CERVESA EN CATALÀ: Degustació: Guia per estils-016-Helles/Pils

Alguns autors han intentat ordenar els estils Muniquesos de la forma següent:
1.- Es considera que el grup està format per cerveses "MUNIC" o "MÜNCHEN". Aquest grup es pot subdividir en:
1.1- MÜNCHNER DUNKEL de la qual alguns diuen que procedeix la SCHWARZE o SCHWARZBIER.
1.2- MÜNCHNER HELLES.
Dins d'aquest grup també apareixeríen la
1.3-MÄRZENBIER, que guardada durant l'estiu, es converteix en
1.4-OKTOBERBIER.

Münchner Helle / Lager hell / Helles / Export Hell

Zona d’influència:

Baviera, Baden-Würtenberg i vall del Rhin.

Olor:

Olors predominants de malt i de gra. Lleuger aroma de llúpol. (en algun cas pot arribar a fort)

Aspecte:

Entre daurat clar i daurat fort. Cap d’escuma cremós.

Gust:

Perfil molt lleuger de dolç de malt. Aromes de gra i de malt predominants, amb amargor per compensar. Lleuger gust de llúpol. L’acabat i el rere-gust són de malt. Net. Sense gustos d’èsters ni de fruita.

Còrpora:

Cos mitjà, carbonatació mitjana, lleuger malt. Sense astringència.

Impressió general.

Caracteritzat pel malt rodó però sense pes.

Nota històrica:

Estil creat a Munic en 1895 a la cerveseria SPATEN per Gabriel Sedlmayr per competir amb l’estil PILS. Més tard va ser adaptada per a l’exportació augmentant el grau d’alcohol.

Comentari:

Com una PILS però més semblant a la DUNKLE. Cervesa amb accent de malt però no dolça (pot ser-ho una mica). Amargor discreta per subratllar el malt.Amargor "rodona".

Ingredients:

Aigua moderadament sulfatada i carbonatada. Malts Pils o clars, algun que altre fosc segons la versió (90-100% Pils; 0-10% Viena; 0-10% Munic). Llúpols alemanys.
Zona d'influència original: Baden-Würtenberg, Baviera, Nordrhein-Westfahlen.
Temperatura ideal de servei: 8ºC

Consideració legal (Biergattung):

Pot ser Vollbier o Schankbier.

Fitxa tècnica:

D.I.: 1044-1054 g/L = 11-13,5ºP
D.F.: 1012-1017 g/L = 2-3ºP
A.V%: 4,5-5,5%
EBU: 18-25
EBC: 7-14

La revista Brauerei Forum distingeix també aquí la HELLE de barril de la que hom exporta:
Export Helles

D.I.: 1045-1056 g/L = 11,34-14,18ºP
A.V%: 4,64-6,14%
EBU: 19,9-35,2
EBC: 5,7-14,2

Exemples comercials:

Hofbrauhaus, Paulaner, Spaten, Löwenbräu, Altenmünster

Pilsen original txèca.

Olor:

Olor rica i complexa amb un bouquet notables especiat floral degut al llúpol SAAZ o ZATEC.

Aspecte:

Entre daurat lleuger a daurat-i-coure fosc, clara, cap d’escuma dens i blanc.

Gust:

Ric. Complexitat de malt combinada amb aromes lleugers i amargor rodona dels llúpols SAAZ. Amargor notable però mai seca, poc romanent. El rere-gust és equilibrat entre malt i llúpol. Net. Sense èsters de fruita.

Còrpora:

Cos mitjà. Carbonatació mitjana.

Impressió general:

Refrescant, picanteta, complexa i ben rodona.

Nota històrica:

La Pils, encara que sigui un estil Txec té origens clarament bavaresos.
A mitjans de segle XIX, la ciutat de Pleñ pertanyia a l’imperi austro-hungarès. Administrativament Baviera i Bohèmia eren doncs al mateix país. En aquella ciutat es brouava una cervesa tan pèssima que, en Febrer de 1838, un magistrat van ordenar que es deixessin fer malbé 36 Fässe (barrils) davant de l’ajuntament.
Per tal de solucionar aquest problema, uns quants ciutadans van decidir construir juntament una “broueria municipal” (Bürgeliches Brauhaus). El 15 de Setembre de 1838 posaren la primera pedra.
També consideraren que calia renovar el receptari. A Bohèmia, es feia cervesa d’alta fermentació. Però el gust de la gent s’havia decantat cap a les cerveses de baixa fermentació. La moda estava a la “cervesa bàvara” que era un producte fosc de baixa fermentació. Calia un nou mestre brouater.
Van escollir un noi jove de 29 anys de nom Josef Groll (o Grolle segons les fonts) de Vilshofen a Baviera. El pare d’aquest era mestre brouater i havia estat investigant durant temps noves receptes de cerveses de baixa fermentació.
Com a Baviera, els bohemis tenien la possibilitat, a l’hivern, de guardar la neu en coves (com en els pirineus) o fosses, i tenir-ne així gairebé tot l’any. Aixó doncs, podien aconseguir tot l’any temperatures d’entre 4 i 9 ºC i per tant, podien també brouar cerveses de baixa fermentació.
L’11 de Novembre de 1842, les cerveseries “Zum goldenen Adler” (l’àliga d’or), “Zur weissen Rose” (la rosa blanca) i “Hanes” (“Joan”) van servir la primera partida de cervesa autènticament Pils.

Comentaris:

Maceració per decocció amb malts moravis. Llúpols SAAZ i aigües fluixes que donen aquest lleuger perfil rodó.

Ingredients:

Aigües poc sulfatades i amb poc carbonatades. Llúpols SAAZ i malts de Moràvia.(90-100% Pils; 0-10% Caramel hell)

Fitxa tècnica:

D.I.: 1044-1056 g/L = 11-14ºP
D.F.: 1014-1020 g/L = 2-3ºP
A.V%: 4-5,5%
EBU: 30-45
EBC: 7-12

Exemples comercials:

Staropramen; Budejovicky Budvar, Pilsner Urquell; Budwar; Breznak; Lobkov (Eslovàquia).

Pils d'Alemanya
En moltes guies, les Pils no es distingeixen entre elles.

Olor:

Llúpols nobles, floral, gra. Net. No hi ha fruitat o èsters.

Aspecte:

Entre color de palla i daurat mitjà.Escuma fina i espessa; cremosa.

Gust:

Sec, amarg, efervescent. Poc malt tot i que es poden notar algunes aromes de gra i una lleugera dolçor. Domina l’amargor del llúpol i continua fent-ho en el rere-tast. L’amargor és entre baixa i alta però només deriva de llúpols nobles alemanys. Net, no fruitat ni èsters.

Còrpora:

Cos entre lleuger i mitjà. Carbonatació de mitjana a alta.

Impressió general:

Efervescent, net, cervesa refrescant en la que predominen els llúpols nobles alemanys i la seva amargor accentuada pels sulfats de les aigües.

Nota històrica:

Una còpia de les Pils de Bohèmia adaptada als gustos centre i nord alemanys.

Ingredients:

Malt Pils (90-100%) Malt Caramel clar (0-10%); Llúpols alemanys, aigua mitjanament sulfatada. Addició important de llúpols.

Comentaris:

Més seca que les Pils de Bohèmia amb una amargor més romanent fins al rere-gust degut a una atenuació més alta i a les aigües fortament sulfatades (sulfuroses)