Bière de garde.
Domini del malt amb una nota de fruitat. Poc o gens aroma de llúpol. Sovint caràcter de mesc o de fusta. Pot haver-hi alcohols alts. Diacetil entre poc i gens.
Color entre daurat intens a coure o a marró vermellós (ambre). N’hem vist i provat de grogues de llimona (St Druon). Normalment, presenta una bona retenció i una bona transparència.
Gust de malt entre mitjà i fort, sovint amb tocs de toffee o de caramel. Pot haver-hi algun caràcter de mesc o de fusta. Amargor sovint modesta i algun aroma es pot detectar. Diacetil entre poc i res.
Cos mitjà amb, en els casos més interessants, un caràcter sedós. Alcohol entre mitjà i fort i pot donar sensació d’escalfor. Carbonatació mitjana.
Ale moderadament forta, rica, complexa i maltosa.
Un estil nascut en els masos del Nord-Oest de França que segueix la tradició de les cerveses de Març de brouar cerveses fortes a finals de Març i guardar-les fins a l’Estiu. Aquest estil va tornar a néixer en els anys 1970 després d’haver pràcticament desaparegut després de la segona guerra mundial.
El nom significa "cervesa de guardar".
La denominació Bière de Garde s’aplica oficialment a les cerveses de la regió Nord-Pas-de-Calais. Es tracta d’una de les poques denominacions d’origen controlades del món de la cervesa. Una de les seves característiques consisteix en que la seva darrera fermentació es fa en cups entre 6 i 10 setmanes.
Aquesta cervesa es fa típicament amb malts PALE barrejats amb Munic o Viena. En alguns casos el malt CRYSTAL és important. Hom fa servir llúpols europeus continentals discrets en aromes i amargor. Actualment es fan cerveses de guàrdia amb ferments LAGER treballant a "altes" temperatures. Però normalment, el ferment és ALE. Les aigües solen ser poc dures.
D.I.: 1060-1080ºB = 15-20ºP
D.F.: 1014-1022ºB = 3,5-5,5ºP
A/V%: 4,5-8%
EBU: 20-35
EBC: 12-40
3 Monts; Jenlain; Bière des Sans Culottes; Saint Leonard; Lutèce; Pot Flamand; Pastor Ale; Cuvée des Jonquilles; Saint Druon; Saison Saint Médard; Ch’ti brune; Cuvée de Noël; Ch’ti blonde; La Bavaisienne; Réserve du Brasseur; Ch’ti ambrée; La Choulette; Brassin Robespierre; Septante 5; Vieille Garde;
Saison
Veieu també més detalls:
Saison.
Aroma dominat pels èsters de fruita. Complexitat augmentada per les aromes de llúpols, alcohols alts, herbes, espècies i fenols. Habitualment poc aroma de malt. No hi ha diacetil.
Carabassa clar amb un cap dens. Normalment transparent.
Amarga però no descaradament, refrescant. Les aromes fruitades de llúpol, típiques d’aquest estil inclouen notes cítriques i sovint, hom procedeix a l’addició d’espècies i herbes. Amargor moderada. Aromes de llúpol moderades a altes però sense tapar les de fruites i/o d’espècies i malt. L’aroma de malt és discret però constitueix una bona base per suportar el que precedeix. No hi ha diacetil.
Cos entre lleuger i mitjà. Alta i efervescent carbonatació. Alcohol entre mitjà i alt.
ALE refrescant, fruitada, amb bon caràcter de llúpol, altament carbonatada i moderadament forta.
L’orígen de l’estil remonta a les cerveses de Març elaborades al final de les èpoques fredes per ser begudes durant els mesos de calor. Ara es fa tot l’any.
Una cervesa de temporada feta a
Wal·lònia, la part francòfona de
Bèlgica.
Malts Pale predominants. Una mica de Munic i/o de Viena per al color. L’amargor del llúpol és més notable que en la majoria dels altres estils belgues. En alguns casos es fan servir herbes i espècies que afegeixen complexitat i interès així com exclusivitat per a cada elaborador.
D.I.: 1055-1080ºB = 13,75-20ºP
D.F.: 1010-1015ºB = 2,5-3,75ºP
A/V%: 4,5-8,1%
EBU: 20-45
EBC: 15-31
Saison Dupont; Moinette; Laforet; Saison Silly; Sezoens.
Especialitats belgues
La majoria presenten èsters de fruita en quantitat variada, espècies, fenols i altres aromes originats pels ferments. Algunes solen també oferir aromes de fermentació amb Brettanomyces i altra micro-flora. Aroma de llúpol entre poc i moderat. Aroma de malt notable amb essències d’altres cereals que l’ordi com ara sègol o forment.
Importants variacions de color, entre daurat pàl•lid i ambre mitjà. Transparència entre poca i notable. Normalment, bona retenció de cap d’escuma.
Gran varietat d’aromes. Malt entre poc i molt; normalment, les aromes i l’amargor de llúpol solen augmentar a mesura que augmenta l’aroma de malt. Les aromes d’espècies poden ser degudes a la fermentació o a l’addició d’espècies.
La majoria d’aquestes cerveses són ben atenuades de manera que solen aferir un cos prou lleuger en comparació amb la seva D.I. i també solen ser prou carbonatades. En els exemples més forts d’alcohol, aquest es pot notar mitjançant la sensació d’escalfor.
Aquesta categoria comprèn una gran varietat de cerveses belgues que no entren en cap altra categoria però que denoten una potent imaginació dels cervesers d’un dels països més brouaters del món: Bèlgica.
Cerveses emblemàtiques de petites cerveseries que han adquirit fama mundial.
Aquesta categoria comprèn cerveses que, en la majoria dels casos reben un procés d’elaboració especial que no sempre es coneix.
Sol contenir addicions de sucre candi, cereals i malts inhabituals, així com espècies i herbes.
D.I.: 1040-1070ºB = 10-17,5ºP
D.F.: 1008-1016ºB = 2-4ºP
A/V%: 4-8%
EBU: 20-40
EBC: 7-20
Orval; Kasteel Bier; DeDolle’s Oerbier; Arabier; Stille nacht; Bokrijks Kruidenbier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada