05 d’octubre 2012

Fitxes de degustació Harviestoun BITTER & TWISTED



Harviestoun BITTER AND TWISTED

Harviestoun és una petita cerveseria escocesa fundada el 1985 per Ken Brooker (un antic treballador de Ford a la fàbrica de Dagenham al sud de Londres) en una paller de pedra vella de 200 anys en una granja a la finca Harviestoun prop de Dollar. Es va traslladar el 2004 a Alva , en un polígon industrial.

Alva (Allamhagh en gaèlic) és una petita ciutat a Clackmannanshire, situat als Lowlands Centrals d'Escòcia. Es troba entre una  sèrie de ciutats situades immediatament al sud dels turons de Ochil, denominats col·lectivament com els pobles Hillfoots o simplement els Hillfoots.

La llegenda diu que al principi, a la finca de Harviestoun, Ken Brooker treballava sol o en companyia d'un ratolí mig escuàter. Al ratolí li van dir Harvie i s'ha convertit en la mascota de la brouateria. Es pot veure la seva efígie a l'etiqueta de totes les ampolles i als mànecs dels tiradors.

En 2006, va ser comprada per Caledonian Brewery.
Es va independitzar de nou el 2008, quan Caledonian va ser adquirida per Scottish & Newcastle, essent que aquest grup no volia fer-se càrrec de Harviestoun.
Actualment doncs, Harviestoun és una brouateria independent, però no sabem si el fundador encara es troba inclòs en el projecte. En una ressenya recent, es diu que el mestre cerveser és un tal Stuart Cail.

Harviestoun produeix cerveses de barril i cerveses en ampolla filtrades. Les marques més destacades són Schiehallion, Bitter & Twisted i Old Engine Oil.

Adreces:
Harviestoun Brewery
Alva industrial Estate
Alva
Clackmannanshire FK12 5DQ
Tel: 44 (0) 1259 769100
Fax: 44 (0) 1259 763003



La cervesa:
Ha guanyat un munt de premis des del 2003.
En versió barril, titula uns 3,8% en Vol mentre que en ampolla presenta uns 4,2% en volum d'alcohol.
Segons hem pogut saber, el mestre cerveser no dóna massa importància al fet que un ferment sigui d'alta o de baixa fermentació. Sembla que fa més aviat una combinació de ferments i de temperatures que li semblen més adequades per a aconseguir un perfil concret.
Altrament, afirma també que els llúpols són sempre en flor (probablement pelets o plugs). No m'ha quedat clar del tot quins llúpols fan servir. Bàsicament, hem llegit que posaven Challenger, Styrian Golding i Hallertau. Però també hem vist en altres fonts que intervenia el Celia (una mena de Styrian d'Eslovenia).
Una cosa que sembla important és que aquesta cervesa és envasada en ampolles amb menys efervescència que la "normal".
A l'etiqueta es diu que l'engranada es constitueix d'ordi maltejat, avena i blat.
Presentació: ampolla de 500 mL.
Data de la degustació: 31 Agost 2012.
Caducitat: Setembre 2013.

Descripció:

En destapar:
En un primer pas i sense esforçar-se gaire, trobem olors de caramel i notes florals.

Aspecte:
Cervesa de color daurat, coure clar, un pèl tèrbola. Escuma blanca espessa i fina, persistent i formant garlandes.

En nas 1:
Comencem confirmant les notes de caramel acompanyades de de subtils i agradables tocs d'herba i de flor blanca. Potser insistint una mica podem definir la flor blanca com alguna cosa que s'assembla a la Ravenissa. 


Així mateix també podem definir un rastre de grosella verda, com una cosa molt lleugerament àcida. Molt al final, no ens estranya massa trobar olors de pebre negre. 
Deixant escalfar una mica la cervesa (hem començat per sota de 10ºC), acabem detectant la crosta de pa torrada.

En Boca 1:
Es poden distingir bé les olors d'herba i de flor amb alguna altra cosa que no aconseguim determinar. L'amargor és notable, més seca que metàl·lica, persistent i amb un final també predominantment sec. L'efervescència és menys vivaç que allò a què estem habituats.
No detectem cap defecte.

En nas 2:
Ara mateix, trobem un punt sofrat (potser DMS) que desapareix molt ràpidament. L'herba tallada i el tall de fulla d'heura dominen, però també es pot distingir el toc floral que segueix sense ser gaire identificable. Altre cop trobem alguna cosa de pebre negre. Un altre perfil curiós consisteix en aparicions confuses de te negre i alguna espècie com ara cúrcuma, però és molt difícil de trobar.
Cúrcuma
Amb la cervesa més calenta, es pot distingir un toc cítric que pot acabar resolent-se en mandarina.

En boca 2:
Primer apareix l'amargor i després es nota la fruita i finalment el caramel. La fruita és una barreja molt tènue de cítrics així com potser alguna cosa de pera bastant madura. També una relliscada fina de cirera negra ben madura.

L'amargor es nota molt menys que en la primera passada. L'acidesa només es manifesta molt lleument i molt a la llarga.
Es tracta d'una cervesa molt passadora, sense resistències ni aspror ni cap mena d'astringència.
El retorn es constitueix d'amargor, alguna cosa picant i tocs d'herba.

En nas 3:
Amb molta escuma, ferment fresc. Amb ell, apareix una bona nota d'herba fresca i una mica de pebre verd. També apareix el caramel que es pot associar amb alguna cosa de pa fresc.
Més herba i una mica d'ortiga. El caramel evoluciona una mica i acaba recordant el núvol de sucre de les fires.

Potser m'estic embalant, però és que al final m'apareix una nota de plàtan.

En boca 3:
Toc dolç de llaminadura, nota àcida i tocs d'herba.
Amargor ara justa, persistent, potser un pèl forta però mantenint-se en els límits de l'elegància.

Impressions generals:
Una cervesa que no tinc recança en taxar d'excel·lent, molt amena, bevible, relativament equilibrada, evolutiva (les impressions canvien amb el temps). Es troba en la línia de les cerveses escoceses, elaborades amb fantàstiques aigües. Un perfecte aperitiu i un bon acompanyant de plats fins. Potser alguna cosa de salmó fresc?
Salmó amb taronja
Altres degustacions/descripcions:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada