Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Pau. Mostrar tots els missatges

23 de novembre 2020

Fitxes de tast - Santa Pau Ale Works - NETTLE IN DA KETTLE

Santa Pau Ales Works

NETTLE IN DA KETTLE 


Envasada el 05/2020
5% alcohol 
Alta fermentació
No hi ha barrica.
L’etiqueta diu que es tracta d’una cervesa amb ortiga fresca.

Aspecte 

Cervesa:

Color daurat acusat. Transparència mitjana. No detecto cap solatge en el got.

Escuma

Escuma generosa, blanca, molt densa i mitjanament persistent. Forma bones adherències. (Atenció, pot generar una mica de gushing lent).

Aromes1

Discretes aromes herboses, fines i fresques.
Notes afruitades en rerefons al mateix temps que el malt es deixa notar amb tocs de farina i quelcom de mel.
Notables aspectes cítrics tot i que no molt intensos. Diria que quelcom de llimona i també, potser, taronja.
Sense remenar, el perfil aromàtic és molt elegant. En remenar, apareixen aspectes rústics lleugerament sofrats.
Buscant bé, es pot descriure un toc especiat, de pebre, potser.
A la llarga,el perfil d’herba es diferencia en herba fresca i notes d’herba seca.

Boca1

Efervescència bastant activa, però fina i gens agressiva.
Cos lleuger amb una textura bastant sedosa.
L’amargor és immediata, un pèl punyent. Va en augment.
A la llarga, s’introdueix una lleugera astringència que no acaba de casar amb aquesta amargor.
El perfil del malt és actiu, en tacte (textura) i en aromes (farina – massa de pa gairebé crua).
L’acidesa que s’anunciava en boca gairebé no apareix en boca.
Aromes d’herba mig fresca i mig seca molt curiosa.
També s’aprecien bones olors fenòliques de pebre i altres especiats. S’assembla fortament a un perfil de Saison.

El conjunt sensorial apareix bastant transparent perquè permet la percepció de gairebé tot el que hi ha a la cervesa. Però aquesta transparència fa que no es pugui dissimular res tampoc. L’astringència que he anotat més amunt, en una cervesa menys elegant, potser no apareixia.

Aromes 2

En calent, com sempre, la cervesa és més aromàtica. Ofereix notes afruitades. Els aspectes cítrics són menys presents i cedeixen espai a notes de pera, de préssec i d’albercoc.
S’aprecia una nota d’herba fresca diferent de la que sol aportar el llúpol, més propera potser a la saba (poseu-vos un bri de gramínia a la boca i mastegueu-lo). Aquesta sensació compensa bé les notes lleus dolces.
Torno a observar el curiós to d’herba mig-fresca i mig-seca.
En remenar, els aspectes de la fermentació no es manifesten gaire.
Lleuger to dolç que potser es resol en notes afruitades com pera i préssec.

En boca 2

Efervescència fina. Potser un pèl insuficient.
Cos moderat a discret, amb una textura molt sedosa. Res pesat.
Bona sensació general de frescor però sense cap nota típica de menta, eucaliptus o càmfora. És frescor de prat.
En aquesta segona passada, l’amargor és més tranquil·la.
Aromàticament, en boca, ja no es percep herba sinó directament saba. Fins i tot, al cap d’un moment d’empassar, aquest descriptor va augmentant d’intensitat. Potser sigui la marca de l’ortiga. De fet, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest aspecte acaba essent dominant.

Altres

Cervesa molt fàcil de beure, sense problemes en arribar a l’estómac. Passa molt bé la set.
El joc aromàtic no genera grans complexitats però se centra en l’aspecte fresc herbós que hem citat. Per tant podem dir que es tracta d’una cervesa decantada cap a un perfil possiblement atribuïble a l’ortiga.
L’impacte general és moderat, en consonància amb l’aspecte que hem descrit com a transparent.
El conjunt ofereix un bona combinació de característiques relacionades amb la rusticitat (lleugera astringència, especiats fenòlics, acidesa ben present...).
 

En definitiva una molt bona construcció sensorial de la que només se surt una mica l’amargor.
La discreció d’aquest producte permet que es pugui prendre a temperatures més altes que d’altres més impactants.

He pogut conservar l’etiqueta. I estic content perquè m'agrada molt.

16 d’agost 2020

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ


Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.



Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.



Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020


27 d’agost 2015

Fitxes de degustació - Santa Pau Ales - SPONTANEOUS HUMAN CORROSION

Santa Pau Ales

SPONTANEOUS HUMAN CORROSION
 

Cervesa amb fermentació àcida

Contacte:

C/Font del Consol s/n. Santa Pau Girona

Dades tècniques:

Lot: 072014
Caducitat: 01/2020
Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6%
Ingredients: ?
Madurada 6 mesos en bótes de roure francès on hi ha hagut Somontano.

Descripció:

Aspecte:

Escuma espessa (en diversos graus), lleugerament colrada, molt persistent, rocosa i formant garlandes.
Cervesa tèrbola de color ambre/carabassa. Sorprèn la terbolesa perquè a l'etiqueta no s'indica que hi hagi blat.


Nas 1

Molts aspectes fruitats: llimona, poma, pera, plàtan i grosella.
Apareixen algunes notes de SO2.
Toc de fons lleugerament dolç, com de mel. També es poden apreciar aspectes de caramel.
Presència d'herba fresca amb discreta a aportació mentolada.
Diria que trobo quelcom de fusta però és molt discret.
La sensació olfactiva general és de frescor.

Boca 1

Efervescència fina i picant. Molt adequada.
L'amargor es manifesta gairebé immediatament amb una intensitat gens menyspreable. L'acompanyen bons tons de resina. Val a dir que l'amargor ens ha sorprès per la seva intensitat i perquè habitualment, les cerveses àcides són poc o gens amargues. A més, i en general, la combinació entre àcid i amarg no és còmoda d'aconseguir. Ben mirat també és una amargor de bona qualitat, bastant rodona i principalment balsàmica.
L'acidesa és molt fina, lleugerament picant, diria que gairebé exclusivament làctica cosa que em fa sospitar que no estem davant d'una cervesa de fermentació espontània sinó davant d'una cervesa de fermentació àcida controlada. Aquí només hi ha hagut els llevats que ha volgut en Pep. No trobo cap rastre d'acidesa acètica (vinagre).
El llúpol també és notable en aromes i aporta herba, fulla trinxada i/o carxofa. També quelcom floral que queda una mica dissimulat darrera els perfils forts d'acidesa i amargor.
Com dèiem, la combinació àcid/amarg queda molt ben aconseguida.
El perfil de malt és discret: gra i algun aspecte torrat.
En boca, la nota balsàmica és bastant intensa, especialment si hi guardem la cervesa un bon moment. D'altra banda és un efecte que perdura i mitiga una mica la vessant una mica dura de l'amargor.
A mi personalment, em sobra una mica d'amargor, especialment cap al final quan augmenta la seva presència pràcticament sense barreres sensorials. Però insisteixo que és una qüestió de gust. L'amargor és de molt bona qualitat.
El conjunt és molt i molt llarg, fàcil de beure i molt digestible. Diria que fins i tot aperitiu.
El final és una interessant combinació de restes d'acidesa, de balsàmic, d'amargor i de romanalles de notes dolces.
No aprecio notes Brett mentre que sí que puc descriure alguna cosa oxidada tirant a vinosa i que dóna cos i afegeix caràcter.

Nas 2

D'entrada, podem descriure notes cítriques i aspectes bastant clars de ruibarbre, agrella i grosella. Alhora parlaríem de fruita i herba. Citaríem poma, pera i potser albercoc. També alguna cosa de plàtan. Tot plegat bastant verd, poc madur.
No hi ha cap aroma de vinagre. En canvi, l'acidesa cítrica/làctica és fortament dominant.
En rerefons descriuríem un suport agradable i discret lleugerament encaramel·lat amb notes de figa i quelcom de fusta. Però és quasi res.
També cal citar un to balsàmic i resinós.

Boca 2

Efervescència molt adequada, refrescant, fina i elegant. Molt encertada.
Cos notable, molt més fort del que esperaríem en una cervesa àcida de llarga maduració (habitualment són molt atenuades).
De cop trobo mango. No és un "farol"! Altres fruitats apareixen sobre un fons lleugerament dolç. Pera i albercoc.
El malt fa més feina en aquesta segona passada. És més present i funciona millor com a contrapès dels aspectes frescos.
Perfil fortament cítric amb una acidesa intensa però molt ben integrada, fina, gens agra, picant.
L'amargor és menys intensa (tot i ser-ho bastant) i es combina molt bé amb l'acidesa. És de molt bona qualitat amb un lleuger repunt de l'aspecte balsàmic (xiprer).
Remarcarem la nota de fusta.
Final amarg i fresc, resinós.

Impressions generals

Fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set i és especialment aperitiu.
El conjunt és llarg, complex, no gens equilibrat (dominen els aspectes àcids i amargs), bastant estable. Molt bona qualitat d'acidesa i d'amargor tot i que aquesta se'n va una mica de mare en intensitat.
Molt bona sensació de cos, de netedat i de frescor. Queda elegant, sense cap aspecte rústic.
Em sobra la intensa amargor del retorn.
Una cervesa àcida fora de cànons. Diria que no te blat i presenta un notable perfil de llúpol. Un repte aconseguit: maridar correctament acidesa i amargor. Insisteixo perquè moltes vegades, aquesta combinació acaba gairebé "elèctrica".

Un producte molt ben acabat, ben envellit. En definitiva un bon exemplar per als afeccionats a l'acidesa i a l'amargor.

20 de gener 2015

Fitxes de degustació - HONEY PORTER - Santa Pau Ales

Santa Pau Ales

HONEY PORTER

RGSEAA: 30.012936/GI
RSIPA : 30.05715/CAT
Lot: 062014
Cad: 11/2015
Presentació: 33cl
Ingredients: 5 malts (no sé quins); Flocs d'avena; Ordi torrat de Santa Pau, Mel de Santa Pau. No sé res de llúpols.
Contacte:
santapauales@gmail.com
C/Font del Consol s/n. Santa Pau Girona

Descripció:

En destapar:

Torrat, caramels gairebé cremats, cítric, crosta de pa.

Aspecte:

Escuma de color marró clar, molt densa, mitjanament persistent i formant garlandes discretes.
Cervesa de color marró fosc, gairebé negre, amb llambregades roig-carabassa molt suggestives. El color és molt fosc i no es pot determinar si la cervesa és transparent o no.

Nas 1

Olors fruitades i d'altres de fresques. Cirera, albercoc, llimona, alguna cosa de mandarina i grosella verda. Tot aquest panorama fruitat ve acompanyat de crosta de pa bastant feta i molla.
Altrament, també podem descriure notes d'herba i de mongeta cuita .
També parlaria d'una certa presència de l'alcohol i d'alguna nota de dissolvent. Altrament, es poden distingir aromes de sucres diversament caramel·litzats (bastant!) i melasses.
La mel es nota. No gaire tampoc, però és bastant present i funciona com un fons general que aconsegueix lligar-ho tot. Com deia, no és una cosa molt intensa i, en especial, es pot confondre o barrejar amb les notes d'alcohol i/o de dissolvent. Realment no es pot fer una distinció especialment precisa.

Boca 1

Efervescència fina i agradable.
L'amargor es manifesta en forma metàl·lica i seca. és persistent, mitjanament intensa i una mica dura.
Apareix un toc d'acidesa i algunes notes cremades que es resolen amb un punt d'acritud.
El cos és mitjà tot i que la cervesa resulta prou densa. De manera que resulta molt fàcil de beure.
L'alcohol es faria notar potser més del compte mentre que trobem un toc d'herba refrescant. Potser quelcom de menta. També cal notar un toc sec de dissolvent.
Trobem una barreja de caramels molt fets, de cirera, de préssec en almívar i de melassa.
El final és llarg i alhora sec i dolç.

Nas 2

La impressió general és d'equilibri. Res tapa res. Tot i trobar-nos en un cervesa de perfil general intens, les intensitats es compensen bé. Això fa que la degustació discriminada resulta difícil perquè tot es troba en el mateix pla sensorial.
Trobem caramels i concretament, en podem descriure al menys dos: un de poc fet i un altre gairebé cremat. També podem assenyalar melassa i un bon toc de crosta de pa molt cuita i molla.
Seguim detectant notes d'alcohol barrejades amb dissolvent i mel.
Sinó, en un racó amagat,podem trobar herba, carxofa i fulla.
Pel que fa a la fruita, trobem principalment cirera confitada o, fins i tot, melmelada de cirera i també préssec en almívar.
Sinó, hem de descriure una important nota cremada i potser, buscant molt, un toc de pebre negre.

Boca 2

Primer haurem de descriure el to cremat i acte seguit podrem parlar del to fruitat amb cirera i préssec. Hi ha més fruites però no aconsegueixo determinar-les.
Trobem un toc refrescant de menta i després, de dissolvent.
L'efervescència és fina, picantona i alhora moderada.
També cal parlar d'un to dolç, amable i barrejat amb una lleugera acidesa que recorda la grosella o l'agrella. Tot plegat sobre un fons de mel, caramel, melassa i melmelada.
Hem de descriure un aspecte lleugerament astringent possiblement relacionat amb el to cremat.
el final és moderadament sec i un pèl acre. L'amargor s'ha moderat considerablement tot i que augmenta en la persistència fins a arribar a certa dominància.
En aquesta segona passada, també es manifesta més clarament el to dolç.
La cervesa és en general fàcil de beure i passa mitjanament la set.

Impressions generals:

Aquest exemplar és especialment característic pel seu equilibri general. Com dèiem, dins d'un perfil general prou generós, tot el que s'hi pot identificar es mou en intensitats molt semblants. La composició general és mitjanament complexa i té la gràcia de ser fàcilment bevible. La factura general és doncs molt correcta tot i que diria que la qüestió de la mel guanyarà en ser millor integrada. 
I ara en matèria personal, he de dir que em sobra el to cremat. Trobo que no casa massa bé amb la mel i confereix al conjunt un toc més feréstec del compte.

Notes addicionals:

Nota 1

Com que és una cervesa amb mel, cal discutir una mica aquest aspecte. He de dir que ahir mateix vaig fer un pa de pessic en el que vaig substituir el sucre per mel. I al marge que no va llevar bé, he de dir que la mel era més evident en fred que en calent. Definitivament prefereixo la mel sola o amb llet calenta! Ho dic perquè al final cal prendre consciència que no és fàcil treballar amb mel. Ho dic perquè em sembla que els aspectes d'alcohol i de dissolvent d'aquesta cervesa podrien estar relacionats amb la presència de mel. En un article sobre cervesa i mel vaig descriure les dificultats de fer cervesa amb aquest ingredient.

Nota 2

També discutiria una mica el nom de la cervesa. Bàsicament, tinc entès que les Porter són negres però no han de comportar notes cremades mentre que les Stout sí han de fer-ho. Tenint en compte que aquesta cervesa te notes cremades, en lloc de dir-li Honey Porter, hagués estat més adequat anomenar-la Honey Stout. Però, com sempre, la qüestió de les denominacions i dels estils te una rellevança relativa a l'hora de fer un tast. Potser el problema apareixeria al moment de presentar la cervesa en un concurs en la seva categoria adequada.