Anàlisi sensorial de Malts - Simpsons - Finest Pale Ale Golden Promise

Malteria: SIMPSONS

FINEST PALE ALE GOLDEN PROMISE

Color teòric: 4,5 – 6,5 EBC
Perfil aromàtic:
Literatura: Lleugerament maltós

Mètode:

Hem fet una extracció de 45 min a 65ºC amb una proporció que encara no hem acabat de definir però que s'acosta al Congress Mash pel que fa a la proporció final farina/aigua: 1/8.
Si fem 300mL de most, això són 33,33 g de malt i 266,66 d'aigua.

La gràfica resultant del tractament de dades inclou les aromes en nas (Blau) i les aromes en boca (Vermell).

Anàlisi de les aromes

Aromes per fases separades

Entenem «fases separades» la procedència sensorial diferent de les aromes. Es distingeix lògicament la fase directa i la retro-nasal. En blau, identificació directa, i en vermell, la retro-nasal.

Podem descriure les relacions següents:
1.- La complexitat general es pot calcular:
Tenint en compte que hi ha 38 descriptors i que se'n ha fet servir 23 tenim una relació de 23/38= 60,53%.
En general, i de forma arbitrària, podem definir que els percentatges per damunt de 50% impliquen que la complexitat es troba en zona superior mentre que els valors per sota d'aquesta pauta poden conduir a pensar que la complexitat tira cap a «feble».
En aquest cas, tenim una complexitat «mitjana-alta»
2.- Orto-nasal i Retro-nasal (més endavant abreugem: ON i RN)

També és interessant observar algunes relacions entre fases. De moment no són significatives però esperem que, a la llarga, signifiquin alguna cosa.
ON > RN
Entre els descriptors que figuren en ambdues parts, els que es troben millor en la fase Orto-nasal són (12): Farina, Pa/Molla, Ensaïmada, Crosta de pa, Xocolata/Cacau, Cendres, Herbes aromàtiques, Palla/Segó, Floral, Fresc balsàmic, Fresc regalèssia, Especiats.
ON < RN
Els descriptors en els que el perfil és més fort en boca (retro-nasal) són 2 i són els següents: Palla/Segó, Xampinyó/Bolet
ON = RN
No es denota cap descriptor que es percebi igual en nas i en boca.
ON i RN únics
En fases úniques hi ha 5 descriptors:
ON: (3) Dolç/aroma, Galetes, Salsa de soja
RN: (2) Cremat, Fumat 

En la imatge aquí sobre s'especifiquen la quantitat de descriptors de cada opció.
Més avall, analitzarem la significació que poden tenir el descriptors més importants.

Aromes per famílies

En annex, adjunto la llista d'aromes juntes. Una llista en la que s'ha fet la mitjana de les percepcions en nas i en boca de cada descriptor i que potser permet una millor visió del perfil aromàtic general. Vegeu doncs al final aquesta gràfica.

La llista de descriptors és poc eloqüent possiblement perquè n'hi ha massa. Així és com hem establert unes «famílies» de descriptors en funció de la seva probable procedència i les seves característiques. A continuació, n'hem fet una gràfica d'aranya que permet fer-se una idea visual del perfil aromàtic general. Val a dir que aquesta gràfica s'ha establert sobre els valors mitjans de cada descriptor.

 

Aquesta gràfica posa en evidència un clar protagonisme de la forneria crua. Les altres famílies també hi són representades però en forma modesta. El perfil general és poc torrefacte i inclou pocs perfils «indefinits» que hem aplegat sota la denominació «altres». Tampoc són gaire forts els torrats.

Forneria crua 

Predomina clarament la sensació de farina mentre que no apareixen gens les farinetes. El dolç (que seria com una versió menys aromàtica de les farinetes) apareix prou feble. Diríem que el protagonisme recau molt clarament sobre els descriptors realment crus.

Brioixeria

En el perfil de brioixeria, només falten les magdalenes. Els altres descriptors sembla que es noten prou bé. El pa de pessic es nota el doble dels dos altres. No és molt més atès que ens trobem entre 1 i 2. Però no deixa de ser una dada prou insòlita.

Torrats 

També podem investigar un altre grup, Torrats, en el que es pot trobar, Crosta de pa, Pa torrat, Mel, Melassa, Caramels*, Toffee i Fruits secs torrats. 

Tot just apareix una referència a la Crosta de pa i en una intensitat discretíssima.

Torrefactes

Sobta bastant trobar tants torrefactes en un Pale Ale! Ho analitzaríem en dues seccions. Diríem que la secció positiva inclou Xocolata/Cacau i la salsa de soja mentre que la negativa contindria les sensacions de cremat i de cendres. Cap d'aquests elements ha de ser gaire present en un Pale Ale però especialment la presència de cendres i de cremat, per modestes que siguin, no auguren res de bo.

Família aromàtica:

Família poc nombrosa però present en tots els seus aspectes tot i que de forma bastant tímida.

Notes afruitades:

Les notes afruitades només es manifesten en Afruitat Fresc (però no es precisa quin en concret), i els fruits secs crus que es resolen en Ametlla, Llet d'ametlla i Avellana.
Altres

Aquí trobem llegums i semblants com Fava crua, verd i Llet d'arròs. Només em preocupa la Fava crua però fixem-nos que ens trobem per sota de 1, o sigui, gairebé res.
El Fumat sorprèn. Però és molt i molt fluix i, si es pogués confirmar, no seria estrany que fos alguna contaminació per contacte amb algun malt fumat.

Aromes per intensitat i per capes.

Hem realitzat una ordenació dels descriptors per nivells d'importància:

Primer els hem ordenat per intensitats. Després hem calculat la mitjana de tots els valors expressats i hem decidit arbitràriament que així definíem, a la part superior, els perfils més importants.
Amb aquest sistema, podem definir una primera capa que seria la «més important». Està integrada pels descriptors següents:

Primera capa: 

Farina, Pasta sopa, Massa crua, Pa/Molla, Fruits secs crus (Ametlla, Llet d'ametlla, Avellana), Fresc herba, Xocolata/Cacau.
Si decidíssim arbitràriament citar els que representen la meitat de l'impacte sensorial total, trobaríem:
Farina, Pasta sopa, Massa crua, Pa/Molla, Fruits secs crus, Fresc herba
Una enumeració comercial prou descriptiva. Potser massa fornida.
Si resumim:
Farina, Massa crua de pa, molla de pa i Ametlla. 
És més gràfic.
Nombre de descriptors (complexitat): 7 (30,43%)
Impacte total relatiu del grup: 56,97%

Segona capa:

Aquesta capa és la més complexa. Conté 13 descriptors:
Llegums (Fava crua, verd, Llet d'arròs), Herbes aromàtiques (Camamil·la), Fresc balsàmic, Dolç (aroma), Galetes (Maria), Ensaïmada, Crosta de pa, Palla/Segó, Fresc regalèssia, Especiats (Canyella), Cendres, Floral (Flor blanca), Afruitat fresc
En termes de «famílies», aquesta capa és molt variada i conté representants de totes les famílies.
El component de llegums, associat a la Fava, a alguna cosa «verda» i a la llet d'arròs no s'aprecia del tot de forma positiva. Potser la llet d'arròs pogués ser considerada positiva en aquest perfil de Pale Ale clara.
Nombre de descriptors (complexitat): 13 (56,52%)
Impacte total del grup: 38,64%

Tercera capa:

La tercera capa, el «teló de fons» només es compon de 3 descriptors:
Cremat, Fumat, Salsa soja.

Els dos primers semblen ser Fenols mentre que el tercer pertany més als malts Munic bastant torrats. No trobo que un malt Pale Ale hagi de fer olor de Cremat ni de Fumat. Podria ser alguna contaminació per contacte?
Nombre de descriptors (complexitat): 3 (13,04%)
Impacte relatiu del grup: 4,39%

Resum numèric sobre les capes: 

Gustos

No hi ha molta cosa a dir. La presència (indispensable) del dolç és més que notable i dominant però tampoc molt intensa: per sota de 3. Els altres gustos queden molt subjugats tot i que l'acidesa es revela prou important.

Còrpora 

(o tacte en boca) 

Menys cos que textura. Gens picant.
Astringència a tenir en compte! No és que sigui excessiva però el millor, m'imagino que és que no n'hi hagi gens.

Aspectes generals

Al marge de la intensitat de cada descriptor podem avaluar l'impacte general en els sentits. Bàsicament es tracta de la primera sensació que ens fa dir que tal cosa és globalment «forta» o «fluixa».
El valor d'aquesta apreciació queda una mica per sota (2,68) d'allò que podríem anomenar «valor mitjà» o «ni fort ni fluix» (valor 3). Vist en gros podem parlar d'un impacte gairebé mitjà. Aquesta és l'apreciació SUBJECTIVA.
La persistència és més aviat fluixa. Bàsicament, entre mitjana i fluixa.
La complexitat general és la sensació subjectiva dels analistes. En aquest sentit, és interessant observar que aquesta sensació és subjectivament molt més baixa (0,63) que la que podem calcular simplement fent el recompte de descriptors (3,63).
És interessant també tenir una indicació de com els analistes han valorat subjectivament i en general aquestes preparacions. En aquest cas, la valoració hedònica és de 3,05 sobre una escala de 6. Així que podem dir que, subjectivament aquest malt agrada bastant, fins i tot per damunt de la mitjana..

Valoracions sensorials no numèriques

-Es troba més aviat «verd» però no arriba a la clàssica olor de pèsol. (Nota: Tot i que hem pogut veure que feia olor de fava).
-En general, més aviat «mitjanet» però sense defectes. (Nota: Malgrat els fenols de cremat i de fumat)
-Poc caràcter.
-Bastant tímid.
-Més complex i intens en nas que en boca.
-S'enganxa una mica a la boca.
-Poca textura, poc cos.
-En nas es troben més notes dolces i amables mentre que en boca predominen aspectes més crus i verds.

Dades tècniques

Font:
https://www.simpsonsmalt.co.uk/our-malts/finest-pale-ale-golden-promise/

Annex I

Afegim aquí una llista en la que s'ha fet la mitjana de les percepcions en nas i en boca de cada descriptor. Potser permet una millor visió del perfil aromàtic general. Els colors corresponen a les famílies d'aromes.
Aquest gràfica s'ajusta al llistat del que disposen els analistes per treballar. Per raons de lògica i d'ús, una part dels descriptors NO estan agrupats si bé tenen colors diferenciats.

Annex II

GOLDEN PROMISE

Algunes informacions complementaries sobre l'ordi Golden Promise.
Golden Promise és una varietat clàssica d'ordi d'origen britànic que sovint es compara amb la varietat Maris Otter per les seves semblances aromàtiques.
Va ser la primera varietat que es va protegir sota la Llei de varietats i llavors (Plant Varieties and Seeds Act) de 1964 del Regne Unit.
Va ser recomanada per primera vegada per ser cultivada a Escòcia el 1968, especialment de cara a produir malt de whisky, i va continuar plantant-se fins als anys noranta.
Golden Promise va ser obtingut per la companyia de llavors Miln Marsters de Cheshire al Regne Unit. (Actualment, Groupe Limagrain).
Va ser un producte directe de la mutació de raigs gamma de la varietat britànica Maythorpe. Va ser seleccionat per la seva tija curta i rígida i per la seva idoneïtat per a la pràctica agronòmica contemporània, característiques que van sorgir en gran mesura d'una mutació que va induir el gen ari-e.GP el qual causa el nanisme en aquesta planta.
Aquest efecte (o fenotip) també inclou llavors uniformes però relativament petites. Aquests caràcters van fer que el Golden Promise fos especialment indicat per a la producció de malt per a destil·lació. En conseqüència, va ser la varietat dominant d’ordi cultivada a Escòcia en els anys setanta i principis dels vuitanta abans que s'imposés el Triumph (i els seus derivats), una varietat originària de l'Alemanya Oriental.
El Golden Promise era, tanmateix, susceptible als patògens foliars de l’ordi més freqüents del Regne Unit, però la inclusió de fungicides efectius en els règims de gestió des dels anys 70 va permetre als productors controlar problemes potencials com l’oïdi (powdery mildew).
El Golden Promise, en els seus anys daurats va arribar a una producció de 400 000 tones de gra destinades només a les destil·leries.
Actualment, ha estat superat en tots els sentits per varietats modernes però encara se'n planten quantitats modestes destinades a ser floor malted i encaminades cap a la indústria de les cerveses artesanals.

01-02-2019
L'equip d'avaluació d'Art Cervesers.

Anàlisi sensorial de malts Simpsons Munic

Malteria: SIMPSONS 

MALT MUNIC 

Color teòric: entre 20 i 27 EBC 

Perfil aromàtic literatura: -pa, maltós 

Mètode: 

Hem fet una extracció de 45 min a 65ºC amb una proporció que encara no hem acabat de definir però que s'acosta al Congress Mash pel que fa a la proporció final farina/aigua: 1/8. Si fem 300mL de most, això són 33,33 g de malt i 266,66 d'aigua. La gràfica resultant del tractament de dades inclou les aromes en nas (Blau) i les aromes en boca (Vermell). 

Anàlisi de les aromes 

Aromes per fases separades 

Entenem «fases separades» la procedència sensorial diferent de les aromes. Es distingeix lògicament la fase directa i la retro-nasal. 

En blau, identificació directa, i en vermell, la retro-nasal. 

Podem descriure les relacions següents: 

1.- Complexitat

La complexitat general es pot calcular: Tenint en compte que hi ha 38 descriptors i que se'n ha fet servir 32 tenim una relació de 32/38= 84%. 

En general, i de forma arbitrària, podem definir que els percentatges per damunt de 50% impliquen que la complexitat es troba en zona superior mentre que els valors per sota d'aquesta pauta poden conduir a pensar que la complexitat tira cap a «feble». 

2.- Orto-nasal i Retro-nasal 

ON= Orto-nasal; RN = Retro-nasal 

També és interessant observar algunes relacions entre fases. De moment no són significatives però esperem que, a la llarga, signifiquin alguna cosa. 

ON = RN 

Hi ha dos descriptors que es perceben en la mateixa intensitat en les dues fases: 

FARINETES INFANTILS i XOCOLATA/CACAU. 

Dos descriptor força allunyats l'un de l'altre. 

ON < RN 

Curiosament, el nombre de descriptors que es perceben millor (o més intensament) en olfacció directa és inferior a la percepció retro-nasal:

FARINA, PA/MOLLA, MAGDALENES, GALETES, MELASSA, CARAMELS, FRESC HERBA, LLEGUMS

ON > RN 

Com dèiem, hi ha més descriptors que es percebin millor en retro-nasal que directament: 

PA DE PESSIC, CROSTA DE PA, PA TORRAT, MEL, CAFÈ, CREMAT, HERBES AROMÀTIQUES, AFRUITAT SEC, AFRUITAT MELMELADA, FRUITS SECS TORRATS. 

ON i RN únics 

La tendència que hem assenyalat de domini de la fase RN no es confirma en absolut amb els descriptors únics. N'hi ha molts més en ON que en OR: 

ON: 

DOLÇ(AROMA), MASSA CRUA, ENSAÏMADA, CENDRES, FLORAL, FRUITS SECS CRUS, FRESC BALSÀMIC, FREC REGALÈSSIA, ESPECIATS 

RN: 

PASTA DE SOPA i AFRUITAT FRESC 

 

En les dues imatges aquí sobre s'especifiquen la quantitat de descriptors de cada opció. Més avall, analitzarem la significació que poden tenir el descriptors més importants. 

Aromes per famílies 

La llista de descriptors és poc eloqüent possiblement perquè n'hi ha massa. Així és com hem establert unes «famílies» de descriptors en funció de la seva probable procedència i les seves característiques. A continuació, n'hem fet una gràfica d'aranya que permet fer-se una idea visual del perfil aromàtic general. 

Val a dir que aquesta gràfica s'ha establert sobre els valors mitjans de cada descriptor. Ens ha semblat superflu afegir la gràfica aquí atès que és molt semblant a la de les fases separades. S'observa còmodament que la família més impactant és la dels torrats, seguida de la brioixeria. (inclouen respectivament 

CROSTA DE PA, PA TORRAT, MEL, MELASSA, CARAMELS, TOFFEE i PA DE PESSIC, MAGDALENES, ENSAÏMADA, GALETES). 

Forneria crua 

N'hem fet una gràfica detallada: 

 

La majoria dels descriptors estan ben representats però es pot veure molt bé com els més «torrats» cobren més protagonisme. En efecte, els aspectes de Pasta de sopa i de Farina cedeixen una mica davant de Dolç(aroma), Farinetes infantils, Massa crua i Pa/Molla. Brioixeria 

El segon grup en importància és el de ...

brioixeria 

...en el que es pot trobar Pa de pessic, Magdalenes, Ensaïmada i Galetes. La representació gràfica és la següent: 

 

D'aquesta manera podem observar com la olor principal és la de Galeta, seguit de Magdalenes.

Torrats 

També podem investigar un altre grup en el que es pot trobar, Crosta de pa, Pa torrat, Mel, Melassa, Caramels, Toffee i Fruits secs torrats. 

 

Un perfil bastant típic d'un malt Munic. Si ens ho mirem bé veurem una clara dominació dels aspectes «melanoïdina» respecte als aspectes «caramel». Una proporció absolutament necessària en un malt d'aquesta mena. Sembla que els aspectes «toffee» no corren el perill de ser confosos amb butirat d'etil o amb diacetil atès que no n'hi ha. 

Torrefactes 

Aquest Munic introdueix aromes de Cacau/Xocolata i, accessòriament, de Cafè. 

 

No apareix amb característiques torrefactes gaire desenvolupades tot i que es pot veure com apareix quelcom de cremat. 

Aromes per intensitat i per capes. 

Hem realitzat una ordenació dels descriptors per nivells d'importància: 

Primer els hem ordenat per intensitats i després, i després hem calculat la mitjana de tots els valors expressats i hem decidit arbitràriament que així definíem, a la part superior, els perfils més importants. Amb aquest sistema, podem definir una primera capa que seria la «més important».

 Primera capa: 

Galetes, Crosta de pa, Pa torrat, Fruits secs torrats (Avellana, ametlla), Magdalenes, Caramels, Massa crua, Farinetes infantils, Dolç (aroma), Pa de pessic, Especiats, Pa/Molla, Mel, Fresc herba. 

Entre parèntesi trobem les precisions que els avaluadors han pogut introduir. 

En general es tracta d'una consistent barreja de descriptors principalment curs i torrats. Notem que no hi ha cap torrefacte en aquesta capa. Una mica de frescor d'herba per alleugerir-ho tot plegat. Els especiats es resolen en pebre, canyella i nou moscada. 

Segona capa: 

Farina, Fruits secs crus (avellana), Fusta/Terra, Pasta sopa, Xocolata/Cacau, Fresc balsàmic (eucaliptus), Melassa, Cafè, Ensaïmada, Afruitat melmelada, Herbes aromàtiques, Afruitat sec.

Aquesta segona capa ja ve una mica més dispersa en la mesura que hi ha tant aspectes crus, altres torrefactes així com notes clarament refrescants. També hi apareixen els aspectes més agudament endolcits de les famílies dels torrats i dels afruitats. Notarem també l'aspecte de Fusta/Terra. En principi no és una aportació gaire feliç i podria denotar o bé un estat de conservació en vies de deteriorar-se o alguna barreja amb algun torrefacte passat. Pitjor seria ja olor de suro. Però afortunadament, no n'hi ha. 

Tercera capa: 

La tercera capa, el «teló de fons», es compon dels descriptors següents: 

Cremat, Floral, Fresc regalèssia, Llegums (molt de pèsol), Cendres, Afruitat fresc. 

La significació, tot i ser «només» en teló de fons, té la seva diversió: es barregen tres descriptors frescos, dos que poden aportar complexitat atès que es troben aquí i un que ens indica que podria ser que aquest malt contingués grans poc modificats. 

Gustos 

Queda clar el domini dels aspectes dolços que, d'altra banda, justifiquen el dolç percebut en aroma. L'acidesa sembla força restringida i el salat, encara més. L'amargor no sembla especialment decisiva però caldrà tenir-la en compte a l'hora de calcular les addicions de llúpol. 

Còrpora (o tacte en boca) 

La sensació de cos i la textura dominen aquest conjunt de sensacions. El cos parla de pes i de volum mentre que la textura parla d'aigualit o sedós, vellutat, oliós, etc. Ambdues coses van lligades però no són el mateix. 

Anotarem doncs una textura especialment sedosa amb un cos prou actiu. Una bona notícia és la pràctica absència d'astringència i de picant. 

Aspectes generals 

Al marge de la intensitat de cada descriptor podem avaluar l'impacte general en els sentits o "intensitat general". Bàsicament es tracta de la primera sensació que ens fa dir que tal cosa és «forta» o «fluixa». 

En aquest cas, el valor d'aquesta apreciació queda una mica per sobre d'allò que podríem anomenar «valor mitjà» o «ni fort ni fluix» (valor 3). 

Diríem que és un malt que té un cert impacte sensorial tot i que es manté en intensitats moderades.

No apareix com a gaire persistent. 

La complexitat general és la sensació subjectiva dels analistes. En aquest sentit, és interessant observar que aquesta sensació és subjectivament més baixa (2,93) que la que podem calcular simplement fent el recompte de descriptors (5,05). A la llarga podrem treure conclusions d'aquesta comparació. 

És interessant també tenir una indicació de com els analistes han valorat subjectivament i en general aquestes preparacions. Ho hem anomenat "hedònic".

En aquest cas s'ha considerat bastant agradable (3 és el valor mitjà que descriu coses com «ni a favor ni en contra»...). En aquest cas, la valoració s'acosta al 4 sobre una escala de 6. No està gens malament. 

Valoracions sensorials no numèriques 

-El perfil torrat és prou ric com per crear incomoditat entre els analistes per la falta de descriptors a disposició. 

-Es percep molta diferència entre les fases en nas i en boca. 

-Es prefereix netament la versió en nas atès que la fase en boca dóna una gran sensació de «verd».

-Es descriu expressament com a «no gaire complex» i de mitjana intensitat. 

Dades tècniques

Trobem les dades tècniques d'aquest malt en aquesta direcció: 

https://www.simpsonsmalt.co.uk/our-malts/munich-malt/ 

Les adjuntem aquí en captures de pantalla: 

04-02-2019 

L'equip d'avaluació de Art Cervesers.

Anàlisi sensorial de malts Simpsons low colour Maris Otter

Malteria: SIMPSONS

LOW COLOUR MARIS OTTER 

Referència Simpsons:

https://www.simpsonsmalt.co.uk/our-malts/low-colour-maris-otter/

Autors de l'anàlisi: Equip d'avaluació d' ART CERVESERS (Lliçà d'Amunt-Vallès Oriental)
Color teòric: entre 2,5 i 4,5 EBC
Perfil aromàtic en la literatura: RES. Literatura: RES

Mètode:

Hem fet una extracció de 45 min a 65ºC amb una proporció que encara no hem acabat de definir però que s'acosta al Congress Mash pel que fa a la proporció final farina/aigua: 1/8.
Si fem 300mL de most, això són 33,33 g de malt i 266,66 d'aigua.

Anàlisi sensorial

La gràfica resultant del tractament de dades inclou les aromes en nas (Blau) i les aromes en boca (Vermell).

Anàlisi de les aromes

Aromes per fases separades
Entenem «fases separades» la procedència sensorial diferent de les aromes. Es distingeix lògicament la fase directa i la retro-nasal. En blau, identificació directa, i en vermell, la retro-nasal.

Complexitat:

1.- La complexitat general es pot calcular:
Tenint en compte que hi ha 38 descriptors i que se'n ha fet servir, 31, tenim una relació de 31/38= 81,58%.

En general, i de forma arbitrària, podem definir que els percentatges per damunt de 50% impliquen que la complexitat es troba en zona superior mentre que els valors per sota d'aquesta pauta poden conduir a pensar que la complexitat tira cap a «feble».

2.- Orto-nasal i Retro-nasal (En el text ens quedarem amb els acrònims: ON=orto-nasal i RN= retro-nasal.)

També és interessant observar algunes relacions entre fases. De moment no són significatives però esperem que, a la llarga, signifiquin alguna cosa.

ON < RN
Trobem 7 (22,58%) descriptors que es perceben més intensament en boca que en nas: Dolç/aroma, Pasta de sopa, Pa de pessic, Galetes, Mel, Caramels i Fruits secs torrats.

ON > RN
N'hi ha 11 (35,48%) que es perceben més intensament en Nas que en Boca: Farina, Massa crua, Pa/Molla, Farinetes, Magdalenes, Ensaïmada, Crosta de pa, Herbes aromàtiques, Floral, Fruits secs crus i Fresc herba.

ON = RN
No hi ha cap descriptor que es percebi igual en nas i en boca.

ON i RN únics
ON: 7 descriptors (22,58%): Afruitat fresc, Fresc balsàmic, Fresc regalèssia, Especiats, Llegums, Xampinyó/Bolet, Fusta/Terra
RN: 6 descriptors (19,35%): Melassa, Toffee, Xocolata/cacau, Afruitat melmelada, Fruits secs torrats, Fenols.
Possiblement aquestes representacions permetin una visió més immediata:

En la imatge aquí sobre s'especifiquen la quantitat de descriptors de cada opció.

Més avall, analitzarem la significació que poden tenir el descriptors més importants.

Aromes per famílies

La llista de descriptors és poc eloqüent possiblement perquè n'hi ha massa. Així és com hem establert unes «famílies» de descriptors en funció de la seva probable procedència i les seves característiques. A continuació, n'hem fet una gràfica d'aranya que permet fer-se una idea visual del perfil aromàtic general. Val a dir que aquesta gràfica s'ha establert sobre els valors mitjans de cada família. Ens ha semblat superflu afegir la gràfica aquí atès que és molt semblant a la de les fases separades.

Hem reduït l'escala per tal de fer més visible la repartició entre famílies. Cosa que ja indicaria una intensitat general modesta.

Veurem que les famílies més importants són més aviat «clares»: Forneria crua, Frescor i Brioixeria.
Notarem l'absència de notes torrefactes i la discreció dels aspectes torrats.

Forneria crua (o poc feta)

N'hem fet una gràfica detallada.

En aquest cas, hem reduït l'escala per encabir-ho tot.
Observarem que tots els descriptors són presents, amb una intensitat considerable, tret de les Farinetes i el Dolç/aroma que són una mica menys intensos.
Però el perfil compleix exactament amb el que es pot esperar d'un malt clar.

Brioixeria

El segon grup en importància és el de brioixeria en el que es pot trobar Pa de pessic, Magdalenes, Ensaïmada i Galetes. La representació gràfica és la següent:

Tots els descriptors hi són representats, amb un lleuger predomini de l'aroma de Galeta, que és exactament el que se li demana a un malt Maris Otter.

Torrats

També podem investigar un altre grup, Torrats, en el que es pot trobar, Crosta de pa, Pa torrat, Mel, Melassa, Caramels*, Toffee i Fruits secs torrats.

Tots els descriptors hi són recollits menys el de pa torrat. També tindrem en compte que el perfil general d'aquesta família és força modest: hem modificat l'escala per que es pugui veure bé.
És curiós que un malt tan poc fornejat ofereixi aquesta paleta d'olors. Ens permetem avançar que podria ser el tret diferencial dels malts aconseguits amb ordi Maris Otter. Ho anirem investigant més a fons comparant amb altres malts del mateix ordi.

Torrefactes 

No hi cap aspecte torrefacte en aquest malt. Tal vegada un no-res de Xocolata/Cacau que ni tan sols es pot veure en aquesta gràfica.

Aromes per intensitat i per capes.

Hem realitzat una ordenació dels descriptors per nivells d'importància:

Primer els hem ordenat per intensitats. Després hem calculat la mitjana de tots els valors expressats i hem decidit arbitràriament que així definíem, a la part superior, els perfils més importants.
Amb aquest sistema, podem definir una primera capa que seria la «més important». Està integrada pels descriptors següents:

Primera capa: (45,16% dels descr.)

Farina, Pasta sopa, Pa/Molla, Fresc herba, Massa crua, Fresc balsàmic (Càmfora), Pa de pessic, Galetes, Ensaïmada, Dolç/aroma, Llegums (Fava i mongeta verda), Magdalenes, Afruitat sec, i Fruits secs crus (Avellana, Ametlla).

Segona capa: (25,81% dels descr.)

Farinetes infantils, Mel, Caramels, Fresc regalèssia, Herbes aromàtiques (Estragó?), Crosta de pa, Fusta/Terra, Fenols
La segona capa és menys complexa que la primera i fins i tot que la tercera.
Inquieta una mica la Fusta/Terra però realment és molt poca cosa. Al mateix títol de fet que els fenols. Es tracta d'una olor relacionada amb el dissolvent de pintura com de vells aparells elèctrics reescalfats.

Tercera capa: (29,03% dels descr.)

La tercera capa, el «teló de fons», en aquest malt, recull més descriptors que la segona. Seria menys forta però curiosament més complexa. Es compon dels descriptors següents:
Especiats, Floral, Melassa, Afruitat fresc (Préssec, Poma i Pera), Fruits secs torrats (Ametlla), Toffee, Xocolata/Cacau (Cacau cru), Afruitat melmelada, Xampinyó/Bolet.
No deixa de ser sorprenent la profusió de detalls en aquest nivell, especialment en el capítol dels afruitats frescs. Deu ser que fins i tot el que és dominant és prou «transparent» per permetre la percepció de característiques especialment tènues.
Al final de tot, la sensació de Xampinyó/Bolet és prou mínima per que no ens hem de preocupar, però no deixa de ser un senyal negatiu que, a la llarga podria anar augmentant.

Gustos

En la informació proporcionada per Simpsons a la seva web, ens diuen que aquest malt, malgrat que és Low Colour, està ben modificat. En podem donar fe en la mesura que la sensació de dolç és prou important. Els altres gustos són poc significatius. Cosa que no vol dir insignificants! En especial, cal tenir en compte de l'acidesa.

Còrpora

(o tacte en boca)

La sensació de cos i la textura dominen aquest conjunt de sensacions. El cos parla de pes i de volum mentre que la textura parla d'aigualit o sedós, vellutat, oliós, etc. Ambdues coses van lligades però no són el mateix.
Veiem com hi ha un pèl més de textura que de cos.
Anotarem doncs una textura especialment sedosa amb un cos prou notable. L'astringència i el picant són especialment migrats fins al punt que no crec que passin en el producte acabat.

Aspectes generals

Al marge de la intensitat de cada descriptor podem avaluar l'impacte general en els sentits. Bàsicament es tracta de la primera sensació que ens fa dir que tal cosa és «forta» o «fluixa»

Intensitat

El valor de la intensitat general subjectiva (la mitjana de les aprehensions subjectives) és de 2,85 (48%). Si ho comparem amb la intensitat general calculada (mitjana de tots els valors) que és de 16,15%, podem concloure a una gran disparitat entre el que es pot inferir de les dades i el que s'expressa subjectivament.

Complexitat

Pel que fa a la complexitat, ho hem comentat al principi: la complexitat calculada és superior a la que es percep subjectivament.

Persistència

La persistència no ha estat valorada.

Hedònic

A nivell de plaer o de gustos personals, aquest malt s'aprecia per sobre de la mitjana però no aixeca entusiasmes desfermats.

Valoracions sensorials no numèriques

-Molta sensació de verd. Aquest verd fa que sigui menys plaent. Però és una qüestió d'expectatives.
-Més ric del que podríem esperar en un malt tan poc fornejat.
-Subjectivament complex malgrat ser força tímid. Amb el temps, s'expressa millor.
-Fresc i dolç a la vegada.
-No és especialment intens ni complex.
-Equilibrat en el sentit que tot sembla trobar-se en el mateix nivell d'intensitat.
-Principalment cru i vegetal però amb matisos de forneria dolça.
-Net, fresc, sense defectes però tampoc espectacular.
-Deixa la boca neta
-Lleuger

Dades tècniques

Publiquem aquí les dades recollides en el WEB de Simpsons

04-02-2019

L'equip d'avaluació de ART CERVESERS