Fitxes de degustació - Clandestines de Montferri - Negra

Clandestines de Montferri 

NEGRA 

La broueria:

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. 
Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
Aquesta cervesa encara conserva l'etiqueta antiga amb les tres ratetes. M'encanta aquesta, molt més que les noves.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/ 
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog:  
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

Presentació: ampolla de 75cL
Alcohol: 5%vol.
Caducitat: 5/12/2014
Tast: 8/08/2013
Estil: Stout seca.
Referències estilístiques: BJCP, al nostre blog.

Descripció:

En destapar:

Apareixen les típiques olors de Stout: caramel gairebé cremat, herba verda i pa també a punt de cremar.
Aspecte:
Escuma de color d'ivori, molt densa, ben persistent i formant garlandes.
La cervesa és de color negre però es poden apreciar transparències d'un bonic color de robí.

Nas 1:

Lleuger toc d'olor marítima (quasi res). Olors de caramel cremat, de regalèssia, d'herba fresca i una mica de canyella.

Canyella

També es pot trobar quelcom de xocolata amb llet i un puntet de terra.
He de parlar també d'un perfil que recorda una mica la fulla d'agrella i també d'alguns tocs fruitat difícil de trobar entre els que podríem distingir dàtil o, millor dit, lledó. Tot plegat queda dominat pel perfil torrat/cremat.

Cremat, cendres

Al final i concentrant-se bé, podríem descriure quelcom de plàtan.

Boca 1

Es pot notar molt bé l'aspre o l'acre del malt cremat.
El cos és considerable amb una poderosa viscositat.
L'amargor procedeix principalment del cremat, és persistent, una mica punyent i sense acompanyament notable d'herbes. Jo diria que no pertany al llúpol.
Hi ha una mica d'acidesa.
És una cervesa una mica "dura" pel meu gust, li costa una mica de passar. No és "extrema" però en el seu aspecte cremat és més contundent de compte.
En fresc passa molt millor, això si.
Aromàticament parlant, el que domina són els tons cremats, resulta difícil trobar alguna altra cosa en boca.

Nas 2

En una segona passada, l'herba és més present. També apareixen olors especiades amb pebre negre i pebre verd. Hi ha un pèl de caramel, però està cremat. Torna una certa aroma d'agrella i apareix un lleuger aspecte de xocolata amb llet.

Xocolata amb llet

Altrament es pot notar un toc de terra.

En boca 2:

Torna a sobtar el cos respectable. L'efervescència és justa i adequada.
L'aspecte aspre i acre domina bastant el panorama però d'astringència no se'n troba i d'acidesa, quasi gens.
Amb la cervesa més calenta, es poden detectar olors secundàries d'herba i potser de flors. I dic "secundàries" perquè realment costa trobar-les, amagades com estant darrera l'aspecte dominant cremat.
Segueixo trobant lledó al qual s'afegiria alguna baia sense identificar (ho dic pel to dolcet que apareix).

Lledons

El tast és molt llarg amb una amargor punyent. El final aporta una nota molt discreta de xocolata amb llet agradable.

Impressions generals:

Una cervesa una mica dura i un pèl més aspra del compte. En aquest sentit és una Stout seca perfectament representativa del seu estil, amb molt de caràcter i notablement contundent.
No estem davant d'una cervesa que es perdi en subtileses. És un cru poderós dominat pels aspectes cremats.
És especialment interessant el retorn amarg amb notes de xocolata amb llet.

Nota:

Els lledons tenen una aroma especial que recorda el massapà i potser una mica el dàtil. Com que el massapà està fet d'ametlles i que, habitualment, la olor d'ametlles és associada amb el diacetil, podríem dir que aquesta cervesa conté diacetil detectable. Però com ho hem vist, és difícil d'afirmar res en un espai dominat pels cremats.

Fitxes de tast - Moska de Girona- Negra

Moska de Girona
NEGRA

Caducitat: 12/12
Lot: 154
Presentació: ampolla de 33cl.
Ingredients:
Malts Pale, Munic i Negre. Flocs d'avena.
Llúpols: Centennial i Cascade.
Altres: mel de romaní.
Fermentació: Alta. 4 dies a 21ºC
Maduració: 3 setmanes a 18ºC.
Alcohol: 4,5%Vol.
Empresa: Birrart 2007 S.L.
C/Lloses 65
17840 Sarrià de Ter
WEB: http://www.birrart.com
En el post sobre la Rossa, trobareu més detalls sobre els que fan aquesta cervesa (quan ells em facin a ma l’esmentada informació!)

Descripció:
En destapar, directament al coll de l’ampolla, apareix primer el llúpol, bastant dominant, i després surten el caramel i el cafè.

Aspecte:
Com sempre amb aquest elaborador, generós cap d’escuma bastant persistent i dens, de color beix.
Cervesa molt negra, gairebé sense transparència. Tocs de roig.

Aromes 1
Domina el llúpol, plantes grasses, heura. Alguna cosa discreta lleugerament punyent com de grosella verda. El llúpol domina prou per amagar el perfil del malt. Buscant bé trobem el caramel del principi i alguna cosa de pa de mel. (Uns pans que es fan per Nadal de massa molt forta, foscos, amelats i caramelats).
Tast 1
La cervesa encara és molt fresca. Primer mel i caramel i després el cremat potser un pèl massa dominant: les olors amelades són més agradables. Un toquet de ferment fresc i al final quelcom de crosta de pa molt torrada. Com sempre amb les cerveses d’aquest color, l’aroma de cremat/torrat és bastant persistent i afegeix amargor seca a la del llúpol. Aquesta és prou discreta, sigui dit de pas. Bona sensació de cos, entre mitjà i notable. Acidesa imperceptible. Retorn amb alguna cosa de fruita roja.

Color 2
Amb menys quantitat de cervesa a la copa, color marró/roig (més roig que marró) brillant i transparent.

Aromes 2
Poma madura, ferment fresc (no formatge!), potser cirera, mel i caramel al final. Olor d’herba i ja no trobo la grosella verda.

Tast 2
Amb la cervesa una mica més calenteta, notem un cos consistent identifiquem alguna cosa de fruita roja (cirera) darrere de les fortors de cremat/torrat. No hi ha astringència tot i que el cremat pica una mica. Altre cop, amargor de llúpol i de cremat persisteixen molt de temps i poden retornar amb alguna cosa de mel.

He de dir que m’encanta el color d’aquesta cervesa de robí fosc i quasi sagnant. L’escuma persisteix molt bé i fa “garlandes molt persistents” a les parets de la copa.

Aromes 3
Com que el segon tast ens ha donat coses bastant noves, procedim a un tercer tast per veure si el cru és més complex.
Torna a venir la poma madura i el ferment fresc. Segueix dominant el llúpol amb un toc curiós de saponària. No sé si m’estic embalant, però noto alguna cosa llunyana de fusta. Si insisteixo trobo caramel amb una altra cosa que no he pogut identificar...

Tast 3
Efervescència justa i correcta, lleugerament picant i fina. S’aprecia el caramel i la crosta de pa ben torrada així com també pa completament cremat. Fruita roja i quelcom de saponària altre cop. Cos notable però prou accessible, res de pastós. Potser pruna negra? (molt a la llarga, ja amb la cervesa calenta a la boca).

Impressions generals:
Una cervesa bastant contundent amb un cos notablement desenvolupat però sense passar-se de feixuc. Amb un perfil de llúpol dominant tot i que les aromes cremades també lluiten per fer-se lloc. El productor no la classifica (Stout?, Porter?) i nosaltres tampoc ho farem però podem dir que es tracta d'un producte prou robust que casaria a la perfecció amb plats contundents com estofats de vedella, sopes espesses i postres poc dolces però fortes (xocolates negres amb alt percentatge de cacau). Quan pugui, provaré també alguna combinació amb bolets. Tinc previst fer un arròs de bolets i verdures brasejades i possiblement funcioni la combinació...

Nomenclatura d'estils-01

Un amic lector del blog ens ha demanat una espècie de normalització de la nomenclatura dels estils de cervesa en Català.

No és poca cosa i em fa una mica de recansa abocar-me a aquesta feina. Però no puc defraudar els pocs lectors que tinc, de manera que agafaré el bou per les banyes.

En principi, no sóc amic de traduir noms. Per tant, en la mesura que sigui possible, pronunciable o que quedi clar, intentaré conservar els noms originals.

També anirem fent a poc a poc. De moment, en aquest primera entrega, ens ocuparem del grup de les cerveses “MUNIC”.

No és que existeixi realment aquest grup. En realitat no és més que una forma prou pràctica de descriure una sèrie de cerveses i de reunir-les sota un concepte imprecís però útil.

Aquest grup compren els estils anomenats MÜNCHNER HELLE (amb les seves variants lingüístiques LAGER HELL, HELLES i la variant gairebé indistingible EXPORT HELL), MÜNCHNER DUNKEL (o simplement DUNKEL), SCHWARZBIER (o simplement SCHWARZE) i les dues FESTBIER (MÄRZENBIER i OKTOBERBIER).

L’estil MÜNCHNER HELLE és el més conegut, imitat i comercialitzat. És la típica Lager, o sigui, cervesa de baixa fermentació amb un color oscil·lant entre 7 i 14 EBC amb un contingut en alcohol de 4,5 a 5,5%Volum. A França en diuen “BLONDE” i trobaria força adequat que nosaltres en diguéssim “ROSSA”. Fins aquí no es pot dir que hagi fet un gran treball de creació lingüística, però si ja està fet, perquè complicar-ho? Podriem precisar, per evitar confusions amb rosses d’alta fermentació, i designar aquest estil com a LAGER ROSSA.

L’estil MÜNCHNER DUNKEL seria un d’aquells nombrosos estils que podrien ser descrits com a “TORRADA”. En un article precedent ja he parlat de la imprecisió d’aquesta veu: “TORRAT” o “TORRADA” descriuen tants estils que, en acabat, no diuen res. DUNKEL significa exactament “fosc” de manera que si no volem utilitzar la paraula alemanya, podrem batejar aquest estil amb el vocable “FOSCA”. Existiria una altra possibilitat amb menys connotacions llòbregues i negatives que ens ve també de França on aquestes cerveses són anomenades “BRUNES”. M’agrada molt més tot i que de forma general intento fugir de les influències gal·licitzants.

Pel que fa a SCHWARZBIER, la traducció més immediata seria “NEGRA”. Només caldria explicar que no s’ha de confondre la Schwarzbier, un estil de baixa fermentació amb colors entre 52 i 105 amb un contingut alcohòlic entre 4,2 i 5,4, amb la cervesa negra d’alta fermentació anomenada STOUT i per la qual hauríem de conservar aquesta designació prou clara i inconfusible.

Un estil particular que no pertany a aquest grup però que podem incloure és l'estil WIEN que jo, en el pitjor dels casos traduïría en VIENA.

Finalment, ens trobem davant de les Märzen i Oktober. Es podrien traduir en CERVESA DE MARÇ i CERVESA D’OCTUBRE, però aquesta opció ens tancaria una mica a l’hora de crear receptes d’aquest estil que no fossin de temporada. Altre cop podriem tirar d’idees d’altres autors: ara mateix, no sé qui va proposar que es diguessin LAGER AMBRE ja que en realitat aquests dos estils són el mateix (l’Oktoberfestbier és una Märzenfestbier amb 7 mesos de guàrdia). Amb LAGER AMBRE em quedo molt a gust i tan ample.

Resumint doncs:

Münchner Helle: ROSSA o LAGER ROSSA.

Münchner Dunkel: BRUNA

Schwarzbier: NEGRA o LAGER NEGRA

Wien: VIENA

Märzenbier, Oktoberbier o simplement Festbier: LAGER AMBRE.

Estic a la vostra disposició per a comentaris, suggerències o el que sigui.

Per respondre al comentari:
Tan la GLOPS Munich com la GLOPS Rossa poden pertànyer al grup de les Lager Rosses. En definitiva, el nom que els poses és exclusivament cosa teva. Dins de les Lager Rosses, pots proposar tantes receptes com et vinguin en ganes. Tristament, La Mahou i la Glops Munich formen part del mateix estil... altrament, les meves propostes no són més que això: propostes. Personalment, "FOSCANT" no m'acaba d'agradar. Tal vegada sigui massa rebuscat per a designar un estil. Ho trobaria més adequat a l'hora de donar un nom a una cervesa. Podem imaginar una Lager Bruna que es digui GLOPS FOSCANT.