Fitxes de degustació - Clandestines de Montferri - Negra

Clandestines de Montferri 

NEGRA 

La broueria:

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. 
Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
Aquesta cervesa encara conserva l'etiqueta antiga amb les tres ratetes. M'encanta aquesta, molt més que les noves.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/ 
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog:  
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

Presentació: ampolla de 75cL
Alcohol: 5%vol.
Caducitat: 5/12/2014
Tast: 8/08/2013
Estil: Stout seca.
Referències estilístiques: BJCP, al nostre blog.

Descripció:

En destapar:

Apareixen les típiques olors de Stout: caramel gairebé cremat, herba verda i pa també a punt de cremar.
Aspecte:
Escuma de color d'ivori, molt densa, ben persistent i formant garlandes.
La cervesa és de color negre però es poden apreciar transparències d'un bonic color de robí.

Nas 1:

Lleuger toc d'olor marítima (quasi res). Olors de caramel cremat, de regalèssia, d'herba fresca i una mica de canyella.

Canyella

També es pot trobar quelcom de xocolata amb llet i un puntet de terra.
He de parlar també d'un perfil que recorda una mica la fulla d'agrella i també d'alguns tocs fruitat difícil de trobar entre els que podríem distingir dàtil o, millor dit, lledó. Tot plegat queda dominat pel perfil torrat/cremat.

Cremat, cendres

Al final i concentrant-se bé, podríem descriure quelcom de plàtan.

Boca 1

Es pot notar molt bé l'aspre o l'acre del malt cremat.
El cos és considerable amb una poderosa viscositat.
L'amargor procedeix principalment del cremat, és persistent, una mica punyent i sense acompanyament notable d'herbes. Jo diria que no pertany al llúpol.
Hi ha una mica d'acidesa.
És una cervesa una mica "dura" pel meu gust, li costa una mica de passar. No és "extrema" però en el seu aspecte cremat és més contundent de compte.
En fresc passa molt millor, això si.
Aromàticament parlant, el que domina són els tons cremats, resulta difícil trobar alguna altra cosa en boca.

Nas 2

En una segona passada, l'herba és més present. També apareixen olors especiades amb pebre negre i pebre verd. Hi ha un pèl de caramel, però està cremat. Torna una certa aroma d'agrella i apareix un lleuger aspecte de xocolata amb llet.

Xocolata amb llet

Altrament es pot notar un toc de terra.

En boca 2:

Torna a sobtar el cos respectable. L'efervescència és justa i adequada.
L'aspecte aspre i acre domina bastant el panorama però d'astringència no se'n troba i d'acidesa, quasi gens.
Amb la cervesa més calenta, es poden detectar olors secundàries d'herba i potser de flors. I dic "secundàries" perquè realment costa trobar-les, amagades com estant darrera l'aspecte dominant cremat.
Segueixo trobant lledó al qual s'afegiria alguna baia sense identificar (ho dic pel to dolcet que apareix).

Lledons

El tast és molt llarg amb una amargor punyent. El final aporta una nota molt discreta de xocolata amb llet agradable.

Impressions generals:

Una cervesa una mica dura i un pèl més aspra del compte. En aquest sentit és una Stout seca perfectament representativa del seu estil, amb molt de caràcter i notablement contundent.
No estem davant d'una cervesa que es perdi en subtileses. És un cru poderós dominat pels aspectes cremats.
És especialment interessant el retorn amarg amb notes de xocolata amb llet.

Nota:

Els lledons tenen una aroma especial que recorda el massapà i potser una mica el dàtil. Com que el massapà està fet d'ametlles i que, habitualment, la olor d'ametlles és associada amb el diacetil, podríem dir que aquesta cervesa conté diacetil detectable. Però com ho hem vist, és difícil d'afirmar res en un espai dominat pels cremats.

Fitxes de degustació - Les Clandestines de Montferri - ESPELTA

Les Clandestines de Montferri

ESPELTA

Personalment, m'agrada molt més l'etiqueta que surt en aquesta ampolla que la nova.

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

Presentació: ampolla de 75cL.
Alcohol: 4,5%Vol.
Caducitat: 30/05/2014
Ingredients: malt d'espelta, malt d'ordi. No en sé res més.
Ingredients procedents d'agricultura respecyuosa amb el medi ambient. Un molt bon punt.

Espelta: 

(Anglès: spelt, Alemany: Dinkel; Francès: épeautre) En poques, paraules, l'espelta és un cereal de la família del blat i es te constància del seu ús en l'alimentació humana des de fa 8000 anys. El seu contingut en proteïnes és alt (més o menys 17%) cosa que necessàriament produirà cerveses tèrboles. Es diu que aporta aromes semblants a les del blat, però amb sensacions una mica més torrades. Suposo que depèn també de grau de malteig. També sembla que aporta una mica més d'acidesa que el blat. Segons la quantitat aportada, les proteïnes de l'espelta poden afegir cos a la cervesa acabada.

Descripció:

En destapar:

Bones olors fruitades, especialment cítriques amb tocs de pa.

Aspecte:

Escuma poc densa i poc persistent i de color blanc. Cervesa tèrbola i de color groc clar.

Nas 1:

Olors torrades, de pa i de farina. Al principi, apareix una mica de SO2 però desapareix ràpidament.
També trobem una mica de palla, de galeta i de pa torrat.

Pa torrat

Fruites diverses, especialment albercoc i una mica de plàtan.
També trobem alguna tènue olor de colònia amb possibles notes d'espígol.
Finalment, podríem dir que es pot identificar una mica de fusta.

Espigol

Boca 1

Lleugera amargor molt ben mesurada.
Fortes olors de gra, de pa i de farina així com un pèl de dolçor.
Lleugera acidesa.
L'efervescència és limitada, bastant per sota del que és habitual, però no insuficient. Seria una elecció perfectament acceptable.
L'amargor, primer feble, augmenta amb el temps i acaba essent la protagonista de la persistència. A mesura que augmenta (tampoc res de l'altre món), l'acidesa va disminuint.
El final és una mica sec.
En un segon pla, hi ha fruites, fluixes i discretes. Es constitueixen en un fons indeterminat agradable, un pèl dolç, com un teló de fons.
Apareix també un punt discret de llaminadura àcida-dolça.

Llaminadura dolça-àcida

El glop és mitjanament llarg i el retorn és fa exclusivament amb una mica d'amargor, sense aroma particular.

Aspecte 2

Escuma més densa que abans, però igualment poc persistent.

Nas 2

En una segona passada, trobem una mica de poma, bastant madura, un pèl passada. Torno a trobar quelcom de SO2, poc, però es troba.
També es poden detectar aspectes cítrics i quelcom de suc de poma.
Aquest cop, a més de la fusta trobo segó i palla.

bala de palla

Sinó, haurem de citar una gens menyspreable olor de plàtan, bastant madur.

Platan madur

DMS, no; Diacetil, no.

En boca 2:

En primer lloc, apareixen olors dolcetes però sense identificació clara. Després es poden trobar aromes de farina, de galeta i de pa torrat.
També es poden trobar notes àcides una mica cítriques així com un pèl d'aspror.
En aquest segon tast, no trobo les fruites.
L'amargor es manifesta molt a la llarga i és principalment seca. També és el principal element de la perssitència, el qual, a més, augmenta amb el temps.

Nas 3

Forçant (especialment remenant), es troba molt més plàtan que abans. També torna l'albercoc.
Amb la cervesa més calenta es poden trobar notes florals, particularment espígol i gerani.
Sinó, es repeteix el perfil del malt amb galeta, farina, pa torrat, tot plegat acompanyat de tocs de segó i de palla.

Farina i segó

Aquests dos darrers són fluixos però no deixen de ser presents.

En boca 3

Amb la cervesa més calenta, es pot discernir herba, bastant aromàtica, gens dura, amb notes florals i farina. També l'acidesa sembla més forta. Res exagerat però amb un perfil lleugerament cítric.
Forçant (xarrupant), es poden trobar fortes olors de gra lleugerament cremat o de pa torrat.
Al final, molt al final i bastant en calent, podem identificar quelcom de nou (o potser  millor, de sèsam)

Llavors de sèsam

No és mantega, o sigui, en principi, no és Diacetil. O no ho crec.
Cos mitjà tirant cap a fort, però sense pes.
Cervesa perfectament bevible.

Impressions generals:

Ens trobem davant d'una cervesa mitjanament complexa amb una amargor molt mesurada, perfectament bevible, que no ofereix cap mena de resistència. Passa bé la set però el toc amarg s'allarga bastant sense oferir aromes associades.
Jo diria que l'espelta aporta una combinació de tocs àcids i dolços bastant elegants, ben combinats, associada amb notes de llesques de pa torrat i de palla.
Una cervesa interessant i curiosa que guanya molt en ser degustada a temperatures mitjanes. Aquestes permeten detectar aspectes del malt i la signatura de l'espelta que no es troben en fred, o molt poc.

Fitxes de degustació - GAIANADA 1921 - Clandestines de Montferri

GAIANADA 1921

Les "Gaianades" són les grans vingudes d'aigua del riu Gaià. Avui ja han passat a la història, però algunes deixaren petja en la memòria dels habitants de la regió. La del 1921 va ser històrica: un episodi de pluges torrencials va provocar una gran vinguda d'aigües durant la nit del 17 al 18 d'Agost d'aquell any. L'aigua va fer grans destrosses en els conreus, carreteres, camins, línies elèctriques, barraques, pallisses i algunes cases del poble de la Riera de Gaià. Riu i torrent van provocar una autèntica catàstrofe natural.
Per a moltes famílies, aquella nit de llamps i trons va ser recordada per sempre amb temor perquè ho van perdre gairebé tot.(Més info)
La Gaianada 1921 vol recordar aquest esdeveniment.

Una foto de la Gaianada de 1921

La broueria.

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:

WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

La Gaianada és una IPA: Referència estilística: BJCP. Al nostres BLOG. 
Alcohol: 7,5%Vol.
Presentació: ampolla de 500ml
Caducitat: 4-10-2013

Descripció:

En destapar:

Olor de tall de planta grassa bastant forta.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, relativament poc persistent i d'un lleuger color d'ivori. La cervesa és tèrbola, de color daurat tirant a coure.

Nas 1:

Forta olor de planta grassa o de fulla d'heura matxucada.

Baladre rosa

També apareixen olors florals però no s'identifiquen. Potser quelcom de baladre rosa.
Al darrere es troba una fina i discreta pantalla amb olors de sucre escalfat i alguna cosa de galeta Maria.

Galeta Maria

Insistint, es pot descriure una mica de DMS.
Potser també parlaríem d'una presència gens menyspreuable de l'alcohol, amb rastres identificables de dissolvent.
Al final, es poden distingir altre cop les notes de galeta, aquest cop acompanyades d'aromes de llaminadura (gominoles).

Boca 1:

Molta herba, tallada i sense tallar. També resina i fulles trinxades.
L'amargor no és molt forta però es fa bastant present. Es poden citar olors de ravenissa i de gerani.
L'efervescència és justa. Potser un pèl fluixa.
Tacte sedós, un pèl lletós. Cos mitjà.
Al final del glop, es poden distingir baies com ara maduixa barrejada amb altres menys distingibles.

Maduixa salvatge

Tast mitjanament persistent amb un final sec i aromàtic. Cervesa fàcil de beure, sense resistència.
Astringència, no; aspre, no.
No apareix cap compost sofrat.

Aspecte 2:

A la segona passada, l'escuma és molt més densa i persistent, formant bones garlandes.

Nas 2: 

Altre cop, el que domina és el perfil del llúpol amb olors de planta grassa i fulla (d'heura) trinxada. També apareixen resines, amb tocs de xiprer.
Sinó, en rerefons es pot distingir una nota de llaminadura. Molt al final trobem un toc de galeta Maria i és tot el que podem dir, de moment, del perfil del malt. Deixant escalfar, tal vegada es pot descriure quelcom de gra i de pasta brisa.

Pasta brisa (de fer tartes)

També apareix una nota picant, com de pebre negre, però no estic segur. Tal vegada sigui algun aspecte del llúpol (resines, per exemple).

Boca 2:

Efervescpencia justa.
Amargor a mitges entre metàl·lica i seca, prou forta aquesta vegada.
Trobem olors de maduixa, potser de pera i possiblement quelcom de xiprer. També acompanyen aromes de galeta i de pastisseria.
És possible que hi hagi una mica de diacetil.
L'herba tallada i sobre tot l'heura tenen un perfil determinant. A la llarga apareix una mica d'acidesa que recorda la grosella blanca.

Groselles

La cervesa es revela fàcil de beure.
L'amargor (amb olor de fulla trinxada) és molt (massa) persistent.

Impressions generals:

Una IPA bastant típica de la producció artesana, amb un perfil amarg que s'allunya dels estàndards comercials i de la moderació.
Si no fos per l'amargor una mica exagerada, cridaria a repetir.
Des del meu punt de vista (que només em compromet a mi), trobo que aquesta cervesa es pot treballar una mica més per a aconseguir un producte més homogeni.

Fitxes de degustació 4 MALTES - Clandestines de Montferri

4 MALTES

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

4 Maltes.
Maltes i Malts és correcte en Català. Però ja que podíem, hagués estat millor (des del meu punt de vista molt personal) evitar l'homofonia amb el Castellà i posar 4 Malts.
Estil: es tracta d'una Pale Ale. Un estil una mica estàndard que permet bastantes llicències, sobre tot als elaboradors no anglesos. Al nostre Blog.
Es presenta en ampolles de 75cL.
Alcohol: 5%Vol.
Caducitat: 12-06-2013

En destapar:

Olors d'herba fresca i de galeta digestiva d'avena.

Aspecte:

Escuma molt densa, mitjanament persistent, de color blanc i formant unes garlandes discretes. Cervesa lleugerament tèrbola de color entre daurat i coure amb un lleuger toc carabassa.

Nas 1:

El primer que apareix, són les olors del llúpol, amb un perfil d'herba fresca, de resina i una nota oliosa. Tot plegat olors fresques i netes.
En segon lloc, però quasi al mateix temps, trobem olors de galeta, de pa de pessic, de pa blanc fresc i sobre tot, de molla de pa, ben densa i atapeïda. També parlaríem de galetes d'avena.
Alguna cosa de fruita es manifesta, però poca. aplicant-nos, trobaríem només quelcom de pera.
Sinó, els aspectes de palla i de gra són molt presents i persistents, potser una mica molestos i tot.

Boca 1

Cervesa de cos mitjà, molt poc amarga. Jo diria que les olors de llúpol (herba, resina, flor blanca) són més el resultat d'un procediment de llúpol en sec que no pas d'una cocció.

Rostoll

En boca, passada la sensació del llúpol, domina el malt: pa, pa de motllo, gra i palla, en ordre ascendent d'importància.
L'amargor, altre cop, és ben poca, discreta i, en qualsevol cas, seca.
Astringència, no; Aspre, no; Diacetil potser una mica; DMS, res; i molt a la llarga, un toc, per altra banda normal, d'acidesa.
El tast és persistent en herba i sequedat (la qual va augmentant). Molt al final i com de forma fortuïta, es pot trobar una nota barrejada de terra i baies indefinides.

Galetes digestives d'avena

Nas 2:

Amb molta escuma: un puntet de no res de Diacetil. Sinó, apareixen olors molt perfumades degudes al llúpol: una mica de rosa, una mica de carxofa i una mica d'espígol.

Espígol

Per damunt plana un aspecte difús i tènue de dissolvent. 

Tot plegat, estem davant d'una composició bastant curiosa. 

El malt aporta aromes de gra, palla, pa, molla de pa, un pèl de crosta i alguna cosa de rom.

La fruita queda en un pla molt tímid. Buscant bé trobaríem pera i una mica de raïm blanc.

Boca 2

Aquest segon cop, el que trobem primer és una nota àcida, tènue però ben present, que no surt de la norma. Sinó, val a dir que el cos és més consistent, la cervesa ja és una mica més viscosa que en el primer tast. 

Es poden trobar amb certa facilitat olors d'herba fresca, de resina i potser, ja no tan fàcilment, de llimona.

Llimona

El pa es fa notar també amb força, especialment parlaríem de molla de pa molt espessa. He de dir que em suposava que hi hauria blat i que, per tant, trobaríem una nota salada, però no és el cas; no hi ha res salat. 

Altrament, trobo un punt picant que podria ser degut a un possible ús de sègol (suposant que n'hi hagi).

Pa de sègol

Es poden descriure també notes florals però no s'identifiquen. 

Aquest cop, al principi, l'amargor és més present i un pèl metàl·lica. A la llarga, però, es resol en una sequedat una mica punyent.

Jo diria que hi ha una certa olor de quelcom sobre escalfat, però no aconsegueixo identificar-ho.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible, sense resistència i que passa bé la set.

Sinó, podem parlar d'un cru "curiós" per la composició complexa de malts i llúpols, especialment pel perfil general dels primers.

Podem afirmar que es tracta d'una cervesa "equilibrada" en la mesura que no hi ha cap aspecte que en tapi cap altre.

Tot plegat, la composició no acaba de convèncer del tot, especialment, trobem asperitats en el perfil del malt, especialment em l'excés de palla i gra i en el toc de sobre escalfament.

Sinó, la cervesa és simplement agradable i passa molt bé. Jo mateix la combinaré amb un entrepà de pernil curat de mig matí.

Salut