Ale roja de Flandres.Profunda complexitat de malt i de fruita. Possibilitat d’acidesa o de vinagre. Sovint aroma de roure. No hi ha aroma de llúpol. Diacetil entre poc i res.
Entre roig fosc i marró rogenc (degut al malt Viena i a l’emmagatzemament en cups de roure). Prou transparent. Retenció de cap d’escuma entre mitjana i superior.
Maltós, amb complexitat de fruita i un bon toc d’agre/ àcid. Aroma de llúpol entre poc i res. Amargor restringida. Poc o gens diacetil.
Cos mitjà. Caràcter de roure en algun cas però sense gaire astringència. L’astringència hauria de ser la del vi negre, no més.
Una red ale amb caràcter de vi, àcida.
Tipificada per la cerveseria RODENBACH establerta en 1820 a Flandres de l’Oest però procedeix de tradicions anteriors.
Es poden trobar barreges de cerveses noves i velles, cosa que afegeix sedositat i complexitat. Més "vinosa" que la majoria de les altres cerveses.
Una barreja de malts Viena i Munic amb petites quantitats de Crystal. Ferment ALE, Lactobacillus i acetobacteris. (fins a 20 bacteris. [Dawson])
- Fitxa tècnica: Valors mitjans de diverses llistes
D.I.= 1046-1057
D.F.= 1008-1018
A.V.%=4,8-5,6%
EBU=13-25
EBC= 25-47
Rodenbach; Rodenbach grand cru; Petrus, Bourgogne de Flandres; La Duchesse de Bourgogne; Paulus; Bacchus; Ouden trippel, Vichtenaar (Verhaeghe)
Oud Bruin"Brown Ale de Flandres"
Profunda complexitat d’èsters de fruita i de malt de tipus Munic. Notes de raïm i de sherry en exemplars vells. Pot haver-hi un lleuger aroma àcid. Aromes de llúpol entre discrets i res. Típicament diacetil entre poc i gens.
Marró vermellós fosc a marró, coure fosc amb tocs rojos. Bona transparència. Bona retenció de cap d’escuma.
Gust de malt, amb complexitat de fruita i algun Caràcter de caramelització. Una certa acidesa es pot fer més evident en els exemplars de més edat així com un cert Caràcter de sherry produint un perfil de dolç-i-àcid (agredolç). Aroma de llúpol entre poc i res. Diacetil igual.
Cos mitjà a ple. Pot haver-hi algun Caràcter de roure però no massa astringent. L’astringència hauria de ser comparable a la del vi negre, no més. Carbonatació mitjana.
Una ALE bruna amb fort gust de malt, complexa i àcida. Atenuació entre baixa i mitjana.
Nota històrica
Una tradició "OLD ALE"tipificada pels productes de la cerveseria Liefmans, Flandres-Est, que té arrels que daten del segle XVII. Històricament bracejada com una PROVISIE BEER (cervesa de guàrdia) que desenvolupa acidesa amb el temps de guàrdia.
Pot resultar de la barreja de cerveses joves i velles, cosa que afegeix sedositat i complexitat. Es diferencien de les ALE roges de Flandres pel seu caràcter més decididament maltós i menys acidesa de la fermentació làctica o acètica.
- Altre Comentari (Dawson).
Barreja d’acidesa com de vinagre i làctica. Especiada, seca, riquesa dels malts foscos i fruita. Caràcter agredolç procedent de l’addició de sucre abans de la pasteurització (?). Caràcter molt complex de nou/ caramel/ xocolata amb reminiscències d’oliva/ raïm/ espècies. Llarg temps de cocció que provoquen una certa caramelització. [...]
Una barreja de malts Pale, Munic i Viena així com alguns tocs de Crystal. Ferment ALE, Lactobacillus i algun acetobacteri. Aigua amb alt contingut de bicarbonat de sodi típica de la zona d’origen de l’estil que conté o reprimeix una mica l’acidesa dels malts més foscos i de la fermentació làctica. Com en el cas dels Lambic de fruita, la OUD BRUIN pot ser usada com a excipient per a cerveses de fruita (especialment cirera i gerd). Molts exemples comercials són filtrats i erndolcits.
- Fitxa tècnica. Valors mitjans de diverses llistes:
D.I.= 1044-1055
D.F.= 1008-1016
A.V. %= 4,48-5,74%
EBU= 13,8-25
EBC= 25-37,25
CO2= 1,9-2,5
Liefmans Oud Bruin; Felix; Cnudde; Dobbelen Bruinen; Oudenaards; Ichtegems Bruin; Bruynen; Roman; Leeuw Oud Bruin; Rodenbach Grand Cru; Goudenband.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada