Maredsous Blonde o Maredsous 6
Alcohol: 6%Vol.
Caducitat: 10-2013
Lot: L2241 1140
Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.
Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.
Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.
Presentació: ampolla de 33cL.
Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.
Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...
L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.
Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.
El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.
Descripció
En destapar:
Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.
En nas 1:
Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.
 |
| Roses vermelles |
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...
En boca 1:
Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec. |
| Galetes de flocs d'avena |
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.
En nas 2:
Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera. |
| Préssec |
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.
En boca 2:
Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.
 |
| Mandarines |
En nas 3:
Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.
 |
| Mel |
En boca 3:
L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.
Impressions generals.
Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada