Harviestoun
The Ridge
El nom d'aquesta cervesa es refereix a
un accident geològic que es troba al mig de l'Atlàntic, més o
menys a la mateixa distància entre Europa i Amèrica. Aquesta falla
és anomenada The Ridge en Anglès i dorsal
meso atlàntica per nosaltres.
La dorsal meso
atlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic
dels dels 87º N (uns 33 km al sud del Pol Nord) fins l'illa
Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la
dorsal atlàntica-índica, que continua cap a l'est. També s'obre a
aquesta altura, cap a l'oest, la dorsal escocesa. Al nord d'Islàndia,
la cadena continua el seu camí cap a l'oceà Àrtic. A l'altura de
l'equador terrestre, la serralada queda dividida en nord i sud per la
fosa Romanche, que arriba a profunditats de quasi 7,8 km. En diversos
punts, l'altura de les muntanyes excedeix el nivell de mar, formant
illes. http://ca.wikipedia.org/wiki/Dorsal_mesoatl%C3%A0ntica)
Al marge de la curiositat que
representa aquesta falla, aquesta referència pel que fa a una
cervesa elaborada a Escòcia, ens remet al desig dels creadors de
produir una Pale Ale "diferent". En efecte, en la
composició d'aquesta cervesa intervé un llúpol típicament americà
anomenat Amarillo (veieu nota al final). Però no es tractava només
d'usar un ingredient més o menys exotic sinó d'anar més enllà i
crear un producte de factura europea amb característiques
americanes. Heus ací doncs The Ridge.
Més info sobre la broueria:
La cervesa:
Dades tècniques:
Estil: Pale Ale U.S. Style. (BJCP: http://www.bjcp.org/2008styles/style10.php)
Data del tast: 16-02-2014
Lot: L1212 1913
cad. Juny 2015
Alc: 5% Vol.
Ingredients:
Llúpols: East Kent Goldings, Fuggles, Apollo, Amarillo
Malts: Blat maltejat, malt lager
IBU: 65
Presentació: ampolla de 330mL
Temperatura inicial del tast: 14ºC
Descripció:
En destapar:
Aromes de gra, de pa fresc i quelcom àcid sense distingir.Aspecte:
Cap d'escuma ben dens de color blanc trencat, mitjanament persistent i formant generoses garlandes.Cervesa perfectament transparent de color daurat amb tons fugaços vermells.
Nas 1
Primer, apareixen olors de llúpol frescs, herba, herba tallada i alguna cosa de fruita verda (llimona i potser pinya). |
| Pinya |
El malt es manifesta en forma de pa, pa de pessic i un toc lleugerament re-escalfat. Es confirmen les olors de gra i apareix un perfil dolcet que ens re-envia al pa de pessic.
Hi ha quelcom de fruita però és molt difícil d'identificar. Parlaríem de llimona i potser un lleuger toc de préssec.
Boca 1
Fina efervescència, molt mesurada.Aromes de llúpol bastant fortes en les que es pot notar herba i sobre tot saba fresca.
També es pot descriure quelcom de pa fresc, de pa de pessic i alguna cosa de galeta.
 |
| Galetes |
El cos es troba en mesures molt moderades, entre mig-feble i mitjà.
Amargor d'intensitat considerable, de to mig sec i mig metàl·lic. El final és més aviat sec i no queda compensat per cap aspecte que ho mitigui (per exemple alguna cosa dolça). Amb el temps, la sensació amarga va augmentant.
El tast és bastant llarg i es manté en els perfils marcats pel llúpol, sec i metàl·lic alhora. El perfil del llúpol és definitivament el que domina.
Cervesa mitjanament bevible degut a una aportació amarga creixent i una mica aclaparadora, però sense asprors ni astringències. No es detecten compostos del sofre ni diacetil.
Nas 2.
Amb molta escuma, es pot trobar quelcom de H2S barrejat amb aromes d'herba i tocs florals indefinits. L' H2S no sobreviu a la desaparició de l'escuma.
Passada l'escuma, es pot identificar quelcom de llaminadura i un aspecte dolç afalagador. També podem descriure un lleuger perfil àcid que es pot resoldre en raïm verd.
 |
| Raïm verd |
Amb la cervesa ja més escalfada, podem identificar tocs de saponària amb aromes fines de barra de pa fresca i pa de pessic. També parlaríem de llimona (potser en consonància amb el raïm verd).
Boca 2
Important perfil dolç com de llaminadura, efervescència més aviat fluixa però ben calculada, justa, que encaixa bé amb la resta.
 |
| Llaminadures |
En aquesta passada, al principi, l'amargor es manté en una expressió mesurada i queda molt ben integrada al conjunt. A la llarga però, va adquirint intensitat tot i que menys que en el primer tast. Però no deixa de ser una cosa bastant poderosa.
Final sec, poc aromàtic. Cos entre discret i mitjà.
Impressions generals.
Cervesa bastant bevible al principi, fins que es manifesta l'amargor. Entenem que es tracta d'un producte que vol emular les creacions de caire californià, extremes, romàntiques, amb aportacions vehements de llúpol. Tant és així que la Ridge és bastant un prodcute destinat als amants de l'amargor. No diriem que es tracta d'una cosa extrema, però no es pot dir que sigui una cervesa ben compensada ni equilibrada. Més aviat al contrari: el perfil de llùpol invadeix gairebé completament la paleta aromàtica i sobre tot, gustativa.
Notes sobre els ingredients:
Amarillo:
Varietat de llúpol (també classificada VGXP01) creada a Yakima Valley per Virgil Gamache Farms, Inc. Aporta quantitats d'àcid alfa entre 9 i 11% i imparteix especialment olors cítriques. La quantitat de mircè és entre les més altes, cosa que explica les aportacions complementàries d'aranja i de taronja. Aquest nivell de mircè també pot implicar tocs metàl·lics si es fa un ús abundant d'aquest llúpol.
Apollo
Aquest llúpol es va crear l'any 2000 i proposa quantitats d'àcids alfa entre 15 i 19%! Es tracta d'un creuament entre la varietat 98001 i la USDA 19058m, posteriorment tornat a creuar amb la varietat Zeus. Sembla que l'Apollo és molt rar i difícil d'aconseguir.
East Kent Golding:
Com ho diu el seu nom, forma part de la família dels llúpols Golding. Es considera un llúpol de la millor qualitat. Concretament, creix a la zona de Canterbury des de 1790. El EKG s'afegeix sovint durant la cocció però és especialment apreciat en llúpol-en-sec. El seu contingut en àcids alfa varia entre 4,5% a 6,5%. Sovint va junt amb el Fuggle en moltes ale angleses.
L'EKG sol aportar olors cítriques i de nèctar de flor.
Fuggle:
El Fuggle ha estat la pedra angular de moltes ale angleses en els segles XVIII i XIX. En 1861, Richard Fuggle va seleccionar aquesta varietat i la va introduir al mercat sota el seu nom en 1875.
El Fuggle és un llúpol aromàtic amb un contingut en àcids alfa d'entre 3,5 i 5,5%. Conté grans quantitats de farnesè i de caryofil·lè, cosa que dóna aromes de fusta i d'herba.
