Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ale forta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ale forta. Mostrar tots els missatges

21 de maig 2012

Fitxes de degustació URTHEL HOP IT


Fitxes de degustació - URTHEL – Hop-It
URTHEL – Hop-It

Ruiselede és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Ruiselede, Doomkerke i Kruiskerke..

La brouateria:
No n’hi ha realment: Urthel és un conjunt de productes pensat, assajat i millorat a Ruiselede per una senyora anomenada Hildegard van Ostaden que, si no m’equivoco, te per ofici químic o enginyera química. Per més informació sobre el projecte, recomanaria un article en el Bars & Beers nº19, vol 2 de 2011 en el que hi ha una entrevista amb l’esmentada senyora.
Per a nosaltres, valgui’ns saber que el projecte data del 2000 i que abans hi havia hagut una primera experiència amb unes cerveses anomenades BINGEN.
En la seva seu de Ruiselede, la propietària només hi fa els seus experiments. La cervesa és elaborada a la brouateria de Koningshoeven , Tilburg, Hollanda. Possiblement la mateixa brouateria que produeix les cerveses “La Trappe”.


La mestressa de la brouateria, en tornar del Festival de Barley wines d’Anchorage, al gener de 2005, es va inspirar de les cerveses que va provar allí i que feien un ús novador del llúpol.  Les Barley wine, les IPA, i les IPA dobles formaven un grup d’estils molt innovadors cosa que va impulsar a la Hildegard a crear la primera IPA d’estil belga, Urthel-Hop-It amb uns  9,5% ABV. Per entendre’ns, va elaborar una recepta amb base de Ale daurada forta (estil Duvel) però amb un perfil de llúpol renovat.
La Hop-It és brouada exclusivament amb malts Pils europeus i amb una sàvia barreja de llúpols nobles també europeus.


Altrament, es produeixen dos altres crus: Urthel Saisonnière i Urthel Samanth.

La cervesa:

Fitxa tècnica:
Adreça:
Web:
www.urthel.com
E-mail: info@urthel.com
Cervesa d’alta fermentació. Refermentada en ampolla i poc o gens filtrada.
Presentació: ampolla de 33 cl
Caducitat: 06-2014
Alcohol: 9.5%Vol
Ingredients: Malts Pils, Llúpols nobles europeus.
Estil: Com ho hem comentat, l’estil com a tal no existeix, però podríem dir que és una IPA belga...
Temperatura de tast: 12ºC en amunt.

Descripció:.

En destapar:
Aromes de flor sense determinar, cítric notable, caramel i possiblement Papaia.

Aspecte:
Bon cap d’escuma dens i persistent. Forma garlandes. Color daurat fort amb tocs de carabassa. Ben transparent.

Nas 1:
Olors de pasta brisa, cítric i fruitat de papaia. En segon terme, apareix també la mel i el caramel. Al final de tot es pot descriure un toc d’herba i, tal vegada, pebre negre. Amb el temps, alguna cosa de poma bastant madura.
Poma al forn
Boca 1:
En primer lloc es nota bé un cos rodó, rotund i molta efervescència. Toc dolç de galeta o de pasta brisa dolça. Al principi, l’amargor no es fa notar gaire. Amb el temps i progressivament va passant al davant de l’escena. El fruitat és prou discret i inclou aromes de meló i de papaia (puntet acidet). No es tracta d’olors de fruita especialment madura ans al contrari.
El primer tast en boca és molt persistent i l’acompanya un toc molt lleuger d’astringència. L’acidesa cítrica és notable i tal vegada ens arribin notes de poma verda.
El retorn és netament floral (nèctar) amb un toc fruitat sense identificar.
 
Nas 2:
El perfil del malt es fa notar primer amb un toc de pa de pessic o, millor, brioix. Aquest cop, al darrere trobem herba i fruites com ara meló i albercoc. També plana per sobre una curiosa olor com d’aigua de colònia. Insistiria en el brioix.

Boca 2:
Forta densitat, efervescència molt notable. En aromes trobem papaia i un nota respectable cítrica. L’amargor és seca amb una lleugera nota metàl·lica. De floral, en aquest moment se’n manifesta poc, potser rosa.
Toc lleuger d’astringència, també quelcom d’acidesa.
 
Nas 3:
Amb l’escuma, tocs de ferment fresc amb notes marítimes. Olors florals i brioix. Altre cop apareix el curiós efluvi d’aigua de colònia així com un punt d’herba sabonera. 

Herba sabonera
Ara, més que brioix podríem parlar de panet (petit pain) molt fresc i també galeta. Altrament es pot notar pebre negre.
Boca 3:
Podria ser que hi hagués blat? Domina tota l’estona el perfil del llúpol en la seva faceta aromàtica: fruita verda (cítric, papaia i potser maduixa tot plegat poc madur). També se’ns apareix una olor de pera confitada o meló.
El perfil del malt segueix presentant aromes de galeta i panet francès.

El cos segueix també molt notable però no pesant. L’amargor també segueix igual.
Tot plegat molt persistent amb notables notes cítriques o més aviat àcides.
Remenant es pot trobar ruibarbre.

Sensació general:
Una cervesa de tast dominada pel perfil del llúpol. L’alcohol, no es nota gaire malgrat l’alta titulació.

Apreciació personal.
Al final podem parlar d'una cervesa força agradable i amb personalitat pròpia. S'aprecia l'esforç d'aconseguir una composició de llúpols semblant al que es podria obtenir amb una bateria de llúpols nous americans, però amb llúpols europeus. En vista del que estem fent per ací, semblava que no era possible! En definitiva, l'autora ha aconseguit exactament el que volia: una cervesa amb base estilística belga de tipus "Ale forta daurada" amb un afegit "IPA" molt ben adaptat i segurament menys "dur" que una autèntica IPA.

25 de novembre 2009

Degustació: Guia per estils-014-Ales Fortes Belgues

Ales Belgues

Pale Ale belga
  • Olor:
Aroma de malt dominant però no massa violent, accentuat per petites quantitats de fenols, alcohols més alts (fusel) en algunes versions, i espècies en algunes versions també.
  • Aspecte:
Entre daurat i coure. Transparència entre correcta i bona. Bona retenció de cap d’escuma.
  • Gust:
Fruitada i lleugerament especiada amb un lleuger i suau caràcter de malt. En alguns exemples els alcohols alts (fusel) afegeixen complexitat però no sequedat ni duresa. Aroma de llúpol força discret. Esters entre baixos i mitjans. Amargor moderada tot i que hi ha exemples amb una amargor més que notable.
  • Còrpora:
Cos lleuger a mitjà, suau. Carbonatació moderada.
  • Impressió general:
Una ALE fruitada, lleugerament especiada de color coure.
  • Nota històrica:
Tot i que aquests productes existeixen des dels anys 1700, han estat repensats i re-elaborats després de la primera guerra mundial, sovint incloent varietats de ferments angleses.
  • Comentari
Les Pale Ale belgues cobreixen un ampli ventall de característiques. Comparteixen les característiques de les Pale Ale angleses però són més aromàtiques i especiades en caràcters de malt i de ferment. Aquestes cerveses són anomenades SPÉCIALES BELGES o simplement BELGES en la Bèlgica francòfona. Solen ser entre daurades i coure. Poden incloure sucre candi (sucrosa) o altres additius aromàtics. De cos solen ser entre lleugeres i mitjanes amb un aroma de malt entre baix i mitjà, i habitualment una carbonatació discreta. Fruita, espècia, i suau. Alguna acidesa. No hi ha diacetil. Algun cop, aroma de caramel o de torrat. Aroma de llúpol normalment discret tot i que pot presentar una notable amargor.
Millor coneguda com a cervesa de tirador i clàssica de la zona d’Antwerpen/ Anvers. Es pot considerar com una Pils (en el sentit que s’ha de poder beure facilment) amb ferments típicament belgues.
  • Ingredients:
Pot haver sucre candi com a additiu. Solen fer-se servir ferments que produeixen alcohols alts i aromes d’espècia, tot i que no sempre és així. En algun cas, es fan servir les espècies mateixes.
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1042-1054ºB = 10-13,5ºP
D.F.: 1008-1013ºB = 2-3,25ºP
A/V%: 4-5,75%
EBU: 20-35
EBC: 8-31
  • Exemples comercials:
De Konninck; Antoon; Op.Ale; Vieux Temps; Horse Ale; Ginder Ale; Palm; Spéciale Palm; Dobbel Palm; Aerts 1900; Spéciale Aerts; Ster Ale; Fat Tire; Celis Pale Bock;

Ale forta belga
A. Dubbel
  • Olor:
Típicament rica en aromes de malt. Moltes dubbel solen tenir aromes d’èsters de fruita com ara pansa o cirera. No hi ha d’haver cap aroma de torrat. Es poden trobar comunament aromes d’alcohols més alts com ara especiat i pebre. Aromes de clau d'espècia també habituals. Aroma de llúpol entre poc i gens. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Entre ambre fosc i marró fosc. Transparència entre correcta i bona. Normalment, l’alcohol impedeix la formació gaire permanent del cap d’escuma (en les versions més fortes, evidentment).
  • Gust:
Ric en malt i fruitat, l’equilibri decantat cap al malt. Alguns exemples comercials són maltosos i, malgrat això, secs. Aroma de panses prou comuna. Lleuger especiat (clau d’espècia). Aroma de llúpol entre poc i res. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos entre mitjà i ple. L’alcohol pot donar sensació d’escalfor.
Impressió general:
Una ALE fosca, rica i maltosa moderadament forta.
  • Nota històrica:
L’origen d’aquestes cerveses es troba en la tradició monacal de l’Edat Mitja. Va ser recuperada cap als 1850, a l’era Napoleònica.
  • Comentari:
Les cerveses Trappistes pertanyen a una denominació controlada que inclou actualment set monestirs. Les que no pertanyen a aquest grup són anomenades cerveses d’abadia.
  • Ingredients:
Es fan servir varietats de ferments que afavoreixen l’aparició d’èsters de fruita, d’aromes especiats i alcohols alts. Hom sol afegir també sucre negre (candi) de forma notòria. Malts Pils amb algun toc de Caramel, i algun malt torrat
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1055-1078ºB = 13,75-19,5ºP
D.F.: 1012-1018ºB = 3-4, 5ºP
A/V%: 6-7,55%
EBU: 19-27
EBC: 25-40
  • Exemples comercials:
Westmalle Dubbel; La Trappe Dubbel; Affligem Dubbel; Grimbergen Dubbel; Rochefort 8; Chimay càpsula blanca. Steenbrugge Dubbel.

Ale forta belga
B. Trippel
  • Olor:
Complex aroma de malt i d’èsters de fruita que poden presentar tocs de cítric. Sovint hi ha aroma de clau d’espècia. Aroma de llúpol entre poc i res. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Daurat entre clar i fosc. Bona retenció de cap d’escuma. Transparència entre correcta i bona. Es pot veure negativament afectada en els exemplars que contenen més alcohol.
  • Gust:
Punxant i moderadament fruitat. La dolçor del malt és compensada per una amargor restringida de llúpol i per una carbonatació considerable per donar un acabat sec i un rere-gust dolç. En molts exemples apareix l’aroma de clau d’espècia. Els millors exemples tenen tocs discrets d’alcohol mentre que d’altres ofereixen aquesta presència de forma més destacada. Aroma de llúpol entre poc i gens. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos mitjà. Sensació d’escalfor deguda a l’alcohol. Carbonatació notable a alta tot i que no sol sobreposar-se a les aromes.
  • Impressió general:
Una ALE molt forta, clara, especiada i fruitada.
  • Nota històrica:
Originalment desenvolupada pels monjos Trappistes de Westmalle.
  • Comentari:
Notablement alcohòlica però l'alcohol no cobreix el demés.
  • Ingredients:
Varietats de ferments que proporcionen aromes de clau i d’altres espècies. Algun cop hom afegeix discretament alguna espècia. Malts PILS i 25% o més de candi (sucrosa).
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1070-1095ºB = 17,5-24ºP
D.F.: 1013-1020ºB = 3,25-5ºP
A/V%: 7-10%
EBU: 20-30
EBC: 7-15
Exemples comercials:
Grimbergen Trippel; Mateen; Affligem Trippel; Westmalle Trippel; Rochefort 10; La Trappe Trippel;

Ale forta belga
C. Ale daurada belga
  • Olor:
Èsters de fruita comuns. Lleuger Caràcter de malt. Pot haver-hi una mica de clau d’espècia degut a les temperatures especialment altes de fermentació o directament degut a l’addició d’aquesta espècia. En algun cas es pot trobar un aroma de llúpol especiat. No hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Entre groc clar i daurat. Prou transparent. Llarga retenció de cap d’escuma.
  • Gust:
Fruitat fort, llúpol força present tot plegat suportat per un suau aroma de malt. Presència discreta d’espècies degut a la molt alta fermentació i, en alguns casos, a l’addició d’espècies. Amargor típicament reduïda. Carbonatació notable que dóna una sensació de sec malgrat un rere-gust notablement dolç. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Malgrat la D.I. sovint forta i la notable presència d’alcohol, el cos és mitjà o lleuger amb un acabat suau.
  • Impressió general:
Una PALE ALE molt efervescent, complexa i forta.
  • Nota històrica:
La majoria de les versions són el resultat del treball de recerca d’alguna cerveseria. La més antiga o l’original de la sèrie seria la DUVEL, 1923.
  • Comentari:
Seguint l’exemple de l’original DUVEL, la majoria d’aquestes cerveses duen el nom del dimoni.
  • Ingredients:
El color clar i el cos lleuger per una cervesa d’aquesta força s’obté amb l’ús de malts molt clars i d’un 20% de sucrosa. Algunes versions inclouen l’ús d’espècies.
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1063-1090ºB = 15,75-22,5ºP
D.F.: 1014-1020ºB = 3,5-5ºP
A/V%: 7-10%
EBU: 23-35
EBC: 7,5-20
  • Exemples comercials
Duvel; Satan; Judas; Lucifer; Teutenbier; Deugniet; Sloeber; La Chouffe; Moinette; Celis Grand Cru; De Konninck Cuvée, Corsendonk Blonde; Brigand.

Ale forta belga.
D. Ale fosca
  • Olor:
La barreja d’aromes del malt Munic, d’alcohol, d’èsters fruitats és típica. També els fenols especiats que produeix el ferment en calent o introduïts a posta. L’aroma de llúpol entre moderat i nul. Típicament, no hi ha aroma de torrat. Tampoc hi ha diacetil.
  • Aspecte:
Borgonya fosc a marró fosc. Transparència entre correcta i bona. La retenció de cap d’escuma pot ser bona si no la minva l’alcohol.
  • Gust:
Aromes de fruita madura, incloent panses i prunes seques. Normalment, domina el malt però alguns exemplars cedeixen cap a l’amargor del llúpol. Fenols presents. Aroma de llúpol entre moderat i res. L’alcohol afegeix una certa dolçor. No hi ha diacetil.
  • Còrpora:
Cos entre mitjà i ple. Cremosa i escalfant.
  • Impressió general:
Una ALE fosca molt forta, rica i complexa.
  • Nota històrica:
La majoria de les versions són úniques i només es representen a sí mateixes.
  • Comentari:
Moltes d’aquestes cerveses es fan en o amb la col•laboració o sota permís d’alguna comunitat monacal. Solen ser més fortes que les dubbel i n’hi ha més varietats.
  • Ingredients:
Hom sovint hi posa sucre candi fosc, cosa que afegeix intensitat als malts Munic i Caramel. Algun cop les espècies afegeixen complexitat. Els ferments pertanyen a varietats que fermenten a molt alta temperatura i produeixen tota mena d’èsters i fenols (fruita i espècies).
  • Fitxa tècnica:
D.I.: 1065-1090+ºB = 16,25-22,5+ºP
D.F.: 1014-1024+ºB = 3,5-6+ºP
A/V%: 7-12%
EBU: 25-40+
EBC: 20-50+
  • Exemples comercials:
Pauwels Kwak; Gouden Carolus; Rochefort 10; Chimay Grande Réserve;