Fitxes de degustació - GAIANADA 1921 - Clandestines de Montferri

GAIANADA 1921

Les "Gaianades" són les grans vingudes d'aigua del riu Gaià. Avui ja han passat a la història, però algunes deixaren petja en la memòria dels habitants de la regió. La del 1921 va ser històrica: un episodi de pluges torrencials va provocar una gran vinguda d'aigües durant la nit del 17 al 18 d'Agost d'aquell any. L'aigua va fer grans destrosses en els conreus, carreteres, camins, línies elèctriques, barraques, pallisses i algunes cases del poble de la Riera de Gaià. Riu i torrent van provocar una autèntica catàstrofe natural.
Per a moltes famílies, aquella nit de llamps i trons va ser recordada per sempre amb temor perquè ho van perdre gairebé tot.(Més info)
La Gaianada 1921 vol recordar aquest esdeveniment.

Una foto de la Gaianada de 1921

La broueria.

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:

WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

La Gaianada és una IPA: Referència estilística: BJCP. Al nostres BLOG. 
Alcohol: 7,5%Vol.
Presentació: ampolla de 500ml
Caducitat: 4-10-2013

Descripció:

En destapar:

Olor de tall de planta grassa bastant forta.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, relativament poc persistent i d'un lleuger color d'ivori. La cervesa és tèrbola, de color daurat tirant a coure.

Nas 1:

Forta olor de planta grassa o de fulla d'heura matxucada.

Baladre rosa

També apareixen olors florals però no s'identifiquen. Potser quelcom de baladre rosa.
Al darrere es troba una fina i discreta pantalla amb olors de sucre escalfat i alguna cosa de galeta Maria.

Galeta Maria

Insistint, es pot descriure una mica de DMS.
Potser també parlaríem d'una presència gens menyspreuable de l'alcohol, amb rastres identificables de dissolvent.
Al final, es poden distingir altre cop les notes de galeta, aquest cop acompanyades d'aromes de llaminadura (gominoles).

Boca 1:

Molta herba, tallada i sense tallar. També resina i fulles trinxades.
L'amargor no és molt forta però es fa bastant present. Es poden citar olors de ravenissa i de gerani.
L'efervescència és justa. Potser un pèl fluixa.
Tacte sedós, un pèl lletós. Cos mitjà.
Al final del glop, es poden distingir baies com ara maduixa barrejada amb altres menys distingibles.

Maduixa salvatge

Tast mitjanament persistent amb un final sec i aromàtic. Cervesa fàcil de beure, sense resistència.
Astringència, no; aspre, no.
No apareix cap compost sofrat.

Aspecte 2:

A la segona passada, l'escuma és molt més densa i persistent, formant bones garlandes.

Nas 2: 

Altre cop, el que domina és el perfil del llúpol amb olors de planta grassa i fulla (d'heura) trinxada. També apareixen resines, amb tocs de xiprer.
Sinó, en rerefons es pot distingir una nota de llaminadura. Molt al final trobem un toc de galeta Maria i és tot el que podem dir, de moment, del perfil del malt. Deixant escalfar, tal vegada es pot descriure quelcom de gra i de pasta brisa.

Pasta brisa (de fer tartes)

També apareix una nota picant, com de pebre negre, però no estic segur. Tal vegada sigui algun aspecte del llúpol (resines, per exemple).

Boca 2:

Efervescpencia justa.
Amargor a mitges entre metàl·lica i seca, prou forta aquesta vegada.
Trobem olors de maduixa, potser de pera i possiblement quelcom de xiprer. També acompanyen aromes de galeta i de pastisseria.
És possible que hi hagi una mica de diacetil.
L'herba tallada i sobre tot l'heura tenen un perfil determinant. A la llarga apareix una mica d'acidesa que recorda la grosella blanca.

Groselles

La cervesa es revela fàcil de beure.
L'amargor (amb olor de fulla trinxada) és molt (massa) persistent.

Impressions generals:

Una IPA bastant típica de la producció artesana, amb un perfil amarg que s'allunya dels estàndards comercials i de la moderació.
Si no fos per l'amargor una mica exagerada, cridaria a repetir.
Des del meu punt de vista (que només em compromet a mi), trobo que aquesta cervesa es pot treballar una mica més per a aconseguir un producte més homogeni.