Santa Pau Ales Works

U O Wild Ale

Dades tècniques:

Cervesa de fermentació àcida controlada. Cultius de flors silvestres del parc natural de la Garrotxa i aïllament d’un llevat i de bacteris.
Malts d'ordi i blat.
Llúpol Zatek/Saaz només en quota d’amargor.
Fermentació en inox.
Maduració: 3 mesos de bóta de Bordeus.
Lot: 0052020
Elaborada Maig 2020 i envasada agost del mateix any.
5,5% vol. alcohol.
Presentació: 75 cl.

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color daurat poc transparent. L’ampolla presenta algun sediment.

Escuma

Quantitat modesta i poc persistent. Color blanc amb densitats variables des de cremosa a bombolles prou grans.

Aromes

Inicialment, amb la cervesa molt freda, el que prima és una sensació àcida predominantment avinagrada.
Es pot notar un considerable fons sofrat. Per sota, es poden descriure aspectes florals (perfumat), de dissolvent (acetat d’etil) i de gra.
D’entrada, fa pensar en un típic Lambic o en una Gueuze també típica.
També apareixen algunes notes afruitades amb sensació de dolçor entre les quals podem distingir especialment olor de préssec de vinya. No gaire madur, això sí.
També podem descriure lleugeres notes de llaminadura indefinida.
Podem descriure una molt lleugera nota de fusta que apareix entre els sofrats. Aquests no són desagradables. Constitueixen un fons que pot servir de característica «rural». No s’aprecia cap nota de DMS i diria que tampoc de H2S.
Amb el temps, van apareixent més notes florals, potser més perfumades. També apareixen aspectes «verds» en el sentit d’herba fresca.
En conjunt, tenim primer un aspecte dominant de sofres no molt caracteritzats barrejats amb algun aspecte de fusta. Després, arriba la sensació de dissolvent (acetat d’etil) que cal apartar de la ment per finalment descobrir la resta.
A la llarga i amb l’escalfor es produeix un efecte molt interessant d’integració de tots els aspectes. Les coses van encaixant molt bé. Augmenta potser una mica la sensació avinagrada i apareix aroma de sidra.

Boca

Efervescència molt fina, just la que fa falta.
Textura especialment suau.
Cos lleuger a mitjà. No pesa gens.
Molt lleugera astringència.
Cap dolçor. La cervesa està molt ben atenuada.
Amargor inexistent.
Acidesa molt moderada, més a prop de l’acid cítric (com de les llaminadures àcides)
Podem descriure alguna aroma de fusta molt discreta però de presència constant. Amb la fusta, venen fenols, especialment de pebre blanc i sobre tot de pebre negre. No aprecio altres espècies.
Un cop empassada, es poden descriure bones bases de gra, de pa i, fins i tot, de crosta poc feta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
L’amargor, molt lenta, apareix molt al final, d’intensitat moderada, lleugerament secant i de molt bona qualitat. Passa per un moment d’intensitat una mica més alta i després adopta un rang molt baix que persisteix moltíssim. Persisteix fins i tot per damunt de la sensació de boca neta que deixa el conjunt en regust.

Aromes 2

Acidesa principalment avinagrada de caràcter, però d’intensitat molt moderada. Res molest ni extrem.
Les notes de sofre són molt menys intenses i ja no formen cap «pantalla» molesta.
Com ja deia abans, l’escalfor acaba d’arrodonir olfactivament el conjunt donant-li una gran cohesió.
Les notes afruitades es resolen en préssec de vinya i en raïm. Tot plegat bastant verd.
L’acetat d’etil s’ha esbravat una mica i ja no és tan present.
Podem descriure un lleuger fenol de fum que apareix intermitentment. Tampoc és res especialment notori.
Tot plegat es mou en intensitats tènues per sota dels fenols, del sofrat i de l’acetat d’etil.
Molt al fons tornem a trobar un lleuger toc de llaminadura. Com que ja l’he tinguda en boca, puc dir que no és cap problema d’atenuació: la cervesa no és gens dolça.
La sensació de fusta s’assembla a la olor del pinyol de préssec.
Afruitats de préssec de vinya ja esmentats i ara, toc de grosella verda. També poma. Gens madura això si. I un toc evident de sidra.
En general, el conjunt olfactiu és molt més generós amb la cervesa més temperada. Queda molt homogeni i sòlid. La resta es mou en matisos fins. La complexitat és mitjana però no deixa de ser interessant. El conjunt dóna una sensació completament subjectiva de «saludable».

Boca 2

Textura suau. Efervescència fina i vivaç alhora. Molt al seu lloc. Aquesta base de textura és extremadament important perquè tinc la sensació que és el que relliga tots els components sensorials d’aquesta cervesa. No afegeix pes ni és extrema però funciona molt bé com a cohesionador.
Cos entre lleuger i mitjà.
Acidesa molt continguda, molt ben mesurada. Gens agressiva. Proporció acètic/làctic molt decantada cap al segon. Semblant a una llaminadura àcida.
Cervesa perfectament atenuada. Sense cap rastre de dolç.
Aromes de pa, amb una mica de crosta.
Fusta molt discreta.
Fenols de pebre presents però menys intensos. Parlaríem de pebre blanc, pebre negre i, molt possiblement, algun to molt lleugerament fumat que es podria confondre amb quelcom de fusta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
Per ser una cervesa amb vocació «rural», la trobo especialment fina i elegant. Els aspectes fenòlics i astringents es poden trobar però en quantitats tan discretes que requereixen d’un cert esforç per trobar-les. Malgrat aquesta discreció, el to general és inconfusiblement un Lambic molt fi.
Altre cop, l’amargor és especialment tardana al temps que molt moderada. De caràcter refrescant principalment, molt rodona. Apareix pràcticament un cop empassada la cervesa.
L’alcohol queda completament integrat en el perfil general. Només apareix a la llarga un cop la cervesa empassada.

Impressió general

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
L’impacte general és més aviat de discret a mitjà. Un cop la cervesa ha assolit la seva temperatura òptima, res domina en especial. Diríem que l’impacte general inicial és «tranquil».
Malgrat aquesta tranquil·litat i l’ús molt moderat de llúpol, es tracta d’una cervesa especialment llarga tot i que aquesta persistència s’expressa molt tímidament.
De complexitat mitjana, sense focs d’artifici. Podem considerar que és especialment equilibrada malgrat que és de fermentació àcida. Però la mateixa acidesa és tranquil·la i permet discriminar altres funcions sensorials. Diria que és gairebé cítrica.
El regust és una barreja d’aquesta acidesa amb l’amargor amb un efecte lleugerament secant i amb aromes de pa i de resina.
La composició resulta particularment elegant tant en aromes com en boca. Un cop la cervesa s’ha escalfat suficientment, totes les sensacions es reuneixen en un conjunt molt compacte sense que res domini realment.
La combinació amargor/acidesa és especialment encertada. També posaria en evidència l’extraordinària facilitat d’entrada.