Cervesa i salut
http://www.totallybeer.com/loja_busca.asp
Parlar de cervesa en relació amb la salut és quelcom delicat perquè implica primer la salut i després una teranyina d’interessos socials i econòmics molt intricada al voltant d’aquesta beguda. Per tant intentarem informar degudament sense aixafar cap ull de poll ni ofendre ningú. 
Tampoc és cas d’enganyar. La cervesa és una beguda aconseguida per fermentació alcohòlica i, per tant, conté alcohol. Aquesta substància, dins del nostre cos, té molts efectes que poden ser perniciosos, neutres o positius en funció de la quantitat que n’ingerim i de la nostra resistència personal així com d’altres circumstàncies que comentarem.
La cervesa també conté altres substàncies que es consideren positives o fins i tot necessàries. Però val a dir que s’hi troben en quantitats bastant reduïdes. Una circumstància que elimina i esborra necessàriament la nostra beguda de la llista dels complements alimentaris i més encara dels aliments necessaris o indispensables per a la nostra salut. La cervesa no és cap aliment indispensable ni cap complement profilàctic.
Podem il·lustrar aquesta afirmació amb l'exemple de Xanthohumol. Aquesta substància es troba en el llúpol i s'ha pogut observar que passa en la cervesa acabada. També s'ha constatat que podria presentar una qualitat preventiva contra alguna forma de càncer (El xanthohumol podria inhibir el desenvolupament de cèl·lules malignes de càncer de pròstata). Però per absorbir la quantitat necessària de Xantohumol per tal de fer efectiva la seva virtut anticancerígena caldria la ingestió de quantitats de cervesa, i per tant d'alcohol, absolutament letals. En aquest cas seria molt millor plantejar-se el consum d’infusions de llúpol que són molt menys agradables però segurament més eficaces.
L'esca del pecat: l'alcohol
Els efectes negatius de l’alcohol han estat de fa molts anys objecte de discussions d'ordre moral, social i sanitari. Els corrents "abstinentistes" de finals de XIX i principi de XX es basaren en els desastres derivats de l’alcoholisme. I el moviment va arribar al seu paroxisme quan es van aprovar lleis "abstinentistes" o al menys limitadores del consum d’alcohol en molts països del món. La més coneguda va ser la dels Estats Units d’Amèrica que es va aplicar del 1920 al 1933. Però n’hi hagué moltes altres com la llei Vandervelde de 1919 a Bèlgica. Les prohibicions absolutes no van funcionar gens i hagueren de ser retirades o modificades. Actualment, a molts països occidentals s’intenta restringir el consum d’alcohol per mitjà de tota classe i mena de textos legals i d'accions socials que es van modificant en funció de la seva eficàcia.
Les begudes fermentades també constitueixen un enorme entramat d'indústries que implica nombroses empreses i particulars, des de l’agricultura fins a la restauració, passant per malteries, broueries i distribuïdors diversos. La majoria d’aquesta gent entenen perfectament els perjudicis de l’alcohol i no pretenen en absolut promoure el consum indiscriminat de begudes alcohòliques. Però també és comprensible que s’esforcin per contrarestar el discurs apocalíptic dels que propugnen l'erradicació completa de l’alcohol de les nostres dietes.
Especialment, els productors de cervesa artesanal van arribar en la batalla molt tard. El món del vi ja s’havia sofisticat i oferia un llenguatge essencialment sensorial, sovint afectat, però que donava bon resultat: en la brama popular, a poc a poc, el vi i el cava modificaven i milloraven substancialment la seva imatge i progressivament es feia una distinció entre vi «de garrafa», dolent, perjudicial i reprovable, i el vi «bo», que es tastava, s’avaluava i vestia esdeveniments refinats i exquisits que no tenien, al menys en aparença, res a veure amb l’alcoholisme. La imatge ja estava construïda, al marge de les hipocresies que podríem denunciar.
El món de la cervesa artesanal, en canvi, pateix d’un doble problema. En primer lloc, la versió «de tast» ha aparegut amb ella i molt recentment. Encara no ha tingut ni el temps ni els mitjans de desfer-se de la imatge feixuga del bevedor compulsiu i socialment problemàtic. Un altre motiu, també relacionat amb la imatge, rau en el fet que les grans empreses, ocupades com estaven en vendre milions d’hectolitres, havien fet una publicitat de la cervesa que posava en evidència aspectes que no tenien res a veure amb la cervesa mateixa i que no contribuïen en absolut a «netejar» la seva imatge de la tara de l'alcoholisme (Molts cops, les grans empreses cerveseres han estat gestionades de la mateixa forma que una fàbrica de rodes de cotxe o un taller de claus de ganxo: sense atendre les particularitats de cada producte. Durant molts anys, el rendiment econòmic, i per tant el volum de vendes, eren l'únic criteri de gestió.). Tant és així que ens ha fet falta força temps per escampar, ni que sigui una mica, la idea que la cervesa es pot tastar, avaluar i analitzar en lloc de ser beguda sense discriminació amb la clara finalitat d'entonar-se. Una il·lustració d’aquest fet és que, avui en dia, en la premsa i per internet, quan es vol parlar dels efectes perniciosos de la ingesta d’alcohol, en una proporció gens desdenyable, s’adjunten imatges de cervesa. Avui mateix (19-11-20), en un article d’un diari electrònic, podem llegir el títol següent: «Un nou mètode accelera l'eliminació de l'alcohol del cos». L’enunciat no especifica la beguda i podríem o hauríem d’entendre que es tracta de l'alcohol procedent de qualsevol beguda alcohòlica. I de fet, a l’interior no es parla per a res específicament de cervesa, però la foto que acompanya el titular és una pinta de cervesa de 2 dl.
En aquestes condicions, és ben comprensible que el món de la cervesa en general i el de la cervesa artesanal en particular, es posin a la defensiva i treballin per capgirar la imatge que uns han creat i altres han heretat (i que, segons com, també han contribuït a perpetuar).
Així doncs, tenim dues corrents enfrontades que es miren de reüll. D’una banda tenim el vessant sanitari amb, al seu cap la OMS, i de l’altra, a Europa, tenim l’associació de brouaters europeus, una de les tasques de la qual, consisteix a promoure investigacions sobre els efectes «no-negatius» de la cervesa en la salut, recollir-ne els resultats i difondre’ls.
Entremig
Entre els dos pols, probablement decantats cap als que defensen un consum «raonable» de begudes que contenen alcohol, estem els afeccionats a tastar coses. I el fet de tastar, degustar i avaluar productes gastronòmics entra dins d'una categoria d'efectes psicosensorials anomenats «plaers».
Ja sabem que els plaers en general, i els de boca en particular, han estat anatematitzats com a pecats «capitals». El pecat en concret és el de golafreria. Però sembla que aquesta greu falta pot ser més o menys acceptable si es fa a major glòria del senyor i si no implica cap abús. O sigui que, des del punt de vista religiós (en el nostre cas, catòlic), podem gaudir dels plaers de boca sempre que tinguem present que els extraiem de la gràcia divina i que en gaudim amb moderació.
El cas és que, en llegir la literatura resoludament «abstinentista», fa la sensació que, per beure una bona cervesa en pau, ens hem d'amagar, hem de demanar perdó o hem d'elevar una instància en tres exemplars compulsats a les autoritats sanitàries competents.
Anem doncs a veure una mica les argumentacions d'uns i altres per tal de fer-nos una idea de fins a quin punt l'enrenou es justifica.
Organització Mundial de la Salut
Assemblea OMS
En principi, la imatge que vol donar l'OMS és la de màxima seriositat (Des
que vaig començar a escriure aquest article, hem viscut els efectes
de la pandèmia de la Covid19 i l'OMS ha anat donant senyals
equívocs que poden donar a pensar que no és del tot imparcial en
els seus veredictes.). Sembla que s'imposa com a referència mundial en matèria de salut. Aparentment, el paper que desenvolupa en el cas de la pandèmia pretén ser honrat, sensat i cautelós. Se suposa per tant que les seves recomanacions en altres branques de la salut siguin igual de prudents o assenyades.
La seva decisió en 1961 sobre el cànnabis no seria una d'elles. La propaganda d'un magnat americà de la premsa i els interessos de diverses indústries americanes imposaren una dubtosa prohibició que encara cueja. Podria ser el contra-exemple que trenca la regla. Però pel cas, admetrem que l'OMS és una font fiable en matèria de salut.
Però l'OMS és subjecta a pressions constants. Actualment (2020) és finançada a 80% per donacions «voluntàries» i la resta, pels estats membres. La fundació Bill & Melinda Gates, un dels més grans promotors d'organismes genèticament modificats al món, n'és un contribuïdor notable (12,12%). La Comissió Europea és el vuitè contribuïdor «voluntari». En una pregunta a la Comissió Europea, es feia el comentari següent:
«Segons l’últim informe publicat [per la mateixa OMS], vuit dels quinze membres científics del grup d’experts assessors estratègics de l’OMS van declarar, tal com ho exigeix la llei, estar en contacte amb la fundació Gates o altres gegants del sector farmacèutic. Des de la grip porcina del 2009, personalitats de totes procedències han qüestionat el pes dels grups de pressió i les fundacions privades del «Big Pharma» en les orientacions estratègiques i de presa de decisions de l'OMS» (Questions parlementaires.17 avril 2020. E-002335/2020. Question avec demande de réponse écrite E-002335/2020 à la Commission. Article 138 du règlement intérieur. Mathilde Androuët (ID). Vegeu la nota al final de l'article.).
En la resposta (que publiquem en la nota al final del text), es diu exactament que
«el secretariat de la OMS ha examinat obertament el risc que les contribucions amb objecte designat [voluntàries] representen per al compliment de la seva missió».
No se'ns comenta el resultat d'aquest minuciós i «obert» examen.
No sabem si existeix algun lobby contra l'alcohol en l'OMS. Podria ser perfectament que hi fos. Per tant és legítim interrogar-se sobre la validesa dels preceptes d'aquesta organització. No he dit «negar». Però el dubte és almenys possible(Una lectura de L'ORGANISATION MONDIALE DE LA SANTÉ ET LES LOBBIES, de Paul Benkimoun (2013), és força edificant.).
S'estima que 2.300 milions de persones consumeixen alcohol habitualment en el món. També a escala mundial, s’estima que 237 milions d’homes i 46 milions de dones pateixen trastorns relacionats amb l'alcohol. A Europa (14,8% en homes i 3,5% entre dones) i a les Amèriques ( 11,5% entre homes i 5,1% entre dones) és on es troben les taxes més altes de consum.
El consum d’alcohol per càpita a la regió europea de l’OMS, és el més alt del món. Això implica una pressió proporcional sobre els sistemes sanitaris (...que, com sabem, han estat delmats i/o privatitzats a rel de la crisi del 2008.).
Els trastorns per consum d’alcohol són més habituals als països amb ingressos alts.
No hi ha hagut cap disminució estadísticament significativa del consum total d’alcohol per càpita entre el 2010 i el 2016 mentre que les disminucions observades anteriorment en la ingestió intensa episòdica (binge) sembla que s’han aturat.
L’ús nociu de l’alcohol (harmful use of alcohol) provoca 3,3 milions de morts a l'any a tot el món. O sigui, el 5,9% del total de defuncions.
L’ús nociu de l’alcohol és un factor causant de més de 200 malalties i traumes diferents.
En general, el 5,1% de la càrrega mundial de malalties i lesions, mesurada en funció dels «anys de vida ajustats per discapacitat» és atribuïble a l'alcohol. (Aquest concepte ens parla dels anys de vida potencial perduts a causa d'una defunció prematura i inclou l'equivalent en anys de vida en bona salut perduts per qüestions de salut o de discapacitats).
El consum d’alcohol provoca morts i discapacitats relativament precoces. En el grup d’edat de 20 a 39 anys, gairebé el 25% del total de les morts són atribuïbles a l'alcohol.
Hi ha una relació de causalitat entre l’ús nociu de l’alcohol i tota una sèrie de trastorns mentals i comportamentals, altres malalties no transmissibles així com traumes.
Darrerament, s’han establert relacions de causalitat entre el consum nociu d'alcohol i la incidència de malalties infeccioses com la tuberculosi o l’evolució del VIH/SIDA.
A més de les seves conseqüències per a la salut, l’ús nociu d’alcohol comporta pèrdues econòmiques i socials importants tant per a les persones com per a la societat en general. Aquest punt es pot relacionar amb el 2.
L'alcohol és una substància psicoactiva que pot generar dependència.
L'alcohol actua sobre persones i societats de forma variable segons la quantitat consumida, la forma de consum i el tipus d'alcohol ingerit.
S'han definit diversos factors personals i socials que inciten al consum d'alcohol. Es tracta del desenvolupament econòmic, la cultura, l'oferta d'alcohol i les polítiques de limitació del seu consum. Com més vulnerabilitats presenta una persona, més opcions té de fer un ús nociu de l'alcohol.
A escala mundial, els licors representen el 45% del consum total d’alcohol. La cervesa és la segona beguda alcohòlica en termes d’alcohol pur consumit (34%) seguida pel vi (12%). No queda del tot clar si el que es calcula aquí és la quantitat de licor o de cervesa, o la quantitat d'alcohol que absorbim per mitjà d'aquestes begudes. Tinc tendència a pensar que es deu tractar de la segona opció.
La definició de l'ús nociu d'una substància segons l'OMS és el següent:
«Mode de consum d'una substància psicoactiva que condueix a complicacions que poden ser físiques o psíquiques. Aquest patró de consum sovint, però no sempre, va acompanyat de conseqüències socials negatives».
Però l'OMS és subjecta a pressions constants. Actualment (2020) és finançada a 80% per donacions «voluntàries» i la resta, pels estats membres. La fundació Bill & Melinda Gates, un dels més grans promotors d'organismes genèticament modificats al món, n'és un contribuïdor notable (12,12%). La Comissió Europea és el vuitè contribuïdor «voluntari». En una pregunta a la Comissió Europea, es feia el comentari següent:
«Segons l’últim informe publicat [per la mateixa OMS], vuit dels quinze membres científics del grup d’experts assessors estratègics de l’OMS van declarar, tal com ho exigeix la llei, estar en contacte amb la fundació Gates o altres gegants del sector farmacèutic. Des de la grip porcina del 2009, personalitats de totes procedències han qüestionat el pes dels grups de pressió i les fundacions privades del «Big Pharma» en les orientacions estratègiques i de presa de decisions de l'OMS» (Questions parlementaires.17 avril 2020. E-002335/2020. Question avec demande de réponse écrite E-002335/2020 à la Commission. Article 138 du règlement intérieur. Mathilde Androuët (ID). Vegeu la nota al final de l'article.).
En la resposta (que publiquem en la nota al final del text), es diu exactament que
«el secretariat de la OMS ha examinat obertament el risc que les contribucions amb objecte designat [voluntàries] representen per al compliment de la seva missió».
No se'ns comenta el resultat d'aquest minuciós i «obert» examen.
No sabem si existeix algun lobby contra l'alcohol en l'OMS. Podria ser perfectament que hi fos. Per tant és legítim interrogar-se sobre la validesa dels preceptes d'aquesta organització. No he dit «negar». Però el dubte és almenys possible(Una lectura de L'ORGANISATION MONDIALE DE LA SANTÉ ET LES LOBBIES, de Paul Benkimoun (2013), és força edificant.).
Però què diu l'OMS respecte al consum d'alcohol?
Els fets freds i crus:
S'estima que 2.300 milions de persones consumeixen alcohol habitualment en el món. També a escala mundial, s’estima que 237 milions d’homes i 46 milions de dones pateixen trastorns relacionats amb l'alcohol. A Europa (14,8% en homes i 3,5% entre dones) i a les Amèriques ( 11,5% entre homes i 5,1% entre dones) és on es troben les taxes més altes de consum.
El consum d’alcohol per càpita a la regió europea de l’OMS, és el més alt del món. Això implica una pressió proporcional sobre els sistemes sanitaris (...que, com sabem, han estat delmats i/o privatitzats a rel de la crisi del 2008.).
Els trastorns per consum d’alcohol són més habituals als països amb ingressos alts.
No hi ha hagut cap disminució estadísticament significativa del consum total d’alcohol per càpita entre el 2010 i el 2016 mentre que les disminucions observades anteriorment en la ingestió intensa episòdica (binge) sembla que s’han aturat.
L’ús nociu de l’alcohol (harmful use of alcohol) provoca 3,3 milions de morts a l'any a tot el món. O sigui, el 5,9% del total de defuncions.
L’ús nociu de l’alcohol és un factor causant de més de 200 malalties i traumes diferents.
En general, el 5,1% de la càrrega mundial de malalties i lesions, mesurada en funció dels «anys de vida ajustats per discapacitat» és atribuïble a l'alcohol. (Aquest concepte ens parla dels anys de vida potencial perduts a causa d'una defunció prematura i inclou l'equivalent en anys de vida en bona salut perduts per qüestions de salut o de discapacitats).
El consum d’alcohol provoca morts i discapacitats relativament precoces. En el grup d’edat de 20 a 39 anys, gairebé el 25% del total de les morts són atribuïbles a l'alcohol.
Hi ha una relació de causalitat entre l’ús nociu de l’alcohol i tota una sèrie de trastorns mentals i comportamentals, altres malalties no transmissibles així com traumes.
Darrerament, s’han establert relacions de causalitat entre el consum nociu d'alcohol i la incidència de malalties infeccioses com la tuberculosi o l’evolució del VIH/SIDA.
A més de les seves conseqüències per a la salut, l’ús nociu d’alcohol comporta pèrdues econòmiques i socials importants tant per a les persones com per a la societat en general. Aquest punt es pot relacionar amb el 2.
L'alcohol és una substància psicoactiva que pot generar dependència.
L'alcohol actua sobre persones i societats de forma variable segons la quantitat consumida, la forma de consum i el tipus d'alcohol ingerit.
S'han definit diversos factors personals i socials que inciten al consum d'alcohol. Es tracta del desenvolupament econòmic, la cultura, l'oferta d'alcohol i les polítiques de limitació del seu consum. Com més vulnerabilitats presenta una persona, més opcions té de fer un ús nociu de l'alcohol.
A escala mundial, els licors representen el 45% del consum total d’alcohol. La cervesa és la segona beguda alcohòlica en termes d’alcohol pur consumit (34%) seguida pel vi (12%). No queda del tot clar si el que es calcula aquí és la quantitat de licor o de cervesa, o la quantitat d'alcohol que absorbim per mitjà d'aquestes begudes. Tinc tendència a pensar que es deu tractar de la segona opció.
La definició de l'ús nociu d'una substància segons l'OMS és el següent:
«Mode de consum d'una substància psicoactiva que condueix a complicacions que poden ser físiques o psíquiques. Aquest patró de consum sovint, però no sempre, va acompanyat de conseqüències socials negatives».
Addenda:
Afegeixo aquesta informació de l'OMS del mes d'octubre de 2021 (pot ser útil a l'hora de comparar efectes):
La contaminació atmosfèrica és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat evitable al món. Uns 4,3 milions de defuncions anuals, la majoria en països en vies de desenvolupament desenvolupament, s’associen a l’exposició a la contaminació de l’aire interior (aire interior), als quals cal afegir 3,7 milions de morts anuals atribuïbles a la contaminació atmosfèrica ambient (aire exterior)
CONSEIL EXÉCUTIF EB136/15. 19 décembre 2014.
"Santé et environnement : prendre en compte les effets de la pollution de l’air sur la sant"
Són un total de 8 milions de persones que contrauen malalties o moren a causa de la contaminació atmosfèrica. Sembla que l'alcohol fa més mal...
Consum «prudent» o «moderat
Amb aquesta definició a la mà, els que consumim cervesa o alguna altra beguda que contingui alcohol, ens interroguem sobre la quantitat d'alcohol que es pot beure sense perill de contractar una o diverses de la seixantena de malalties que estan relacionades amb l'alcohol. O al menys, volem minimitzar els efectes nocius d'aquesta substància. Però l'OMS no ens informa al respecte perquè
«no hi ha una beguda [que contingui alcohol] segura. Per descomptat, és possible beure amb seguretat, però l’OMS no imposa límits específics perquè s’ha demostrat que la solució ideal per mantenir-se sa és no beure en absolut».
El Servei de ciència i coneixements de la Comissió Europea té una divisió anomenada Promoció de la salut i prevenció de malalties que recull recomanacions de diverses institucions sanitàries europees. Una d'elles, la més clara, diu el següent:
«El consum moderat d’alcohol [fins a 20 g/dia (2 unitats) per a homes i 10 g/dia (1 unitat) per a dones] és acceptable per a aquells que beuen begudes alcohòliques, sempre que els nivells de triglicèrids no siguin elevats».
No es tracta de cap «consum recomanat» sinó d'un consum diari màxim. Cal no confondre.
Tampoc es poden fer «reserves». No es pot deixar de beure 6 dies a la setmana i «recuperar» el setè. 140 grams d'alcohol pur en una volta és moltíssim i pot fer molt mal. Això seria el que s'anomena «binge drinking» o «ingestió intensa episòdica».
Malgrat la seva fama de revista seriosa, també ha protagonitzat alguns escàndols relacionats amb falsos descobriments, essent el darrer molt recent (2020) i relacionat amb el COVID-19. No és cas d'entrar en cap mena de polèmica, però veiem que, altre cop, la font és com a mínim, susceptible de ser qüestionada.
Sigui com sigui, The Lancet va fer en 2016 un estudi que va publicar en un article en 2018 que podríem anomenar un «meta-article» perquè és una recuperació i una revisió de nombrosos altres articles sobre el consum d'alcohol i la seva relació amb la salut:
«Utilitzant 694 fonts de dades de consum individual i poblacional d’alcohol, juntament amb 592 estudis prospectius i retrospectius sobre el risc de consum d’alcohol, hem produït estimacions de la prevalença de l’alcohol actual, l’abstinència, la distribució del consum d’alcohol entre els consumidors reals de begudes estàndard diàries (es defineix com a 10 g d’alcohol etílic pur), morts atribuïbles a l’alcohol i DALY (disability-adjusted life-years = anys de vida ajustats per discapacitat). Es van fer diverses millores metodològiques en comparació amb estimacions anteriors: primer, es van ajustar les estimacions de vendes d’alcohol per tenir en compte el consum turístic i el no registrat; en segon lloc, es va fer una nova meta-anàlisi de riscos relatius per a 23 resultats sobre salut associats a l’ús d’alcohol; i en tercer lloc, es va desenvolupar un nou mètode per quantificar el nivell de consum d’alcohol que minimitza el risc global per a la salut individual.»
L'article és pràcticament illegible per als no especialistes com vostès i jo. Està carregat de conceptes estadístics poc o gens accessibles al comú dels mortals. Però sembla que la cosa és molt seriosa i, en veure la llista d'autors (diria que més de 100) i d'institucions que hi han participat, podem decantar-nos per creure'ns el que s'hi diu.
Com dèiem, l'estudi és d'una vastitud impressionant i les premisses poc encoratjadores:
El consum d'alcohol és un factor de risc principal de defuncions i discapacitats, però la seva connexió general amb la salut continua sent complexa, atesos els possibles efectes protectors del consum moderat d'alcohol en algunes condicions. Amb el nostre enfocament integral de la comptabilitat de la salut dins de l’Estudi de la càrrega (No acabo de saber què és aquesta «càrrega», en Anglès «burden», però diria que deu tenir a veure amb allò que costa la malaltia i tot el que genera en esforços humans i en diners.) mundial de malalties, lesions i factors de risc de 2016, hem generat estimacions millorades del consum d’alcohol i de les defuncions atribuïbles a l’alcohol i dels anys de vida, ajustats per discapacitat (DALYs) per a 195 localitzacions i des de 1990 fins a 2016, per a ambdós sexes i per a grups d’edat de cinc anys entre els 15 anys i els 95 anys i més.
No entrarem en el detall de l'estudi. El que interessa especialment són les seves conclusions:
L’ús d’alcohol [...] representa gairebé el 10% de les morts mundials entre les poblacions de 15 a 49 anys i comporta terribles conseqüències per a la salut de la població futura en absència d’actuacions polítiques efectives. La visió àmpliament difosa dels beneficis per a la salut de l'alcohol necessita una revisió, sobretot en la mesura en què els mètodes i les anàlisis millorats continuen posant en evidència la quantitat de consum d'alcohol que contribueix a la mort i a la discapacitat en l'àmbit mundial. Els nostres resultats indiquen que el nivell més segur de [consum d'alcohol] és cap. Aquest nivell entra en conflicte amb la majoria de pautes sanitàries, que defensen beneficis per a la salut associats al consum de fins a dues «begudes» al dia. El consum d’alcohol contribueix a la pèrdua de salut per moltes causes i el seu efecte s'escau durant tota la vida, especialment entre els homes. Les polítiques centrades en la reducció del consum a nivell de població seran les més efectives per reduir la pèrdua de salut derivada del consum d’alcohol.
La terminologia utilitzada per The Lancet podria denotar que aquest estudi pugui haver estat una base de les recomanacions de l'OMS. I com aquesta institució, el «meta-estudi» rep finançament de la Fundació Bill i Melinda Gates (Una informació que apareix d'altra banda al final mateix d'aquest article.). No dic que signifiqui res en particular, però tendeixo a interrogar-me sobre la ideologia de la parella Gates respecte al consum d'alcohol. I si aquesta fos negativa, ens podríem preguntar en quina mesura no han finançat un estudi a la seva mesura. A més, no deixa de ser curiós que els textos de The Lancet siguin de rigorós pagament mentre que aquest, justament aquest, és de lliure accés.
«no hi ha una beguda [que contingui alcohol] segura. Per descomptat, és possible beure amb seguretat, però l’OMS no imposa límits específics perquè s’ha demostrat que la solució ideal per mantenir-se sa és no beure en absolut».
El Servei de ciència i coneixements de la Comissió Europea té una divisió anomenada Promoció de la salut i prevenció de malalties que recull recomanacions de diverses institucions sanitàries europees. Una d'elles, la més clara, diu el següent:
«El consum moderat d’alcohol [fins a 20 g/dia (2 unitats) per a homes i 10 g/dia (1 unitat) per a dones] és acceptable per a aquells que beuen begudes alcohòliques, sempre que els nivells de triglicèrids no siguin elevats».
No es tracta de cap «consum recomanat» sinó d'un consum diari màxim. Cal no confondre.
Tampoc es poden fer «reserves». No es pot deixar de beure 6 dies a la setmana i «recuperar» el setè. 140 grams d'alcohol pur en una volta és moltíssim i pot fer molt mal. Això seria el que s'anomena «binge drinking» o «ingestió intensa episòdica».
The Lancet
The Lancet és una revista científica mèdica setmanal britànica. Aquesta prestigiosa publicació fundada en 1823, una de les més antigues i respectades del món, ha publicat importants descobriments.
Malgrat la seva fama de revista seriosa, també ha protagonitzat alguns escàndols relacionats amb falsos descobriments, essent el darrer molt recent (2020) i relacionat amb el COVID-19. No és cas d'entrar en cap mena de polèmica, però veiem que, altre cop, la font és com a mínim, susceptible de ser qüestionada.
Sigui com sigui, The Lancet va fer en 2016 un estudi que va publicar en un article en 2018 que podríem anomenar un «meta-article» perquè és una recuperació i una revisió de nombrosos altres articles sobre el consum d'alcohol i la seva relació amb la salut:
«Utilitzant 694 fonts de dades de consum individual i poblacional d’alcohol, juntament amb 592 estudis prospectius i retrospectius sobre el risc de consum d’alcohol, hem produït estimacions de la prevalença de l’alcohol actual, l’abstinència, la distribució del consum d’alcohol entre els consumidors reals de begudes estàndard diàries (es defineix com a 10 g d’alcohol etílic pur), morts atribuïbles a l’alcohol i DALY (disability-adjusted life-years = anys de vida ajustats per discapacitat). Es van fer diverses millores metodològiques en comparació amb estimacions anteriors: primer, es van ajustar les estimacions de vendes d’alcohol per tenir en compte el consum turístic i el no registrat; en segon lloc, es va fer una nova meta-anàlisi de riscos relatius per a 23 resultats sobre salut associats a l’ús d’alcohol; i en tercer lloc, es va desenvolupar un nou mètode per quantificar el nivell de consum d’alcohol que minimitza el risc global per a la salut individual.»
L'article és pràcticament illegible per als no especialistes com vostès i jo. Està carregat de conceptes estadístics poc o gens accessibles al comú dels mortals. Però sembla que la cosa és molt seriosa i, en veure la llista d'autors (diria que més de 100) i d'institucions que hi han participat, podem decantar-nos per creure'ns el que s'hi diu.
Com dèiem, l'estudi és d'una vastitud impressionant i les premisses poc encoratjadores:
El consum d'alcohol és un factor de risc principal de defuncions i discapacitats, però la seva connexió general amb la salut continua sent complexa, atesos els possibles efectes protectors del consum moderat d'alcohol en algunes condicions. Amb el nostre enfocament integral de la comptabilitat de la salut dins de l’Estudi de la càrrega (No acabo de saber què és aquesta «càrrega», en Anglès «burden», però diria que deu tenir a veure amb allò que costa la malaltia i tot el que genera en esforços humans i en diners.) mundial de malalties, lesions i factors de risc de 2016, hem generat estimacions millorades del consum d’alcohol i de les defuncions atribuïbles a l’alcohol i dels anys de vida, ajustats per discapacitat (DALYs) per a 195 localitzacions i des de 1990 fins a 2016, per a ambdós sexes i per a grups d’edat de cinc anys entre els 15 anys i els 95 anys i més.
No entrarem en el detall de l'estudi. El que interessa especialment són les seves conclusions:
L’ús d’alcohol [...] representa gairebé el 10% de les morts mundials entre les poblacions de 15 a 49 anys i comporta terribles conseqüències per a la salut de la població futura en absència d’actuacions polítiques efectives. La visió àmpliament difosa dels beneficis per a la salut de l'alcohol necessita una revisió, sobretot en la mesura en què els mètodes i les anàlisis millorats continuen posant en evidència la quantitat de consum d'alcohol que contribueix a la mort i a la discapacitat en l'àmbit mundial. Els nostres resultats indiquen que el nivell més segur de [consum d'alcohol] és cap. Aquest nivell entra en conflicte amb la majoria de pautes sanitàries, que defensen beneficis per a la salut associats al consum de fins a dues «begudes» al dia. El consum d’alcohol contribueix a la pèrdua de salut per moltes causes i el seu efecte s'escau durant tota la vida, especialment entre els homes. Les polítiques centrades en la reducció del consum a nivell de població seran les més efectives per reduir la pèrdua de salut derivada del consum d’alcohol.
La terminologia utilitzada per The Lancet podria denotar que aquest estudi pugui haver estat una base de les recomanacions de l'OMS. I com aquesta institució, el «meta-estudi» rep finançament de la Fundació Bill i Melinda Gates (Una informació que apareix d'altra banda al final mateix d'aquest article.). No dic que signifiqui res en particular, però tendeixo a interrogar-me sobre la ideologia de la parella Gates respecte al consum d'alcohol. I si aquesta fos negativa, ens podríem preguntar en quina mesura no han finançat un estudi a la seva mesura. A més, no deixa de ser curiós que els textos de The Lancet siguin de rigorós pagament mentre que aquest, justament aquest, és de lliure accés.
Què hi diu el món de la cervesa?
Com dèiem, ja fa molts anys que la situació és així. I també fa bastant de temps que les indústries de la cervesa i del vi s'esforcen, cadascú en la seva mesura, de corregir la imatge que el públic en general es fa dels seus productes. Com dèiem també, en el món del vi s'està aconseguint aquest canvi, mentre que el món de la cervesa fa molt poc temps que s'ha posat en aquesta tessitura.
Fa uns 25 anys que el món de la cervesa produeix estudis de tota mena que, com a mínim, assuaugen la imatge emesa per la potent OMS.
Inicialment, cap als anys 2000, quedava molt clar que aquest treball es duia a terme des de les associacions de productors de cervesa, primer alemanys, després europeus i finalment de l'estat espanyol. En aquest territori, hi havia una pàgina que es deia «cervezaysalud» que a més, enviaven molt amablement material didàctic a qui ho demanés. Potser es veia massa que estava lligat a «Cerveceros de España» (Es pot llegir en Castellà i Anglès. El Català, l'Eukera o el Gallec, com sempre, brillen per la seva absència.) de manera que han creat el «Foro para la Investigación de la Cerveza y Estilos de vida (FICYE)» que promou i recull estudis que pretenen ser molt seriosos sobre la relació entre la cervesa i la salut. En principi, com en el cas de l'OMS, és ben cert que el material que podem aconseguir en la seva pàgina sigui molt treballat i amb la màxima honestedat i un rigor científic òptim.
En l'àmbit europeu, els «Brewers of Europe» també han desenvolupat una eina anomenada molt originalment «Beer and Health» que, exactament com el FICYE, promou investigacions destinades a demostrar científicament que la cervesa pot formar part d'una dieta equilibrada. És interessant observar que, el dia d'avui (14-01-2021), dos dels sis membres del comitè científic pertanyen també al FICYE.
I si tenia els meus dubtes sobre l'OMS, sento alguna reticència també respecte d'aquestes institucions. L'avantatge és que, en aquest cas, les coses són clares i diàfanes: aquestes entitats són finançades per associacions de brouaters i, per tant, estan destinades a defensar la cervesa com a element positiu en una dieta equilibrada per a persones sanes. No sembla que hi hagi cap truc amagat. Així i tot, com que sóc malpensat, em demano què es deu cobrar per pertànyer al mateix temps als dos comitès científics.
Sigui com sigui, la publicació «scientific review beer and health moderate consumption as part of a healthy lifestyle», editat per Beer and Health, és extremadament prudent i fa suggeriments molt assenyats, ponderats i circumspectes sobre el consum de cervesa en relació amb la salut.
Les investigacions incentivades (i pagades) per aquestes dues entitats no neguen en absolut l'efecte deleteri del consum excessiu d'alcohol en general ni de cervesa en particular. I tracten el problema fonamentalment en tres aproximacions. La primera tracta de la cervesa com a element participatiu d'una dieta sana i els beneficis que en pot treure el consumidor en bona salut. La segona s'ocupa dels efectes beneficiosos d'algunes substàncies particulars contingudes en la cervesa com a preventives, per a persones sanes, de disfuncions transitòries de la salut. I la tercera via tracta dels tòpics sanitaris que afecten la imatge de la cervesa. Molt en concret la qüestió de la «panxa cervesera».
Els càlculs del consum «moderat»
Algunes institucions proposen quantitats mesurades en «begudes» o «drinks» (Standard
Drink: https://en.wikipedia.org/wiki/Standard_drink) perquè parlar de grams d'alcohol implica un lleuger càlcul segons la graduació de la beguda.
Si volem conèixer el volum de beguda amb una graduació de A, i aturar-nos als 20 g d'etanol, aplicarem aquesta fórmula:
Així, podem beure un màxim de 900 ml de sidra a 2,8%Vol. [Vol=20/(0,028*0,789)] on 0,028 és l'expressió decimal de 2,8% (2,8/100) i 0,789 és la densitat de l'alcohol pur (g/L).
Una cervesa de 5,5%Vol veurà el seu límit a 461 ml (una mica menys de ½ l. per als homes i la meitat per a les dones). Un Barley Wine de 12%Vol no podrà passar de 211 ml (una mica més que 2 dl per homes i la meitat per dones).
Haurem de limitar la nostra ingesta d'una beguda destil·lada de 45° a 20/(0,45*0,789) = 56 ml que és més o menys ½ dl.
Per a les dones, serà ben simple de calcular la meitat.
Com que per a molts això ja és molta matemàtica, s'ha inventat el concepte aproximat de «beguda» o «unitat de beguda» o també «beguda estàndard». Però aquest concepte varia segons els països i és molt poc fiable perquè depèn del contingut dels recipients que s'hi citen i també de com s'omplen.
També varien les recomanacions segons els països. En general aquestes variacions estan relacionades amb el tipus tradicional de beguda alcohòlica que s'hi consumeix. En aquest cas, els industrials dedicats a la producció d'aquestes begudes pressionen els seus respectius governs per que la seva beguda no pateixi massa restriccions.
Una cervesa de 5,5%Vol veurà el seu límit a 461 ml (una mica menys de ½ l. per als homes i la meitat per a les dones). Un Barley Wine de 12%Vol no podrà passar de 211 ml (una mica més que 2 dl per homes i la meitat per dones).
Haurem de limitar la nostra ingesta d'una beguda destil·lada de 45° a 20/(0,45*0,789) = 56 ml que és més o menys ½ dl.
Per a les dones, serà ben simple de calcular la meitat.
Com que per a molts això ja és molta matemàtica, s'ha inventat el concepte aproximat de «beguda» o «unitat de beguda» o també «beguda estàndard». Però aquest concepte varia segons els països i és molt poc fiable perquè depèn del contingut dels recipients que s'hi citen i també de com s'omplen.
També varien les recomanacions segons els països. En general aquestes variacions estan relacionades amb el tipus tradicional de beguda alcohòlica que s'hi consumeix. En aquest cas, els industrials dedicats a la producció d'aquestes begudes pressionen els seus respectius governs per que la seva beguda no pateixi massa restriccions.
Pel que fa a una cervesa «estàndard» d'una graduació de 5%vol, el consum diari màxim que implica absència de risc o un risc mínim se situa a 6 dl al dia per als homes i la meitat per a les dones.
Mantenint sempre el pressupòsit d'un consum moderat de cervesa, i ara ja sabem què vol dir això, s'ha anat demostrant que el consum de cervesa no era tan perniciós i que podia aportar beneficis per a la salut. Més avall entrarem en algun detall sobre aquests avantatges.
Malgrat això, les recomanacions de B&H comencen amb tota mena de prevencions:
4.1. Els menors no han de consumir alcohol fins a l'edat legal que els permeti fer-ho. La definició d'aquesta edat, però, és lamentablement un afer polític...
4.2. No s'ha de conduir cap mena de vehicle sota els efectes de cap quantitat d'alcohol atès que aquest disminueix la rapidesa de reacció.
4.3. No té sentit beure alcohol abans d'un esforç físic perquè qualsevol quantitat d'alcohol redueix la capacitat d'esforç.
4.4. Qualsevol quantitat d'alcohol pot interferir negativament amb algunes medicacions, especialment (però no només) aquelles que s'apliquen a l'estat mental d'un pacient.
4.5. Les dones embarassades no han de beure alcohol en absolut.
4.6. Les dones alletants tampoc han de beure cap mena d'alcohol.
4.7. No convé que cap ex-alcohòlic ni tan sols tasti res que contingui alcohol.
4.8. Les persones amb malalties que afectin el fetge, el tracte digestiu o el pàncrees no han de beure cap mena d'alcohol.
Per entrar una mica en el detall dels beneficis que aporta un consum moderat de cervesa, seguirem simplement les explicacions donades per l'associació Cerveza y salud en el seu dossier de premsa. Aquest dossier no indica cap data de publicació, però la referència més recent que ofereix és del 2016. Podríem dir que és relativament recent.
Els avantatges sanitaris hi vénen exposats en 6 capítols. Aquells que vulguin la informació a fons, poden descarregar el document que ve referenciat a la bibliografia web. Nosaltres en farem un resum.
Una investigació avança que, després del consum de cervesa sense alcohol, hi ha una reducció en els paràmetres marcadors d'inflamació i en el dany oxidatiu, així com un augment en la defensa antioxidant, efectes importants en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
També s'ha comprovat científicament que, després d'un consum moderat de cervesa, el colesterol denominat bo (colesterol HDL) podria experimentar un augment en sang. Una cosa que s'associa a un menor risc de cardiopaties isquèmiques i, en general, participa en la protecció de l'organisme contra malalties cardiovasculars. Així mateix, cada vegada hi ha més dades que indiquen que el consum moderat de cervesa també podria posseir qualitats antiinflamatòries i contribuir així, a la reducció del risc cardiovascular.
Una de les últimes investigacions sobre el consum moderat de cervesa i la salut cardiovascular conclou que la ingesta moderada de cervesa podria protegir contra lesions miocàrdiques agudes associades a l'infart i afavorir la funció cardíaca global.
A més, l'estudi demostra que en els animals per als quals la dieta va ser suplementada amb cervesa convencional i sense alcohol, la mida de la cicatriu produïda per un infart era significativament inferior al cap de 21 dies de l'incident cardiovascular que en els animals que van mantenir una dieta habitual.
Finalment, segons un recent estudi realitzat a l'Hospital Clínic de Barcelona, el consum moderat i regular de cervesa en els àpats principals exerceix un efecte protector contra l'aparició i la progressió de l'ateroesclerosi, així com sobre diferents factors clàssics de risc cardiovascular. Això és aplicable especialment la població amb risc cardiovascular moderat-alt. Aquesta qualitat és deguda a la presència de polifenols.
Per acabar, la investigació conclou que el consum moderat de cervesa redueix la pressió arterial sistòlica i augmenta l'HDL (colesterol bo), augmenta la concentració de cèl·lules progenitores endotelials, la qual cosa incrementa la capacitat de regeneració de l'endoteli.
Conté silici que promou la densitat òssia. Aquest element és essencial en els processos de calcificació dels ossos i, possiblement, en el manteniment del teixit connectiu. La cervesa conté aproximadament 36 mg/l de silici bio-disponible, cosa que en fa una font important d'aquest element. El consum moderat de cervesa es relaciona doncs amb una major densitat mineral òssia en homes i en dones de més de 60 anys.
La cervesa també conté fitoestrògens. Aquests estan associats a la millora dels símptomes de la menopausa i a la prevenció de l'osteoporosi. Cada cop hi ha més dades que suggereixen que el consum moderat de cervesa també podria tenir una relació en forma d'U amb l'osteoporosi, és a dir que un consum de lleuger a moderat de cervesa podria reduir el risc d'osteoporosi i de fractures.
De fet, la cervesa és una de les principals fonts d'aportació de silici a la nostra dieta, talment com el cafè, l'aigua, els plàtans, les mongetes verdes i els espinacs, entre altres aliments. En concret, com ja ho hem dit, la cervesa conté aproximadament 36 mg/l de silici bio-disponible.
A més, ni la cervesa convencional ni la sense alcohol modifiquen l'acomodació gàstrica en subjectes sans. Consumides de forma moderada, no augmenten els episodis de refluxos gastroesofàgics postprandials mesurats objectivament en subjectes sans, ni en una situació d'ingesta controlada ni en una situació de vida real.
La seva capacitat antioxidant es deu al seu poder de capturar radicals lliures, que són espècies oxigèniques reactives involucrades en les pertorbacions de la salut.
En els últims anys s'han publicat diferents estudis que constaten el poder antioxidant del consum moderat de cervesa.
Els beneficis sanitosos del consum de cervesa
Com ho hem comentat més amunt, la comunitat cervesícola s'ha esforçat des de fa bastants anys per canviar la imatge nefasta propagada pels defensors de l'abstinència. Han fomentat i encarregat estudis mèdics i biològics que pretenen demostrar que, a part del plaer que es pot tenir en beure una cervesa, existeixen beneficis en matèria de salut derivats del consum moderat de cervesa.
Mantenint sempre el pressupòsit d'un consum moderat de cervesa, i ara ja sabem què vol dir això, s'ha anat demostrant que el consum de cervesa no era tan perniciós i que podia aportar beneficis per a la salut. Més avall entrarem en algun detall sobre aquests avantatges.
Malgrat això, les recomanacions de B&H comencen amb tota mena de prevencions:
1. El consum de cervesa té dues vessants que cal tenir en compte. Ja les hem citat al principi. La cervesa conté alcohol, i el consum forassenyat d'aquesta substància és danyós per a la salut. En canvi, un consum moderat pot aportar beneficis per a la salut.
2. Però aquests beneficis no justifiquen en absolut que cap abstinent es posi a beure cervesa (ni cap beguda alcohòlica) o que un consumidor moderat n'augmenti la seva ingesta. Els beneficis que s'han demostrat que pot aportar la cervesa es poden obtenir amb més gran eficàcia amb aliments que no contenen alcohol.
3. Encara que la cervesa aporti avantatges sanitaris, no pot ser considerada un suplement alimentari ni dietètic. La cervesa ha de ser mantinguda en un paper clar de beguda sana i agradable si es consumeix de forma moderada. Pot ser un objecte gastronòmic destinat a procurar plaer però mai un aliment necessari o indispensable.
4. El consum de cervesa (i d'alcohol en general) ha de ser eliminat en grups i circumstàncies particulars.
4.1. Els menors no han de consumir alcohol fins a l'edat legal que els permeti fer-ho. La definició d'aquesta edat, però, és lamentablement un afer polític...
4.2. No s'ha de conduir cap mena de vehicle sota els efectes de cap quantitat d'alcohol atès que aquest disminueix la rapidesa de reacció.
4.3. No té sentit beure alcohol abans d'un esforç físic perquè qualsevol quantitat d'alcohol redueix la capacitat d'esforç.
4.4. Qualsevol quantitat d'alcohol pot interferir negativament amb algunes medicacions, especialment (però no només) aquelles que s'apliquen a l'estat mental d'un pacient.
4.5. Les dones embarassades no han de beure alcohol en absolut.
4.6. Les dones alletants tampoc han de beure cap mena d'alcohol.
4.7. No convé que cap ex-alcohòlic ni tan sols tasti res que contingui alcohol.
4.8. Les persones amb malalties que afectin el fetge, el tracte digestiu o el pàncrees no han de beure cap mena d'alcohol.
5. Hi ha dotzenes de recerques científiques serioses que demostren que un consum regular i moderat de cervesa pot tenir efectes beneficiosos per a la salut. Aquests beneficis, en la seva majoria, impliquen una rebaixa de la mortalitat en general. Principalment, aquests beneficis impliquen una reducció del risc de contractar malalties cardiovasculars, una certa protecció contra l'aparició de la diabetis de tipus 2 i probablement disminueix les possibilitats de caure en algunes formes de demència.
En qualsevol cas, aquest conjunt de malalties pot ser previngut amb altres substàncies o amb canvis en les formes de vida que solen ser més eficaços.
6. El consum d'alcohol, incloent-hi la cervesa, pot contribuir a augmentar el risc de contractar malalties greus com ara càncers de pulmons, de còlon, del recte, de coll, de cap, de fetge o d'esòfag. Fins i tot en quantitats mínimes.
Els pacients que puguin tenir alguna susceptibilitat a desenvolupar alguna d'aquestes formes de càncer han de considerar seriosament reduir o eliminar el seu consum d'alcohol.
7. La relació entre el pes del cos i el consum d'alcohol és complexa i no respon al tòpic de la «panxa cervesera». Malgrat això, sembla que l'adquisició de pes pot estar relacionada amb l'augment de consum de begudes alcohòliques. I això inclou la cervesa.
Per entrar una mica en el detall dels beneficis que aporta un consum moderat de cervesa, seguirem simplement les explicacions donades per l'associació Cerveza y salud en el seu dossier de premsa. Aquest dossier no indica cap data de publicació, però la referència més recent que ofereix és del 2016. Podríem dir que és relativament recent.
Els avantatges sanitaris hi vénen exposats en 6 capítols. Aquells que vulguin la informació a fons, poden descarregar el document que ve referenciat a la bibliografia web. Nosaltres en farem un resum.
Salut vascular
(Tots els estudis citats en aquesta secció són llistats i accessibles a aquesta adreça del FICYE.)
El llúpol contingut en la cervesa aporta polifenols que influeixen positivament en els paràmetres sanguinis del metabolisme oxidatiu, evitant l'oxidació de les cèl·lules.
Una investigació avança que, després del consum de cervesa sense alcohol, hi ha una reducció en els paràmetres marcadors d'inflamació i en el dany oxidatiu, així com un augment en la defensa antioxidant, efectes importants en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
També s'ha comprovat científicament que, després d'un consum moderat de cervesa, el colesterol denominat bo (colesterol HDL) podria experimentar un augment en sang. Una cosa que s'associa a un menor risc de cardiopaties isquèmiques i, en general, participa en la protecció de l'organisme contra malalties cardiovasculars. Així mateix, cada vegada hi ha més dades que indiquen que el consum moderat de cervesa també podria posseir qualitats antiinflamatòries i contribuir així, a la reducció del risc cardiovascular.
Una de les últimes investigacions sobre el consum moderat de cervesa i la salut cardiovascular conclou que la ingesta moderada de cervesa podria protegir contra lesions miocàrdiques agudes associades a l'infart i afavorir la funció cardíaca global.
«Els animals als quals es va suplementar la dieta amb cervesa convencional (un consum de lleu a moderat) van manifestar menys estrès oxidatiu , una minva en la mort cel·lular (apoptosi), així com una millor fibrosi reparativa al cor i, per tant, un millor funcionament cardíac global»afirma la seva autora, la Dra. Lina Badimon, directora del Centre d'Investigació Cardiovascular (CSIC-ICC).
A més, l'estudi demostra que en els animals per als quals la dieta va ser suplementada amb cervesa convencional i sense alcohol, la mida de la cicatriu produïda per un infart era significativament inferior al cap de 21 dies de l'incident cardiovascular que en els animals que van mantenir una dieta habitual.
Finalment, segons un recent estudi realitzat a l'Hospital Clínic de Barcelona, el consum moderat i regular de cervesa en els àpats principals exerceix un efecte protector contra l'aparició i la progressió de l'ateroesclerosi, així com sobre diferents factors clàssics de risc cardiovascular. Això és aplicable especialment la població amb risc cardiovascular moderat-alt. Aquesta qualitat és deguda a la presència de polifenols.
Per acabar, la investigació conclou que el consum moderat de cervesa redueix la pressió arterial sistòlica i augmenta l'HDL (colesterol bo), augmenta la concentració de cèl·lules progenitores endotelials, la qual cosa incrementa la capacitat de regeneració de l'endoteli.
Salut òssia
La cervesa conté diversos ingredients relacionats amb la salut òssia.
Conté silici que promou la densitat òssia. Aquest element és essencial en els processos de calcificació dels ossos i, possiblement, en el manteniment del teixit connectiu. La cervesa conté aproximadament 36 mg/l de silici bio-disponible, cosa que en fa una font important d'aquest element. El consum moderat de cervesa es relaciona doncs amb una major densitat mineral òssia en homes i en dones de més de 60 anys.
La cervesa també conté fitoestrògens. Aquests estan associats a la millora dels símptomes de la menopausa i a la prevenció de l'osteoporosi. Cada cop hi ha més dades que suggereixen que el consum moderat de cervesa també podria tenir una relació en forma d'U amb l'osteoporosi, és a dir que un consum de lleuger a moderat de cervesa podria reduir el risc d'osteoporosi i de fractures.
Sistema immune
És ben sabut que el consum excessiu d'alcohol deprimeix el sistema immune. Però diversos estudis confirmen que la cervesa, consumida de forma moderada per adults sans, podria millorar la resposta immune contra els agents responsables del desenvolupament de malalties infeccioses. A més, segons una investigació realitzada per l'Institut del Fred del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en adults sans, el consum moderat de cervesa durant un mes produeix una millora en el sistema immunitari, especialment en les dones.
Malalties neurodegeneratives
D'altra banda, un altre estudi conclou que el consum moderat de cervesa podria disminuir un dels factors de risc de la malaltia d'Alzheimer, pel seu contingut en silici. El silici redueix la biodisponibilitat d'alumini en el plasma i el teixit cerebral. L'alumini és un metall potencialment neurotòxic associat a la malaltia d'Alzheimer i altres malalties degeneratives importants. Així, el silici podria considerar-se un element de protecció contra l'alumini i, per tant, contra les malalties neurodegeneratives.De fet, la cervesa és una de les principals fonts d'aportació de silici a la nostra dieta, talment com el cafè, l'aigua, els plàtans, les mongetes verdes i els espinacs, entre altres aliments. En concret, com ja ho hem dit, la cervesa conté aproximadament 36 mg/l de silici bio-disponible.
Salut digestiva
El consum moderat de cervesa (convencional i/o sense alcohol) no provoca augment de símptomes dispèptics ni de reflux gastroesofàgic en subjectes sans. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi realitzat al Servei de Digestiu de l'Hospital Clínic San Carlos (Madrid).
A més, ni la cervesa convencional ni la sense alcohol modifiquen l'acomodació gàstrica en subjectes sans. Consumides de forma moderada, no augmenten els episodis de refluxos gastroesofàgics postprandials mesurats objectivament en subjectes sans, ni en una situació d'ingesta controlada ni en una situació de vida real.
Cervesa i envelliment
Els polifenols són un grup d'antioxidants naturals. Ja hem vist com actuaven positivament en la salut vascular. Però a més, si tenim en compte que molts processos de l'envelliment de les persones són de tipus oxidatiu, els polifenols protegeix l'organisme de l'oxidació i l'envelliment de les cèl·lules, de manera que podria prevenir o retardar malalties degeneratives.
La seva capacitat antioxidant es deu al seu poder de capturar radicals lliures, que són espècies oxigèniques reactives involucrades en les pertorbacions de la salut.
En els últims anys s'han publicat diferents estudis que constaten el poder antioxidant del consum moderat de cervesa.
El mite de la panxa cervesera
No recordo d'on he tret aquesta imatge
El consum de cervesa s'ha associat popularment amb l'anomenada «panxa cervesera». És sense dubte una llufa malvolent que les investigacions serioses, que no disposen de la mateixa difusió que les llegendes urbanes, desmenteixen categòricament.
La realitat és que l'aportació calòrica de la cervesa (que és el que se suposa que faria augmentar la circumferència de la cintura) és bastant baixa. Una canya de 200 ml de cervesa «convencional» té tan sols 90 kcal. En el cas de la cervesa sense alcohol aquesta quantitat es redueix a una mitjana de 34 kcal. Podem comparar aquesta dada amb la d'altres begudes:
La realitat és que l'aportació calòrica de la cervesa (que és el que se suposa que faria augmentar la circumferència de la cintura) és bastant baixa. Una canya de 200 ml de cervesa «convencional» té tan sols 90 kcal. En el cas de la cervesa sense alcohol aquesta quantitat es redueix a una mitjana de 34 kcal. Podem comparar aquesta dada amb la d'altres begudes:
Font: Dosier de prensa. Centro de Información Cerveza y Salud p. 15
En vistes d'aquesta taula, es confirma que, pel que fa a les calories, la cervesa «convencional» no engreixa més que un mateix volum de suc de fruita [sense cap afegit de sucre]. Porto dos decennis (o més) explicant-ho a qui ho vol escoltar en els meus cursos. Però la fama segueix més vívida que mai. El problema de la cervesa, en aquesta qüestió, és que duu llúpol. I aquest és altament aperitiu. Això vol dir que dóna gana, fam, ànsia de menjar. No per a res se'n donava infusions als nens desganats en la medecina popular.
I el que engreixa NO és la cervesa sinó tots els aperitiuets i les tapetes que ingerim per a amenitzar la festa (vegeu la nota al final del paràgraf). En això, la ingesta de cervesa pot ser-ne una mica responsable atès que és el que obre la capsa de Pandora de la gana... El consum de cervesa no és l'origen de l'obesitat, sinó que ho són una alimentació desequilibrada, la manca d'exercici i, en alguns casos, la càrrega genètica de la persona consumidora. Però no abusem d'aquesta darrera causa per dissimular les dues primeres.
La patata fregida proporciona quatre vegades més calories que cuita
(284 Kcal davant de 70 Kcal) i, fins i tot, és encara més energètica si
són patates xips (538 Kcal/100 g) [https://www.consumer.es/ca/alimentacion-ca/patates-veritats-i-mentides.html] Gairebé 12 vegades més que el mateix volum de cervesa convencional!.
Diversos estudis posen en dubte que hi hagi relació entre el consum moderat de cervesa i l'aparició d'obesitat abdominal. Per exemple, una altra investigació (vegeu nota al final del pràgraf) que compara consumidors moderats de cervesa amb no bevedors, conclou que les persones que ingereixen cervesa presenten un índex de massa corporal significativament menor que els no bevedors. Aquest grup de gent no mostra diferències en el perímetre de la cintura en tant que mesura de l'obesitat visceral. Aquest estudi conclou que el consum moderat de cervesa, no s'acompanya d'un augment de pes (de fet, el pes era menor en els consumidors moderats), ni d'augment en el perímetre abdominal. L'esmentat text es vincula també amb un estudi que assegura que el consum moderat de cervesa no modifica els hàbits de les persones que la consumeixen (Vegeu aquí sota la segona nota).
Diversos estudis posen en dubte que hi hagi relació entre el consum moderat de cervesa i l'aparició d'obesitat abdominal. Per exemple, una altra investigació (vegeu nota al final del pràgraf) que compara consumidors moderats de cervesa amb no bevedors, conclou que les persones que ingereixen cervesa presenten un índex de massa corporal significativament menor que els no bevedors. Aquest grup de gent no mostra diferències en el perímetre de la cintura en tant que mesura de l'obesitat visceral. Aquest estudi conclou que el consum moderat de cervesa, no s'acompanya d'un augment de pes (de fet, el pes era menor en els consumidors moderats), ni d'augment en el perímetre abdominal. L'esmentat text es vincula també amb un estudi que assegura que el consum moderat de cervesa no modifica els hàbits de les persones que la consumeixen (Vegeu aquí sota la segona nota).
2010.
Estruch R. Urpí M. Chiva G. Romero E.S. Covas, M.I. Salas-Salvadó J.
Wärnberg J y Lamuela-Raventós R. M. “Cerveza, Dieta Mediterránea y
enfermedad cardiovascular”. Centro de Información Cerveza y Salud.
Estudio 18. Julio 2010
2005. Tucker
KL, Jugdaohsingh R, Powell JJ, Qiao N, Hannan MT, Sripanyakorn S,
Cupples LA, Kiel DP “Effects of beer, wine, and liquor intakes on bone
mineral density in older men and women”. American Journal of Clinical
Nutrition. 2009. 02.2005
Una altra investigació (Vegeu al final del pràgraf) ratifica l'afirmació anterior. Demostra que els consumidors moderats de cervesa presenten una composició corporal més adequada que els que declaren consums inferiors o superiors. Això posa de manifest que el consum moderat de begudes fermentades com la cervesa, pot formar part d'una dieta saludable principalment pel motiu que el seu contingut calòric és relativament baix.2014.Ortega
Anta, RM; Serra Majem, L. “Relación entre el consumo moderado de
cerveza, calidad nutricional de la dieta y tipo de hábitos
alimentarios”. Centro de Información Cerveza y Salud. Estudio 21.
Septiembre 2014
Resumim (aquesta part)
1. La cervesa conté relativament poques calories.
2. Una cervesa convencional no engreixa més que una quantitat equivalent de suc (sense sucre).
3. Les persones que presenten un consum moderat de cervesa tenen un IMC significativament inferior als que no en consumeixen.
Conclusions
Conclusió 1: com dèiem al principi, el mite de la panxa cervesera no és més que una faula malintencionada i un comareig maligne de bugaderes.
Conclusió 2: El consum que es descriu és sempre MODERAT (més amunt hem explicat el que és.). No s'hi val a beure un munt de cervesa per aprimar-se. Això conduiria exactament a l'efecte invers.
Tampoc s'hi val a fer "reserves" per al cap de setmana. Això és simplement letal.
Conclusió general
En començar aquest estudi, vaig pensar que no anàvem a escriure res de nou que no estigués ja publicat en molts de llocs. Així que m'he proposat fer un pas enrere i discutir una mica la informació que rebem, d'on procedeix i per què. No pretenc haver esgotat la qüestió, però espero haver tocat alguns detalls que poden ser útils de cara a fer-se una idea més ampla del problema de la relació de la cervesa amb la salut. Ni tot és blanc ni tot és negre. Cadascú des de la seva trinxera va llençant globus en funció dels seus interessos o de les seves obsessions.
Sigui com sigui, nosaltres no ens trobem en aquesta lluita perquè som massa petits o perquè simplement, som espectadors. I també som consumidors. I no acaba de resultar del tot comprensible l'afany d'eliminar de la nostra dieta uns productes que fa mil·lennis que s'hi troben i que, pel que podem observar, no han provocat l'extinció de la humanitat. Ans al contrari.
Ens queda molt clar quin és el rovell de l'ou del problema. L'alcohol tant pot ser bo com dolent. I és molt fàcil que arribi a ser nefast. Alguns de nosaltres n'hem viscut de prop les conseqüències calamitoses. Però hi ha moltes altres coses que són letals i que no aixequen boscos de piques i alabardes. Més aviat passen desapercebudes. Una d'elles seria per exemple, l'ús d'alumini en l'alimentació. Però això, sembla que no espanta ningú. Tampoc sembla molestar ningú, o molt poca gent, que estiguem depredant i destrossant el planeta, comportant-nos com una plaga. I potser ens hauria de preocupar perquè fa la sensació que estem tallant la branca sobre la qual estem asseguts. Com a espècie, estem cultivant l'estupidesa a escala sideral.
La nostra societat és altament hipòcrita. Per una banda hi ha un complex industrial molt actiu que genera molts beneficis i aporta quantitats ingents d'impostos als estats. I d'una altra banda es demonitza el consum de begudes alcohòliques com si tots els que les poden apreciar fossin alcohòlics inveterats. I potser precisament per això dels beneficis, es combat de forma tímida, timorata i completament ineficaç contra l'alcoholisme (que repeteixo que és una plaga). I d'aquí venen aquestes contraposicions d'arguments i de contraarguments, aquest anar i venir, que tomba i que gira, i que no condueix mai enlloc. I el més fàcil és estigmatitzar el consum de cervesa o posar-se a la defensiva.
Al final doncs, com que m'agrada tastar cosetes i que gaudeixo tant amb cerveses com amb vins, com amb caves, whiskies i bones aigües, no veig perquè, si controlo molt bé el que em faig (oimés quan sóc diabètic), no hauria de seguir tastant i caient una mica en el pecat de golafreria, encara que sigui de forma ritualitzada. Sigui dit de pas, el pecat esmentat no consisteix exactament en eliminar els plaers de boca, sinó, molt precisament, de no caure en el seu abús.
En el terreny personal, m'està molt bé la idea de limitar el meu consum a les quantitats considerades «moderades», una cosa que, sense saber-ho amb la precisió que ho sé ara, ja practicava des de sempre. I per a mi, tastar i descriure la cervesa és gaudir-la més i millor que consumint-la en quantitats ràpidament inassumibles. No dic que la meva solució sigui la bona ni la millor. Però a mi, em funciona de perles.
I, en acabat, tendeixo a pensar que cadascú fa amb el seu cos el que li sembla, sempre no perjudiqui els altres.
Fonts:
http://www.cervezaysalud.es/wp-content/uploads/2012/08/21.Cerveza_y_Salud_82.pdf
https://docplayer.es/22969031-Dossier-de-prensa-1-centro-de-informacion-cerveza-y-salud-4.html
https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-9-2020-002335_FR.html
https://www.eldiario.es/sociedad/cannabis-historia-hipocresia-humana_1_1481930.html
https://www.who.int/fr/news/item/21-09-2018-harmful-use-of-alcohol-kills-more-than-3-million-people-each-year--most-of-them-men
https://www.who.int/substance_abuse/terminology/definition2/fr/
https://www.who.int/nmh/publications/fact_sheet_alcohol_en.pdf
https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/alcohol
https://www.euro.who.int/en/health-topics/disease-prevention/alcohol-use/data-and-statistics/q-and-a-how-can-i-drink-alcohol-safely
https://ec.europa.eu/jrc/en/health-knowledge-gateway/promotion-prevention/alcohol
https://ec.europa.eu/jrc/en/health-knowledge-gateway/promotion-prevention/alcohol#_esc2016
https://www.mscbs.gob.es/campannas/campanas07/alcoholmenores9.htm
European Society of Cardiology. 2016
https://www.thelancet.com/article/S0140-6736(18)31310-2/fulltext
https://www.cairn.info/revue-les-tribunes-de-la-sante1-2013-2-page-49.htm
https://en.wikipedia.org/wiki/Standard_drink
https://cerveceros.org/
https://cerveceros.org/ficye
https://ficye.es/
https://brewersofeurope.org/site/index.php
https://beerandhealth.eu/beer-and-health-moderate-consumption-as-part-of-a-healthy-lifestyle-5th-edition/?age-verified=338d8d2636
https://beerandhealth.eu/beer-and-health/basics-on-beer-and-health/
https://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/article-abstract/217657
https://www.alzheimers.org.uk/about-dementia/risk-factors-and-prevention/metals-and-dementia
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21157018/
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3056430/
https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1135-57272002000600002
https://content.iospress.com/articles/journal-of-alzheimers-disease-reports/adr210011
https://www.consumer.es/ca/alimentacion-ca/patates-veritats-i-mentides.html
2003. Bobak M, Skodova Z, M Marmot. «Beer and obesity: a cross-sectional study». Department of Epidemiology and Public Health, International Centre for Health and Society, University College London, UK; and Department of Preventive Cardiology, Institute of Clinical and Experimental Medicine, Prague, Czech Republic. European Journal of Clinical Nutrition (2003) 57, 1250-1253
2004. Rozemarijn Vliegenthart, PhD; Hok-Hay S. Oei, MD; Annette P. M. van den Elzen, MD; Frank J. A. van Rooij, Msc; Albert Hofman, MD, PhD; Matthijs Oudkerk, MD, PhD; Jacqueline C. M. Witteman, PhD. Alcohol Consumption and Coronary Calcification in a General Population. Arch Intern Med. 2004;164:2355-2360
2005. Tucker KL, Jugdaohsingh R, Powell JJ, Qiao N, Hannan MT, Sripanyakorn S, Cupples LA, Kiel DP “Effects of beer, wine, and liquor intakes on bone mineral density in older men and women”. American Journal of Clinical Nutrition. 2009. Febrer 2005
2010. Yuhei Kawano. Physio-pathological effects of alcohol on the cardiovascular system: its role in hypertension and cardiovascular disease. Hypertension Research (2010) 33, 181–191
2010. Estruch R. Urpí M. Chiva G. Romero E.S. Covas, M.I. Salas-Salvadó J. Wärnberg J y Lamuela-Raventós R. M. “Cerveza, Dieta Mediterránea y enfermedad cardiovascular”. Centro de Información Cerveza y Salud. Estudio 18.
2010. Mi Young Lee, Min Young Kim, Song Yi Kim, Jae Hyun Kim, Bo Hwan Kim, Jang Yel Shin, Young Goo Shin, Jin Ha Yun, So Yeon Ryu, Tae Yong Lee, Sang Baek Koh, Choon Hee Chung. Association between alcohol intake amount and prevalence of metabolic syndrome in Korean rural male population. Diabetes research and clinical practice 88 (2010) 196–202
2011. Maike Krenz, Ronald J. Korthuis. Moderate ethanol ingestion and cardiovascular protection: From epidemiologic associations to cellular mechanisms. Journal of Molecular and Cellular Cardiology 52 (2012) 93–104.
2013. Chao Qiang Jiang, Lin Xu, Tai Hing Lam, G. Neil Thomas, Wei Sen Zhang, Kar Keung Cheng, C. Mary Schooling. Alcohol consumption and aortic arch calcification in an older Chinese sample: The Guangzhou Biobank Cohort Study. International Journal of Cardiology 164 (2013) 349–354
2014. Chao Huang, BS; Jian Zhan, MPH; Yu-Jian Liu, MPH; De-Jia Li, PhD; Su-Qing Wang, PhD; and Qi-Qiang He, PhD Association Between Alcohol Consumption and Risk of Cardiovascular Disease and All-Cause Mortality in Patients With Hypertension: A Meta-Analysis of Prospective Cohort Studies. Mayo Foundation for Medical Education and Research. Mayo Clin Proc. 2014;89(9):1201-1210
2015. Ortega Anta, RM; Serra Majem, L. “Relación entre el consumo moderado de cerveza, calidad nutricional de la dieta y tipo de hábitos alimentarios”. Centro de Información Cerveza y Salud. Estudio 21. Septiembre 2014
2015. Robert A. Kloner, MD, PhD; Shereif H. Rezkalla, MD. To Drink or Not to Drink? That Is the Question. http://circ.ahajournals.org/ at NY UNIV MED CTR LIBR on May 20, 2015
2020. Andrea Maugeri, Ota Hlinomaz, Antonella Agodi, Martina Barchitta, Sarka Kunzova, Hana Bauerova, Ondrej Sochor, Jose R. Medina-Inojosa, Francisco Lopez-Jimenez, Manlio Vinciguerra, Gorazd Bernard Stokin, Juan Pablo González-Rivas. Is Drinking Alcohol Really Linked to Cardiovascular Health? Evidence from the Kardiovize 2030 Project.
Nutrients 2020, 12, 2848Nota sobre l'OMS, la Fundació Bill Gates i la Comissió europea:
Parlament Europeu:
Questions parlementaires
17 avril 2020. E-002335/2020. Question avec demande de réponse écrite E-002335/2020 à la Commission. Article 138 du règlement intérieur. Mathilde Androuët (ID).
Resposta:
Des informations détaillées sur les sources de financement de l'Organisation mondiale de la santé (OMS) sont disponibles sur son portail budgétaire (1), ainsi que dans son dernier rapport sur les résultats de l'OMS en 2019 (2). On y voit qu'en 2018, 51 % du budget de l'OMS provenait des États membres et 16 % des Nations unies, d'organisations intergouvernementales et de banques de développement. Un tiers du budget provenait d'autres donateurs, tels que des fondations philanthropiques (13 %), des partenariats et des organisations non gouvernementales (9 % chacun). La fondation Bill et Melinda Gates a contribué à hauteur de 12,12 % au budget de l'OMS pour la période 2018-2019.
Les contributions obligatoires des États membres de l'OMS ne représentaient que 20 % du budget de l'OMS pour la période 2018-2019, tandis que les contributions volontaires en constituaient 80 % (4,488 milliards d'USD). Ces contributions volontaires comprennent les contributions des États membres de l'OMS et d'autres contributeurs, notamment la Commission. En raison de son statut d'observateur au sein de l'OMS, la Commission ne verse que des contributions volontaires.
Dans la plupart des cas (3), les contributions volontaires sont destinées à soutenir des activités spécifiques. Le secrétariat de l'OMS s'est ouvertement penché sur les risques que les contributions à objet désigné constituent pour l'accomplissement de sa mission (4).
Les membres du groupe stratégique consultatif d'experts sur la vaccination de l'OMS ont été sélectionnés à la suite d'une demande publique de nominations et d'un examen par un panel. Les déclarations d'intérêts des membres sont disponibles sur le site web de l'OMS (5).(1) https://open.who.int/2020-21/home
(2) https://apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA72/A72_35-fr.pdf
(3) ... però no en tots els casos. En quins casos les contribucions voluntàries NO estan destinades a donar suport a activitats específiques? Si no és així, on van els diners així encaixats?
(4) https://apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA71/A71_3-fr.pdf
(5) https://www.who.int/immunization/policy/sage/fr/Nota sobre Silici
- Tot i que no hi ha una ingesta diària recomanada, donada la falta informació sobre la seva actuació en el nostre organisme, solem prendre entre 20 i 50 mg de silici al dia. Aquesta dosi que es considera suficient.
Prendre una dosi més gran que la que acabem d'indicar tampoc seria una bona pràctica, ja que poden aparèixer malalties renals i es poden formar càlculs (per bé que no és una conseqüència gaire habitual).
Aliments rics en silici i fibra que podem començar a prendre avui
Cereals integrals: avena, ordi, arròs, sègol i blat. Amb el processament dels aliments s'elimina el silici perquè aquest es troba en la pellofa dels cereals.
Algunes verdures, com el morritort (Lepidium sativum - un vegetal similar als créixens), mongetes tendres, api, rave, bolets, pastanagues, espinacs, enciam, remolatxa, porro o julivert.
Llegums, sobretot les llenties vermelles.
Fruites com plàtan, raïm o mango.
Fruits secs, sobretot les ametlles.
La cervesa és una beguda rica en silici. Això és degut a l'ordi que s'usa en la seva elaboració.
https://www.lekue.com/es/blog/sabes-si-estas-incluyendo-alimentos-ricos-en-silicio-a-tu-dieta/ - Més coses sobre cervesa i salut en aquest blog.
Nota final
- Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ.PER ENDAVANT, MERCI. - Albert Barrachina Robert🎗
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada