30 d’oct. 2009

Degustació: guia per estils-003-Faro-Mars-Fox-Lambic doux-Vieux, Jopenbier

Faro
Lambic al que hom afegeix sucre, algun cop caramel o bé alguna melassa. La Faro tindrà un aroma complex de fruita i dolç. Una Faro de veritat se serveix de barril, endolcit a la cerveseria i després servit al cafè o al bar. Allà, no la serveixen de seguida. Deixen que es faci durant un any o més, cosa que contribueix a la reducció dels sucres. Quan la posen en ampolla, la pasteuritzen per evitar que segueixi fermentant. L’amargor del llúpol és insignificant. El color és entre daurat lleuger i ambre.
Com moltes especialitats, aquesta estigué a prop de desaparèixer. El fet que el món de la cervesa renaixés cap a finals de 70 implicà que aquestes "rareses" tornessin a tenir el seu públic. Aquesta vegada de degustadors i especialistes.
Exemples comercials:
Boon Faro Pertotale; Vander Linden "Double" Faro, Cantillon Faro, Lindemans Faro Lambic, Vander Linden Faro.
Fitxa tècnica: AV%: 4-6%

Mars
Faro diluïda amb aigua. Most de baixa densitat.

Fox
Lambic jove, molt àcid, lleugerament tèrbol. Poca o gens d'escuma.

Lambic doux
Fox dolç
Frank Boon; Brasserie Cantillon; Brouwerij De Neve; Brouwerij Eylenbosch.

Vieux
Algun cop anomenat incorrectament Grand Cru. Vieux significa vell. El Vieux ha perdut una part de la seva acidesa i ha adquirit qualitats vinoses dolces i amargues. Escuma fina, no és efervescent. Seca i àcida.

Jopenbier
Existeix fora de Bèlgica un estil de cervesa de fermentació espontània que sol ser bastant fosca. Actualment només es fa a Holanda on l'exportaven. Però el seu orígen seria la zona de GDANSK/DANZIG. Allà sembla ser que se solia aromatitzar amb MYRICA GALE enlloc de llúpol. En principi, ni tan sols es feia per a ser beguda sinó que es feia molt densa (1040-1045ºP) per tal de servir de base a sopes i salses.
La preparació seria la mateixa que la d'una cervesa normal, només que se li poden arribar a afegir fins a 700 o 800g/Hl de llúpol per a la versió actual! Altrament, rebia o rep una cocció llarguíssima de fins a 10 hores i es refredava a l'aire lliure, de manera que només es podia fer de Setembre a Maig.
La fermentació es feia en cellers les parets dels quals estaven cobertes de fongs i durava fins a 9 setmanes seguides d'una maduració de fins a un any. Es filtrava abans d'envasar i se servia en recipients de 13 litres. No s'hi afegia cap ferment sinó que esperaven que els fongs de les parets aboquessin les seves espores en el most. Aquesta cervesa solia tenir una important quantitat d'àcid làctic.
Nota lingüística: JOPENBIER procedeix de JOPEN que significa "cullerot". Possiblement pel fet de ser tant densa i d'haver-se de servir amb aquest estri.
Nota històrica: És possible que moltes broueries fessin aquesta cervesa al segle XVII (N'hi havia unes 400 a Gdansk!). Però la més coneguda fou la que fou propietat de l'astrònom Johannes HEVELIUS, coneguda precisament per la seva Jopenbier. Algunes fonts indicarien que el pare de Hevelius, Abraham fou l'inventor d'aquesta cervesa. Però és lícit dubtar d'aquest fet: com ja ho hem dit, es degueren fer moltes cerveses de fermentació espontània en una època en la que no es coneixia el principi de fermentació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada