Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges

16 d’agost 2020

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ


Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.



Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.



Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020


10 de novembre 2013

Curs d'introducció a la degustació. Girona. 13-10-2013

Curs donat per la intermediació de CATAST. Cal doncs donar les gràcies als germans Rubió per l'organització i a 2D2Dspuma per les cerveses.







12 de gener 2012

Fitxes de tast: Moska de Girona. TORRADA

Moska de Girona
TORRADA


“Torrada” no és cap estil homologat (suposant que els estils estiguin "homologats" d'alguna forma). De manera que, d’entrada, no sabem massa quina mena de cervesa anem a tastar. Entenem que BIRRART fan cerveses d’alta fermentació (de moment). Així és com podem descartar tots els productes de gama “Bock”. Per la quantitat d’alcohòl, 6% en volum, la cosa s’acostaria a una Strong Bitter, però caldrà veure si el perfil del llúpol respon a aquesta definició.

Presentació: Ampolla de 33cl
Caducitat: 12/2012
Alcohol: 6% Vol.
Ingredients: Malts: Pale , Caramel i Xocolata. Flocs d'avena.
Llúpols: Centennial i Cascade.
Fermentació: Alta. 4 dies a 21ºC
Maduració: 3 setmanes a 18ºC
Empresa: Birrart (veieu més detalls a Moska-rossa)
Temperatura en començar el tast: 10ºC
Data tast: 12-01-2012

Descripció.

En destapar:
Forta olor d’herba, toc dolcet. Molt aromàtica.

Aspecte:
Molt bon cap d’escuma, espès i persistent. Garlandes molt dibuixades i de bon principi.
Color coure vell clar. Una mica carabassa. Perfectament transparent (lluminosa).

Aromes 1:
Al principi percebem olor molt forta d’herba tallada i un toc amable de ferment fresc. Potser es pot distingir un rerefons de menta. Apareix el caramel al cap d’una estona. Grosella verda. De moment, així en fred, el perfil del malt és bastant discret.

Gustos 1:
Notòria amargor mig metàl•lica i mig seca. Olor d’herba tallada. Tacte sedós (bona sensació de cos fins i tot en fred), efervescència justa. Persistència bastant llarga de l’amargor seca i retorn amb un toc de caramel. No es nota cap astringència.

Aromes 2:
En la tanda següent creiem detectar alguna cosa cítrica molt tènue alhora que l’herba tallada segueix dominant el panell. Altre cop apareix, molt dissimulat, el toc de caramel. Deixant escalfar apareix una mica de saponària i la crosta de pa fa la seva entrada. Segueix dominant el perfil del llúpol (herbal) acompanyat d’ una olor lleugerament dolceta com floral. Amb el temps, el caramel es fa més evident i el toc de menta també.

Gustos 2:
Notable caramel barrejat amb l’amargor del llúpol. Efervescència lleugerament insuficient (pel meu gust). Percepció d’acidesa però gens forta. Còs notable, DMS amb prou feines perceptible, Diacetil no. Astringència no.

Aromes 3:
Una tercera olfacció no aporta moltes novetats: L’herba segueix dominant bastant, el ferment va apareixent també però de forma discreta i agradable. Ja no trobem saponària mentre que la menta també entra i surt de l’escenari.

Gustos 3:
Notable olor de llúpol i presència de caramel. Cos mitjà a notable (bona viscositat), efervescència un pèl insuficient. A la llarga apareix una mica de menta. L’amargor és prou seca i un pèl “picant”.

Al final, potser trobo una mica massa de pòsit.

Impressions generals:
No és la millor cervesa de Birrart. Potser seria la menys equilibrada on el pes recau molt evidentment en el perfil del llúpol. Una opció interessant però que no justifica l’ús de malts foscos si s’han de notar tant poc. Tot i així podem notar una factura molt honorable; la còrpora (sensacions de tacte i altres) és molt bona. L’aspecte és també notablement acurat. Potser aquesta cervesa presenti una mica el defecte de moltes cerveses artesanes de Catalunya: com fa vint anys als EEUU, la descoberta de llúpols nous i particulars és molt llaminera per als elaboradors casolans i professionals artesans, i pot conduir a fer-ne un ús un pèl exagerat (pel meu gust personal) en detriment del perfil del malt. Però una cervesa no és bona o dolenta per ser equilibrada o no i si l’elaborador ha volgut un perfil predominant de llúpol, és el que hem descrit aquí.

Proposo uns casaments amb aperitius de marisc. Una altra cosa que podria donar un resultat interessant seria una combinació amb truita de patates, amb truita de seques o amb pastís de truites. I per fer una mica exòtic, perquè no amb Rösti?

Addenda:

Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Centennial:
Llúpol americà aromàtic, creat en 1974 i comercialitzat en 1990 per S.T. Kenny i C.E. Zimmermann, els creadors d'aquesta varietat. Semblant al Cascada i a Chinook.
Composició genètica: 3/4 Brewers Gold, 3/32 Fuggle, 1/6 East kent Golding, 1/32 llúpol Bavarèsi 1/16 desconegut. El Centennial es considera una mena de "super-Cascade" i te un fort aroma cítric.

21 de desembre 2011

Fitxes de tast - Moska de Girona- Negra




Moska de Girona
NEGRA

Caducitat: 12/12
Lot: 154
Presentació: ampolla de 33cl.
Ingredients:
Malts Pale, Munic i Negre. Flocs d'avena.
Llúpols: Centennial i Cascade.
Altres: mel de romaní.
Fermentació: Alta. 4 dies a 21ºC
Maduració: 3 setmanes a 18ºC.
Alcohol: 4,5%Vol.
Empresa: Birrart 2007 S.L.
C/Lloses 65
17840 Sarrià de Ter
WEB: http://www.birrart.com
En el post sobre la Rossa, trobareu més detalls sobre els que fan aquesta cervesa (quan ells em facin a ma l’esmentada informació!)

Descripció:
En destapar, directament al coll de l’ampolla, apareix primer el llúpol, bastant dominant, i després surten el caramel i el cafè.

Aspecte:
Com sempre amb aquest elaborador, generós cap d’escuma bastant persistent i dens, de color beix.
Cervesa molt negra, gairebé sense transparència. Tocs de roig.

Aromes 1
Domina el llúpol, plantes grasses, heura. Alguna cosa discreta lleugerament punyent com de grosella verda. El llúpol domina prou per amagar el perfil del malt. Buscant bé trobem el caramel del principi i alguna cosa de pa de mel. (Uns pans que es fan per Nadal de massa molt forta, foscos, amelats i caramelats).
Tast 1
La cervesa encara és molt fresca. Primer mel i caramel i després el cremat potser un pèl massa dominant: les olors amelades són més agradables. Un toquet de ferment fresc i al final quelcom de crosta de pa molt torrada. Com sempre amb les cerveses d’aquest color, l’aroma de cremat/torrat és bastant persistent i afegeix amargor seca a la del llúpol. Aquesta és prou discreta, sigui dit de pas. Bona sensació de cos, entre mitjà i notable. Acidesa imperceptible. Retorn amb alguna cosa de fruita roja.

Color 2
Amb menys quantitat de cervesa a la copa, color marró/roig (més roig que marró) brillant i transparent.

Aromes 2
Poma madura, ferment fresc (no formatge!), potser cirera, mel i caramel al final. Olor d’herba i ja no trobo la grosella verda.

Tast 2
Amb la cervesa una mica més calenteta, notem un cos consistent identifiquem alguna cosa de fruita roja (cirera) darrere de les fortors de cremat/torrat. No hi ha astringència tot i que el cremat pica una mica. Altre cop, amargor de llúpol i de cremat persisteixen molt de temps i poden retornar amb alguna cosa de mel.

He de dir que m’encanta el color d’aquesta cervesa de robí fosc i quasi sagnant. L’escuma persisteix molt bé i fa “garlandes molt persistents” a les parets de la copa.

Aromes 3
Com que el segon tast ens ha donat coses bastant noves, procedim a un tercer tast per veure si el cru és més complex.
Torna a venir la poma madura i el ferment fresc. Segueix dominant el llúpol amb un toc curiós de saponària. No sé si m’estic embalant, però noto alguna cosa llunyana de fusta. Si insisteixo trobo caramel amb una altra cosa que no he pogut identificar...

Tast 3
Efervescència justa i correcta, lleugerament picant i fina. S’aprecia el caramel i la crosta de pa ben torrada així com també pa completament cremat. Fruita roja i quelcom de saponària altre cop. Cos notable però prou accessible, res de pastós. Potser pruna negra? (molt a la llarga, ja amb la cervesa calenta a la boca).

Impressions generals:
Una cervesa bastant contundent amb un cos notablement desenvolupat però sense passar-se de feixuc. Amb un perfil de llúpol dominant tot i que les aromes cremades també lluiten per fer-se lloc. El productor no la classifica (Stout?, Porter?) i nosaltres tampoc ho farem però podem dir que es tracta d'un producte prou robust que casaria a la perfecció amb plats contundents com estofats de vedella, sopes espesses i postres poc dolces però fortes (xocolates negres amb alt percentatge de cacau). Quan pugui, provaré també alguna combinació amb bolets. Tinc previst fer un arròs de bolets i verdures brasejades i possiblement funcioni la combinació...

04 de desembre 2011

Fitxes de tast-Moska de Girona-Rossa

Moska de Girona

ROSSA

Empresa:

BIRRART 2007 S.L.

C/Lloses 65. 17840 Sarrià de Ter.

WEB: http://www.birrart.com/

Persones de contacte: Josep Borrel i Sílvia Ivars

correu: info@birrart.com

0034 669 299 368

Caducitat: 11-2012

Lot: 143

Alcohol: 4,8% Vol.

Presentació: ampolla de 33cl.

Estil: Lager

Malts Pils i Caramel

Llúpols: Galena i Saaz

Fermentació: 10 dies a 11ºC

Maduració: 2 mesos a 5ºC

En el post sobre la Rossa d’estiu trobareu la informació sobre els promotors del projecte.

Descripció:

En destapar:

Olors de Grosella i ortiga. També alguna cosa de pa de barra.

Aspecte:

Color groc claret amb un no res de terbolesa. Bonic cap d’escuma, notable efervescència.

Olors 1:

Poma verda i grosella notables acompanyades de baguette de pa. Quelcom de rosa també. Al cap de poca estona, la baguette es converteix en molla. Jo diría que es tracta d'una cervesa rossa d'alta fermentació.

En boca 1:

Tast amb un puntet salat al principi, olor de saponària i de rosa. Tacte sedós, cos notable. L’efervescència és prou present però molt acceptable, al seu punt, diríem. Final sec, amargor extremadament discreta. Retorn sec. A part de la sequedat, l’amargor metàl·lica s’expressa de forma molt modesta i gens molesta. A llarg termini queda la sequedat i un toc de poma (ara més aviat Golden).

Olors 2:

Herba, heura amb un toc de no res de terra. També es pot trobar, a mesura que s’escalfa el cru, un bonic toc de caramel i quelcom de vainilla.

En boca 2:

Torna el toc saladet. Les roses es fan cada cop més presents, la molla de pa també. L’amargor segueix essent bastant seca i es combina molt bé amb l’efervescència per donar un punyent bastant curiós i agradable. Algun retorn de caramel.

Olors 3:

M’agrada l’escuma que fa aquesta cervesa: densa, persistent, neta. En calent es poden notar bé els tocs de pa fresc. Les roses es retiren una mica i deixen pas a l’herba tallada.

En boca 3:

Seguim amb un rastre de poma i de caramel, tot plegat molt compensat. Molt al final, mantenint la cervesa molta estona en boca, apareix alguna cosa com grosella verda.

Impressió general.

Una cervesa molt agradable, rica en matisos, bastant equilibrada. Relativament poc persistent i molt refrescant. De cos notable, però sense aclaparar.

Recomanable amb tota classe d’entrants, bona acompanyadora d’embotits i altres entremesos. Podríem provar algun bull, bisbe o alguna botifarra de perol, no? O alguna vinagreta de cap i pota... A Sant Feliu de Codines, fa molts anys, en feien una en un bar de la plaça que tombava. Sé de gent que hi anaven expressament des de Barcelona.