Fitxes de degustació - GREGORIUS - Stift Engelszell

Gregorius 

Gregorius Stift Engelszell

Stift Engelszell (Cella Angelorum). 

Stift és un terme que procedeix del verb "stiften" (en alemany i en danès fins al 1948; el corresponent termini holandès és "Sticht") i que significa "donar". Aquestes donacions es componien generalment d'actius productius, originalment latifundis amb serfs i pagament de quotes (originalment sovint en espècie) o llogaters vassalls de rang noble que prestaven servei militar i que recaptaven quotes als serfs. (Llavors ja pagaven sempre els mateixos).
En els temps moderns els actius productius també poden ser actius financers donats per formar un fons per mantenir una dotació, especialment una fundació benèfica. Les finques donades com a Stift per mantenir el col·legi d'un monestir, el capítol d'una col·legiata o el capítol de la catedral de la diòcesi, formen un territori que gaudeix de l'estatus d'un estat imperial en el Sacre Imperi Romà, llavors el terme Stift sovint també denota el propi territori.
 Per especificar aquest sentit territorial del terme Stift es compon amb l'adjectiu "hoch" com Hochstift, denotant un principat bisbal o Erzstift, un príncep-arquebisbat. (Plural: die Stifter)

Nota històrica:

Stift Engelszell (Engelszell: la cèl·lula de l'àngel) va ser fundada en 1293 pel bisbe Bernat (Wernhart) de Prambach i va ser assignada a l'orde del Císter en 1295. La seva casa-mare havia estat Stift Wilhering i, per tant, pertanyia a la filiació de l'abadia de Morimond (o Morimund), una abadia a l'actual municipi de Fresnoy-en-Bassigny (Champagne-Ardenne, França).
La Reforma va introduir uns temps de deteriorament econòmic i espiritual del qual els monjos de Engelszell foren rescatats per la seva abadia-mare (Wilhering) en 1618.
En 1786, el monestir fou (possiblement) amortitzat per l'emperador Joseph II, i els seus nous propietaris l'usaren com a fàbrica o com a seu de negocis.
En 1925, uns monjos alsacians expulsats de la seva abadia de Oelenberg (diòcesi de Strasbourg) que primer s'havien refugiat a l'abadia de Banz (benedictins al nord de Bamberg), van escollir Engelszell com a domicili definitiu (se suposa que algú els devia donar o llogar la propietat).
En 1931, Engelszell es converteix en abadia amb, al seu capdavant, l'abat Gregorius Eisvogel. (M'agrada aquest nom: Eisvogel=Blauet).

Blauet = Eisvogel

En 1939, el règim nazi va tancar l'abadia i els 73 monjos que llavors vivien allà foren deportats o empresonats. Al final de la guerra, van tornar 23 monjos per refer la vida monacal, aviat augmentats per 15 Trappistes alemanys fugitius de l'abadia de Mariastern de Bòsnia.
Van continuar amb l'asil d'ancians que s'havia instal·lat en el seu monestir durant la guerra. Aquest asil encara es troba en funcionament, gestionat per Càritas, però no al mateix monestir sinó en edificis moderns propers. Avui en dia (2009) només queden 9 monjos.
L'abadia de Engelszell es troba en el Engelhartszell al Nord d'Àustria, prop de la frontera amb Alemanya (25 km) i no gaire lluny de la de Txèquia. Per més precisió: a 60 km al Nord-Oest de Linz.

L'abadia es manté mitjançant diverses ofertes religioses i també venent productes que des de fa poc, tenen atorgada la denominació Trappista: licors, cervesa, formatges, bombons de licors, mel, hidromel i vinagre d'hidromel.

Des de Juny de 2012, Stift Engelszell produeix dos tipus de cervesa:
Gregorius (potser en record del primer pare abat de 1931). Una cervesa que asseguren que és una Trippel fosca i que sospito que és una doppelbock amb 9,7%vol en ampolles de 33cl. En un article de Nachrichten.at, llegim que Gregorius és una Trippelbock amb mel.
Sembla que el ferment procedeix d'Alsàcia.
Benno: una Helles Dubbel amb 6,9%Vol i també en ampolles de 33cl.
És curiosa i divertida la intenció dels brouaters de Stift Engelszell de produir cerveses típicament Trappistes (Dubbel i Trippel) però amb el color canviat.
El mestre brouater es diu Peter Krammer.

Direcció: 

Stift Engelszell

Stift Engelszell
Stiftstrasse 6
A-4090 Engelhartszell
(Autriche)
www.stift-engelszell.at

 La cervesa: 

Alcohol: 9,7%Vol.
Presentació: 33cl.
Ingredients: aigua, Malt d'ordi, Mel, Llúpol, ferment.
Categoria legal: starkbier
Estil: Bockbier mit Honig / Trippelbock
Caducitat: 18-07-2014
Lot: L18071319

Descripció: 

En destapar: 

Fortes olors de malt bastant torrat i alguna cosa de cafè.

Aspecte: 

Fantàstica escuma de color marró molt densa, persistent i formant importants adherències. Cervesa transparent, de color marró amb tons caoba.

Nas 1:

Amb molta escuma, podem assenyalar olors de ferment fresc barrejades amb notes d'herba tallada i de caramel molt fet.

Melassa de caramel

També es pot parlar de fruites roges però sense distinció i molt madures.
El cafè no apareix de seguit, però és cada cop més present.
S'endevina un aspecte prou dolç i al final, apareix una lleugera nota de mel que augmenta ràpidament d'intensitat.
Poderós perfil aromàtic dominat pels components del malt.

En boca 1:

Cos molt consistent i dens.
Efervescència "justa", més aviat poca.
Fort perfil dolç amb notes de vi o d'algun alcohol més fort (potser rom?). Es nota bé l'alcohol, però no és una característica que surti de mare, és una cosa prou mesurada.
Olors de crosta de pa, de caramel (poc), de cafè, de mel.

Mel

Al final apareixen notes lleugerament herboses.
La sensació general, en aquest primer tast, és que ens trobem davant d'un cru especialment contundent i impressionant.
El tast és llarg, molt llarg i domina clarament el perfil del malt.
Trobaríem una lleugera picor acompanyada de quelcom de pebre negre, però només en la persistència, no en el glop principal.
No trobem fruites, cosa que ens fa pensar que es deu tractar d'una cervesa de baixa fermentació (ho dic perquè segons les fonts es diuen coses diferents al respecte).
L'amargor només es manifesta molt al final del tast en forma de sequedat, moderada i amb aromes de cafè.

En Nas 2 

Amb molta escuma, podem descriure notes marítimes del ferment fresc.
 Sinó, apareixen olors d'herba, de camp d'alfals acabat de tallar, de caramel quasi cremat i alguna cosa de dàtil. Altrament, podem parlar de galetes ben torrades, de pebre, i potser de "raisiné" que és una mena de melassa de suc de raïm.

Raisiné

També es pot distingir una nota de fusta molt discreta. Malgrat la gran quantitat d'alcohol present, no es descriu cap nota de dissolvent. Potser podríem parlar de Diacetil, però és una cosa molt fluixa.
El cafè es nota molt bé, però de forma menys intensa que en el primer tast. Seria cafè amb molt poc de sucre i molt poca llet.
La mel tot just es manifesta en forma de panell de rusc.

Panell de mel

Torna a aparèixer el pebre negre i potser, alguna cosa de canyella. El menys que podem dir, és que es tracta d'un producte molt complex i ric. Molt al final potser arribaríem a descriure quelcom d'agrella.

En boca 2:

Fortes olors de caramel molt fet. Cos considerable. Notes dolces ajustades però ben presents. Efervescència cada cop menys important.
Dóna la sensació d'un vi una mica dolç, capitós i dens. Recorda una mica la mistela però és menys viscosa, menys dolça i amb moltes més notes torrades.

Got de mistela

El cafè segueix ben present i trobo notes de pansa. Sinó, en rerefons, es poden notar aromes de galeta bastant torrada.
Astringència, no; Aspror, no; Acidesa, no; Amargor tot just una mica seca.
La cervesa és perfectament bevible, passa molt bé, no ofereix cap mena de resistència.
El glop és extraordinàriament llarg, untuós i llaminer.

Impressions generals: 

Els monjos de Stift Engelszell no van amb mitges tintes: han produït una recepta especialment poderosa i corpulent; una cosa especialment aromàtica, clarament decantada cap al perfil del malt. Tot i així, no es tracta d'una cervesa pesada. Ans al contrari, el cru és passador i molt amable.
No es tracta d'una cervesa que es pugui beure en grans quantitats, per la seva contundència, pel seu contingut en alcohol, i pel seu preu! Però seria una mena de cervesa que cal degustar en pau i serenitat, en una situació de contenció, tranquil·litat i recolliment.
Un producte que frega la perfecció per la sàvia composició, per l'equilibri extraordinari aconseguit entre característiques contundents.

Tast col·lectiu:

En un tast col·lectiu realitzat a l'ocasió d'un curs sobre cerveses d'abadia, entre 15 persones, vam aconseguir trobar les característiques següents:

• En nas, tothom va estar d'acord en descriure aromes de cafè, de pansa amb notes de formatge. També es van apreciar tocs d'olivada i olor de marinada. sinó, es van assenyalar tocs de fusta molla i quelcom de cítric com ara llimona. 
• En boca, predominaren el cafè i el caramel. Sinó es va descriure un aspecte perfumat amb possibles tons d'espígol i quelcom de pel d'avellana (que podria procedir d'una mica de diacetil). L'efervescència es va considerar prou justa i una mica picant alhora que la contundència del cos va fer la unanimitat.