Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fumada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fumada. Mostrar tots els missatges

16 d’agost 2020

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ


Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.



Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.



Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020


13 de desembre 2014

Fitxes de degustació - Adegas Menduiña - MARIA SOLIÑA

Adegas Menduiña

MARIA SOLIÑA

La broueria:

Valeria i Alberte van començar el seu periple en el món de la cervesa en 2002 a la Patagònia on havien anat per una feina i on van descobrir el món de les cerveses artesanes. Com molts productors actuals, a falta d'escola de cap mena, van fer-se primer brouaters casolans i van llançar-se a l'aventura en 2008. El llançament real, però data de 2011.
Adegas Menduiña significa bodegues Menduiña on aquest nom és el d'una platja de Cangas de Morrazo. No hauria de ser necessari dir que estem parlant de Galícia.
Més informació es pot trobar en un article de Bars & Beers nº 24 que recomano ferventment.
Ressaltaria que en aquesta broueria s'intenta dur a terme un producció sostenible alhora que variada i imaginativa. Diria que la idea bàsica consisteix en reinterpretar estils clàssics adaptant-los al seu lloc de residència.
Una altra idea que sembla conduir Adegas Menduiña, és la preocupació per oferir un producte lliure de manipulacions químiques i genètiques de tota classe.
Es pot trobar un document sobre la Demo Neghro de Adegas Menduiña en aquest enllaç.

Contacte: 

Estrada de Aldán, 16 As Barreiras
36940 Cangas do Morrazo
Pontevedra
GALICIA
Tel: +34 986. 30. 32. 33
E-mail: info@menduina.eu
http://www.menduina.eu/


La cervesa

Fitxa tècnica:

Presentació: ampolla de 33cl
Alcohol: 7%Vol
IBU: 25
Caducitat: 09/2016
Lot: MSD1/14
RGSA: 30.11583/PO
Estil: smoked brown lager.
No es tracta de cap estil "homologat" però no hi fa res. Aquest nom ens indica una mica quina és la intenció. Es tracta de brouar una mena de Dunkelbier amb tons fumats. Hem d'esperar doncs una cervesa relativament neta de fruitats i d'alcohols de fusel o de fenols. Bé, de Fenols, si que n'haurem de trobar puix que es tracta d'una cervesa fumada.
Ingredients:no en sabem res.

Descripció

En destapar:

Podem identificar olors de caramels diversos i de fum.

Aspecte:

Escuma de color tenyit, densa i formant bones garlandes, mitjanament persistent.
Cervesa de color marró i carabassa, gairebé transparent.

Nas 1

Barreja d'olors d'herba i de fums. Aquesta darrera bastant moderada i deixa passar amb facilitat altres aspectes de la cervesa.
Parlaríem d'un to lleugerament dolç amb notes fruitades sense identificar.
També es poden descriure notes florals i tocs de menta. Sinó, insistint, podem distingir albercoc i notes cítriques.
Trobem un bon perfil de caramel mitjanament fet i notes d'ametlla torrada.

Boca 1

Efervescència notable, picant i un pèl per damunt de la mitjana.
Les olors fumades apareixen de seguida i tenyeixen completament el panorama però sense ser abassegadores. Diríem que són molt ben mesurades, gens molestes.
El cos és entre mig fluix i mitjà.
Trobem un cert rastre d'acidesa que creiem que és intrínseca i no procedeix de cap infecció. Però hi és. A més comporta aromes cítriques.
La dolçor també és notable, amb caramels poc fets.
En boca, el perfil aromàtic és menys ric. No hi trobem ni fruita ni flors.
S'aprecia un lleuger to lleugerament salat i una curiosa sensació indefinida en l'aspecte dolç. Aquesta nota indefinida està relacionada amb l'alcohol i/o amb el perfil del malt. Com si sobressin sucres sense fermentar.
L'alcohol es nota una mica més del compte.
L'amargor no és gaire forta, més aviat seca, gens metàl·lica i bastant persistent. És de bona qualitat, més aviat rodona i sense astringències.
La persistència es fa entre la sequedat i l'alcohol.

Nas 2

Amb molta escuma, podem detectar aromes de plàtan i un toc de DMS, quasi res. El fum apareix després d'un agradable toc de ferment fresc.
Altrament i passada l'escuma, es poden apreciar aromes de caramels i melasses.
Detectem olors florals i fruitades molt discretes. Parlaríem de gerani i de cítric així com d'alguna cosa balsàmica.
El fum, sense molt intens, s'estableix com a tela de fons de tota la composició olfactiva. La seva intensitat és molt ben mesurada: es nota però no adquireix cap nivell excessiu ni dominant.
A damunt, trobem olors d'ametlla torrada i de mel.
No apreciem defectes "clàssics".

Boca 2

L'efervescència és ara molt més ajustada.
Trobem fum i caramels així com una respectable nota dolça. Aquest cop, trobem que més que de caramels, hauríem de parlar de melasses.
L'amargor és força continguda mentre que l'alcohol s'expressa potser massa assertivament.
En segon pla, trobem olors de plàtan i una acidesa "residual". Aquesta acidesa no desentona i queda ben integrada en el conjunt.
La nota "curiosa" reapareix. Altre cop, la sensació és d'excés de sucres sense fermentar. La curiositat rau en el fet que el cos no se'n troba augmentat. El cos és  mitjà.
El conjunt és bastant persistent, sec i alcohòlic en aquesta persistència.
La cervesa en general és bevible però una mica embafadora (cloying).

Impressions generals:

En general, aquesta cervesa és complexa, rica i ofereix una paleta aromàtica més rica en nas que en boca. Parcialment equilibrada, la composició presenta un aspecte una mica "discutible" en el perfil del malt i/o de la fermentació que fa que no acabi de ser completament bevible. En canvi, el que queda molt ben aconseguit és el fumat que es troba en una intensitat i una densitat molt ben ajustades. L'amargor rep un tractament semblantment encertat mentre que l'alcohol és una mica més present del compte.

Nota:

L'etiqueta de la cervesa ens explica la història de Maria Soliña. És un resum. Hem trobat una explicació "in extenso":


Corría el año 1617 cuando piratas turcos- berberiscos asolaron la ría de Vigo
Tras intentar desembarcar en Vigo donde se encontraron con una fuerte oposición de los vecinos, se dirigieron a Domaio expoliando cuanto encontraron a su paso y dejando unos cuantos muertos tirados en la playa, entre ellos Antonio Soliño y Pedro Barba, hermano y marido de María Soliño. A continuación arrasaron el pueblo de Cangas dejándolo sumido en la más absoluta pobreza.
Tras el bárbaro ataque, sin viviendas y con sus utensilios de pesca y barcos destrozados, queda un pueblo absolutamente desolado. Cangas se sume en una más que notable crisis económica que impide incluso que los vasallos paguen las rentas que los nobles exigen por el uso de sus tierras.
Así las cosas, los nobles de la época que no estaban dispuestos a perder el poderío económico que ostentaban desde hacía décadas, inician una campaña con el apoyo de la Santa Inquisición (De la cual formaban parte muchos de ellos) para denunciar por brujería a mujeres de la época que gozaban de una buena posición económica, mezclando entre ellas a otras mujeres declaradas “ pobres de solemnidad” , buena parte de ellas viudas también tras la invasión turca en Cangas, para evitar así que se pusieran de manifiesto sus verdaderos intereses.
Fue el caso de Maria Soliño, quien al enviudar de Pedro Barba pasó a ser poseedora de todos sus bienes: Una casa de dos plantas en piedra, varias fincas, una dorna, y lo más importante: Derechos de presentación en varias capillas y freguesías de la zona, entre ellas la Iglesia de San Martiño en Moaña, la Colexiata de Cangas y la iglesia de San Cibrán en Aldán.
Los derechos de presentación eran unos poderes según los cuales el poseedor de los mencionados derechos (habitualmente los sucesores del fundador de una iglesia) podían elegir a su titular cuando quedara vacante teniendo además un porcentaje de las ganancias que la parroquia generase.
Acusada de brujería y despojada de todos sus bienes
Siendo como era una mujer de importante fortuna, rápidamente llamó la atención de los nobles del lugar.
La muerte de su marido y su hermano en la invasión turca del 1617 la sumió en una importante depresión : Cada noche recorría la playa, escuchando las olas, recordando a sus familiares muertos …
Las reiteradas visitas a la playa de noche fueron causa suficiente para iniciar contra ella un proceso por diferentes acusaciones relacionadas con la brujería.
María Soliño fue llevada a las cárceles secretas del Santo Oficio en el año 1621.
Acusada de entregar su alma al diablo y de poseer poderes demoníacos capaces de causar los más terribles males, fue sometida a tortura física y psicológica hasta que confesó ser bruja desde hacía más de dos décadas, afirmando además en su desesperación que había llegado a mantener tratos carnales con el demonio.
Por todo ello fue despojada de cuantos bienes poseía y condenada a llevar el hábito de penitente durante seis meses.
No fue Maria Soliño la única “ bruja” juzgada en aquellos tiempos. Muchas fueron las mujeres que sufrieron injustamente en sus carnes estas falsas acusaciones fruto de la avaricia de quienes ostentaban el poder.
Aunque está constatado que Maria Soliño nació en el año 1551 en la propia villa de Cangas, nada se sabe cierto sobre la fecha de su muerte. No hay partida de defunción, ni se conoce el lugar donde pudo ser enterrada, lo que ha contribuido sin duda a alimentar el mito del personaje nunca muerto : María Soliña.

María Soliña. ( Celso Emilio Ferreiro )
Polos camiños de Cangas a voz do vento xemía:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
Nos areales de Cangas, Muros de noite se erguían:
Ai, que soliña quedache, María Soliña.
As ondas do mar de Cangas acedos ecos traguían:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
As gaivotas sobre Cangas soños de medo tecían:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
Baixo os tellados de Cangas anda un terror de agua fría:
ai, que soliña quedache, María Soliña.Delmorrazo.com - Abril de 2010 http://www.delmorrazo.com/tribuna/historia-de-maria-solinha-meiga-de-Cangas.html

18 de juliol 2012

Fitxes de degustació - St Peter's Suffolk Smokey


St Peter's Suffolk Smokey
Peated beer


El lloc:
Suffolk es troba al Nord-Est de Londres en una mena de península que hi ha al davant d'Holanda. Concretant una mica, el lloc es troba entre Norwich i Ipswich, una zona visitada per  P.D. James a "intrigues i desitjos" (Devices and desires).

Adreces:
St. Peter’s Brewery Co. Ltd., St. Peter’s Hall,
St. Peter South Elmham, Bungay, Suffolk NR35 1NQ
+44 (0) 1986 782322

La brouateria:
Va ser fundada en 1996 a l'adreça indicada en un barri amb moltes cases de la ruralia antiga a South Elham prop de Bungary.
El lloc és especialment adient atès que la qualitat de les aigua del pou propi és ideal. També permet l'abastiment d'ordis locals i llúpols de Kent per a l'elaboració de receptes tradicionals angleses.
Es produeixen doncs "ales" tradicionals angleses i també, una bona varietat d'estils menys comuns, de temporada o aromatitzats com se'n feien en el segle XIX.
Segons el seu web, a St Peters, tenen com a objectiu mantenir antigues pràctiques de brouat tot intentant mantenir l'interès de les produccions noves. Volen "introduir cerveses angleses delicioses, d'alta qualitat, interessants en el mercat mundial".
Les ampolles de 500ml són la còpia d'una ampolla que data de ca. 1770 de Gibbstown, prop de Philadelphia. Va ser produïda per a Thomas Gerrard que tenia un hotel sobre el riu Delaware.

La cervesa:
 
Característiques tècniques:
No en sabem gaire cosa: està feta amb malts de whisky (assecats i torrats amb foc de torba)( peat torba). Els malts que han estat sotmesos al foc de la torba i que s'han impregnat d'aquesta olor presenten una olor fumada menys intensa i menys punyent que els malts que han estat elaborats amb foc de fusta com els d'Alemanya.
Alcohol: 4,8%Vol.
Cap: 500ml
Caducitat: 01-01-2013
Temperatura: de 12ºC en amunt.
Torbera
Descripció:

En destapar:
Lògicament, el primer que podem trobar és fum, terra, fusta i flaira de whisky.

Aspecte:
Escuma molt fina i bastant persistent de color blanc. Cervesa de color daurat/coure gairebé completament transparent.

En nas 1:
En primer lloc, es nota molt bé el fum. Però aquest deixa passar amb certa comoditat olors de poma i de pera. També apareix una nota floral però sense identificar.

En boca 1:
Notes de fusta, terra i cremat. Altrament també apareix una lleugera nota cítrica. Al final pot ser que aparegui alguna cosa de farina.
El cos és mitjà amb el característic toquet lleugerament oliós de les cerveses fumades.
El fum és lleugerament amargant i persistent així com lleugerament punyent.  El retorn es manifesta amb fum i una mica de poma verda.
Llar alimentada amb torba
En Nas 2:
Olors fruitades sense identificar darrere del fum.  Tal vegada alguna cosa com ara saüc o mora, molt discret. També quelcom d'herba i de llimona.
Saüc, fruits

En boca 2:
Aquesta cervesa te un bon glop que omple bé la boca. Olors fruitades del tipus grosella amb tocs de saüc poc madur. Tacte sedós però gens pesat. Amargor quasi nul·la, tot just la que aporta el cremat.
Final de fusta i fum robust i elegant alhora. Astringència, quasi res i d'acidesa, tot just citaríem les notes cítriques ja esmentades.
Efervescència, justa i equilibrada, un pèl per sota del que estem acostumats en aquests verals nostres. L'alcohol no es fa notar.
El retorn és d'amargor i de fum amb una curiosa nota de pinya (!).

En nas 3:
En tercera instància, el fum es barreja amb altres coses per donar fruitats poc identificables però que recorden fruites del bosc. També es nota bé la fusta.

En boca 3:
Aquest cop es nota més la fusta que el fum. Fruites, especialment alguna cosa semblant a l'albercoc (?) tot i que segueixen dominant els fenols del fum.


Impressions generals.
Sóc un fan incondicional de les coses fumades i, per tant, aquesta cervesa m'encanta. així de clar. Potser requereix d'una degustació un pèl més fresqueta que 12ºC per que el fum no es faci tant present però llavors no hauríem trobat les altres coses.
Dins del que cap i malgrat el domini clar del fum, podem dir que es tracta d'una cervesa prou complexa, tot i que sense sofisticacions, i bastant equilibrada. Ho dic perquè es poden provar cerveses que NOMÉS tenen gust de fum. Aquesta es queda en una zona robusta però moderada.

Potser casaria bé amb carns a la brasa. És un tòpic. Tal vegada caldria provar la combinació amb algun Sushi o alguna cosa ben especiada.
 Un salmó amb una salsa alçadeta podria també casar.
Saumon à l'oseille