25 de nov. 2009

Degustació: Guia per estils-014-Ales Fortes Belgues

Ales Belgues

Pale Ale belga
  • Olor:
Aroma de malt dominant però no massa violent, accentuat per petites quantitats de fenols, alcohols més alts (fusel) en algunes versions, i espècies en algunes versions també.
  • Aspecte:
Entre daurat i coure. Transparència entre correcta i bona. Bona retenció de cap d’escuma.
  • Gust:
Fruitada i lleugerament especiada amb un lleuger i suau caràcter de malt. En alguns exemples els alcohols alts (fusel) afegeixen complexitat però no sequedat ni duresa. Aroma de llúpol força discret. Esters entre baixos i mitjans. Amargor moderada tot i que hi ha exemples amb una amargor més que notable.
  • Còrpora:
Cos lleuger a mitjà, suau. Carbonatació moderada.
  • Impressió general:
Una ALE fruitada, lleugerament especiada de color coure.
  • Nota històrica:
Tot i que aquests productes existeixen des dels anys 1700, han estat repensats i re-elaborats després de la primera guerra mundial, sovint incloent varietats de ferments angleses.
  • Comentari
Les Pale Ale belgues cobreixen un ampli ventall de característiques. Comparteixen les característiques de les Pale Ale angleses però són més aromàtiques i especiades en caràcters de malt i de ferment. Aquestes cerveses són anomenades SPÉCIALES BELGES o simplement BELGES en la Bèlgica francòfona. Solen ser entre daurades i coure. Poden incloure sucre candi (sucrosa) o altres additius aromàtics. De cos solen ser entre lleugeres i mitjanes amb un aroma de malt entre baix i mitjà, i habitualment una carbonatació discreta. Fruita, espècia, i suau. Alguna acidesa. No hi ha diacetil. Algun cop, aroma de caramel o de torrat. Aroma de llúpol normalment discret tot i que pot presentar una notable amargor.
Millor coneguda com a cervesa de tirador i clàssica de la zona d’Antwerpen/ Anvers. Es pot considerar com una Pils (en el sentit que s’ha de poder beure facilment) amb ferments típicament belgues.
  • Ingredients:
Pot haver sucre candi com a additiu. Solen fer-se servir ferments que produeixen alcohols alts i aromes d’espècia, tot i que no sempre és així. En algun cas, es fan servir les espècies mateixes.
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1042-1054ºB = 10-13,5ºP
D.F.: 1008-1013ºB = 2-3,25ºP
A/V%: 4-5,75%
EBU: 20-35
EBC: 8-31
  • Exemples comercials:
De Konninck; Antoon; Op.Ale; Vieux Temps; Horse Ale; Ginder Ale; Palm; Spéciale Palm; Dobbel Palm; Aerts 1900; Spéciale Aerts; Ster Ale; Fat Tire; Celis Pale Bock;

Ale forta belga
A. Dubbel
  • Olor:
Típicament rica en aromes de malt. Moltes dubbel solen tenir aromes d’èsters de fruita com ara pansa o cirera. No hi ha d’haver cap aroma de torrat. Es poden trobar comunament aromes d’alcohols més alts com ara especiat i pebre. Aromes de clau d'espècia també habituals. Aroma de llúpol entre poc i gens. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Entre ambre fosc i marró fosc. Transparència entre correcta i bona. Normalment, l’alcohol impedeix la formació gaire permanent del cap d’escuma (en les versions més fortes, evidentment).
  • Gust:
Ric en malt i fruitat, l’equilibri decantat cap al malt. Alguns exemples comercials són maltosos i, malgrat això, secs. Aroma de panses prou comuna. Lleuger especiat (clau d’espècia). Aroma de llúpol entre poc i res. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos entre mitjà i ple. L’alcohol pot donar sensació d’escalfor.
Impressió general:
Una ALE fosca, rica i maltosa moderadament forta.
  • Nota històrica:
L’origen d’aquestes cerveses es troba en la tradició monacal de l’Edat Mitja. Va ser recuperada cap als 1850, a l’era Napoleònica.
  • Comentari:
Les cerveses Trappistes pertanyen a una denominació controlada que inclou actualment set monestirs. Les que no pertanyen a aquest grup són anomenades cerveses d’abadia.
  • Ingredients:
Es fan servir varietats de ferments que afavoreixen l’aparició d’èsters de fruita, d’aromes especiats i alcohols alts. Hom sol afegir també sucre negre (candi) de forma notòria. Malts Pils amb algun toc de Caramel, i algun malt torrat
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1055-1078ºB = 13,75-19,5ºP
D.F.: 1012-1018ºB = 3-4, 5ºP
A/V%: 6-7,55%
EBU: 19-27
EBC: 25-40
  • Exemples comercials:
Westmalle Dubbel; La Trappe Dubbel; Affligem Dubbel; Grimbergen Dubbel; Rochefort 8; Chimay càpsula blanca. Steenbrugge Dubbel.

Ale forta belga
B. Trippel
  • Olor:
Complex aroma de malt i d’èsters de fruita que poden presentar tocs de cítric. Sovint hi ha aroma de clau d’espècia. Aroma de llúpol entre poc i res. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Daurat entre clar i fosc. Bona retenció de cap d’escuma. Transparència entre correcta i bona. Es pot veure negativament afectada en els exemplars que contenen més alcohol.
  • Gust:
Punxant i moderadament fruitat. La dolçor del malt és compensada per una amargor restringida de llúpol i per una carbonatació considerable per donar un acabat sec i un rere-gust dolç. En molts exemples apareix l’aroma de clau d’espècia. Els millors exemples tenen tocs discrets d’alcohol mentre que d’altres ofereixen aquesta presència de forma més destacada. Aroma de llúpol entre poc i gens. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos mitjà. Sensació d’escalfor deguda a l’alcohol. Carbonatació notable a alta tot i que no sol sobreposar-se a les aromes.
  • Impressió general:
Una ALE molt forta, clara, especiada i fruitada.
  • Nota històrica:
Originalment desenvolupada pels monjos Trappistes de Westmalle.
  • Comentari:
Notablement alcohòlica però l'alcohol no cobreix el demés.
  • Ingredients:
Varietats de ferments que proporcionen aromes de clau i d’altres espècies. Algun cop hom afegeix discretament alguna espècia. Malts PILS i 25% o més de candi (sucrosa).
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1070-1095ºB = 17,5-24ºP
D.F.: 1013-1020ºB = 3,25-5ºP
A/V%: 7-10%
EBU: 20-30
EBC: 7-15
Exemples comercials:
Grimbergen Trippel; Mateen; Affligem Trippel; Westmalle Trippel; Rochefort 10; La Trappe Trippel;

Ale forta belga
C. Ale daurada belga
  • Olor:
Èsters de fruita comuns. Lleuger Caràcter de malt. Pot haver-hi una mica de clau d’espècia degut a les temperatures especialment altes de fermentació o directament degut a l’addició d’aquesta espècia. En algun cas es pot trobar un aroma de llúpol especiat. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Entre groc clar i daurat. Prou transparent. Llarga retenció de cap d’escuma.
  • Gust:
Fruitat fort, llúpol força present tot plegat suportat per un suau aroma de malt. Presència discreta d’espècies degut a la molt alta fermentació i, en alguns casos, a l’addició d’espècies. Amargor típicament reduïda. Carbonatació notable que dóna una sensació de sec malgrat un rere-gust notablement dolç. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Malgrat la D.I. sovint forta i la notable presència d’alcohol, el cos és mitjà o lleuger amb un acabat suau.
  • Impressió general:
Una PALE ALE molt efervescent, complexa i forta.
  • Nota històrica:
La majoria de les versions són el resultat del treball de recerca d’alguna cerveseria. La més antiga o l’original de la sèrie seria la DUVEL, 1923.
  • Comentari:
Seguint l’exemple de l’original DUVEL, la majoria d’aquestes cerveses duen el nom del dimoni.
  • Ingredients:
El color clar i el cos lleuger per una cervesa d’aquesta força s’obté amb l’ús de malts molt clars i d’un 20% de sucrosa. Algunes versions inclouen l’ús d’espècies.
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1063-1090ºB = 15,75-22,5ºP
D.F.: 1014-1020ºB = 3,5-5ºP
A/V%: 7-10%
EBU: 23-35
EBC: 7,5-20
  • Exemples comercials
Duvel; Satan; Judas; Lucifer; Teutenbier; Deugniet; Sloeber; La Chouffe; Moinette; Celis Grand Cru; De Konninck Cuvée, Corsendonk Blonde; Brigand.

Ale forta belga.
D. Ale fosca
  • Olor:
La barreja d’aromes del malt Munic, d’alcohol, d’èsters fruitats és típica. També els fenols especiats que produeix el ferment en calent o introduïts a posta. L’aroma de llúpol entre moderat i nul. Típicament, no hi ha aroma de torrat. Tampoc hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Borgonya fosc a marró fosc. Transparència entre correcta i bona. La retenció de cap d’escuma pot ser bona si no la minva l’alcohol.
  • Gust:
Aromes de fruita madura, incloent panses i prunes seques. Normalment, domina el malt però alguns exemplars cedeixen cap a l’amargor del llúpol. Fenols presents. Aroma de llúpol entre moderat i res. L’alcohol afegeix una certa dolçor. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos entre mitjà i ple. Cremosa i escalfant.
  • Impressió general:
Una ALE fosca molt forta, rica i complexa.
  • Nota històrica:
La majoria de les versions són úniques i només es representen a sí mateixes.
  • Comentari:
Moltes d’aquestes cerveses es fan en o amb la col•laboració o sota permís d’alguna comunitat monacal. Solen ser més fortes que les dubbel i n’hi ha més varietats.
  • Ingredients:
Hom sovint hi posa sucre candi fosc, cosa que afegeix intensitat als malts Munic i Caramel. Algun cop les espècies afegeixen complexitat. Els ferments pertanyen a varietats que fermenten a molt alta temperatura i produeixen tota mena d’èsters i fenols (fruita i espècies).
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1065-1090+ºB = 16,25-22,5+ºP
D.F.: 1014-1024+ºB = 3,5-6+ºP
A/V%: 7-12%
EBU: 25-40+
EBC: 20-50+
  • Exemples comercials:
Pauwels Kwak; Gouden Carolus; Rochefort 10; Chimay Grande Réserve;

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada