Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pale Ale. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pale Ale. Mostrar tots els missatges

18 de març 2025

Avaluacions - PALE ALE - Scone

 Scone

PALE ALE

Dades tècniques conegudes

Data de l'avaluació: 2024-02-27
Productor: Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries). https://www.cervezascone.com/
Alcohol: 5%Vol.
Lot: L 92
Consum preferent: 08/22

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació es va fer una setmana abans de l’examen d’avaluació, en forma de simulació d’examen. Les condicions en foren les mateixes que per l’examen. La diferència és que, en lloc de quatre, van ser tres cerveses i que, al final, ho comentàvem tots junts. El que va ser diferent és que ningú estava obligat a entregar les notes d’avaluació, de manera que molt pocs ho van fer. Així que, l’avaluació serà principalment d’un servidor.
Nota 2: Vaig rebre aquesta cervesa quan estava perfectament DINS de l’espai de temps previst com a consum preferent. L’he guardada absolutament sempre dins d’una nevera que mai ha passat dels 8 graus. Esperant un bon moment per tastar aquesta cervesa, m'ha passat temps i he quedat molt malament amb el productor. Al final, he decidit portar-la a la darrera sessió d’avaluació abans de l’examen en el curs d’avaluació sensorial de la cervesa que dono en el marc del Màster en Begudes fermentades de la URV.
Merci, Carlos i disculpa altre cop el retard. No em passa només amb tu: tot sovint, em costa trobar el moment adient i oportú per posar-me a tastar les cerveses dels amics.

Avaluació

Repeteixo l’avís: estem avaluant una cervesa de dos anys!!! El perfil que li trobarem no es correspon amb el que trobaríem si l’haguéssim avaluat en estat de frescor.

Aspecte

Escuma: De color beix clar. Persistent, generosa i densa.


Cervesa mitjanament transparent, de color carabassa o ambre clar.

Aromes

Inicialment, es percep una nota dolça que evoca sobre tot un fons de caramel. Apareixen a continuació aspectes herbosos i florals. I finalment, podem també citar quelcom discret especiat.
Ja entregats a la feina, podem descriure pa de pessic bastant fet i magdalena. Diria que també apareix un lleuger to de xocolata. Es confirma l’herba fresca i finalment, potser podem definir l’especiat en pebre.
Els participants assenyalen també cafè amb llet i caramels diversos.
És possible que es pugui identificar alguna cosa de SO2, però és pràcticament imperceptible.
També podríem parlar de diacetil. Molt poc, però normal en una maduració de dos anys.

En boca (còrpora i aromes)

Efervescència forta i vivaç. Es nota un toc àcid que es podria relacionar amb la gasificació.
El cos sembla mitjà mentre que la textura resulta bastant sedosa, malgrat l’efervescència.
L’amargor és gairebé immediata i forta, amb un notable caràcter resinós (càmfora, mirra per exemple). Arriba a una intensitat relativament alta i es desfà progressivament, sense pressa. És força persistent i forma la persistència general, acompanyada de tons de caramel.
No s’aprecia cap dolçor especial, l’exemplar està ben atenuat.
Es confirmen les aromes en nas, en sentit més discret i amb els afegits de llaminadura i, potser, maduixa.

Criteris generals

Bastant bevible i passa «normalment» la set.
L’impacte general és entre mitjà i notable.
La persistència, com ho hem anotat, és llarga, basada en l’amargor.
De complexitat aromàtica mitjana.

Apreciacions finals

La composició de les dues fases és diferent: en nas tenim un conjunt centrat en el malt, sobre tot en notes caramel·litzades, mentre que, en boca, el perfil general es compensa una mica per les aportacions amargues balsàmiques.
En general, es tracta d’una composició molt harmònica, sensorialment ben lògica i compensada.

Nota 3: Únic estudiant (de moment) que m'ha participat els seus apunts sobre aquesta cervesa: Càndida Garcia

18-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des de 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts
😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

04 de maig 2019

Anàlisi sensorial de Malts - Simpsons - Finest Pale Ale Golden Promise


Malteria: SIMPSONS

FINEST PALE ALE GOLDEN PROMISE

Color teòric: 4,5 – 6,5 EBC
Perfil aromàtic:
Literatura: Lleugerament maltós

Mètode:

Hem fet una extracció de 45 min a 65ºC amb una proporció que encara no hem acabat de definir però que s'acosta al Congress Mash pel que fa a la proporció final farina/aigua: 1/8.
Si fem 300mL de most, això són 33,33 g de malt i 266,66 d'aigua.

La gràfica resultant del tractament de dades inclou les aromes en nas (Blau) i les aromes en boca (Vermell).

Anàlisi de les aromes

Aromes per fases separades

Entenem «fases separades» la procedència sensorial diferent de les aromes. Es distingeix lògicament la fase directa i la retro-nasal. En blau, identificació directa, i en vermell, la retro-nasal.

Podem descriure les relacions següents:
1.- La complexitat general es pot calcular:
Tenint en compte que hi ha 38 descriptors i que se'n ha fet servir 23 tenim una relació de 23/38= 60,53%.
En general, i de forma arbitrària, podem definir que els percentatges per damunt de 50% impliquen que la complexitat es troba en zona superior mentre que els valors per sota d'aquesta pauta poden conduir a pensar que la complexitat tira cap a «feble».
En aquest cas, tenim una complexitat «mitjana-alta»
2.- Orto-nasal i Retro-nasal (més endavant abreugem: ON i RN)

També és interessant observar algunes relacions entre fases. De moment no són significatives però esperem que, a la llarga, signifiquin alguna cosa.
ON > RN
Entre els descriptors que figuren en ambdues parts, els que es troben millor en la fase Orto-nasal són (12): Farina, Pa/Molla, Ensaïmada, Crosta de pa, Xocolata/Cacau, Cendres, Herbes aromàtiques, Palla/Segó, Floral, Fresc balsàmic, Fresc regalèssia, Especiats.
ON < RN
Els descriptors en els que el perfil és més fort en boca (retro-nasal) són 2 i són els següents: Palla/Segó, Xampinyó/Bolet
ON = RN
No es denota cap descriptor que es percebi igual en nas i en boca.
ON i RN únics
En fases úniques hi ha 5 descriptors:
ON: (3) Dolç/aroma, Galetes, Salsa de soja
RN: (2) Cremat, Fumat 
En la imatge aquí sobre s'especifiquen la quantitat de descriptors de cada opció.
Més avall, analitzarem la significació que poden tenir el descriptors més importants.

Aromes per famílies

En annex, adjunto la llista d'aromes juntes. Una llista en la que s'ha fet la mitjana de les percepcions en nas i en boca de cada descriptor i que potser permet una millor visió del perfil aromàtic general. Vegeu doncs al final aquesta gràfica.

La llista de descriptors és poc eloqüent possiblement perquè n'hi ha massa. Així és com hem establert unes «famílies» de descriptors en funció de la seva probable procedència i les seves característiques. A continuació, n'hem fet una gràfica d'aranya que permet fer-se una idea visual del perfil aromàtic general. Val a dir que aquesta gràfica s'ha establert sobre els valors mitjans de cada descriptor.
 
Aquesta gràfica posa en evidència un clar protagonisme de la forneria crua. Les altres famílies també hi són representades però en forma modesta. El perfil general és poc torrefacte i inclou pocs perfils «indefinits» que hem aplegat sota la denominació «altres». Tampoc són gaire forts els torrats.

Forneria crua 

Predomina clarament la sensació de farina mentre que no apareixen gens les farinetes. El dolç (que seria com una versió menys aromàtica de les farinetes) apareix prou feble. Diríem que el protagonisme recau molt clarament sobre els descriptors realment crus.

Brioixeria

En el perfil de brioixeria, només falten les magdalenes. Els altres descriptors sembla que es noten prou bé. El pa de pessic es nota el doble dels dos altres. No és molt més atès que ens trobem entre 1 i 2. Però no deixa de ser una dada prou insòlita.

Torrats 

També podem investigar un altre grup, Torrats, en el que es pot trobar, Crosta de pa, Pa torrat, Mel, Melassa, Caramels*, Toffee i Fruits secs torrats. 
Tot just apareix una referència a la Crosta de pa i en una intensitat discretíssima.

Torrefactes

Sobta bastant trobar tants torrefactes en un Pale Ale! Ho analitzaríem en dues seccions. Diríem que la secció positiva inclou Xocolata/Cacau i la salsa de soja mentre que la negativa contindria les sensacions de cremat i de cendres. Cap d'aquests elements ha de ser gaire present en un Pale Ale però especialment la presència de cendres i de cremat, per modestes que siguin, no auguren res de bo.

Família aromàtica:

Família poc nombrosa però present en tots els seus aspectes tot i que de forma bastant tímida.

Notes afruitades:

Les notes afruitades només es manifesten en Afruitat Fresc (però no es precisa quin en concret), i els fruits secs crus que es resolen en Ametlla, Llet d'ametlla i Avellana.
Altres
Aquí trobem llegums i semblants com Fava crua, verd i Llet d'arròs. Només em preocupa la Fava crua però fixem-nos que ens trobem per sota de 1, o sigui, gairebé res.
El Fumat sorprèn. Però és molt i molt fluix i, si es pogués confirmar, no seria estrany que fos alguna contaminació per contacte amb algun malt fumat.

Aromes per intensitat i per capes.

Hem realitzat una ordenació dels descriptors per nivells d'importància:
Primer els hem ordenat per intensitats. Després hem calculat la mitjana de tots els valors expressats i hem decidit arbitràriament que així definíem, a la part superior, els perfils més importants.
Amb aquest sistema, podem definir una primera capa que seria la «més important». Està integrada pels descriptors següents:

Primera capa: 

Farina, Pasta sopa, Massa crua, Pa/Molla, Fruits secs crus (Ametlla, Llet d'ametlla, Avellana), Fresc herba, Xocolata/Cacau.
Si decidíssim arbitràriament citar els que representen la meitat de l'impacte sensorial total, trobaríem:
Farina, Pasta sopa, Massa crua, Pa/Molla, Fruits secs crus, Fresc herba
Una enumeració comercial prou descriptiva. Potser massa fornida.
Si resumim:
Farina, Massa crua de pa, molla de pa i Ametlla. 
És més gràfic.
Nombre de descriptors (complexitat): 7 (30,43%)
Impacte total relatiu del grup: 56,97%

Segona capa:

Aquesta capa és la més complexa. Conté 13 descriptors:
Llegums (Fava crua, verd, Llet d'arròs), Herbes aromàtiques (Camamil·la), Fresc balsàmic, Dolç (aroma), Galetes (Maria), Ensaïmada, Crosta de pa, Palla/Segó, Fresc regalèssia, Especiats (Canyella), Cendres, Floral (Flor blanca), Afruitat fresc
En termes de «famílies», aquesta capa és molt variada i conté representants de totes les famílies.
El component de llegums, associat a la Fava, a alguna cosa «verda» i a la llet d'arròs no s'aprecia del tot de forma positiva. Potser la llet d'arròs pogués ser considerada positiva en aquest perfil de Pale Ale clara.
Nombre de descriptors (complexitat): 13 (56,52%)
Impacte total del grup: 38,64%

Tercera capa:

La tercera capa, el «teló de fons» només es compon de 3 descriptors:
Cremat, Fumat, Salsa soja.

Els dos primers semblen ser Fenols mentre que el tercer pertany més als malts Munic bastant torrats. No trobo que un malt Pale Ale hagi de fer olor de Cremat ni de Fumat. Podria ser alguna contaminació per contacte?
Nombre de descriptors (complexitat): 3 (13,04%)
Impacte relatiu del grup: 4,39%

Resum numèric sobre les capes: 

Gustos

No hi ha molta cosa a dir. La presència (indispensable) del dolç és més que notable i dominant però tampoc molt intensa: per sota de 3. Els altres gustos queden molt subjugats tot i que l'acidesa es revela prou important.

Còrpora 

(o tacte en boca) 
Menys cos que textura. Gens picant.
Astringència a tenir en compte! No és que sigui excessiva però el millor, m'imagino que és que no n'hi hagi gens.

Aspectes generals

Al marge de la intensitat de cada descriptor podem avaluar l'impacte general en els sentits. Bàsicament es tracta de la primera sensació que ens fa dir que tal cosa és globalment «forta» o «fluixa».
El valor d'aquesta apreciació queda una mica per sota (2,68) d'allò que podríem anomenar «valor mitjà» o «ni fort ni fluix» (valor 3). Vist en gros podem parlar d'un impacte gairebé mitjà. Aquesta és l'apreciació SUBJECTIVA.
La persistència és més aviat fluixa. Bàsicament, entre mitjana i fluixa.
La complexitat general és la sensació subjectiva dels analistes. En aquest sentit, és interessant observar que aquesta sensació és subjectivament molt més baixa (0,63) que la que podem calcular simplement fent el recompte de descriptors (3,63).
És interessant també tenir una indicació de com els analistes han valorat subjectivament i en general aquestes preparacions. En aquest cas, la valoració hedònica és de 3,05 sobre una escala de 6. Així que podem dir que, subjectivament aquest malt agrada bastant, fins i tot per damunt de la mitjana..

Valoracions sensorials no numèriques

-Es troba més aviat «verd» però no arriba a la clàssica olor de pèsol. (Nota: Tot i que hem pogut veure que feia olor de fava).
-En general, més aviat «mitjanet» però sense defectes. (Nota: Malgrat els fenols de cremat i de fumat)
-Poc caràcter.
-Bastant tímid.
-Més complex i intens en nas que en boca.
-S'enganxa una mica a la boca.
-Poca textura, poc cos.
-En nas es troben més notes dolces i amables mentre que en boca predominen aspectes més crus i verds.

Dades tècniques



Font:
https://www.simpsonsmalt.co.uk/our-malts/finest-pale-ale-golden-promise/

Annex I

Afegim aquí una llista en la que s'ha fet la mitjana de les percepcions en nas i en boca de cada descriptor. Potser permet una millor visió del perfil aromàtic general. Els colors corresponen a les famílies d'aromes.
Aquest gràfica s'ajusta al llistat del que disposen els analistes per treballar. Per raons de lògica i d'ús, una part dels descriptors NO estan agrupats si bé tenen colors diferenciats.

Annex II

GOLDEN PROMISE

Algunes informacions complementaries sobre l'ordi Golden Promise.
Golden Promise és una varietat clàssica d'ordi d'origen britànic que sovint es compara amb la varietat Maris Otter per les seves semblances aromàtiques.
Va ser la primera varietat que es va protegir sota la Llei de varietats i llavors (Plant Varieties and Seeds Act) de 1964 del Regne Unit.
Va ser recomanada per primera vegada per ser cultivada a Escòcia el 1968, especialment de cara a produir malt de whisky, i va continuar plantant-se fins als anys noranta.
Golden Promise va ser obtingut per la companyia de llavors Miln Marsters de Cheshire al Regne Unit. (Actualment, Groupe Limagrain).
Va ser un producte directe de la mutació de raigs gamma de la varietat britànica Maythorpe. Va ser seleccionat per la seva tija curta i rígida i per la seva idoneïtat per a la pràctica agronòmica contemporània, característiques que van sorgir en gran mesura d'una mutació que va induir el gen ari-e.GP el qual causa el nanisme en aquesta planta.
Aquest efecte (o fenotip) també inclou llavors uniformes però relativament petites. Aquests caràcters van fer que el Golden Promise fos especialment indicat per a la producció de malt per a destil·lació. En conseqüència, va ser la varietat dominant d’ordi cultivada a Escòcia en els anys setanta i principis dels vuitanta abans que s'imposés el Triumph (i els seus derivats), una varietat originària de l'Alemanya Oriental.
El Golden Promise era, tanmateix, susceptible als patògens foliars de l’ordi més freqüents del Regne Unit, però la inclusió de fungicides efectius en els règims de gestió des dels anys 70 va permetre als productors controlar problemes potencials com l’oïdi (powdery mildew).
El Golden Promise, en els seus anys daurats va arribar a una producció de 400 000 tones de gra destinades només a les destil·leries.
Actualment, ha estat superat en tots els sentits per varietats modernes però encara se'n planten quantitats modestes destinades a ser floor malted i encaminades cap a la indústria de les cerveses artesanals.

01-02-2019
L'equip d'avaluació d'Art Cervesers.

07 de desembre 2015

Fitxes de degustació - Ceuta Star - PALE ALE

CEUTA STAR

PALE ALE

Dades tècniques:

Lot: 00005
Consum preferent: no es pot llegir
Alcohol: 4,5%Vol.
Ingredients especials: mel.

Descripció:

(En Castellano abajo)

En destapar:

Bones olors de malt i florals.

Aspecte:

Escuma blanca de densitat variable, de persistència modesta i sense formar adherències. La bombolla és més aviat grossa.
Cervesa de color mel-ambre molt transparent.

Nas 1

Primer apareix el perfil del llúpol. No és fàcil de definir perquè sense ser fluix, és fugisser. Així i tot podem distingir olors florals de gerani i d'herba tallada. També es defineix una lleugera nota de resina.
El malt arriba amb aspectes de gra, magdalena i pa de pessic.
Acte seguit, entre el ferment i el malt, es dóna una barreja que fa pensar en una tarta de préssec amb mel. Algun albercoc es perd entremig i potser també quelcom de taronja.
Em desconcerta una nota que s'assembla fortament al SO2. No acabo de saber si és això o si és la mel que, a vegades, aporta una olor que s'hi pot confondre.
He de reconèixer que puc citar la mel perquè està indicada en l'etiqueta. De no saber-ho, suposo que no l'hagués notat o no me'n hagués adonat tot i que ara, és bastant evident. Queda ben integrada en el perfil del malt i no brilla per ella mateixa. Feta la descoberta, repeteixo que és bastant evident. A més funciona a mode de fons dolç del conjunt.
Per darrere les notes dolces/mel, es pot definir un toc balsàmic refrescant que podria recordar la menta.

Boca 1

Efervescència fina que "mossega" lleugerament. Vull dir, un pèl agressiva.
Es poden trobar notes cítriques abundants que incideixen en el gust (acidesa) i en l'aroma (llimona i taronja). El gust àcid queda prou ben compensat pel fons dolç de la mel.
El cos és mitjà o una mica inferior.
L'amargor no és immediata i es manté en intensitats moderades tot i que a la llarga, augmenta però sense arribar a res extrem. Malgrat aquesta modèstia, aquest gust es manifesta molt de temps i s'acompanya de tons florals de gerani. Es completa a la llarga amb aspectes de pebre negre i un no-res de terra.
A la llarga també, el malt troba el seu camí i manifesta dolçor i aromes de forneria dolça sense definir.
El conjunt resulta bastant fàcil de beure, passa prou bé la set però pesa una mica a l'estómac.
He de dir que sembla que el llúpol ha estat tractat com en el "Desnarigado": no és fort però és assertiu i especialment llarg (tot i que el de la Pale Ale és menys perseverant). Aromàticament, la Pale Ale ofereix aspectes de pebre i de terra que no es trobaven en l'altra cervesa que hem citat.

Nas 2

Perfil de llúpol dominant amb olors d'herba, saba i carxofa.
Aquest cop, el malt es manifesta més aviat i amb més intensitat. Inclou ensaïmada, magdalena i pa de pessic.
Les fruites apareixen madures. Destacaríem el préssec i citaríem un tímid plàtan.
Torno a descriure un aspecte de SO2 que, ho repeteixo, podria pertànyer al perfil de la mel. No és l'expressió més avantatjosa d'aquest ingredient però ho indico així perquè no és la primera vegada que em trobo amb aquesta desconcertant particularitat.
Amb el temps i insistint bastant, acabem trobant pebre negre mentre que la mel plana per sobre tot plegat.

Boca 2

L'amargor apareix ben calculada. La seva baixa intensitat la manté en una zona de bona qualitat que inclou una certa sequedat i quelcom punyent. No és del tot rodona, conté alguna aspror que la combina difícilment amb l'acidesa. Per sort (o per ofici), com dèiem, la intensitat moderada salva aquest escull.
El malt es manifesta molt més generós que en la primera passada i ofereix tons de crosta de pa, farina, gra i notes lleugerament torrades, galeta, pa de pessic. No trobo el caramel o es troba tapat per la mel que es manifesta clarament en aroma i en dolçor. Amb la temperatura, aquesta sensació va en augment sense arribar a trencar la composició.
El cos no arriba a mitjà mentre que podem descriure una confortable viscositat.
L'efervescència ha perdut contundència i ara és moderada i menys agressiva.
El llúpol introdueix aromes de gerani i tocs de carxofa que poden conduir a una sensació de pebre negre.
En aquesta segona passada, la taronja és més evident.
Existeix una certa acidesa més aviat cítrica que no acabo de trobar encertada i sobre tot que combinaria malament amb aquesta qualitat d'amargor.
El retorn, es fa molt a la llarga i depèn principalment de la mel.

Impressió general:

Aquesta cervesa que ha de ser tastada en diversos moments i temperatures perquè és molt evolutiva i ofereix diverses "capes" sensorials bastant diferenciades. Concretament, en fred, es manifesta principalment el llúpol mentre que, a mesura que va pujant la temperatura, es poden detectar els afruitats i després, el perfil del malt.
El conjunt és bastant fàcil de beure i passa bé la set tot i que la mel asseca una mica el final. 
Recomano l'audició de "Politely" de Art Blackey amb els Jazz Messengers. S'escau molt bé amb aquesta Pale Ale tranquila però ben marcada.

Castellano

Descripción:

En destapar: 

Buenas olores de malta y florales.Aspecto:Espuma blanca de densidad variable, de persistencia modesta y sin formar adherencias. La burbuja es más bien grande.Cerveza de color miel-ámbar muy transparente. 

Nariz 1

Primero aparece el perfil del lúpulo. No es fácil de definir porque sin ser flojo, es fugaz. Aun así podemos distinguir olores florales de geranio y de hierba cortada. También se define una ligera nota de resina.La malta llega con aspectos de grano, magdalena y bizcocho.Acto seguido, entre el fermento y la malta, se da una mezcla que hace pensar en una tarta de melocotón con miel. Algún albaricoque se pierde en medio y quizás también algo de naranja.Me desconcierta una nota que se parece fuertemente al SO2. No acabo de saber si es esto o si es la miel que, en ocasiones, aporta un olor que se puede confundir.Tengo que reconocer que puedo citar la miel porque está indicada en la etiqueta. De no saberlo, supongo que no lo hubiera notado o no me hubiera dado cuenta aunque ahora, es bastante evidente. Queda bien integrada en el perfil de la malta y no brilla por sí misma. Hecha la descubierta, repito que es bastante evidente. Además funciona a modo de fondo dulce del conjunto.Por detrás de las notas dulces / miel, se puede definir un toque balsámico refrescante que podría recordar la menta.

Boca 1

Efervescencia fina que "muerde" ligeramente. Quiero decir, algo agresiva.Se pueden encontrar notas cítricas abundantes que inciden en el gusto (acidez) y en el aroma (limón y naranja). El sabor ácido queda bastante bien compensado por el fondo dulce de la miel.El cuerpo es medio o un poco inferior.El amargo no es inmediato y se mantiene en intensidades moderadas aunque a la larga, aumenta pero sin llegar a nada extremo. A pesar de esta modestia, este sabor se manifiesta mucho tiempo y se acompaña de tonos florales de geranio. Se completa a la larga con aspectos de pimienta negra y una nada de tierra.A la larga también, la malta encuentra su camino y manifiesta dulzura y aromas de panadería dulce sin definir.El conjunto resulta bastante fácil de beber, pasa bastante bien la sed pero pesa algo en el estómago.Tengo que decir que parece que el lúpulo ha sido tratado como en el "Desnarigado": no es fuerte pero es asertivo y especialmente largo (aunque el de la Pale Ale es menos perseverante). Aromáticamente, la Pale Ale ofrece aspectos de pimienta y de tierra que no se encontraban en la otra cerveza que hemos citado.

Nariz 2

Perfil de lúpulo dominante con olores de hierba, savia y alcachofa.Esta vez, la malta se manifiesta mejor y con más intensidad. Incluye ensaimada, magdalena y bizcocho.Las frutas aparecen maduras. Destacaríamos el melocotón y citaríamos un tímido plátano.Vuelvo a describir un aspecto de SO2 que, lo repito, podría pertenecer al perfil de la miel. No es la expresión más ventajosa de este ingrediente pero lo indico así porque no es la primera vez que me encuentro con esta desconcertante particularidad.Con el tiempo y insistiendo bastante, acabamos encontrando pimienta negra mientras que la miel plana por encima todo.

Boca 2

El amargo aparece bien calculado. Su baja intensidad lo mantiene en una zona de buena calidad que incluye una cierta sequedad y algo punzante. No es del todo redondo, contiene alguna aspereza que lo combina difícilmente con la acidez. Por suerte (o por oficio), como decíamos, la intensidad moderada salva este escollo.La malta se manifiesta mucho más generosa que en la primera pasada y ofrece tonos de corteza de pan, harina, grano y notas ligeramente tostadas, galleta, bizcocho. No encuentro el caramelo o se encuentra tapado por la miel que se manifiesta claramente en aroma y en dulzura. Con la temperatura, esta sensación va en aumento sin llegar a romper la composición.El cuerpo no llega a medio mientras que podemos describir una confortable viscosidad.La efervescencia ha perdido contundencia y ahora es moderada y menos agresiva.El lúpulo introduce aromas de geranio y toques de alcachofa que pueden conducir a una sensación de pimienta negra.En esta segunda pasada, la naranja es más evidente.Existe una cierta acidez más bien cítrica que no acabo de encontrar acertada y sobre todo que combinaría mal con esta calidad de amargura.El retorno, se hace muy a la larga y depende principalmente de la miel.

Impresión general:

Esta cerveza que debe ser probada en varios momentos y temperaturas porque es muy evolutiva y ofrece varias "capas" sensoriales bastante diferenciadas. Concretamente, en frío, se manifiesta principalmente el lúpulo mientras que, a medida que va subiendo la temperatura, se pueden detectar los frutados y luego, el perfil de la malta.El conjunto es bastante fácil de beber y pasa bien la sed aunque la miel seca un poco el final.

Recomiendo la audición de "Politely" de Art Blackey con los Jazz Messengers. Casa muy bien con esta Pale Ale tranquila pero bien marcada.

27 de juliol 2014

Fitxes de degustació - Sevebrau - Castúa

CASTÚA
Foto robada aquí

Sevebrau 

(Castellano más abajo)

Al principi, l'aspecte és perfectament transparent i molt suggerent. En una segona passada, he aconseguit una escuma molt densa i persistent.

Jo diria que s'assembla una mica a una cervesa de baixa fermentació, perquè gairebé no es troba cap fruita. A la llarga, hi ha un toc de poma madura, molt discret.
 
Es distingeixen aromes del llúpol entre les quals es pot descriure, herba fresca, carxofa, algun toc floral que, a moments, tira cap rosa però és una cosa poc evident. També podríem citar una mica de resina amb una mica de pi.
 
El perfil del malt s'expressa amb aspectes encaramel·lats que poden tirar fins toffee perquè es barregen uns aspectes lleugerament acres de torrefacte. A moments, es pot notar una mica de cafè amb llet. M'ha sorprès el toc una mica làctic (no em refereixo a res àcid, parlo d'olor). No és gens negatiu, per descomptat, és un aspecte de complexitat "curiós".
 
L'alcohol es nota. simplement es nota, no és excessiu ni molest però crec que en una cervesa de 5è hauria d'estar més integrat.
 
El cos és mitjà sense més. En calent es nota millor dotat però no és un aspecte amb el qual hagi de perdre el temps. Queda perfectament ajustat al conjunt. En canvi, l'efervescència m'ha semblat una mica per sota del que necessita aquesta cervesa. Potser un puntet més de vivacitat li hagués escaigut al conjunt.
 
Buscant molt bé es pot trobar SO2, però només ho dec trobar jo que gasto certa paranoia amb això.
Acidesa gairebé nul·la, només al final i relacionada amb l'amargor.
 
Cal parlar del amargor.
Al principi sembla discreta però al cap d'una estona va augmentant fins arribar a una intensitat que no acaba de quadrar en el conjunt. Acaba una mica estrident i es manté molt temps en boca sense la companyia de res aromàtic. Potser el toc floral hagués pogut ser més decisiu arrodonint l'amargor de forma més favorable.
Es pot notar un aspecte lleugerament bicarbonatat que també es pot descriure com a metàl·lic. És molt poc intens però es troba en primera instància com un aspecte lleugerament salat que a la llarga es descriu com ho acabem de fer. Un aspecte, d'altra banda que no és evident ni invasiu de manera que la cervesa és perfectament bevible i fàcilment digerible. Passa molt la set.

La composició no m'acaba de convèncer perquè per a una cervesa de 5º% es nota massa l'alcohol i els 30 IBU ressalten més del compte i resulten una mica invasius i molt dominants.

En resum:
Una Pale Ale de factura molt correcta, amb una base de malt discreta i un joc de perfils del llúpol dominant i segons com, més aviat destinats a aficionat al producte marcadament decantat cap a aquest perfil.
Una cervesa d'altra banda perfectament bevible a qualsevol temperatura amb aspectes lleugerament balsàmics refrescants.

Castellano

Foto robada aquí.

En un principio, el aspecto es perfectamente transparente y muy sugerente. En una segunda pasada, he conseguido una espuma muy densa y persistente.

Yo diria que se parece un poco a una cerveza de baja fermentación, porque casi no se encuentra ninguna fruta. A la larga, hay un toquecito de manzana madura, muy discreto pero la cosa queda muy limpia.

Se distinguen aromas del lúpulo entre las que se puede describir, hierba fresca, alcachofa, algun toque floral que, a momentos, tira hacia rosa pero es una cosa poco evidente. También podríamos citar algo de resina con algo de pino.

El perfil de la malta se expresa con aspectos acaramelados que pueden tirar hasta toffee porque se mezclan unos aspectos ligeramente acres de torrefacto. A momentos, se puede notar algo de café con leche. Me ha sorprendido el toque un pelín láctico (no me refiero a nada ácido, hablo de olor). No es nada negativo, por descontado, es un aspecto de complejidad "curioso".

El alcohol se nota. Simplemente se nota. No es nada excesivo ni molesto pero creo que en una cerveza de 5º deberia de estar más integrado.

El cuerpo es mediano sin más. En caliente se nota mejor dotado pero no es un aspecto con el que haya que perder el tiempo. Queda perfectamente ajustado al conjunto.
 
En cambio, la efervescència me ha parecido un pelín por debajo de lo que necesita esta cerveza. Tal vez un puntillo más de vivacidad le sintiera bien al conjunto.

Buscando muy bien se puede encontrar SO2, pero solo lo debo encontrar yo que gasto cierta paranoia con esto.

Acidez casi nula, solo al final y relacionada con el amargor.

Hay que hablar del amargor.
Al principio parece discreto pero al tiempo va aumentando hasta llegar a una intensidad que no acaba de cuadrar en el conjunto. Acaba un poco estridente i se mantiene mucho tiempo en boca sin la compañia de nada aromático. Tal vez el toque floral hubiera podido ser más decisivo redondeando el amargor de forma más favorable.
Se puede notar un aspecto ligeramente bicarbonatado que también se puede describir como metálico. Es muy poco intenso pero se encuentra en primera instancia como un aspecto ligeramente salado que a la larga se describe como lo acabamos de hacer. Un aspecto, por otra parte que no es evidente ni invasivo de manera que la cerveza es perfectamente bevible i facilmente digerible. Pasa muy bien la sed.

La composición no me acaba de convencer porque para una cerveza de 5º se nota demasiado el alcohol y los 30 IBU saben a mucho más y resultan un poco invasivos y muy dominantes.

En resumen:
Una Pale Ale de factura muy correcta, con una base de malta discreta y un juego de perfiles del lúpulo dominante y según como, más bien destinados al aficionado al producto marcadamente decantado hacia este perfil.
Una cerveza por otra parte perfectamente bevible a cualquier temperatura con aspectos ligeramente balsámicos refrescantes.

19 de juliol 2013

Fitxes de degustació 4 MALTES - Clandestines de Montferri

4 MALTES

Clandestines de Montferri.

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
He de dir que les etiquetes no m'agraden gens: eren molt més boniques, divertides i apropiades les d'abans on sortien ratolins i on els colors eren molt més agradables. Però l'hàbit no fa el monjo i les etiquetes no fan la cervesa.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog: 
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

La cervesa:

4 Maltes.
Maltes i Malts és correcte en Català. Però ja que podíem, hagués estat millor (des del meu punt de vista molt personal) evitar l'homofonia amb el Castellà i posar 4 Malts.
Estil: es tracta d'una Pale Ale. Un estil una mica estàndard que permet bastantes llicències, sobre tot als elaboradors no anglesos. Al nostre Blog.
Es presenta en ampolles de 75cL.
Alcohol: 5%Vol.
Caducitat: 12-06-2013

En destapar:

Olors d'herba fresca i de galeta digestiva d'avena.

Aspecte:

Escuma molt densa, mitjanament persistent, de color blanc i formant unes garlandes discretes. Cervesa lleugerament tèrbola de color entre daurat i coure amb un lleuger toc carabassa.

Nas 1:

El primer que apareix, són les olors del llúpol, amb un perfil d'herba fresca, de resina i una nota oliosa. Tot plegat olors fresques i netes.
En segon lloc, però quasi al mateix temps, trobem olors de galeta, de pa de pessic, de pa blanc fresc i sobre tot, de molla de pa, ben densa i atapeïda. També parlaríem de galetes d'avena.
Alguna cosa de fruita es manifesta, però poca. aplicant-nos, trobaríem només quelcom de pera.
Sinó, els aspectes de palla i de gra són molt presents i persistents, potser una mica molestos i tot.

Boca 1

Cervesa de cos mitjà, molt poc amarga. Jo diria que les olors de llúpol (herba, resina, flor blanca) són més el resultat d'un procediment de llúpol en sec que no pas d'una cocció.
Rostoll
En boca, passada la sensació del llúpol, domina el malt: pa, pa de motllo, gra i palla, en ordre ascendent d'importància.
L'amargor, altre cop, és ben poca, discreta i, en qualsevol cas, seca.
Astringència, no; Aspre, no; Diacetil potser una mica; DMS, res; i molt a la llarga, un toc, per altra banda normal, d'acidesa.
El tast és persistent en herba i sequedat (la qual va augmentant). Molt al final i com de forma fortuïta, es pot trobar una nota barrejada de terra i baies indefinides.
Galetes digestives d'avena

Nas 2:


Amb molta escuma: un puntet de no res de Diacetil. Sinó, apareixen olors molt perfumades degudes al llúpol: una mica de rosa, una mica de carxofa i una mica d'espígol.
Espígol
Per damunt plana un aspecte difús i tènue de dissolvent. 
Tot plegat, estem davant d'una composició bastant curiosa. 
El malt aporta aromes de gra, palla, pa, molla de pa, un pèl de crosta i alguna cosa de rom.
La fruita queda en un pla molt tímid. Buscant bé trobaríem pera i una mica de raïm blanc.

Boca 2

Aquest segon cop, el que trobem primer és una nota àcida, tènue però ben present, que no surt de la norma. Sinó, val a dir que el cos és més consistent, la cervesa ja és una mica més viscosa que en el primer tast. 
Es poden trobar amb certa facilitat olors d'herba fresca, de resina i potser, ja no tan fàcilment, de llimona.
Llimona
El pa es fa notar també amb força, especialment parlaríem de molla de pa molt espessa. He de dir que em suposava que hi hauria blat i que, per tant, trobaríem una nota salada, però no és el cas; no hi ha res salat. 
Altrament, trobo un punt picant que podria ser degut a un possible ús de sègol (suposant que n'hi hagi).
Pa de sègol
Es poden descriure també notes florals però no s'identifiquen. 
Aquest cop, al principi, l'amargor és més present i un pèl metàl·lica. A la llarga, però, es resol en una sequedat una mica punyent.
Jo diria que hi ha una certa olor de quelcom sobre escalfat, però no aconsegueixo identificar-ho.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible, sense resistència i que passa bé la set.
Sinó, podem parlar d'un cru "curiós" per la composició complexa de malts i llúpols, especialment pel perfil general dels primers.
Podem afirmar que es tracta d'una cervesa "equilibrada" en la mesura que no hi ha cap aspecte que en tapi cap altre.
Tot plegat, la composició no acaba de convèncer del tot, especialment, trobem asperitats en el perfil del malt, especialment em l'excés de palla i gra i en el toc de sobre escalfament.
Sinó, la cervesa és simplement agradable i passa molt bé. Jo mateix la combinaré amb un entrepà de pernil curat de mig matí.
Salut

25 de juny 2013

Fitxes de degustació - DOMUS - E.P.A.

DOMUS EPA

(European Pale Ale)

La broueria:

Del seu web.

Petita, recollida, original, pràctica ... són alguns dels qualificatius que poden definir la fàbrica DOMUS, són menys de 120 metres quadrats per a totes les instal·lacions i magatzems, però donen molt de si. Gràcies a l'experiència en petites elaboracions pilot al llarg de diversos anys, han pogut dissenyar des del principi tots els elements que la componen, partint d'un local en brut en el qual no hi havia aigua, sanejament, llum, parets i ni tan sols sòl.
Les seves petites dimensions van obligar a organitzar mil · limètricament l'espai i aprofitar al màxim tots els recursos de què disposàvem. El resultat és un sistema amb un diagrama de flux lògic en el qual tots els passos estan perfectament ordenats. Tots els dipòsits, maquinària i conduccions són d'acer inoxidable alimentari, que permet la millor neteja i desinfecció en CIP abans i després de cada elaboració. Els dipòsits i la seva distribució són de disseny propi, així com l'original línia de reciclatge d'ampolles, amb la qual intenten ajudar al medi ambient.
També ecològic és l'estalvi d'aigua i energia amb dos circuits tancats de recuperació d'aigua calenta.
Espero tenir més informació per oferir al lector quan hagi pres contacte amb els responsables.

La cervesa: 

Sense tallar-se un pèl, DOMUS ha creat un estil nou: European Pale Ale (E.P.A.). La intenció és crear una Pale Ale amb ingredients estrictament europeus. Cal tenir en compte que la Pale Ale original i històrica és anglesa. Així és que hi ha una certa confusió: l'autor ha volgut fer una cervesa que americans anomenen "continental" amb ingredients europeus no-anglesos o, han volgut fer una pale ale europea "diferent" de les pale ale que es fan en moltes cerveseries micro i que contenen ingredients "exòtics" com ara malts americans i llúpols de Neo Zelanda (per dir alguna cosa exòtica).
Sobre els ingredients, no puc dir més perquè l'etiqueta no en diu res. Però pot ser que amb el temps en sapiguem alguna cosa més detallada.
No tenim detalls tècnics particulars.
Presentació: ampolla de 330cL
Alcohol: 6,5%Vol.
Lot: 1EPA5/19121 DIC 2013.
Entenc que la caducitat és pel mes de desembre de 2013.

Descripció:

En destapar, hem tingut un disgust perquè ha començat a rajar escuma a doll de l'ampolla. 

Aspecte:

Escuma molt densa i persistent, lleugerament tenyida i formant bones garlandes. Cervesa una mica tèrbola de color ambre/coure.

En nas 1:

Bones olors de malt i de llúpol ben barrejades. En el malt, hem de citar el caramel poc fet, la pastisseria dolça. El llúpol aporta olors cítriques al principi i després un ram d'herba refrescant.
Apareix una lleugera nota com de crema o de nata i un toquet de dissolvent.
A la llarga apareix una agradable nota de toffee, mig cafè i mig xocolata amb llet.
Caramels de toffee
Al final apareix també una nota fruitada de codonyat.
Codonyat

En boca 1:

Efervescència una mica superior a la normal. Cos respectable però sense oferir resitència al glop.
Amargor justa, sense cap mena d'asperitat.
Nota lleugerament salada com una aigua amb bastant de bicarbonat. (Molt menys que un Vichy, per exemple) (i no estic dient que la cervesa tingui bicarbonat a doll, dic que la sensació de salat s'assembla).
Les olors d'herba són molt més discretes per aquest conducte. S'acompanyen d'aromes de fulla d'heura.
Heura
L'amargor és bastant justa, més aviat discreta però al mateix temps, molt persistent i amb una lleugera nota metàl·lica. 
Trobo a faltar un perfil de malt més contundent. Arribat a aquest punt, es queda amb el paper de teloner.

En nas 2:

Olor de ferment fresc. Les aromes en general són bastant discretes. No es pot dir que estiguem davant d'una cervesa especialment aromàtica. Tot i així, trobem altre cop les olors d'herba tallada i de fulla d'heura i, també podríem parlar de saba de gramínia.
Gramínies
El toc caramel·litzat ve molt més tard, bastant dissolt i amb una nota molt tènue de xocolata.
De fruites tampoc en trobem gaires, però insistint i posant-hi voluntat podem parlar d'una mica de pera i de codony.
Hi ha una lleugera nota sofrada que no és de DMS al límit de la percepció. 
Amb la cervesa més calenta, entren en escena alguns tocs de fruita com ara albercoc i alguna cosa de plàtan.
Al final també trobem un toc de gra cru.
Cereals (blat)

En boca 2:

L'efervescència ha minvat seriosament i s'ha quedat en bastant discreta. Apareix, amb aquest nou equilibri, una nota àcida. Quasi res, però si hi és, l'he de descriure.
Cos agradable, mitjà, tacte sedós sense asperitats.
En aquesta etapa dominen les olors d'herba.
Repetim amb la nota lleugerament saladeta que hem comentat abans.
No trobem rastre d'astringència ni d'aspror.
L'amargor, altre cop es manifesta a la llarga i é gairebé només seca i d'intensitat moderada. Al final apareix una lleugera nota metàl·lica.
Curiosament, la cervesa en aquesta segona ronda, no ha estat especialment efervescent mentre que l'escuma segueix essent especialment rica.

Impressions generals:

Una bonica producció, bastant personal o singular si es prefereix. No surt excessivament dels cànons "oficials" del que ha de ser una pale ale. Tampoc podem parlar d'una gran complexitat si bé podem dir que és perfectament passadora i passa bé la set.
El productor ha possiblement optat per sacrificar una mica a la moda i ha preparat una EPA bastant decantada cap al llúpol. I no s'ha fet aportant grans quantitats de llúpol sinó limitant una mica el perfil del malt, que, des del meu punt de vista, hagués pogut ser més explícit.
Sigui com sigui val la pena subratllar l'absència completa de resistències i el manteniment de la recepta en zones gastronòmiques no extremes. Ho agraeixo. Sincerament.
La cervesa es comporta com una composició ben acabada.