Fitxes d'avaluació - Santa Pau Ales Works - U O WILD ALE

Santa Pau Ales Works

U O Wild Ale

Dades tècniques:

Cervesa de fermentació àcida controlada. Cultius de flors silvestres del parc natural de la Garrotxa i aïllament d’un llevat i de bacteris.
Malts d'ordi i blat.
Llúpol Zatek/Saaz només en quota d’amargor.
Fermentació en inox.
Maduració: 3 mesos de bóta de Bordeus.
Lot: 0052020
Elaborada Maig 2020 i envasada agost del mateix any.
5,5% vol. alcohol.
Presentació: 75 cl.

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color daurat poc transparent. L’ampolla presenta algun sediment.

Escuma

Quantitat modesta i poc persistent. Color blanc amb densitats variables des de cremosa a bombolles prou grans.

Aromes

Inicialment, amb la cervesa molt freda, el que prima és una sensació àcida predominantment avinagrada.
Es pot notar un considerable fons sofrat. Per sota, es poden descriure aspectes florals (perfumat), de dissolvent (acetat d’etil) i de gra.
D’entrada, fa pensar en un típic Lambic o en una Gueuze també típica.
També apareixen algunes notes afruitades amb sensació de dolçor entre les quals podem distingir especialment olor de préssec de vinya. No gaire madur, això sí.
També podem descriure lleugeres notes de llaminadura indefinida.
Podem descriure una molt lleugera nota de fusta que apareix entre els sofrats. Aquests no són desagradables. Constitueixen un fons que pot servir de característica «rural». No s’aprecia cap nota de DMS i diria que tampoc de H2S.
Amb el temps, van apareixent més notes florals, potser més perfumades. També apareixen aspectes «verds» en el sentit d’herba fresca.
En conjunt, tenim primer un aspecte dominant de sofres no molt caracteritzats barrejats amb algun aspecte de fusta. Després, arriba la sensació de dissolvent (acetat d’etil) que cal apartar de la ment per finalment descobrir la resta.
A la llarga i amb l’escalfor es produeix un efecte molt interessant d’integració de tots els aspectes. Les coses van encaixant molt bé. Augmenta potser una mica la sensació avinagrada i apareix aroma de sidra.

Boca

Efervescència molt fina, just la que fa falta.
Textura especialment suau.
Cos lleuger a mitjà. No pesa gens.
Molt lleugera astringència.
Cap dolçor. La cervesa està molt ben atenuada.
Amargor inexistent.
Acidesa molt moderada, més a prop de l’acid cítric (com de les llaminadures àcides)
Podem descriure alguna aroma de fusta molt discreta però de presència constant. Amb la fusta, venen fenols, especialment de pebre blanc i sobre tot de pebre negre. No aprecio altres espècies.
Un cop empassada, es poden descriure bones bases de gra, de pa i, fins i tot, de crosta poc feta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
L’amargor, molt lenta, apareix molt al final, d’intensitat moderada, lleugerament secant i de molt bona qualitat. Passa per un moment d’intensitat una mica més alta i després adopta un rang molt baix que persisteix moltíssim. Persisteix fins i tot per damunt de la sensació de boca neta que deixa el conjunt en regust.

Aromes 2

Acidesa principalment avinagrada de caràcter, però d’intensitat molt moderada. Res molest ni extrem.
Les notes de sofre són molt menys intenses i ja no formen cap «pantalla» molesta.
Com ja deia abans, l’escalfor acaba d’arrodonir olfactivament el conjunt donant-li una gran cohesió.
Les notes afruitades es resolen en préssec de vinya i en raïm. Tot plegat bastant verd.
L’acetat d’etil s’ha esbravat una mica i ja no és tan present.
Podem descriure un lleuger fenol de fum que apareix intermitentment. Tampoc és res especialment notori.
Tot plegat es mou en intensitats tènues per sota dels fenols, del sofrat i de l’acetat d’etil.
Molt al fons tornem a trobar un lleuger toc de llaminadura. Com que ja l’he tinguda en boca, puc dir que no és cap problema d’atenuació: la cervesa no és gens dolça.
La sensació de fusta s’assembla a la olor del pinyol de préssec.
Afruitats de préssec de vinya ja esmentats i ara, toc de grosella verda. També poma. Gens madura això si. I un toc evident de sidra.
En general, el conjunt olfactiu és molt més generós amb la cervesa més temperada. Queda molt homogeni i sòlid. La resta es mou en matisos fins. La complexitat és mitjana però no deixa de ser interessant. El conjunt dóna una sensació completament subjectiva de «saludable».

Boca 2

Textura suau. Efervescència fina i vivaç alhora. Molt al seu lloc. Aquesta base de textura és extremadament important perquè tinc la sensació que és el que relliga tots els components sensorials d’aquesta cervesa. No afegeix pes ni és extrema però funciona molt bé com a cohesionador.
Cos entre lleuger i mitjà.
Acidesa molt continguda, molt ben mesurada. Gens agressiva. Proporció acètic/làctic molt decantada cap al segon. Semblant a una llaminadura àcida.
Cervesa perfectament atenuada. Sense cap rastre de dolç.
Aromes de pa, amb una mica de crosta.
Fusta molt discreta.
Fenols de pebre presents però menys intensos. Parlaríem de pebre blanc, pebre negre i, molt possiblement, algun to molt lleugerament fumat que es podria confondre amb quelcom de fusta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
Per ser una cervesa amb vocació «rural», la trobo especialment fina i elegant. Els aspectes fenòlics i astringents es poden trobar però en quantitats tan discretes que requereixen d’un cert esforç per trobar-les. Malgrat aquesta discreció, el to general és inconfusiblement un Lambic molt fi.
Altre cop, l’amargor és especialment tardana al temps que molt moderada. De caràcter refrescant principalment, molt rodona. Apareix pràcticament un cop empassada la cervesa.
L’alcohol queda completament integrat en el perfil general. Només apareix a la llarga un cop la cervesa empassada.

Impressió general

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
L’impacte general és més aviat de discret a mitjà. Un cop la cervesa ha assolit la seva temperatura òptima, res domina en especial. Diríem que l’impacte general inicial és «tranquil».
Malgrat aquesta tranquil·litat i l’ús molt moderat de llúpol, es tracta d’una cervesa especialment llarga tot i que aquesta persistència s’expressa molt tímidament.
De complexitat mitjana, sense focs d’artifici. Podem considerar que és especialment equilibrada malgrat que és de fermentació àcida. Però la mateixa acidesa és tranquil·la i permet discriminar altres funcions sensorials. Diria que és gairebé cítrica.
El regust és una barreja d’aquesta acidesa amb l’amargor amb un efecte lleugerament secant i amb aromes de pa i de resina.
La composició resulta particularment elegant tant en aromes com en boca. Un cop la cervesa s’ha escalfat suficientment, totes les sensacions es reuneixen en un conjunt molt compacte sense que res domini realment.
La combinació amargor/acidesa és especialment encertada. També posaria en evidència l’extraordinària facilitat d’entrada.

Fitxes de tast - Santa Pau ales - MUNAVI

Santa Pau Ales

MUNAVI

Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de la descripció).
Graduació: 10%vol.
20% blat cru, 55% malt de blat i 25% ordi.
Mel.
Envasada: 04/2020
Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep al seu avi.

Descripció:

Aspecte:

Cervesa:

Cervesa de color daurat clar, mitjanament tèrbola i sense pòsit aparent al got.
Nota: Aquest és l’avantatge de consumir cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure cerveses visualment «netes».

Escuma:

Escuma de color blanc bastant densa, regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències.

Aromes 1:

L’entrada és bastant aromàtica amb predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.
Passada la primera olfacció, es troba un important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es pot descriure.
En tercera capa descriptiva, podem parlar de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.
Lentament va apareixent un perfil afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.
El conjunt aromàtic està molt ben construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i equilibrat.
Els aspectes cítrics que inicialment apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.
Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.

En boca 1:

Sorprenentment, la cervesa està lluny de ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.

L’efervescència resulta moderadament alta, però al mateix temps és molt fina.

El cos és entre mitjà i baix mentre que la textura és suau i lleugerament vellutada.

Inicialment, es troba un punt dolç que possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.

L’amargor és gairebé immediata i ocupa tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.

Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap dissolvent.

I parlant de dissolvent: quan he observat que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa (suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).

Aromes 2: 

En segona passada i amb la cervesa ja més calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes de palla.

Immediatament, segueix la nota dolça del primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de plàtan però és més un dir que un fet.
Notes de llimona i d’aranja.

Ja en calent es nota un bon perfil d’herba fresca tallada.

Boca 2:

El cos és lleuger mentre que la textura és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.

Apareixen aromes relacionades amb la fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.

La cervesa deixa la boca molt neta i fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més agradable.

Tot i així segueixo trobant l’amargor un pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment passadora.

Altres aspectes:

Una cervesa molt bevible malgrat l’alta graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.

La sensació de netedat final és impressionant.

Es tracta d’una cervesa de complexitat entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.

És un producte d’estructura sòlida i compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap renuncia a l’elegància.

No detecto cap astringència ni cap defecte que jo conegui.

Al final diria que és una recepta ben construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl exagerada.

Recomano un tast bastant en fred.

M’encanta el nom de la cervesa així com la seva etiqueta.


Aprofito l'avinentesa per publicar aquí la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.

BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)

Impressions generals

Cervesa per xarrupar, de rica textura i alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i alcohol.

Aromes

L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat, de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol. Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).

Aspecte

El color va des d'or a ambre profund, sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa. L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes» en les parets del got quan es remena una mica la cervesa.

Aromes en boca

De moderat a moderadament alt gust de blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant, l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi, alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.

Còrpora

Cos de mig-ple a ple amb sensació de «masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre baixa i moderada.

Comentaris

L’ús de malts foscos ha de ser restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.

Història

Un estil americà de cervesa artesanal relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha conduït a una ampla sèrie d'interpretacions.

Ingredients característics

Normalment s’elabora amb una combinació d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure.

Comparació estilística

És més que una simple Barleywine de blat. Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen alemany.

Dades tècniques

DI: 1,080 – 1,120
DF: 1,016 – 1,030
IBUs: 30 – 60
EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)
Alc.: 8,0 – 12,0%Vol.

Exemples comercials

Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.

Traducció

Manel Moreno Bartrolí

Fitxes de degustació - HONEY PORTER - Santa Pau Ales

Santa Pau Ales

HONEY PORTER

RGSEAA: 30.012936/GI
RSIPA : 30.05715/CAT
Lot: 062014
Cad: 11/2015
Presentació: 33cl
Ingredients: 5 malts (no sé quins); Flocs d'avena; Ordi torrat de Santa Pau, Mel de Santa Pau. No sé res de llúpols.
Contacte:
santapauales@gmail.com
C/Font del Consol s/n. Santa Pau Girona

Descripció:

En destapar:

Torrat, caramels gairebé cremats, cítric, crosta de pa.

Aspecte:

Escuma de color marró clar, molt densa, mitjanament persistent i formant garlandes discretes.

Cervesa de color marró fosc, gairebé negre, amb llambregades roig-carabassa molt suggestives. El color és molt fosc i no es pot determinar si la cervesa és transparent o no.

Nas 1

Olors fruitades i d'altres de fresques. Cirera, albercoc, llimona, alguna cosa de mandarina i grosella verda. Tot aquest panorama fruitat ve acompanyat de crosta de pa bastant feta i molla.

Altrament, també podem descriure notes d'herba i de mongeta cuita .

També parlaria d'una certa presència de l'alcohol i d'alguna nota de dissolvent. Altrament, es poden distingir aromes de sucres diversament caramel·litzats (bastant!) i melasses.

La mel es nota. No gaire tampoc, però és bastant present i funciona com un fons general que aconsegueix lligar-ho tot. Com deia, no és una cosa molt intensa i, en especial, es pot confondre o barrejar amb les notes d'alcohol i/o de dissolvent. Realment no es pot fer una distinció especialment precisa.

Boca 1

Efervescència fina i agradable.

L'amargor es manifesta en forma metàl·lica i seca. és persistent, mitjanament intensa i una mica dura.

Apareix un toc d'acidesa i algunes notes cremades que es resolen amb un punt d'acritud.

El cos és mitjà tot i que la cervesa resulta prou densa. De manera que resulta molt fàcil de beure.

L'alcohol es faria notar potser més del compte mentre que trobem un toc d'herba refrescant. Potser quelcom de menta. També cal notar un toc sec de dissolvent.

Trobem una barreja de caramels molt fets, de cirera, de préssec en almívar i de melassa.

El final és llarg i alhora sec i dolç.

Nas 2

La impressió general és d'equilibri. Res tapa res. Tot i trobar-nos en un cervesa de perfil general intens, les intensitats es compensen bé. Això fa que la degustació discriminada resulta difícil perquè tot es troba en el mateix pla sensorial.

Trobem caramels i concretament, en podem descriure al menys dos: un de poc fet i un altre gairebé cremat. També podem assenyalar melassa i un bon toc de crosta de pa molt cuita i molla.

Seguim detectant notes d'alcohol barrejades amb dissolvent i mel.

Sinó, en un racó amagat,podem trobar herba, carxofa i fulla.

Pel que fa a la fruita, trobem principalment cirera confitada o, fins i tot, melmelada de cirera i també préssec en almívar.

Sinó, hem de descriure una important nota cremada i potser, buscant molt, un toc de pebre negre.

Boca 2

Primer haurem de descriure el to cremat i acte seguit podrem parlar del to fruitat amb cirera i préssec. Hi ha més fruites però no aconsegueixo determinar-les.

Trobem un toc refrescant de menta i després, de dissolvent.

L'efervescència és fina, picantona i alhora moderada.

També cal parlar d'un to dolç, amable i barrejat amb una lleugera acidesa que recorda la grosella o l'agrella. Tot plegat sobre un fons de mel, caramel, melassa i melmelada.

Hem de descriure un aspecte lleugerament astringent possiblement relacionat amb el to cremat.

el final és moderadament sec i un pèl acre. L'amargor s'ha moderat considerablement tot i que augmenta en la persistència fins a arribar a certa dominància.

En aquesta segona passada, també es manifesta més clarament el to dolç.

La cervesa és en general fàcil de beure i passa mitjanament la set.

Impressions generals:

Aquest exemplar és especialment característic pel seu equilibri general. Com dèiem, dins d'un perfil general prou generós, tot el que s'hi pot identificar es mou en intensitats molt semblants. La composició general és mitjanament complexa i té la gràcia de ser fàcilment bevible. La factura general és doncs molt correcta tot i que diria que la qüestió de la mel guanyarà en ser millor integrada. 

I ara en matèria personal, he de dir que em sobra el to cremat. Trobo que no casa massa bé amb la mel i confereix al conjunt un toc més feréstec del compte.

Notes addicionals:

Nota 1

Com que és una cervesa amb mel, cal discutir una mica aquest aspecte. He de dir que ahir mateix vaig fer un pa de pessic en el que vaig substituir el sucre per mel. I al marge que no va llevar bé, he de dir que la mel era més evident en fred que en calent. Definitivament prefereixo la mel sola o amb llet calenta! Ho dic perquè al final cal prendre consciència que no és fàcil treballar amb mel. Ho dic perquè em sembla que els aspectes d'alcohol i de dissolvent d'aquesta cervesa podrien estar relacionats amb la presència de mel. En un article sobre cervesa i mel vaig descriure les dificultats de fer cervesa amb aquest ingredient.

Nota 2

També discutiria una mica el nom de la cervesa. Bàsicament, tinc entès que les Porter són negres però no han de comportar notes cremades mentre que les Stout sí han de fer-ho. Tenint en compte que aquesta cervesa te notes cremades, en lloc de dir-li Honey Porter, hagués estat més adequat anomenar-la Honey Stout. Però, com sempre, la qüestió de les denominacions i dels estils te una rellevança relativa a l'hora de fer un tast. Potser el problema apareixeria al moment de presentar la cervesa en un concurs en la seva categoria adequada.