOONT AMBER ALE
Anderson Valley Brewing Company
El lloc:
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de Califòrnia. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley


La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.
Aquesta companyia va començar en 1987 en els baixos d'un brewpub anomenat Bockhorn Saloon (el bar de la banya de boc). Kenneth Allen volia crear les cerveses més suaus del que es podia trobar en la regió.
La producció màxima d'aleshores era de 10 barrils per partida (una mica menys de 1200 litres). Gràcies als premis que van guanyar, aquesta producció va quedar prou aviat insuficient i van haver de canviar de domicili per poder muntar una brouateria amb una capacitat triple (1996). Però la producció anava augmentant i van haver de trobar un altre lloc, completament nou, on van instal·lar una sala de cocció de coure procedent d'una brouateria alemanya que havia hagut de tancar portes. En aquesta nova instal·lació, es va apostar per la producció respectuosa amb el medi ambient de manera que l'energia necessària per totes les fases del brouat procedeix de la planta productora d'energia solar: Solar powered Brewery.

El 2010, el fundador Ken Allen es va retirar i va ser substituït per Fal Allen (que no és parent del primer, ves quina casualitat).

L'estil:
En les llistes europees, la "AMBER ALE" no existeix. El BJCP però, defineix una AMERICAN AMBER ALE (10B.)

Aromes: 
Aromes degudes al llúpol en sec o a addicions tardanes durant la cocció de llúpols de varietats americanes, entre baixes i moderades. El caràcter cítric del llúpol és comú però no obligatori. Perfil de malt entre moderadament baix i moderadament alt que, algun cop, pot emmascarar el perfil del llúpol i, a més, pot introduir olors de caramel.
Els èsters varien entre moderats i res. No hi ha Diacetil.
Aspecte: 
Entre color ambre i marró coure. Cap d'escuma blanc amb bona persistència. Normalment més aviat transparent tot i que les versions amb llúpol en sec poden resultar una mica tèrboles.
En boca: 
Olors de llúpols americans d moderades a fortes amb components cítrics, però no sempre. Les aromes de malt són entre moderades i fortes que, habitualment presenten primer una dolçor inicial de malt seguida d'una olor moderada de caramel (i altres cops, altres caràcters del malt però en quantitats inferiors). Les amargors de malts i de llúpols són habitualment equilibrades i es donen suport mútuament. Èsters de fruites entre moderats i res.  La dolçor del caramel i els gustos/olors del llúpol poden durar fins al final o a mig camí del final. No hi ha diacetil.
Còrpora: 
Cos entre mitjà a mig fort. Carbonatació entre moderada i forta. Acabat general "confortable" o agradable sense l'astringència que habitualment s'associa amb addicions importants de llúpols. Les versions més fortes solen introduir una certa escalfor deguda a l'alcohol.
Impressió general: 
És com una American Pale, però amb més cos, més riquesa de caramel i amb una balança més aviat decantada cap al malt (tot i que les addicions de llúpol són significatives).
Comentaris: 
En color, pot coincidir amb els colors de la AMERICAN PALE. Però les AMERICAN AMBER no són diferents de les PALE perquè són més fosques, sinó perquè tenen més notes de caramel, més cos i habitualment presenten un millor equilibri entre el malt i l'amargor. No hauria d'oferir fortes olors de xocolata ni caràcter torrat que podrien conduir a una AMERICAN BROWN ALE (tot i que petites quantitats d'aquestes notes són acceptables.)
Història 
En algunes zones, es coneix simplement com a RED ALE. Aquest estil es va popularitzar al Nord de Califòrnia on s'aprecien especialment els perfils forts de llúpol. Després es va escampar pel Nord Est Pacífic dels EEUU per finalment expandir-se per tots els EEUU.
Ingredients. 
Malts Pale, típicament americà de dues carreres. Malts Crystal mitjans a foscos. Pot també contenir grans especials que afegeixen caràcters suplementaris i originalitat. Normalment s'usen llúpols americans, sovint amb notes cítriques, però també se'n poden fer servir d'altres. Aigües amb Sulfats i Carbonats.
Especificacions tècniques: 
D.I. 1.045 – 1.060
D.F. 1.010 – 1.015
EBU's: 25 – 40
EBC: 20-34 (SRM: 10 – 17)
Alcohol: 4.5 – 6.2%Vol.
Exemples comercials: 
North Coast Red Seal Ale, Tröegs HopBack Amber Ale, Deschutes Cinder Cone Red, Pyramid Broken Rake, St. Rogue Red Ale, Anderson Valley Boont Amber Ale, Lagunitas Censored Ale, Avery Redpoint Ale, McNeill’s Firehouse Amber Ale, Mendocino Red Tail Ale, Bell's Amber

La cervesa:

Ingredients:
Malts: Malt Pale de 2 carreres; Crystal (40 i 80L)
Llúpols: Columbus, Bravo, Liberty, MtHood, Northern Brewer. 

Especificacions tècniques:
EBU: 15
D.I. 13,5 Pº
D.F. 2,7ºP
Alcohol: 5,6%Vol. 
Presentació: Ampolla de 330mL.
Caducitat: (?)
Lot(?)
Data del tast: 18/11/2012
Temperatura: 8ºC 

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de pa i de caramel. Alguna nota d'herba amb un puntet lleugerament punyent d'ortiga.
Aspecte:
De color de coure, gairebé perfectament transparent. Escuma prou densa, persistent i formant garlandes.
En nas 1:
Primer apareixen les olors del llúpol; herba i alguna cosa de resina. Després, molt ràpidament, sorgeix el malt amb aromes de pa de quilo i de caramel. De moment no trobem gaire més coses perquè la cervesa està massa freda. Així entre bastidors, podríem insistir i trobar alguna cosa cítrica que podríem anar definint en taronja. Equilibri lleugerament decantat cap al llúpol.

En boca 1:
Cos entre mitjà i fort. Bones olors de malt, però especialment complexes. Concretament caramel i pa (la crosta).

Poca efervescència.
L'amargor es fa present després del glop, un cop empassada la cervesa. En boca es nota més el llúpol: tall de planta grassa, saba de gramínia.
El tast és llarg i l'amargor es manté durant tot ell, amb notes seques, un pèl picants.
No trobo perfil del ferment. Potser podríem citar alguna cosa de pebre negre però ja seria extremar una mica.

En nas 2:
Domina l'herba amb tocs de resina i de pebre. A la llarga apareix una nota de sucre lleugerament cremat. Aquest cop i amb molta escuma, no trobo res de crosta de pa. He de dir que el perfil del malt, de moment, és molt discret cosa que sorprèn en una cervesa d'aquesta color.
Rebaixada l'escuma, podem trobar taronja (confitada) i caramel.
Taronja confitada
En boca 2:
Pebre negre, crosta de pa i un rastre sofrat que podria ser DMS. Tacte molt lleugerament aspre i acidesa molt cap al final. També podem tornar  identificar caramel i alguna cosa de toffee. L'amargor no és gens immediata. El seu aspecte més notable només es nota després d'empassar. A la llarga, també podem apuntar una nota d'astringència. L'amargor, l'astringència i l'acidesa no són fortes però en canvi sí que són molt persistents. Al final, el retorn es fa amb una amargor més aviat seca i notes de caramel.

En nas 3:
Herba fresca acabada de tallar. Amb un bon gruix d'escuma, podem identificar el ferment fresc però no és gaire pregó. Olorant a distància del got (10 cm), trobem olor de taronja, o millor de pastís de taronja, de pa de pessic amb taronja confitada. 
Coca de taronja
 També hi ha un toc vegetal que no aconsegueixo identificar. S'assembla molt a l'herba però és més "dur". S'assembla al tall de fulla d'heura, però és menys metàl·lic...
A la llarga i ara sense escuma, es pot notar bé el caramel lleugerament cremat i el toffee.
Caramel líquid
En boca 3:
Lleuger toc sofrat, quasi res. Taronja, bastant, i també caramel.
Tacte bastant dens. Cervesa molt passadora, gens dura tot i que ofereix una mica de resistència deguda a la sequedat. Efervescència més aviat baixa i acidesa només molt a la llarga.
L'amargor dóna una certa sensació de frescor que "explota" després del glop. Després s'allarga molt, passant de metàl·lica a seca.

Impressions generals:
No puc dir que es tracta d'una cervesa especialment complexa ni equilibrada. recorda una IRISH RED però en menys "dur", menys amarg. Ambtot però, és una cervesa bastant agradable amb poques característiques que la distingeixin una mica del cànon d'estils. Un bon exemple, però res de l'altre Dijous.

Altres apreciacions