Saison De Dottignies
 |
| Saison de Dottignies amb la periquita Freddy |
Nota sobre la broueria
La broueria va ser fundada el 1994 per Nico Bacelle sota el seu propi nom. Al principi només produïa una cervesa, la Guldenberg, anomenada així pel nom de l'antiga abadia Guldenberg situada a Wevelgem, on abans j s'havia brouat cervesa.
La família Bacelle-Noffels, familiaritzada amb el món de la cervesa, portava des de 1930 un negoci de detall de la cervesa fabricava la seva pròpia llimonada. Així Nino va començar el 1981 a experimentar amb diferents receptes de cervesa. Després d'haver estudiat de brouater en un establiment (sobre el qual no hem trobat cap informació) anomenat CLT de Gand a mitjans de la dècada dels 80. El nou brouater va considerar-se a punt en els anys 90 per comercialitzar la seva pròpia cervesa.
Després de considerar seriosament la possibilitat de contruir la seva pròpia broueria, Nino va decidir-se en primera instància, per a la fabricació de cervesa a una cerveseria de la que podria llogar les instal·lacions. El gran avantatge d'aquesta fórmula és que amb una baixa inversió es pot treballar de forma rendible.
Va doncs col·laborar amb la broueria Deca situada a Woesten. Hi va produir 9.000 litres de Guldenberg el primer any.
A mitjans dels anys 90, Nino va conèixer Guido Devos a través de l'associació professional dels tastadors de cervesa, el H.O.P. Guido Devos és membre cofundador de l'associació i va estar actiu durant molts anys com a brouater aficionat. El 1996 van decidir crear una empresa comuna. La "Brasserie Nino Bacelle" es refunda com a SPRL (Societat Privada de Responsabilitat Limitada) on cada un té una participació del 50% i passa a denominar-se "Brasserie De Ranke." El nom de la fàbrica de cervesa prové de la tija del llúpol i ha estat escollit perquè estan convençuts que la matèria primera més important de la cervesa és el llúpol.
Des de llavors, es van crear cinc cerveses: la "Père Noël" (Cervesa de temporada), la "XX Bitter" (la cervesa belga més amarga que ha provocat la fama de la broueria), La "Kriek De Ranke" , la "Cuvée De Ranke" (una barreja de cervesa amb Lambic) i, finalment, el "Noir de Dottignies".
Després de 11 anys de fabricació a la broueria Deca, van construir la seva pròpia broueria a Dottignies, província de Hainaut. El 2007, es van produir prop de 1.700 hectolitres (o 170.000 litres) de cervesa.
La família Bacelle-Noffels, familiaritzada amb el món de la cervesa, portava des de 1930 un negoci de detall de la cervesa fabricava la seva pròpia llimonada. Així Nino va començar el 1981 a experimentar amb diferents receptes de cervesa. Després d'haver estudiat de brouater en un establiment (sobre el qual no hem trobat cap informació) anomenat CLT de Gand a mitjans de la dècada dels 80. El nou brouater va considerar-se a punt en els anys 90 per comercialitzar la seva pròpia cervesa.
Després de considerar seriosament la possibilitat de contruir la seva pròpia broueria, Nino va decidir-se en primera instància, per a la fabricació de cervesa a una cerveseria de la que podria llogar les instal·lacions. El gran avantatge d'aquesta fórmula és que amb una baixa inversió es pot treballar de forma rendible.
Va doncs col·laborar amb la broueria Deca situada a Woesten. Hi va produir 9.000 litres de Guldenberg el primer any.
A mitjans dels anys 90, Nino va conèixer Guido Devos a través de l'associació professional dels tastadors de cervesa, el H.O.P. Guido Devos és membre cofundador de l'associació i va estar actiu durant molts anys com a brouater aficionat. El 1996 van decidir crear una empresa comuna. La "Brasserie Nino Bacelle" es refunda com a SPRL (Societat Privada de Responsabilitat Limitada) on cada un té una participació del 50% i passa a denominar-se "Brasserie De Ranke." El nom de la fàbrica de cervesa prové de la tija del llúpol i ha estat escollit perquè estan convençuts que la matèria primera més important de la cervesa és el llúpol.
Des de llavors, es van crear cinc cerveses: la "Père Noël" (Cervesa de temporada), la "XX Bitter" (la cervesa belga més amarga que ha provocat la fama de la broueria), La "Kriek De Ranke" , la "Cuvée De Ranke" (una barreja de cervesa amb Lambic) i, finalment, el "Noir de Dottignies".
Després de 11 anys de fabricació a la broueria Deca, van construir la seva pròpia broueria a Dottignies, província de Hainaut. El 2007, es van produir prop de 1.700 hectolitres (o 170.000 litres) de cervesa.
La cervesa
La Saison Dottignies no figura a la llista actual (Març 2014) de la broueria De Ranke.Per tant no n'hem pogut saber gran cosa.
L'estil Saison
Fitxa tècnica
Alc: 5,5%Vol.Cad: 01-2016
Presentació: 33cl.
Data de la degustació: 05-01-2014
Descripció
En destapar:
Olors de carxofa, de gra i quelcom oliós.Aspecte
Escuma bastant densa, de color d'ivori, persistent i formant garlandes.Cervesa tèrbola de color de bronze clar.
Nas 1
En primer lloc podem trobar olor de gra. Després, molt ràpidament, apareix la poma i un toc discret de fusta.
Es pot notar un aspecte lleugerament làctic (formatge). Discret.
Olors d'herba fresca i de fencs frescs. Tambóe podríem citar quelcom de saponària.
L'aspecte aromatic, al cap d'una estona s'enriqueix de tocs florals (gerani?) i de notes dolces. També es pot notar un aspecte lleugerament oxidat (pols).
Finalment, apareix quelcom de llimona.
Es pot notar un aspecte lleugerament làctic (formatge). Discret.
Olors d'herba fresca i de fencs frescs. Tambóe podríem citar quelcom de saponària.
L'aspecte aromatic, al cap d'una estona s'enriqueix de tocs florals (gerani?) i de notes dolces. També es pot notar un aspecte lleugerament oxidat (pols).
Finalment, apareix quelcom de llimona.
Boca 1
Efervescència vivaç.
L'amargor és notable, un pèl metàl·lica i s'acompanya d'alguna nota dolça i d'romes de farina, pasta crua, amb un pèl de crosta de pa.
Es pot descriure bastant bé una bona nota d'herba i alguna cosa balsàmica com de resina de Pi.
El cos és lleuger i tot plegat és de bevibilitat mitjana.
La composaició queda decantada cap a l'amargor i, per una Saison, em queda molt poc àcida.
Hi ha un toc astringent però no es troba res de DMS, ni diacetil, ni aspre.
El glop és llargament amarg i en la persistència, hi ha algun compnent una mica dolç.
La idea general final és d'amargor poc compensada.
L'amargor és notable, un pèl metàl·lica i s'acompanya d'alguna nota dolça i d'romes de farina, pasta crua, amb un pèl de crosta de pa.
Es pot descriure bastant bé una bona nota d'herba i alguna cosa balsàmica com de resina de Pi.
El cos és lleuger i tot plegat és de bevibilitat mitjana.
La composaició queda decantada cap a l'amargor i, per una Saison, em queda molt poc àcida.
Hi ha un toc astringent però no es troba res de DMS, ni diacetil, ni aspre.
El glop és llargament amarg i en la persistència, hi ha algun compnent una mica dolç.
La idea general final és d'amargor poc compensada.
Nas 2
Ara, l'aspecte Saison es nota una mica millor. Es compon de fusta, ferment i una mica de poma. Però no és una cosa molt marcada.
Altrament, es poden percebre olors lleugeres de farina i altres coses fornejades sense definir. També hi ha un no-res de caramel. O potser sigui algun èster...(núvol de sucre?).
Reapareixen les olors de saponària i es barregen amb aromes de plàtan.
Persisteix la nota dolça de fons.
Al final, si forcem una mica, podem trobar gra, pell de taronja i potser quelcom de ginebre.
Altrament, es poden percebre olors lleugeres de farina i altres coses fornejades sense definir. També hi ha un no-res de caramel. O potser sigui algun èster...(núvol de sucre?).
Reapareixen les olors de saponària i es barregen amb aromes de plàtan.
Persisteix la nota dolça de fons.
Al final, si forcem una mica, podem trobar gra, pell de taronja i potser quelcom de ginebre.
Boca 2
Efervescència vivaç, picant i agradable.
Tocs de farina, massa crua, caramel poc fet i nota dolça.
Amargor ben present.
Acidesa una mica més consistent que abans. Es troben cítrics com ara taronja sanguina.
Aquest cop, la nota làctica no apareix.
Amargor molt llarga acompanyada del fons dolç. Amargor MOLT persistent.
Tocs de farina, massa crua, caramel poc fet i nota dolça.
Amargor ben present.
Acidesa una mica més consistent que abans. Es troben cítrics com ara taronja sanguina.
Aquest cop, la nota làctica no apareix.
Amargor molt llarga acompanyada del fons dolç. Amargor MOLT persistent.
Impressions generals.
Una Saison poc àcida que es decanta fortament cap al perfil del llúpol amb una amargor que destaca un cop empassada la cervesa i que domina respectablement tot el panorama.
Per a qui li agradi l'amargor, pot resultar refrescant. Però per a aquells que no hem desenvolupat cap tolerància particular a l'amargor és una cervesa una mica passada de voltes.
Per a qui li agradi l'amargor, pot resultar refrescant. Però per a aquells que no hem desenvolupat cap tolerància particular a l'amargor és una cervesa una mica passada de voltes.
Realment, val a dir que és una Saison en totes les de la llei. Una lectura de la guia BJCP ens convencerà d'això o gairebé. Diríem que fos com fos, és una Saison amb un aspecte amarg molt exagerat. Al final no dóna una sensació agradable ni tan sols estèticament. Em quedo decebut ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada