DOMUS EPA
(European Pale Ale)
La broueria:
Del seu web.Petita, recollida, original, pràctica ... són alguns dels qualificatius que poden definir la fàbrica DOMUS, són menys de 120 metres quadrats per a totes les instal·lacions i magatzems, però donen molt de si. Gràcies a l'experiència en petites elaboracions pilot al llarg de diversos anys, han pogut dissenyar des del principi tots els elements que la componen, partint d'un local en brut en el qual no hi havia aigua, sanejament, llum, parets i ni tan sols sòl.
Les seves petites dimensions van obligar a organitzar mil · limètricament l'espai i aprofitar al màxim tots els recursos de què disposàvem. El resultat és un sistema amb un diagrama de flux lògic en el qual tots els passos estan perfectament ordenats. Tots els dipòsits, maquinària i conduccions són d'acer inoxidable alimentari, que permet la millor neteja i desinfecció en CIP abans i després de cada elaboració. Els dipòsits i la seva distribució són de disseny propi, així com l'original línia de reciclatge d'ampolles, amb la qual intenten ajudar al medi ambient.
També ecològic és l'estalvi d'aigua i energia amb dos circuits tancats de recuperació d'aigua calenta.
Espero tenir més informació per oferir al lector quan hagi pres contacte amb els responsables.
La cervesa:
Sense tallar-se un pèl, DOMUS ha creat un estil nou: European Pale Ale (E.P.A.). La intenció és crear una Pale Ale amb ingredients estrictament europeus. Cal tenir en compte que la Pale Ale original i històrica és anglesa. Així és que hi ha una certa confusió: l'autor ha volgut fer una cervesa que americans anomenen "continental" amb ingredients europeus no-anglesos o, han volgut fer una pale ale europea "diferent" de les pale ale que es fan en moltes cerveseries micro i que contenen ingredients "exòtics" com ara malts americans i llúpols de Neo Zelanda (per dir alguna cosa exòtica).Sobre els ingredients, no puc dir més perquè l'etiqueta no en diu res. Però pot ser que amb el temps en sapiguem alguna cosa més detallada.
No tenim detalls tècnics particulars.
Presentació: ampolla de 330cL
Alcohol: 6,5%Vol.
Lot: 1EPA5/19121 DIC 2013.
Entenc que la caducitat és pel mes de desembre de 2013.
Descripció:
En destapar, hem tingut un disgust perquè ha començat a rajar escuma a doll de l'ampolla.
Aspecte:
Escuma molt densa i persistent, lleugerament tenyida i formant bones garlandes. Cervesa una mica tèrbola de color ambre/coure.
En nas 1:
Bones olors de malt i de llúpol ben barrejades. En el malt, hem de citar el caramel poc fet, la pastisseria dolça. El llúpol aporta olors cítriques al principi i després un ram d'herba refrescant.
Apareix una lleugera nota com de crema o de nata i un toquet de dissolvent.
A la llarga apareix una agradable nota de toffee, mig cafè i mig xocolata amb llet.
 |
| Caramels de toffee |
Al final apareix també una nota fruitada de codonyat.
 |
| Codonyat |
En boca 1:
Efervescència una mica superior a la normal. Cos respectable però sense oferir resitència al glop.
Amargor justa, sense cap mena d'asperitat.
Nota lleugerament salada com una aigua amb bastant de bicarbonat. (Molt menys que un Vichy, per exemple) (i no estic dient que la cervesa tingui bicarbonat a doll, dic que la sensació de salat s'assembla).
Les olors d'herba són molt més discretes per aquest conducte. S'acompanyen d'aromes de fulla d'heura.
 |
| Heura |
L'amargor és bastant justa, més aviat discreta però al mateix temps, molt persistent i amb una lleugera nota metàl·lica.
Trobo a faltar un perfil de malt més contundent. Arribat a aquest punt, es queda amb el paper de teloner.
En nas 2:
Olor de ferment fresc. Les aromes en general són bastant discretes. No es pot dir que estiguem davant d'una cervesa especialment aromàtica. Tot i així, trobem altre cop les olors d'herba tallada i de fulla d'heura i, també podríem parlar de saba de gramínia.
 |
| Gramínies |
El toc caramel·litzat ve molt més tard, bastant dissolt i amb una nota molt tènue de xocolata.
De fruites tampoc en trobem gaires, però insistint i posant-hi voluntat podem parlar d'una mica de pera i de codony.
Hi ha una lleugera nota sofrada que no és de DMS al límit de la percepció.
Amb la cervesa més calenta, entren en escena alguns tocs de fruita com ara albercoc i alguna cosa de plàtan.
Al final també trobem un toc de gra cru.
 |
| Cereals (blat) |
En boca 2:
L'efervescència ha minvat seriosament i s'ha quedat en bastant discreta. Apareix, amb aquest nou equilibri, una nota àcida. Quasi res, però si hi és, l'he de descriure.
Cos agradable, mitjà, tacte sedós sense asperitats.
En aquesta etapa dominen les olors d'herba.
Repetim amb la nota lleugerament saladeta que hem comentat abans.
No trobem rastre d'astringència ni d'aspror.
L'amargor, altre cop es manifesta a la llarga i é gairebé només seca i d'intensitat moderada. Al final apareix una lleugera nota metàl·lica.
Curiosament, la cervesa en aquesta segona ronda, no ha estat especialment efervescent mentre que l'escuma segueix essent especialment rica.
Impressions generals:
Una bonica producció, bastant personal o singular si es prefereix. No surt excessivament dels cànons "oficials" del que ha de ser una pale ale. Tampoc podem parlar d'una gran complexitat si bé podem dir que és perfectament passadora i passa bé la set.
El productor ha possiblement optat per sacrificar una mica a la moda i ha preparat una EPA bastant decantada cap al llúpol. I no s'ha fet aportant grans quantitats de llúpol sinó limitant una mica el perfil del malt, que, des del meu punt de vista, hagués pogut ser més explícit.
Sigui com sigui val la pena subratllar l'absència completa de resistències i el manteniment de la recepta en zones gastronòmiques no extremes. Ho agraeixo. Sincerament.
La cervesa es comporta com una composició ben acabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada