16 d’ag. 2020

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ


Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.



Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.



Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020


Cap comentari:

Publica un comentari