Fitxes de degustació - Les Clandestines de Montferri - ESPELTA

Les Clandestines de Montferri

ESPELTA

Personalment, m'agrada molt més l'etiqueta que surt en aquesta ampolla que la nova.

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

Presentació: ampolla de 75cL.
Alcohol: 4,5%Vol.
Caducitat: 30/05/2014
Ingredients: malt d'espelta, malt d'ordi. No en sé res més.
Ingredients procedents d'agricultura respecyuosa amb el medi ambient. Un molt bon punt.

Espelta: 

(Anglès: spelt, Alemany: Dinkel; Francès: épeautre) En poques, paraules, l'espelta és un cereal de la família del blat i es te constància del seu ús en l'alimentació humana des de fa 8000 anys. El seu contingut en proteïnes és alt (més o menys 17%) cosa que necessàriament produirà cerveses tèrboles. Es diu que aporta aromes semblants a les del blat, però amb sensacions una mica més torrades. Suposo que depèn també de grau de malteig. També sembla que aporta una mica més d'acidesa que el blat. Segons la quantitat aportada, les proteïnes de l'espelta poden afegir cos a la cervesa acabada.

Descripció:

En destapar:

Bones olors fruitades, especialment cítriques amb tocs de pa.

Aspecte:

Escuma poc densa i poc persistent i de color blanc. Cervesa tèrbola i de color groc clar.

Nas 1:

Olors torrades, de pa i de farina. Al principi, apareix una mica de SO2 però desapareix ràpidament.
També trobem una mica de palla, de galeta i de pa torrat.

Pa torrat

Fruites diverses, especialment albercoc i una mica de plàtan.
També trobem alguna tènue olor de colònia amb possibles notes d'espígol.
Finalment, podríem dir que es pot identificar una mica de fusta.

Espigol

Boca 1

Lleugera amargor molt ben mesurada.
Fortes olors de gra, de pa i de farina així com un pèl de dolçor.
Lleugera acidesa.
L'efervescència és limitada, bastant per sota del que és habitual, però no insuficient. Seria una elecció perfectament acceptable.
L'amargor, primer feble, augmenta amb el temps i acaba essent la protagonista de la persistència. A mesura que augmenta (tampoc res de l'altre món), l'acidesa va disminuint.
El final és una mica sec.
En un segon pla, hi ha fruites, fluixes i discretes. Es constitueixen en un fons indeterminat agradable, un pèl dolç, com un teló de fons.
Apareix també un punt discret de llaminadura àcida-dolça.

Llaminadura dolça-àcida

El glop és mitjanament llarg i el retorn és fa exclusivament amb una mica d'amargor, sense aroma particular.

Aspecte 2

Escuma més densa que abans, però igualment poc persistent.

Nas 2

En una segona passada, trobem una mica de poma, bastant madura, un pèl passada. Torno a trobar quelcom de SO2, poc, però es troba.
També es poden detectar aspectes cítrics i quelcom de suc de poma.
Aquest cop, a més de la fusta trobo segó i palla.

bala de palla

Sinó, haurem de citar una gens menyspreable olor de plàtan, bastant madur.

Platan madur

DMS, no; Diacetil, no.

En boca 2:

En primer lloc, apareixen olors dolcetes però sense identificació clara. Després es poden trobar aromes de farina, de galeta i de pa torrat.
També es poden trobar notes àcides una mica cítriques així com un pèl d'aspror.
En aquest segon tast, no trobo les fruites.
L'amargor es manifesta molt a la llarga i és principalment seca. També és el principal element de la perssitència, el qual, a més, augmenta amb el temps.

Nas 3

Forçant (especialment remenant), es troba molt més plàtan que abans. També torna l'albercoc.
Amb la cervesa més calenta es poden trobar notes florals, particularment espígol i gerani.
Sinó, es repeteix el perfil del malt amb galeta, farina, pa torrat, tot plegat acompanyat de tocs de segó i de palla.

Farina i segó

Aquests dos darrers són fluixos però no deixen de ser presents.

En boca 3

Amb la cervesa més calenta, es pot discernir herba, bastant aromàtica, gens dura, amb notes florals i farina. També l'acidesa sembla més forta. Res exagerat però amb un perfil lleugerament cítric.
Forçant (xarrupant), es poden trobar fortes olors de gra lleugerament cremat o de pa torrat.
Al final, molt al final i bastant en calent, podem identificar quelcom de nou (o potser  millor, de sèsam)

Llavors de sèsam

No és mantega, o sigui, en principi, no és Diacetil. O no ho crec.
Cos mitjà tirant cap a fort, però sense pes.
Cervesa perfectament bevible.

Impressions generals:

Ens trobem davant d'una cervesa mitjanament complexa amb una amargor molt mesurada, perfectament bevible, que no ofereix cap mena de resistència. Passa bé la set però el toc amarg s'allarga bastant sense oferir aromes associades.
Jo diria que l'espelta aporta una combinació de tocs àcids i dolços bastant elegants, ben combinats, associada amb notes de llesques de pa torrat i de palla.
Una cervesa interessant i curiosa que guanya molt en ser degustada a temperatures mitjanes. Aquestes permeten detectar aspectes del malt i la signatura de l'espelta que no es troben en fred, o molt poc.