Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tast. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tast. Mostrar tots els missatges

06 de setembre 2020

Fitxes de tast - Santa Pau ales - MUNAVI


Santa Pau Ales

MUNAVI

Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de la descripció).
Graduació: 10%vol.
20% blat cru, 55% malt de blat i 25% ordi.
Mel.
Envasada: 04/2020
Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep al seu avi.


Descripció:

Aspecte:

Cervesa:

Cervesa de color daurat clar, mitjanament tèrbola i sense pòsit aparent al got.
Nota: Aquest és l’avantatge de consumir cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure cerveses visualment «netes».

Escuma:

Escuma de color blanc bastant densa, regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències.

Aromes 1:

L’entrada és bastant aromàtica amb predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.
Passada la primera olfacció, es troba un important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es pot descriure.
En tercera capa descriptiva, podem parlar de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.
Lentament va apareixent un perfil afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.
El conjunt aromàtic està molt ben construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i equilibrat.
Els aspectes cítrics que inicialment apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.
Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.

En boca 1:

Sorprenentment, la cervesa està lluny de ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.

L’efervescència resulta moderadament alta, però al mateix temps és molt fina.

El cos és entre mitjà i baix mentre que la textura és suau i lleugerament vellutada.

Inicialment, es troba un punt dolç que possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.

L’amargor és gairebé immediata i ocupa tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.

Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap dissolvent.

I parlant de dissolvent: quan he observat que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa (suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).

Aromes 2: 

En segona passada i amb la cervesa ja més calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes de palla.

Immediatament, segueix la nota dolça del primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de plàtan però és més un dir que un fet.
Notes de llimona i d’aranja.

Ja en calent es nota un bon perfil d’herba fresca tallada.

Boca 2:

El cos és lleuger mentre que la textura és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.

Apareixen aromes relacionades amb la fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.

La cervesa deixa la boca molt neta i fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més agradable.

Tot i així segueixo trobant l’amargor un pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment passadora.

Altres aspectes:

Una cervesa molt bevible malgrat l’alta graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.

La sensació de netedat final és impressionant.

Es tracta d’una cervesa de complexitat entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.

És un producte d’estructura sòlida i compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap renuncia a l’elegància.

No detecto cap astringència ni cap defecte que jo conegui.

Al final diria que és una recepta ben construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl exagerada.

Recomano un tast bastant en fred.



M’encanta el nom de la cervesa així com la seva etiqueta.


Aprofito l'avinentesa per publicar aquí la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.

BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)

Impressions generals

Cervesa per xarrupar, de rica textura i alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i alcohol.

Aromes

L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat, de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol. Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).

Aspecte

El color va des d'or a ambre profund, sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa. L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes» en les parets del got quan es remena una mica la cervesa.

Aromes en boca

De moderat a moderadament alt gust de blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant, l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi, alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.

Còrpora

Cos de mig-ple a ple amb sensació de «masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre baixa i moderada.

Comentaris

L’ús de malts foscos ha de ser restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.

Història

Un estil americà de cervesa artesanal relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha conduït a una ampla sèrie d'interpretacions.

Ingredients característics

Normalment s’elabora amb una combinació d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure.

Comparació estilística

És més que una simple Barleywine de blat. Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen alemany.

Dades tècniques

DI: 1,080 – 1,120
DF: 1,016 – 1,030
IBUs: 30 – 60
EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)
Alc.: 8,0 – 12,0%Vol.

Exemples comercials

Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.

Traducció

Manel Moreno Bartrolí

30 de desembre 2015

AVALUACIÓ - les diverses formes de degustació

Avaluació - les diverses formes de degustació


Castellà: degustación
Anglès: tasting
Francès: dégustation
Alemany: Degustation, Probe, Verkostung
Italià: degustazione

Definicions:

Degustació [degustació=tast]: En termes generals, degustació o tast significa apreciar el sabor d'una beguda o aliment. Usualment el tast té per objectiu degustar un aliment o beguda per qualificar-los o descriure’ls.
Degustar: Tastar (un aliment, especialment un líquid destinat al consum), per apreciar-ne la qualitat.
Degustador: Persona encarregada de degustar. En matèria de degustació, els degustadors que han de lliurar un informe o una opinió es poden anomenar “jutges”. Els jutges poden ser professionals o no, entrenats o no. En general, com més entrenats estan, menys en fan falta.
Avaluar: Determinar la vàlua d'alguna cosa.

Es considera que la degustació es pot desenvolupar de tres formes diferents: analítica, tècnica i hedònica.

Degustació hedònica:

Aquesta mena de degustació va més lluny que el simple consum i cerca el plaer organolèptic en totes les seves facetes. En algun text, es parla de “consum intel·ligent”. El gaudiment del producte gastronòmic es pot donar amb el producte sol. En aquest cas, consisteix en provar, ordenar, mirar, observar, comparar, etc. També es pot fer en combinacions amb altres elements gastronòmics per tal de veure les combinacions possibles, les interaccions que es poden donar amb, en el nostre cas, la cervesa. Personalment, distingeixo entre combinacions (més o menys interessants) i els maridatges. En els primers, s’ajunten dos elements sense que en surti res de nou mentre que en el segon, s’ajunten dos elements per que n’apareixi un tercer que no es trobava en cap dels elements original.


Degustació analítica:

La degustació analítica consisteix en separar, distingir i ordenar les característiques organolèptiques d’un aliment per tal d’aconseguir una idea de detall i després de conjunt de l’aliment analitzat (desmuntar per tornar a muntar). Aquest tipus de degustació pot ser més o menys detallat i pot ser dut a terme per jutges entrenats o especialistes. Requereix coneixements bàsics sobre conceptes, vocabulari i defectes. La degustació analítica pot promoure descripcions molt en profunditat d’un aliment però no en sol fer una avaluació quantificable. També podríem anomenar la degustació analítica “degustació descriptiva”.

Degustació tècnica:

La degustació tècnica també coneguda com “avaluació”, seria una extensió de la variant analítica. Inclou valoracions numèriques o matemàtiques que després es tracten de forma estadística per tal de reduir al màxim la influència de la subjectivitat dels jutges. Per això es desenvolupen mètodes, fitxes de degustació i per això també s’atribueix molta importància a les condicions físiques, fisiològiques i psicològiques del degustador i el seu entorn. En principi, en aquesta forma de tastar, el gust i el plaer no són criteris que es valorin gaire. Val a dir que l’anàlisi d’una cosa pot aportar satisfaccions intel·lectuals gens menyspreables. El coneixement també pot ser un plaer.
Aquesta variant de la degustació també és la que requereix més coneixements per part dels jutges o degustadors. Pel que fa a la cervesa, cal que coneguin bé els diferents tipus o estils de cervesa, els clàssics i els de nova creació, els ingredients amb els que s’elabora, les diverses tècniques i protocols d’elaboració, els defectes que es poden desenvolupar, les característiques organolèptiques que es poden esperar així com les condicions de conservació i de maduració. Convé doncs que els encarregats de dur a terme una avaluació seriosa disposin d’una bona formació. 

La degustació analítica i la degustació tècnica impliquen, com ho hem dit, bastants coneixements sobre cervesa i també requereixen que cada jutge conegui el funcionament dels seus sentits, les seves limitacions i convé que avanci al nivell conscient les coses que en la degustació hedònica es feia de manera inconscient. Aquestes dues formes de tastar cervesa requereixen també d’entrenaments i de pràctica.

Algunes limitacions

La descripció sensorial real d’una cervesa (o de qualsevol altre producte gastronòmic) és simplement impossible. L’única forma de tast possible és l’hedònic perquè és completament subjectiu. En un tast d’aquesta mena, es tracta d’establir si tal cervesa o tal combinació és agradable, si ens agrada o no. Però quan volem establir alguna descripció objectiva, ens trobem que tota la degustació és relativa perquè tant l’objecte (la cervesa) com el subjecte (nosaltres) són variables, làbils, canviants i influenciables. Així que el que intentem descriure no és ben bé la cervesa sinó les sensacions som capaços d’extraure’n. En definitiva, descrivim les nostres sensacions, no la cervesa. És una qüestió filosòfica que tal vegada vagi una mica massa lluny, però no deixa de ser una dada que ens hauria de conduir a dur a terme les tasques d’avaluació amb especial humilitat. Qualsevol comportament arrogant o presumptuós, especialment si reposa sobre una confiança en les nostres capacitats degustatives, està fora de to per no dir que és simplement ridícul.

I ho és més si tenim en compte de les limitacions a les quals queda sotmesa la persona que degusta. En efecte, com que descrivim les nostres sensacions, les nostres condicions fisiològiques, psicològiques, culturals (i/o ètniques) i sociològiques, condicionaran les nostres avaluacions d’una manera molt més considerable i de forma molt més inconscient del que imaginem.

La idea final d’aquest post és doncs que al marge de les nostres capacitats, que podem anar millorant, la nostra actitud és decisiva.

AVALUACIÓ-  adaptació, emmascarament,  supressió, sinergia
AVALUACIÓ - Els errors d'avaluacions i d'avaluadors

20 d’octubre 2015

Avaluació comparativa - Tres cerveses de Baixa fermentació de tipus Pils.

AVALUACIÓ COMPARATIVA

Com que tinc dues feines d'avaluacions comparatives pendents, em preparo una mica fent aquesta.
El procediment ha estat ben simple. Es tractava que jo tastés tres cerveses d'estils semblants sense saber quines eren. Bé jo sabia quines eren perquè les he comprat jo. Però no tenia ni idea d'en quin ordre me les aportarien. 
No he usat de cap sistema com el duo-trio perquè no es tractava de trobar diferències mínimes entre lots de la mateixa cervesa. Simplement són tres exemplars d'estils semblants.
He sabut l'ordre quan he acabat el tast. Però aquí identifico la cervesa després de cada avaluació.
Anem allà:

Exemplar nº1

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, normalment persistent i blanca. Bones adherències.

Nas:

Amb molta escuma:
Olors de gra, de mel, de pa fresc.
Notes de H2S notables però dins dels límits.
Fons lleugerament dolç.
El llúpol és discret. Aporta una mica d'herba i bastanta flor. Potser buscant bé, quelcom de pebre.
Perfil general molt atractiu.
Sense escuma:
El malt domina al principi. Sobre tot trobem gra, farina, mel, galeta i pa fresc (concretament, baguette).
Olors de llúpol refrescants amb una nota especial de llimona. També herba i floral (gerani).
Es pot descriure un fons lleugerament balsàmic.
En aquesta fase, no es descriu cap compost del sofre.
Diria que trobo quelcom d'oxidació, però és molt poca cosa.

Boca:

Cos lleuger, efervescència fina i moderada. les aportacions aromàtiques de mel augmenten la sensació de cos.
Amargor suau, augmentant amb el temps però sempre ben rodona. Acaba un pèl seca.
Bones aromes de malt: mel, galeta, pa fresc, pa de pessic.
Les aromes del llúpol són especialment discretes. Principalment descriuríem herba i floral però sense arribar a identificar res.
En rerefons, es pot notar una lleugera dolçor que combina molt bé amb l'amargor formant un conjunt prou sòlid.
La cervesa és molt fàcil de beure i de pair. 
Molt a la llarga, l'amargor es trenca una mica i dóna un final sec i un pèl punyent.
La composició em sembla bastant encertada, decantada cap al malt, discreta i molt passadora. Queda bastant equilibrada alhora que compacta. 
No trobo cap defecte important. Només citaria un lleuger excés de H2S al principi i la nota molt lleugerament oxidativa.

Aquesta exemplar era de Warsteiner.
Breu discussió estilística:
L'etiqueta no dóna cap indicació d'estil. Segons el BJCP 2008, es tracta d'una Pils alemanya. La guia de 2015 ja no la cita mentre que la pàgina web de l'empresa pregona que es tracta d'una Pils.

Exemplar nº2

Aspecte:

Cervesa de color daurat fort. Ben transparent. Gairebé no fa escuma.

Nas

Olor de malt lleugerament torrat i pa torrat. Menys ric que en la primera cervesa.
L'H2S es nota sense escuma i amb bastanta acuitat. Més que en el primer exemplar.
El perfil del malt es queda una mica enrere tot i que ofereix quelcom de pa, galeta i, ja cap al final, mel. Però dóna la sensació que "es queda a dins".
Trobem un fons dolç, típic del malt Pils, bastant notable. Més important que en el primer exemplar. 
També podem parlar d'una vaga nota de resina però no introdueix cap aspecte balsàmic que es pugui identificar.
Sinó podem també incloure notes florals extraordinàriament discretes.
El perfil aromàtic general és més intens que el de la primera cervesa però també val a dir que és menys ric, menys complex. La sensació és que alguna cosa no funciona.

Boca

Efervescència molt forta i una mica grollera. Quelcom picant.
Acidesa notable. Diria que no es tracta de cap infecció però tot i així és exagerada.
El cos és lleuger
En aquesta fase, el perfil del malt s'expressa una mica millor però segueix essent poc complex, quasi simple. 
El conjunt, malgrat el color intens, queda bastant aigualit. Diria que entre això i l'acidesa, aquesta cervesa s'ha "trencat".
L'amargor és discreta, un pèl seca i també quelcom metàl·lica. No queda massa rodona, li falta qualitat. Fins i tot te un final entre sec i elèctric. 
El final manté quelcom de rodonesa, és més àcid i menys sec que el de la primera cervesa. També és menys persistent.
En conjunt, la cervesa és fàcil de beure i de pair. Queda poc expressiva, més aigualida que la primera.
En general, aquesta cervesa és poc complexa, decantada cap al malt al principi i acaba decantada cap al llúpol. 
La composició general és defectuosa tot i que no trobem cap aroma conegut com a defecte. Però sembla mal acabada. Com deia al principi, dóna la sensació que està "trencada".

Aquest exemplar era de Budejovicky Budvar.
Una decepció, realment. Aquesta cervesa queda com més rústega que la primera. Val a dir que n'he provat versions extraordinàries, especialment en barril i sense pasteuritzar. Sabia que la versió en ampolla és una mica més rugosa i seca que la versió en barril però crec que ens trobem davant d'un exemplar que ha patit el maltracte del viatge i d'algun emmagatzemament defectuós.
L'estil és simplement una Pils Txeca. El que passa és que no se'n pot dir. De manera que el BJCP proposa una denominació alternativa respectuosa amb la legislació txeca: 03B Czech Premium Pale Lager. Per a nosaltres: Cervesa BF txeca premium. Però si li voleu dir Pils, per a mi perfecte. És el que és.
De fet, a la República txeca també diuen pivo Plzeňského typu que vol dir "cervesa del tipus Pils". Segons el BJCP 2015, es tracta d'un estil que és una combinació dels estils txecs světlý ležák (11–12,9°P)[cervesa de BF pàl·lida] i světlé speciální pivo (13–14,9°P)[Cervesa de BF pàl·lida especial]. Ja veieu que la cosa està una mica complicada. Val a dir que les categories esmentades són categories legals, no estilístiques.
Anem a la tercera:

Exemplar nº3

Aspecte:

Escuma densa, persistent i de color blanc. Molt bones adherències.
Cervesa de color groc clar, molt transparent. El color és molt semblant a la nº1.
És l'escuma més espectacular.

Nas

Olors de gra (menys que nº1), notes de saponària molt clares tot i que molt discretes. Aroma de forneria en general i lleuger aspecte de mel (menys que nº1).
Aquesta cervesa és la que presenta menys H2S. Pràcticament no es nota.
Un cop baixada l'escuma, apareixen olors de gra, de segó i mel.
Aromes de llúpol gairebé nul·les. Potser alguna nota pebrada. Res d'herba ni de flor.
Amb el temps, el perfil del malt augmenta però no es diversifica.

Boca

Molta olor de gra, forneria sense precisar, i potser galeta. En boca, el perfil del malt és una mica mes expressiu.
L'efervescència és fina, justíssima.
L'amargor és modesta, molt rodona, de molt bona qualitat. Amb el temps augmenta una mica i s'asseca bastant cap al final. Queda molt equilibrada tota l'estona.
Trobem tons d'herba i de flor molt fluixos però presents.
El cos és entre lleuger i mitjà i ofereix una agradable textura.

Sensació general de suavitat però res aigualit.
Tal vegada aquesta composició, un pèl més decantada cap al llúpol que les dues altres sigui la més "singular" mentre que la primera queda més complexa i "elegant".
El conjunt és fàcil de beure i de pair i dóna una sensació de combinació compacta i ben assolida.

Aquesta darrera cervesa era una Wernesgrüner Pils.
No hi ha massa conclusions a treure:
-La primera és que val la pena tastar cerveses semblants i cercar en què s'assemblen i en què són diferents. L'esforç de l'avaluador és més important i el benefici sensorial més gran. És un bon entrenament.
-La segona és que mai pots dir que coneixes una cervesa. Fins que no l'has tastada no pots saber si es correspon amb el que en coneixes. Com hem vist existeix la possibilitat d'algun accident de recorregut.
-La tercera és que realment, si ens hi fixem, aquestes cerveses teòricament molt semblants són en realitat MOLT diferents i val la pena adonar-se'n. El pas següent seria intentar buscar diferències de lot en una mateixa recepta.
-I la quarta i les següents, ja me les comunicareu si arribeu a llegir tot això fins aquí, valents!
Salut!




22 de juny 2014

Fermentació - Un experiment especialment instructiu

Un experiment especialment instructiu.


He tingut molta sort i m'agradaria compartir-la amb els afeccionats que seguiu aquest bloc.
Un amic meu, brouater professional, ha fet un experiment molt interessant i m'ha ofert la possibilitat de repetir-lo en certa forma.

Us ho explico:

Aquest elaborador ha estat treballant sobre una nova recepta. Un treball de recerca al qual he assistit de lluny (visc realment molt lluny de tot!) que ha durat bastant de temps. Es tractava de generar una nova recepta amb uns ingredients particulars que no crec que estigui autoritzat a descriure i, al final es tractava de trobar el ferment o llevat més adequat per posar en evidència una característica precisa de l'esmentada nova recepta.
Les proves doncs, han consistit en preparar un most molt ben calculat, pensat i rumiat i de fermentar-lo amb diversos ferments. En aquest cas, s'han fet quatre fermentacions diferents. En altres termes, s'han utilitzat quatre varietats diferents de ferment en quatre lots diferents del mateix most. En altres termes altre cop, s'han fet quatre cerveses amb exactament el mateix most.
Es tracta d'un experiment o d'unes proves molt interessants per a l'elaborador, però per als degustadors, avaluadors i demés fauna crítica de cervesa, és una ocasió immillorable d'apreciar degudament fins a quin punt, el treball dut a terme pels llevats durant la fermentació és fonamental, bàsic, decisiu, important, definitiu i absolutament concloent i indiscutible.
Un pas previ en aquest experiment, seria el de tastar el most sense fermentar. Els que ens fem la cervesa a casa ja sabem de què va. Realment hi ha un abisme sensorial gegantesc entre el que es nota abans i després de la fermentació. Però quan fas una sola fermentació, no et dones compte de la influència que te la varietat de llevat que utilitzes sobre la cervesa acabada.
Normalment, hi ha dos tipus de brouaters pel que fa al llevat: els que fan servir sempre el mateix llevat, i els que investiguen. Normalment, els segons solen llegir el que diuen els laboratoris productors de llevat. Tal llevat és més afruitat, tal altre fa més especiats, tal altre és més o menys floculent o més o menys atenuant. I és que realment, no es pot fer massa més: esculls el teu llevat entre els que t'ofereixen i/o els que pots trobar.
Per tant, poder fer quatre fermentacions és prou excepcional i diria que inusual.
Sensorialment parlant, la cosa és molt i molt didàctica.És impressionant el que es pot aprendre tastant, una al costat de l'altra les quatre variacions sobre un mateix tema.
El procediment ha estat ben simple: ens hem ajuntat tres persones (la meva dona, la meva filla i jo) al voltant de quatre cerveses i les hem tastat a cegues, sense saber-ne res i descrivint-les amb precisió.
Us faig un resum de cadascuna:

Exemplar nº1:
Exemplars 1 i 2, d'esquerra a dreta

El primer exemplar no ofereix gaire escuma. Com que l'he vist i tastat en un altre lloc i donava l'espuma que es volia, no em preocupo gaire. Altrament, la cervesa es decanta bastant cap al perfil del malt amb olors de caramel, de xocolata i algun toc de cafè. Existeix una nota cremada però és quasi inexistent.També s'ha d'apuntar un lleugera nota dolça i aspectes afruitats entre els que podem descriure cirera i pruna negra. Altrament, cal destacar una lleugera aroma d'avellana i un quasi res de fum.
Cal notar un punt mineral lleugerament salat.
El perfil del llúpol queda prou discret amb alguna olor herbosa. L'amargor és retinguda i apareix a la llarga.
El cos és entre mitjà i mig fort, l'efervescència justa i el conjunt és bastant persistent alhora que fàcilment bevible.
Tenim una cervesa amb un cos ben format, decantada cap al malt, amb tocs bastant torrats i un respectable caràcter de xocolata alhora que alguna fruita i potser un deix de diacetil. Fàcil de beure.

Exemplar nº2:
Exemplar 2

Visualment és exactament igual que la primera tret que l'escuma és generosa, densa i persistent.
D'entrada, es nota fortament un perfil de llúpol important en el que es pot distingir herba, carxofa, resina, tall de fulla d'heura així com aspectes florals de flor blanca. També apareix un deix de fusta i un no-res de diacetil.
En boca segueix dominant (tampoc és res aclaparador) el llúpol, amb olors de resina i de rosa, de fusta i potser, cercant bé, quelcom d'aranja. Trobem un aspecte dolç i un toc gens evident i intermitent de xocolata.
El cos és entre mitjà i mig fort (tingueu en compte que tasto les cerveses a quasi 16ºC),  i el perfil aromàtic general és menys intens que en la primera.
Existeix un toc cítric refrescant i apareix també quelcom de dissolvent.
Una cervesa de mitjana intensitat, lleugerament decantada cap al perfil del llúpol amb aspectes d'herba i de resina i un caràcter de malt modest. Aromàticament, queda en general a la retirada mentre que de cos és un pèl més consistent que l'exemplar 1. Fàcil de beure.

Exemplar nº3

No sé si ho faig bé, però al menys m'aplico.
Altre cop, l'aspecte és el mateix. Potser l'escuma és una mica més tenyida de color carabassa.
Fort perfil de forneria amb caramels diversos, núvol de fira, i notes discretament dolces.
El llúpol queda quasi inexistent mentre que es pot trobar quelcom de xocolata.
algun afruitat apareix en forma, potser, de préssec. També es pot identificar en la llunyania alguna cosa de dissolvent.
En boca podem trobar olors de gra i de palla, sembla que en aquesta versió, les aportacions de malt clar dominen. El cos és entre mitjà i mig fort alhora que l'amargor apareix i ofereix un curiós aspecte lleugerament picant.
Buscant amb una mica de bona voluntat, trobem alguna cosa de melmelada de maduixa i de cirera. També distingim un lleuger toc lletós (no volem dir "làctic" per evitar una incorrecta referència  al Lactobacil·lus). Al final, es pot trobar un aspecte cítric agradablement refrescant.
Una cervesa en la que dominen aspectes de gra i de palla. De cos estaria entre la primera i la segona (essent la primera la més forta). Els èsters són més presents amb núvol de fira, préssec, maduixa i cirera i les aportacions del llúpol es queden a la rerecambra. Fàcil de beure.

Exemplar nº4

L'escuma no és tant persistent. Aquesta cervesa és la més fresca. Presenta una llegeura nota de dolçor, olor de crosta de pa i quelcom d'herba fresca. Es noten també caramels i melasses i un punt de sofre.
En boca distingim elements com el pa, olor de pi i s'ha de dir que s'aprecia individualment l'alcohol, potser amb una nota de dissolvent.
També presenta un perfil una mica més àcid o cítric que les altres cerveses i és menys persistent. L'amargor es manté en discreció i no ve acompanyada de cap aroma a més de la d'herba.
Globalment, les aromes d'aquesta cervesa es queden una mica "dins" de la cervesa, com si els costés més expressar-se.
De cos, diríem que és la que en te menys però no diríem que en te poc. Una mica menys.
el perfil de xocolata al qual ja estem acostumats és més negre, més amarg i diríem que apareix un toc de diacetil.
Aquesta seria la versió menys expressiva de l'experiment. Tot i així, també és perfectament bevible, mitjanament persistent i amb un bon aspecte refrescant. S'assembla una mica a l'exemplar nº1.

Conclusions:

El que destacaríem, és el fet que el ferment aplica la seva influència sobre tot el perfil. Podríem imaginar que, en teoría, el ferment s'ocupa d'absorbir sucres i transformar-los en gas carbònic i alcohol. Fins i tot, sabem que el ferment, en funció de les seves característiques particulars, pot aportar elements sensorials annexos com ara afruitats i especiats. També és fàcil imaginar que la carbonatació i l'efervescència no seran iguals segons la soca de llevat que farem servir. Però el que és especialment instructiu és apreciar la diferència que s'estableix, especialment entre els exemplars 1 i 2,  pel que fa a l'expressió del llúpol. En teoria, el ferment no actua sobre els components del llúpol. Però a la vista de l'abisme que trobem entre aquests dos primers exemplars, hem de constatar que de la teoria a la pràctica hi ha una abisme: realment, l'exemplar nº2 presenta un perfil del llúpol molt més expressiu que el nº1. Apareixen olors d'herba, de planta grassa (o carxofa o fulla d'heura), resines i altres aspectes que no es fan palesos o molt menys evidents en els altres exemplars. I com que l'única diferència està en la fermentació, hem de deduir que és degut a aquest fenomen. 
Podem anar una mica més lluny i afegir que és ben possible que, de fet, el ferment no actuï realment sobre els compostos del llúpol (una assumpció per demostrar per altra banda), però podem avançar que també és ben possible que el ferment ens "prepara" una composició de la cervesa acabada que, en un cas afavoreix el perfil del malt, en un altre, posa en evidència el perfil del llúpol. I finalment, no seria massa aventurat adduir que el perfil de gra i palla del tercer exemplar sigui també promogut pel ferment usat.
Al final doncs, voldria posar en evidència que el ferment, malgrat ésser un element bastant oblidat dels elaboradors, fins i tot bastant desconegut, realment no actua només sobre els sucres i quatre coses més. És l'ànima de la cervesa, és el que fa que la cervesa sigui cervesa.
Des d'aquí no puc més que animar la gent a investigar molt més sobre els llevats, no tant per manipular-los sinó per conèixer-los millor i aliar-se amb ells per a elaborar cerveses cada cop més afinades, ben compostes i encertades.
Seguint en la línia del degustador, insistiria sobre aquest aspecte que acabo de comentar perquè crec que comptat i debatut, al final, el que fa una cervesa "bona" o "dolenta" és en gran part la seva composició més o menys integrada o compensada. I crec, que al marge dels ingredients més o menys ben escollits i dels càlculs més o menys encertats, realment, qui fa la cervesa és el ferment, i qui la fa "integrada", és el ferment. I qui fa que una cervesa et faci la pell de gallina, no és el perfil de malt ni del llúpol, és la combinació que en fa el ferment. 
Algú dirà que cal doncs controlar el ferment. Però jo respondria que és un plantejament errat: no es pot controlar el ferment. Només podem intentar generar al seu voltant les condicions apropiades per que faci, més o menys, el que esperem d'ell. No es tracta de controlar-lo sinó de fer-se'n amic.
Hagués estat especialment instructiu conèixer les soques particulars usades en cada exemplar i hagués estat bo desenvolupar un protocol molt més precís i sistemàtic. També hagués estat ja definitivament impressionant poder provar el most sense fermentar. D'aquesta manera, ens haguéssim adonat no només de la diferència entre exemplars deguda al ferment sinó que haguéssim pogut copsar i mesurar directament en boca i nas les aportacions que fan els llevats a la cervesa.
Realment, com diu el mot alemany:
el brouater prepara el most però el ferment FA la cervesa.

16 de juny 2012

Tast guiat a la brouateria ART prop de Granollers.

Els amics de Granollers de la Brouateria ART, David, Albert i altres comparses em van invitar per mitjà de 2D2Dspuma a guiar un tast de cerveses durant el seu festival de presentació de la Lumen d'enguany.
Can Pertegàs, seu de Art Cervesers

Vam fer dos tastos iguals, al migdia i al vespre. Les cerveses tastades foren Budejovicky Budvar, en ampolla i en barril, Mikkeler American Dream, Estrella Damm, Pacific Lager de Domus i Marina i finalment Art Lumen dels nostre amfitrions.

Crec que els dos tastos van ser molt interessants, especialment per a mi, que vaig poder provar coses que no coneixia i així, aprendre coses noves que un dia o l'altre comunicaré. Espero que els assitents van poder aprendre al menys tant com jo.

Aquí simplement exposo fotos fetes i cedides per l'Albert Tintó.

Per mi, ho podem repetir quan vulgueu.

Com podreu veure, el tast es va fer en el laboratori mateix.
Migdia
Migdia també


Una font de cervesa instal·lada a l'exterior
Vespre
Vespre també
També vespre

11 de juliol 2011

Primer curset de tast de cerveses AMPOSTA

El dia 7 de Juliol de 2011 vam fer un tast de cerveses a l'Iluro d'AMPOSTA.
Vam poder comparar diverses cerveses fetes amb el mateix mètode però amb ingredients sensiblement diferents. També vam tastar BUDVAR, OHARA, WEIHENSTEPHAN, MORT SUBITE, DUVEL i +MALTA

















20 d’octubre 2009

Degustació: guia per estils-001-lambic

Lambic
  • Aroma (olor):
L’aroma d’aquestes cerveses és una complexa barreja procedent d’una gran quantitat de microorganismes. Sovint la descriuen d’aquesta forma: Estables (cavallerisses), sella de cavall, dolç, tanins de roure, palla i àcid. Altres aromes es troben en quantitats menys evidenciables: vinagre, entèric, corral. Els Lambics també poden ser fruitats amb un cert caràcter de suro o de fusta. No hi ha cap aroma de llúpol ni diacetil.
Aspecte:
Pot ser tèrbol. Hom no espera una retenció de cap gaire important. Entre groc i daurat (palla).
  • Gust:
Exemples joves són intensament àcids per les fermentacions làctica i acètica. Quan el Lambic es fa vell, s’equilibra més amb els aromes de blat i de malt. Els aromes de fruita són més simples en els exemplars joves mentre que en els vells es fan complexes. A vegades es pot notar algun toc de roure i/o fusta. L’amargor és entre baixa i inexistent. No hi ha aroma de llúpol. No hi ha tampoc diacetil.
  • Còrpora:
Cos entre mitjà i baix. Els Lambics envasats varien entre ben carbonatats a gairebé no-res. El Lambic de barril sol ser fluix de gas. Cervesa eminentment seca.
  • Impressió general:
Cervesa de forment de fermentació espontània complexa, àcida, clara, amb gran varietat de microflora (fins a 50 ferments diferents). Alta atenuació.
  • Història:
Tradició de més de quatre segles que només es troba a la zona de la vall del Senne, prop de Brussel·les.
  • Comentaris:
El Lambic real, sense barrejar no sol ni tan sols envasar-se, de manera que és difícil de trobar lluny del seu lloc d’elaboració. Normalment, el que s’exporta és la barreja de Lambics joves i vells, anomenada Gueuze.
  • Ingredients:
Forment sense maltejar (30 – 40%) en un most bastant diluït, (infusió i decocció combinades que deixen molt de sucres i midons per fermentar que ho aniran fent en els dos o tres anys de repòs) i llúpols vells. Tradicionalment, aquestes cerveses són fermentades de forma espontània, sense controlar el tipus de ferment que s’instal·la en elles. Solen guardar-se en enormes tines de fins a 6000 litres de roure o de castanyer.

  • Dades tècniques:

Densitat Inicial :
[BJCP=1044-1056][Dawson/P.Setz/Cyberbrau= 1040-1056]
[valor mitjà: 1041-1056]
Densitat Final:
[BJCP= 1006-1012][CYberbrau= 1000-1010]
[valor mitjà: 1003-1011]
Alcohol en volum:
[BJPC=4,7-5,8][Dawson=4-6][P.Seitz=5-6][valor mitjà: 4,56-5,93]

  • Exemples comercials:
Grand Cru Cantillon; Boon; Cantillon; de Neve; Girardin; Hanssens; Vander Linden; Timmermans; Lindemans;

Degustació: guia per estils-000-Taula

Hem confegit aquesta llista de cerveses per tal d’ajudar el personal en les seves recerques en el món de la cervesa. Cada estil és comentat i definit i hem pogut afegir una fitxa tècnica a cada capítol.

Les nostres fonts són múltiples (i les hem citades) i ha estat molt laboriós reunir tota aquesta informació. En la mesura que puguem anirem ampliant la informació i completant les dades tècniques. D'altra banda, alguns autors fan distincions que d'altres no fan i fins i tot hi ha distincions que fariem nosaltres però que gent més experta no fa. De moment ens sotmetrem al seu dictat.

Fonts:
Beer Judge Certification Program Guidelines
American Homebrew Association Guidelines
Deutscher Brauer Bund
Braurei Forum (revista)
Princeton Homebrew Supplies Info Beers
Michael Jackson El llibre de la cervesa Blume.
Bierologie. Schulters & Knab. Verlag Hans Carl. Nürnberg, 1999.
Brewers association. 2009 beer style guidelines
I altres.


Abreviacions:
D.I. = Densitat Inicial = O.G. Original Gravity (Es pot donar la densitat en g/l o en ºPlato [o Balling que vé a ser el mateix])
D.F. = Densitat Final = F.G. Final Gravity (Ídem)
A.V. = Alcohol en Volum = A.B.V. Alcohol By Volume
A.P. = Alcohol en Pes = A.B.W. Alcohol By Weight
IBU = Amargor, valors americans
EBU = Amargor, valors europeus
SRM = (Standard Reference Method) Color, valors americans SRM: (0.375 x EBC) + 0.45
EBC = Color, valors europeus. EBC: (2.65 x SRM) – 1.2

Nota sobre el contingut en alcohol
L’alcohol no pesa igual que l’aigua. De manera que no podem usar els mateixos valors pel pes i pel volum com ho solem fer amb l’aigua.
Per exemple si hom indica que hi ha 5,2 d’alcohol en volum, tant graus com percent (és indiferent) significa que, per un litre, hi ha un volum de 5,2 centilitres però que pesen 4,16 grams.
Normalment hom indica el contingut en alcohol en º o % del Volum. Per exemple: Maredsous 6º indica també a la seva etiqueta: Alc. 6% Vol. (que seria 4,8 en pes).
Si voleu saber els valors en pes (cosa ben rara, en veritat) només heu de multiplicar els valors en volum per 0,8.

Nota sobre els valors de color:
La majoria de les nostres fonts procedeixen de l'altra banda de l'Atlàntic on, a pesar nostre, cal reconèixer que són més generosos amb la informació que els Europeus.

La majoria dels valors són doncs originalment en º SRM o Lovibond. La conversió a EBC és molt aproximativa tant és així que és més convenient no tenir-la gaire en compte. Recollir les dades en EBC és una feina ingent que anirem fent i que editarem ací mateix. Essent però que tenim altres coses per fer primer, aquest part de la nostra feina quedarà relegada a un futur a mitjà termini. Merci per la vostra comprensió.


1.-Cerveses de fermentació espontània:
1.1.- Lambic

1.2.- Gueuze

1.3.- Gueuze de fruites (Kriek, Frambozen)

1.4.- Faro
1.5.- Fox
1.6.- Lambic doux (dolç)
1.7.- Vieux (vell)
1.8.- Mars
1.9.- Jopenbier

de 1.4 a 1.9 van junts

2.- Cerveses flamenques de llarga maduració:
2.1.- Ale roja de Flandres
2.2.- Oud Bruin (Vella marrona)

2.1 i 2.2 van junts

3.-Cerveses de forment (blat) de fermentació controlada:
3.1.- Weissbier/Weizenbier
3.2.- Dunkel Weissbier/Dunkelweizen
3.3.- Weizenbock
3.1, 3.2 i 3.3 van junts

3.4.- Berliner weisse
3.4 i 4.1 van junts

4.- Cervesa de forment especiada:
4.1.- Witbier
3.4 i 4.1 van junts

5.- Cerveses d'ordi d'alta fermentació Alemanyes (Ale)
5.1.- Kölsch
5.2.- Altbier (Düsseldorf)
5.3.- Altbier (Nord d'Alemanya)
5.4.- Altbier (Münster)
5.5.- Sticke

5.1, 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5 van junts
6.- Cerveses angleses d'alta fermentació:
6.1.- Bitter ordinària
6.2.- Bitter especial
6.3.- Strong Bitter
6.4.- Indian Pale Ale
6.5.- Old ale (Owd Ale)

6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 van junts
6.6.- Imperial IPA


7.- Cerveses escoceses d'alta fermentació:
7.1.- Scottish 60
7.2.- Scottish 70 (Heavy)
7.3.- Scottish 80 (Export)
7.4.- Scottish 90 (Strong)
7.5.- Wee Heavy (Strong Scotch)

7.1, 7.2, 7.3, 7.4 i 7.5 van junts

8.- Cervesa irlandesa:
8.1.- Irish red

9.- Brown ales i Barley wine:
9.1.- Brown Ale mild
9.2.- Brown ale Nord d'Anglaterra
9.3.- Brown Ale Sud Anglaterra
9.4.- Barley Wine

9.1, 9.2, 9.3 i 9.4 van junts

10.- Cerveses torrades, fosques i negres d'orígen anglès:
10.1.- Stout Porter (Porter robusta)
10.2.- Brown Porter
10.3.- Stout seca
10.4.- Stout dolça
10.5.- Milk stout
10.6.- Oyster stout
10.7.- Oatmeal stout
10.8.- Stout extra foreign
10.9.- Imperial stout

10.1, 10.2, 10.3, 10.4, 10.5, 10.6, 10.7, 10.8 i 10.9 van junts

11.- Ales fortes belgues:
11.1.- Ale forta belga (pale o blonde)
11.2.- Ale forta belga (dubbel)
11.3.- Ale forta belga (trippel)
11.4.- Ale forta belga (daurada)
11.5.- Ale forta belga (fosca)

11.1, 11.2, 11.3, 11.4 i 11.5 van junts

12.- Especialitats d'alta fermentació:
12.1.- Bière de garde
12.2.- Saison/Sezoen
12.3.- Altres especialitats belgues

12.1, 12.2 i 12.3 van junts

13.- Cerveses de baixa fermentació (Lager/Pils)
13.1.- Münchner Helle
13.2.- Export Helle
13.3.- Pils original
13.4.- Pils Nord d'Alemanya

13.1, 13.2, 13.3 i 13.4 van junts

14.- Cerveses fortes de baixa fermentació (Família de les Bock)
14.1.- Bockbier
14.2.- Helles Bock (Märzenbock)
14.3.- Doppelbock
14.4.- Weihnachtsbock )(Bock de nadal)
14.5.- Eisbock
14.6.- Maibock

14.1, 14.2, 14.3, 14.4, 14.5 i 14.6 van junts

15.- Altres cerveses de baixa fermentació:
15.1.- München Dunkel
15.2.- Export dunkel
15.3.- Oktoberfest, Märzen
15.4.- Schwarzbier (Cervesa Negra)
15.5.- Wien
15.6.- Dortmund (Dort)

15.1, 15.2, 15.3, 15.4, 15.5 i 15.6 van junts

16.- Especialitats alemanyes (no sempre de baixa fermentació)
(De 16.2 al final, no es tracta d'estils diferenciats sinó d'especialitats i/o curiositats. Potser la Dinkelbier podria ser considerada estil.)
16.1.- Rauchbier
16.2.- Steinbier
16.3.- Zwickelbier (zwicken: pessigar, tormentar...)
16.4.- Kraüsenbier
16.5.- Kellerbier
16.6.- Dinkelbier
16.7.- Zoigl
16.8.- Gose

16.1, 16.2, 16.3, 16.4, 16.5, 16.6, 16.7 i 16.8 van junts

17.- Cerveses americanes. 
17.1.- Pale ale americana