Avaluació tècnica de cervesa - ROBUST PORTER - La Micro de Sabadell

Universitat Rovira i Virgili
Facultat d'enologia. Màster en begudes fermentades. Anàlisi sensorial de la cervesa.

Or i Plata - la Micro - Sabadell

ROBUST PORTER 

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell 

Introducció

Aquesta és la tercera (i darrera) cervesa que hem estudiat molt a fons i de la qual pretenem fer un informe tècnic sensorial.
Com ja ho hem esmentat en les dues precedents avaluacions, per mor d'un error en la recuperació del full de recollida de dades personals, no disposarem de l'avaluació completa de l'amargor.
No he rebut cap suggeriment de reordenació de la resta de descriptors, de manera que els grups, tret del que acabem de comentar, queden iguals.

Mètode

És el mateix que en les avaluacions de les cerveses anteriors:

1. Apunts d'avaluació sobre un full en blanc (amb anotació de valors d'intensitat de 0 a 6).

2. Traspàs per part de l'avaluador/estudiant dels valors i dels comentaris en un full que permet copiar/enganxar.

3. Traspàs d'aquest material de part del professor al sistema de processament de dades (simple full de càlcul).

4. Generació de gràfiques automàtica en part i l'altra part, manual.

5. Redacció de l'anàlisi sensorial en funció de les dades recollides i processades.

Panell

Els avaluadors han estat els estudiants del Màster de begudes fermentades de la URV, curs 2020-2021. Enguany disposàvem de 21 avaluadors.
En principi, l'activitat era obligatòria, però hem rebut 17 participacions de 21 alumnes. 4 alumnes s'han escaquejat, s'han oblidat o no han estat disponibles. Llàstima perquè poder fer una avaluació amb 21 «jutges» és un luxe que no ens podem permetre cada dia. Tot i així, podem estar força satisfets de la participació: 17 jutges no està gens malament!

Informació de l'autor de la recepta

El Roger Plata, professor a la URV ens explica la seva recepta:
Estil: Robust Porter
Densitat Original : 1065
Densitat Final : 1014

Ingredients:

Malt Pale Ale 77 %
Malt Chocolate 5 %
Malt Caramel 140 EBC 14%
Malt Black 4%
Llevat American Ale US-05

Protocol

Maceració 90 minuts a 68 i mash out a 78
Ebullició 90 minuts
Aportació llúpol 60 minuts Columbus
Aportació llúpol 10 minuts Chinook
Aportació llúpol 0 minuts Chinook
Fermentació a 20ºC 6 dies
Maduració a 4ºC 2 setmanes
Carbonatació per spunding aprofitant el final de fermentació

Intencions

La idea és fer una Porter amb una certa graduació per tenir una cervesa negra amb perfils de xocolata i torrefacta i amb força cos. També es una de les primeres cerveses que vam fer amb finalitat comercial i, a diferència de l'Extra Special Bitter, amb els anys, hem introduït canvis en el tipus de llúpol en funció d'allò que tenim disponible.

Forma part de la nostra gamma bàsica de cerveses i tot i no tenir un gran volum de vendes ens és imprescindible tenir al tirador atès que tenim clients que l'aprecien molt.

Anàlisi sensorial

Aspecte

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell

Color de la cervesa

El color ha estat descrit de forma variable, com sempre, però podem extraure una pauta. Inicialment, la cervesa sembla negra, però en realitat és de color marró molt fosc. Bastants estudiants han suggerit reflexos vermells, robí o carmesins.

Transparència de la cervesa

S'ha valorat una transparència mitjana. De fet, en una cervesa d'aquest color, és difícil avaluar correctament la transparència. 

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell 

Sediments

Pràcticament no s'ha observat cap sediment.

Color de l'escuma

El color de la cervesa ha estat majoritàriament descrit com ivori, tot i que aquest color ha estat sovint adjuntat de matisos més foscos (marró i morè). Així que, per posar tothom d'acord, parlarem d'un color ivori fosc. Crema fosc també estaria bé, crec.

Quantitat d'escuma

Ni molt, ni poca. Mitjana.

Persistència de l'escuma

Una mica menys que mitjana, però és un matís mínim.

Adherències

En genera mitjanament. Ni poques ni moltes.

Densitat de l'escuma

S'ha considerat que la densitat de l'escuma era prou notable.

Aromes

ORTO vs. RETRO

Com que hem recollit la informació en les dues fases, podem establir una mena de petja entre les aromes percebudes en nas i les que es perceben en boca. Com ja ho hem dit en anteriors avaluacions, en general, la riquesa aromàtica s'expressa bastant més en nas. Però gairebé sempre hi ha sorpreses.
Considerem doncs les dades següents:
Hi ha 24 descriptors que podem anomenar «actius». Aquests són una part de tots els descriptors disponibles (49)
D'aquests descriptors actius, 21 apareixen en les dues fases, 3 apareixen només en nas i no n'apareix cap en boca (total 24).

D'aquests 21, n'hi ha de 3 tipus:

A.- Més forts en nas que en boca (13)

B.- Més forts en boca que en nas (7)

C.- Igual de forts en nas com en boca (1)

Fem-ne una taula:

  Llegenda:
ON > RN = ortonasal més gran que retronasal
ON = RN = ortonasal igual que retronasal
ON < RN = ortonasal més petit que retronasal
ON sol = només ortonasal
RN sol = només retronasal
Nbre = nombre de descriptors
/actius = nombre de descriptors sobre el total de descriptors actius
/total = nombre de descriptors sobre tots els descriptors possibles

Les columnes salmó i blava poden ser considerades la «petja» aromàtica d'aquesta cervesa pel que fa a les fases (ortonasal/retronasal). Potser més la blava en opinió meva, atès que aquesta es basa en un valor fix (49) mentre que els descriptors actius varien segons la cervesa en estudi.

Observem com, efectivament, els descriptors aromàtics són més intensos en fase ortonasal (ON > RN + ON sol) (13+3=16). La característica inversa (ON < RN) s'aplica a 7 descriptors. No hi ha cap descriptor en fase RN sola.

Ens podem interessar pels descriptors «excepcionals».
Els que apareixen només en nas són mel, floral i llaminadura. Com que «floral» és un descriptor genèric, més avall ja mirarem si algú ens ha precisat aquesta sensació.

Les capes aromàtiques 

Si calculem una mitjana de les dues fases, aconseguim la gràfica següent:

 Fem una mitjana de tot plegat. Una mena de «mitjana de mitjanes». Aquesta se situa a 0,815 (es pot veure en forma de línia blava). Com ja sabem, atès que estem parlant de mitjanes «corregides», estem parlant de valors relatius. Per ell sol, aquest valor no significa res.
Però ens permet decidir que tots els descriptors que el sobrepassin podran ser considerats «principals». Com també ja ho he dit en altres ocasions, aquesta decisió és aparentment arbitrària. I de fet, ho és bastant. Però hem provat altres valors i altres formes de determinar un perfil aromàtic i aquesta opció ens ha semblat la que donava millors resultats. Permetia fer un resum «comercial» de les olors de la cervesa sense entrar a descriure tota la paleta.
Més avall entrem en el detall de cada capa perquè la majoria dels descriptors d'aquesta capa són «genèrics» cosa que implica ampliacions de detalls.
Podem entendre la primera «capa» com el grup d'aromes que són fàcils o relativament còmodes d'identificar.
Un cop hem especificat el grup de descriptors principals, podem decidir arbitràriament (o no tant) que volem delimitar dues capes més. 

La segona capa es constitueix d'aquells descriptors la intensitat dels quals es troba entre la mitjana (0,815) i la seva meitat (0,407). Aquesta divisió es pot veure en forma de línia de color carabassa. Podem dir que aquest grup inclouria les aromes que no són evidents, però que, fent una mica d'esforç, es poden identificar.
La tercera capa inclou els descriptors tot just percebuts de forma poc clara o simplement conjecturats i es troba per sota de la segona subdivisió.
Vegem aquestes capes. Hem llistat els descriptors amb el seu impacte d'intensitat individual, i els hem ordenat de forma decreixent:

Descriptors principals

Hi ha 8 descriptors genèrics (16,32%) que representen el 68,60% de l'impacte aromàtic d'aquesta cervesa cosa que crec que justifica que en diguem «principals». Com es pot observar, els descriptors estan arranjats per ordre d'intensitat decreixent.
Els citem i afegim les precisions que els avaluadors han suggerit.
Cafè (mòlt, el matí en despertar-se), Pa crosta (Crosta de pa de pagès torrada), Fumat (fusta cremada – sembla que s'associa fumat i cremat), Melassa, Xocolata (Cacau), Toffee, Cremat/cendres i Caramels (Caramel torrat).
 

Alguns avaluadors s'han quedat amb «xocolata» mentre que d'altres han parlat només de «cacau» i altres d'una combinació dels dos. Per aprendre a fer la diferència, recomano que es tasti xocolata negra a 85% i després, que es faci el mateix amb algun d'aquests cacaus purs que es poden trobar en el mercat. S'assemblen, però no són el mateix.

Segona capa o descriptors secundaris

Aquest grup és el menys representat en termes de nombre de descriptors. Només en tenim 3. El seu impacte sumat no és tan feble (1,97). Representa l'11,45% del total. Concretament, tenim
Especiats (vainilla, nou moscada), regalèssia i afruitats frescs (pera, fruits vermells, plàtan). La intensitat de les aromes era bastant feble. Tant és així que en algun cas, el comentari sobre especiats ha estat «aroma d'espècie, però no sé quina». Observarem la varietat de fruites fresques descrita.

Tercera capa o descriptors de fons

Aquests solen bastant més nombrosos que els dels dos altres grups. En aquest cas, tenim 13 descriptors. Un 54,16% del total de descriptors actius. Malgrat això, només representa el 19,95% de l'impacte aromàtic. El nombre de descriptors pot ser utilitzat per avaluar la complexitat objectiva del perfil aromàtic de la cervesa. Ho comentarem més avall.
Els descriptors d'aquesta secció són els següents:
Salsa soja/olives negres, afruitats madurs o melmelada (cirera, gerd), alcohol, fruits secs (ametlla torrada), balsàmic (mentolat), forneria dolça (galeta), pa, tabac, fruites tropicals (mango, pinya), mel, floral, llaminadura, fustes (bóta). 

Comentaris addicionals

1. Alguns descriptors s'han utilitzat sense adscriure-hi cap valor. Per això no han aparegut a la llista. Això no obstant, cal que els assenyalem: en nas, s'ha descrit una sensació «dolça» que podem associar posteriorment a «llaminadura». Algú ha escrit «dolç de fons».

2. Els descriptors torrefactes en general han creat alguna confusió: s'han descrit coses com «fumat», «fusta cremada», «cansalada» i altres termes que podríem englobar en el genèric «cremat/cendres». Ho dic perquè he tastat aquesta cervesa i, personalment i subjectivament, he de dir que, si bé he trobat aspectes molt torrefactes i fins i tot notes de cendra, no he pogut detectar res pròpiament «fumat». Interpreto que els estudiants s'han confós una mica i que han associat cendres amb fusta cremada, fumat i cansalada. Però és una interpretació. I com a tal, perfectament rebatible.

3. Més avall parlarem de l'alcohol en la còrpora. Parlem doncs d'una sensació tàctil. Algun alumne ha trobat que olfactivament, es distingia alcohol. Com que només és una sola avaluació, interpreto (altra vegada) que podria ser que l'estudiant no ha fet la diferència entre una fase i l'altra. En general, els avaluadors, o bé no han mencionat l'alcohol en nas o bé l'han considerat ben integrat.

 

4. Podem observar que cap dels 3 descriptors que hem vist més amunt que es troben només en retronasal (mel, floral, llaminadura) venen acompanyats de precisions. Ens quedarem doncs amb les citacions genèriques.

 

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell 

Sobre l'impacte aromàtic

Al final de l'avaluació, solem interrogar-nos sobre l'impacte sensorial general. Seria una mica com avaluar amb quina intensitat la cervesa que estem estudiant arriba i marca els nostres sentits i la nostra ment. Vist des del final, és també una mica la descripció de la intensitat del record sensorial que deixa la cervesa. No és una cosa molt fàcil de determinar i segurament caldrà desenvolupar i definir molt millor aquesta qüestió. Però el que no solem descriure és l'impacte aromàtic.

I si bé serà igual de difícil explicar-lo, resulta relativament fàcil calcular-lo, o calcular alguna cosa que s'hi assembla:

El sistema que fem servir i que es va crear a Art Cervesers, preveu unes valoracions d'intensitat. Expressament, els nombres no representen cap valoració de qualitat (bo - dolent) ni afectiva (m'agrada – no m'agrada). Els nombres que adscrivim no són notes.

Tenint això en compte i amb la informació numèrica, podem determinar quina olor és més forta i quina no ho és tant. Quan fem el llistat ordenat d'aromes que es pot veure més amunt, les ordenem per intensitat. Per tant podem dir, en el nostre cas, que l'olor dominant de la PORTER que estem avaluant és el cafè perquè és la mitjana d'intensitats més alta de tota la paleta aromàtica. Després podem llistar, com ho hem fet, les altres aromes en funció de la seva intensitat i establir les categories que hem exposat.

Però també podem sumar les intensitats i definir un impacte aromàtic general que, en aquest cas, és de 17,232. Aquesta xifra per ella mateixa no vol dir absolutament res, però si poguéssim comparar aquest valor amb el que es podria extraure d'altres cerveses, la cosa ja es posaria bastant més significativa. Així, per exemple, la ESB del mateix productor té un impacte relativament semblant: 17,564. Fins i tot és una mica més alt. Cosa que implica que, aromàticament parlant, el color no és l'única cosa decisiva que pugui influenciar l'impacte aromàtic general d'una cervesa.

 

Una Viena experimental que vam fer a Art i que vam avaluar amb un panell molt diferent va presentar un impacte aromàtic de 26,31. Està molt clar que els valors exposats aquí són relatius per diversos motius. I els primers són la quantitat d'avaluadors així com la seva preparació. Els de la Viena eren pocs però molt bregats.

Altrament, també podem relativitzar l'impacte de cada descriptor. Per exemple, el descriptor «cafè» representa el (2,227/17,232) 12,92% del total. Està molt bé, però no ens serveix de gaire cosa. En canvi, podem sumar l'impacte de cada categoria que hem definit i compara els impactes entre ells. En aquest cas, la primera capa representa el (11,82/17,32) 68,60% de l'impacte aromàtic total. La segona capa, fent el mateix càlcul, en cobreix l'11,45% mentre que la darrera capa és del 19,95% del total. Així, almenys podem comparar la importància o l'impacte de les capes entre elles. I això podria ser una altra manera d'expressar, el més objectivament possible, la petja aromàtica d'una cervesa concreta.

Grups sensorials

En altres anàlisis, hem introduït també la idea de famílies o grups sensorials i els hem detallat. Però és bastant enrevessat perquè repeteix la descripció que acabem de fer. Així que hem decidit presentar-ne només les conclusions.
Però primer cal explicar què és:
Hem definit (no del tot arbitràriament però si discutiblement) 5 grups. Podrien ser més o menys, però hem experimentat amb representacions gràfiques en aranya amb molts criteris i, al final, no s'entenen i perden la utilitat de permetre copsar d'una ullada un conjunt aromàtic.

Grup 1 (forneria)

El primer grup inclou descriptors que solem aplegar sota el nom de forneria crua i/o dolça o brioixeria. Hi pertanyen caràcters com farina, pasta crua, massa-mare, pasta de sopa així com aspectes de brioixeria com magdalena, pa de pessic, galeta, ensaïmada, etc.

Grup 2 (Tr-Trf)

Aquesta categoria aplega tots els descriptors torrats i torrefactes, des de la crosta de pa, fins a la salsa de soja i els cremats.

Grup 3 (Arom-Perf.)

En aquest apartat hem introduït tots els efectes aromàtics perfumats que van des d'herba o saba fins a especiats i resines passant pels aspectes florals.

Grup 4 (Frt)

El quart grup reuneix totes les sensacions relacionades amb la fruita.

Grup 5 (Alt.)

En aquest darrer espai, hem encabit tot el que no entrava en els quatre primers, qualitats i defectes mesclats.

Com deia, aquesta categorització és discutible, però, de moment és on hem arribat. I el resultat és prou expressiu:

 

Així, la conclusió general sobre el perfil general d'aquesta cervesa és que és principalment torrada/torrefacta. En concret, és principalment i altament torrefacta. Les altres sensacions apareixen molt menys representades.

Gustos

Hi ha alguns autors que inclouen l'Umami en la paleta de gustos bàsics, però per a la cervesa, ens ha semblat del tot superflu.

Dolçor

La dolçor s'ha notat bastant, tant en nas com en gust. En una cervesa clara de baixa fermentació, parlaríem d'una atenuació millorable. Però en una cervesa d'aquest color, gairebé negra, la quantitat de sucres no fermentables transformats durant el maltat dels malts foscos és molt gran. Aquests compostos malgrat tot, endolceixen bastant. També poden reduir seriosament la digestibilitat de la cervesa.
Algú ha trobat aquesta cervesa «molt» dolça.

Acidesa

L'acidesa ha estat considerada molt secundària i, al marge de l'acidesa residual normal d'una cervesa, és possible que es degui a l'ús de malts torrats que, com sabem, solen acidificar el most i tal vegada també la cervesa.

Amargor

L'amargor d'aquesta cervesa, si bé es valora per sobre de la mitjana «neutra», no ha generat gaires comentaris. 

S'ha dit que estava «centrada», que era «perfecta» o, més específicament, que era «ràpida, poc persistent, amb una sensació freda al final».

Com ja sabem, l'analista no ha distribuït les fitxes correctes i les qualitats de l'amargor no han estat avaluades en profunditat. Sigui com sigui, no s'ha valorat negativament ni s'ha associat amb cap mena d'astringència.

Més sobre amargor: «El amargor es perfecto. Hace que la cerveza sea bebible. Inicialmente no es un amargor intenso, entra y pasa muy bien por la boca. Después, en el siguiente minuto, se empieza a notar más al final de la lengua y por los laterales».

Salat

Amb prou feines present. 

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell 

Còrpora 

Cos

En general, s'ha valorat un cos bastant voluminós.

Textura

Sorprèn una mica la valoració de la textura. Tot sovint, aquesta mena de cerveses, especialment les que es reclamarien de l'estètica britànica, solen oferir una textura molt suau que sol compensar qualsevol cosa que podria restar bevibilitat al conjunt. En aquest cas, trobem per exemple que es descriu com a «vellutada». No he recollit cap més comentari respecte a aquesta qualitat.

Carbonatació

La carbonatació tampoc ha generat una prosa gaire profusa. En termes numèrics, s'ha valorat per sota de la neutralitat. Diríem que «poc» carbonatada.

Però cal ressaltar que algú l'ha trobada «intensament carbonatada». Si no, recollim coses com «no es detecta efervescència» o «poco carbonatada».

Aquestes valoracions no són gens d'estranyar per dos motius:

Primer perquè aquesta cervesa ens ha arribat envasada en "growlers". Això vol dir que ens l'han servida al tirador i que és ben possible que s'hagi esbravat una mica.

D'altra banda, diria que, en general, les cerveses d'obediència estètica britànica no aposten especialment amb la carbonatació per treure pes al conjunt. En general, solen preferir oferir una textura que faci aquesta funció. Crec.

Alcohol

La sensació d'alcohol s'ha valorat numèricament per damunt de la mitjana neutra. Però no ha provocat gaires comentaris. En qualsevol cas, les opinions són contradictòries. Mentre que un avaluador proposa que l'alcohol és «ben integrat» (si bé es nota), un altre suggereix que l'alcohol es nota «massa». Sigui com sigui, ningú ha descrit cap nota de dissolvent.

Astringència

L'astringència tampoc ha conduït a comentaris especialment fornits. En termes de valors d'intensitat, s'ha valorat una mica per sobre de la neutralitat. En general, podem recollir adjectius com «lleu» o «lleuger» mentre que en un cas, s'ha expressat que era «mitjana», però que quedava ben compensada per la textura.

Criteris generals 

Bevibilitat

La cervesa ha estat considerada bevible, per damunt de la neutralitat. En general, els comentaris afegits també han palesat aquesta tendència.

Digerible

La baixa valoració d'aquest aspecte està relacionada amb el fet que, en realitat, no és un aspecte que poguéssim valorar atès que cada alumne només disposava de 0,05 L de mostra. No podem opinar seriosament sobre la digestibilitat d'aquesta cervesa.

Passa la set

Tant els comentaris com les valoracions numèriques han descrit una cervesa que passava mitjanament la set.

Intensitat general

Els alumnes han acordat que aquesta PORTER era bastant impactant. Sembla que l'entrada d'aquesta cervesa en la representació mental dels alumnes no ha passat inadvertida.

Persistència general

S'ha valorat que es tractava d'una cervesa prou persistent. No s'ha fet cap comentari per precisar aquest aspecte.

Retorn

El retorn no ha aplegat gaires valoracions.

Complexitat

La complexitat s'ha valorat subjectivament bastant per sobre de la mitjana neutra. Aquesta és la complexitat que s'expressa conscientment.

Objectivament, recollint simplement el nombre de descriptors, la valoració concorda bastant. En efecte, tenim un total de 24 descriptors, però les precisions n'afegeixen 19 més. Al final tenim 43 descriptors aromàtics. Una suma força respectable de la qual podem deduir una complexitat igualment notable.
No és cap valoració que es pugui considerar «absoluta» atès que depèn del nombre d'avaluadors, de la seva preparació, de la seva predisposició i d'una munió de condicions més que no podem controlar. Així i tot, l'observació segons la qual, la complexitat subjectiva i l'objectiva concorden, dóna un valor afegit a l'avaluació en la forma d'una precisió que, d'altra banda, és tan relativa com totes les altres.
Com que l'avaluació d'aquesta cervesa es va fer amb els mateixos avaluadors en la mateixa sessió, podem comparar la complexitat calculada de l'ESB i de la PORTER. No és absolutament rigorós, però ens podem permetre aquesta llicència:
El nombre de descriptors de la Porter, tal com ho acabem de veure, és elevat: 43. Però l'ESB n'oferia molts més: 56. Aritmèticament i aromàticament doncs, l'ESB era més complexa que la Porter.

Insisteixo sobre les dues limitacions:

1. Només estem parlant de complexitat aromàtica atès que estem sumant descriptors aromàtics. La complexitat en general que anomenem «inconscient» inclou també un munt de sensacions i aspectes no aromàtics que segurament vénen a afectar el perfil estrictament aromàtic. Altres sensacions importants com ara l'impacte inicial o l'impacte general de la cervesa podran influenciar altament aquesta valoració. Per exemple, si bé l'ESB ofereix un impacte força alt, es pot entendre que la Porter aporta una composició general que es podria imposar més als sentits, que podria aclaparar més que l'ESB.

Haurem d'introduir el concepte d'«impacte general» i diferenciar-lo del d'intensitat general. No ho sé. Hi he de pensar.

2. Els nombres que proposem aquí són extrets d'unes circumstàncies particulars que crec que tardarem molt a poder reproduir. Per tant les conclusions que aquí s'extreuen són altament relatives.

Sigui com sigui, i per acabar aquesta digressió, la PORTER que estem comentant és força complexa.

Equilibri

D'entrada, aquesta cervesa no ha estat considerada equilibrada. O poc. S'ha trobat que el seu perfil general era decantat. En general el costat del pendent ha estat definit amb facilitat i ha fet la unanimitat: la Porter es troba fortament decantada cap al perfil de malt. I en alguns casos, s'ha especificat que es trobava inclinada cap al perfil dels malts torrefactes. Val a dir que és exactament la intenció d'un Porter.

Harmonia o composició

Tot aquest esforç d'anàlisi ens condueix aquí. En aquest moment és quan determinem si el discurs proposat per l'autor és comprensible, si la construcció sensorial és sòlida o si fa aigües. L'harmonia ens parla de la lògica sensorial interna. Volem saber si aquesta cervesa és un conjunt compacte, amb sentit, o si s'esfilagarsa.
Els estudiants han sentenciat que aquesta cervesa està ben bastida, bastant per damunt de la neutralitat.

Alguns han matisat que:

quizas he echado en falta un toque refrescante final para hacerla mas bebible

mentre que d'altres afirmen que:

té sentit, tot està on ha d'estar

o bé

combina bien el cuerpo, con la espuma, con los sabores fuertes de la malta, sin tener un amargor demasiado intenso

Gust personal

El gust personal és una cosa íntima i poc o gens transferible. I es basa en tantes coses alienes a la cervesa que és convenient deixar-ho per al final.

La valoració personal d'aquesta cervesa ha estat respectablement alta.

Els comentaris positius han expressat:

me ha gustado

molt agradable

la volvería a tomar

No hem tingut temps de fer-ne la caracterització. Ho sento molt.

Foto: Roger Plata. La Micro. Sabadell 

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa. Màster de begudes fermentades 2020-2021.

Universitat Rovira i Virgili

Tarragona

13-04-2021 

Nota final:

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!

PER ENDAVANT, MERCI.