Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Shepherd Neame. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Shepherd Neame. Mostrar tots els missatges

19 de febrer 2014

Fitxes de degustació - Shepherd Neame's Brilliant Ale

Shepherd Neame's Brilliant Ale


Nota històrica:

Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una brouateria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La brouateria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una brouateria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la brouateria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la broueria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la brouateria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.

La broueria:

Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/

La cervesa:

Del web oficial:

Hi ha una llegenda a Shepherd Neame que diu que la Brilliant Ale va ser inspirada per la visió del sol brillant de bon matí quan envia els seus raigs d'or de llum a través de la finestra de la sala de cocció i sobre el macerador de roure. L'equip de creació va voler crear una cervesa brillant que recordés aquests tons.

Històricament, aquesta recepta va ser formulada amb 100% de malts pale i aromatitzada amb la marca de la casa:  llúpol East Kent Golding.

Diu el mestre brouater Richard Frost, "D'acord amb els registres de la broueria, La Brilliant Ale va ser elaborada per primera vegada en algun moment entre 1825 i 1855, cosa que en fa, fins ara, la nostra més antiga cervesa de la Classic Collection. Tot i que hem rejovenit la recepta mitjançant l'ús de la moderna varietat de llúpol Cascade, ens mentenim fidels a l'esperit d'aquests gran Pale Ale, que va ser molt popular en el seu moment."
 
La collecció de re-creacions de cerveses antigues de Shepherd's Neame comprèn receptes com la Mild, la Double Stout, La Porter i potser també la IPA.

Dades tècniques:

Alcohol: 5-6% Vol.
Presentació: ampolla de 500mL
Estil: English Pale Ale
Lot: 100 17-26A
Cad: APR. 14
Degustació: 12-2013
No tinc informació sobre els ingredients. Tot just la citació aquí damunt: 100% malt Pale i Cascada amb potser EKG. Molt possiblement llúpol en sec.

Descripció:

En destapar:

Olors d'herba, notes de sucre clar i quelcom lleugerament sofrat.

Aspecte:

Escuma molt espessa de color groc molt clar, molt persistent i formant bones adherències. Cervesa de color groc pàl·lid i perfectament transparent.

Nas 1

Amb molta escuma: aromes discretes de marinada, de llimona i de sucre escalfat.
Sucre candi blanc
Quan s'esvaeix l'escuma, trobem aromes d'herba i també florals, concretament, rosa.
L'aspecte dolça adquireix més importància sense que el sucre aporti res de caramels. El sucre només es troba escalfat. També trobem aspectes de pastisseria dolça (pa de pessic).
Pa de pessic de llet
Es poden descriure notes perfumades amb algun toc mentolat.
A mesura que s'escalfa, la cervesa esdevé més rica i complexa. Al mateix temps, s'equilibra i queda quasi perfectament integrada i homogènia en nas.
Olfactivament, la sensació és d'un exemplar molt ben acabat i elegant.

Boca 1

Cervesa molt aromàtica i rica. Trobem sucres escalfats, olors de pastisseria dolça, aspectes florals, tot plegat d'intensitat molt semblant. Res domina en especial, dóna sensació d'equilibri.
Camp de flors
Es pot albirar quelcom de DMS (col), però és un aspecte molt discret.
El cos és més aviat mitjà. A mesura que s'escalfa la cervesa, se li pot anar trobant un cos més consistent, però no és res especialment potent.
Hi ha una nota dolça que més que compensar, es combina molt bé amb l'amargor, la qual, a la seva vegada, és fina, aromàtica, aportant notes d'herba, gerani i potser quelcom de llessamí. L'amargor no és gens metà·lica, és seca però sense cap mena d'exageració. Just el que fa falta.
Llessamí
L'efervescència és tirant a baixa però també és un aspecte molt mesurat que queda perfectament integrat en el conjunt. 
Si bé l'amargor no és forta ni dominant, sí que podem dir que és persistent.
La cervesa passa molt bé la set. No ofereix cap mena de resistència, molt fàcil de beure, sense astringència, ni aspror, ni diacetil.
Una combinació molt sàviament muntada.

Nas 2

Sense escuma, el perfil del malt es nota bé. Ens ofereix olors fines de farina i de pa de baguette molt fresca.
Baguette parisienne
També podem tornar a parlar de sucre, gairebé gens caramel·litzat, tot just escalfat. També quelcom de núvol de sucre de fira.
Per desgràcia, hem de citar alguna nota d'oxidació (pols) i quelcom sofrat (possiblement SO2). Diria que aquesta cervesa no suporta massa bé els viatges.
En algun moment i buscant bé, es pot trobar alguna cosa de saponària. Altrament, parlaríem de fulla d'heura o de planta grassa.
No se'm apareix cap fruita.

Boca 2

Pinus Pinea
Altre cop apareixen olors tènues de sabó. Es poden trobar també tocs de llimona en aroma i en acidesa. També podem identificar aroma de pi. Més tard, apareix una cosa que podríem descriure com a albercoc. però és un extrem poc fiable.
El cos és entre mitjà i mig fort.
Es poden trobar olors de pa fresc i una mica de farina.
Altrament, es manifesta una mica d'aranja, però sense cap mena d'aspror.
Tot plegat és molt aromàtic i un pèl dolç. L'amargor és molt ajustada i discreta.L'efervescència és fluixa.
En aquesta segona passada en boca, no trobem cap compost del sofre. El final és un pèl sec.
DMS, potser una mica, Diacetil, no, astringència, no, aspre, no, acidesa, quasi res.
retorn lleugerament àcid alhora que dolç i amarg, tot plegat molt ben equilibrat.

Impressions generals:

Una cervesa molt ben acabada, ben integrada, equilibrada, compensada, fina i elegant. D'aspecte molt atractiu, refeescant, fàcil de beure i que passa molt eficaçment la set.
Una combinació molt ben aconseguida. realment, es tracta d'una bitter molt ben parida.



30 d’agost 2013

Fitxes de degustació - Shepherd's Neame - INDIA PALE ALE

SHEPHERD'S NEAME

INDIA PALE ALE

Es nota que la foto és meva

Nota històrica:

Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una broueria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La broueria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una broueria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la broueria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la broueria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la broueria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame que va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.


La broueria:

Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/

La cervesa:

Segons la revista Bars & Beers, en el seu supplement Brewmaster, (Bars & Beers nº23 vol. 2 / 2013), les receptes de la IPA que presentem ací i la de la DOUBLE STOUT daten del segle XIX i han estat gaurdades a la mateixa broueria de forma codificada per evitar que es poguessin imitar.
Amb l'ajuda de l'arxiver de l'empresa, John Owen, els mestres brouaters han pogut desxifrar aquestes receptes i han ressuscitat les cerveses.
Un element important en aquestes re-creacions és el fet que la broueria de Faversham encara conserva els maceradors de fusta que s'usaven en el segle XIX. D'altra banda, els malts procedeixen de la mateixa malteria familiar, els llúpols són de la regió mateixa i les aigües també són les mateixes donat que són les del pou de la finca. Pel que fa a ingredients, sembla que queda tot salvat. (es podria discutir si es tracta dels mateixos ordis i dels mateixos procediments de maltejat, i també podríem fer-nos preguntes sobre els llúpols que, avui en dia, estan bastant lluny de ser el que eren -són millors en molts aspectes!).

Estil:
Pel que fa a aquesta cervesa en concret, un dia haurem de fer una sèrie de posts en el que haurem de trencar molts mites sobre la IPA. Aquest llegendari estil va nàixer al segle XVIII però no en les condicions que es diuen en la majoria de texts a l'abast.
Referència estilística: al BJCP i al nostre blog.

Detalls tècnics:
Alcohol: 6,1% Vol.
Presentació: ampolla de 500mL
Ingredients: Fuggles local.
Caducitat: Setembre 2013
Data de la degustació: 28 Agost 2013
Lot: L270 19 21A

Descripció:

En destapar:

Herba i caramel mitjanament torrat.

Aspecte:

Escuma lleugerament tenyida, bastant densa, persistent i formant bones garlandes.
Cervesa de color de coure o d'ambre clar perfectament transparent.

Nas 1:

Primer es pot identificar la típica olor de DMS, aromes marítimes però és una cosa fluixa i passatgera, desapareix ràpidament.
En un principi, hi ha un aspecte dominant de malt amb olors de caramel (no molt fet), un punt de mel i núvol de sucre de fira. (Us heu fixat que el núvol de sucre té millor olor que gust?)
Núvol de sucre
Després apareixen olors fruitades entre les que podem identificar préssec i maduixa. També parlaria de nespra però és un extrem.
Nespres
En espècies, citaria clarament la vainilla, notes residuals de canyella i quelcom de pebre negre. Insistint i rebuscant potser també haurem de descriure alguna cosa de ginebró (o de ginebre).
Ginebró amb les seves llavors
Altrament, hem de citar una nota de mantega i tal vegada de nou que evidencien la presència d'una mica de diacetil (res de l'altre món).

Boca 1:

En primer lloc apareixen els caramels, la mel i quelcom de melassa.
Segueix molt de prop una certa amargor, una mica punyent i, de moment bastant integrada.
L'amargor va adquirint força al llarg del tast.
La persistència es fa en una barreja molt equilibrada de caramels i d'amargor. Al final acaba dominant aquesta darrera, amb un afegit de curiosos tocs picants.
El cos és consistent, entre mitjà i fort, i la viscositat és bastant lleugera, aigualida diríem.
El glop és molt llarg i, al final, revela un punt molt discret d'acidesa (com pólvores de llaminadures àcides)
Llaminadura àcida
Astringència no; Aspror, tampoc; Diacetil l'hem citat (molt poc).
L'alcohol es nota però queda integrat com l'amargor.
En general, la cervesa és bastant bevible tot i que revela una mica de resistència.
La composició està molt ben ordenada, ben acabada, eminentment professional. Despunta una mica l'amargor, però diria que això és bastant propi d'una IPA.

Aspecte 2:

Escuma molt cremosa (com si la cervesa fos tirada amb nitrogen), molt densa i molt persistent.

Nas 2:

Amb molta escuma, aquest cop sí que es pot distingir una mica de DMS. Però val a dir que és estrictament testimonial. En canvi, hi ha bones olors d'herba amb afegits de resina i notes més dures de caràcter metàl·lic.
A mesura que va desapareixent l'escuma, venen notes caramel·litzades i fruitades. El caramel és més aviat com un almívar una mica torrat, no és el típic caramel. Més aviat com xarop d'erable.
Xarop d'erable
El perfil fruitat inclou clarament la pera i tocs de maduixa.
Pera i maduixa (amb comins i no sé què més)
En nas, percebem quelcom picant com pebre negre i pebre vermell (potser alcohols de fusel?). Finalment, podem parlar d'una mica de crosta de pa i de quelcom de grosella verda.

En boca 2:

Tacte molt vellutat, agradable, amb una fina efervescència, baixa però lleugerament picant. 
Dominen en primer lloc els caramels i les melasses. De mel no n'hi ha. 
En un primer temps, l'amargor gairebé no es nota, però al cap d'una estona, apareix, acompanyada d'un toc àcid.
Tornem a apreciar una barreja bastant ben aconseguida de notes dolces de caramels amb aspectes àcids i un pèl aspres de grosella verda.
Grosella verda
Sinó, altre cop podem citar la pera i, en una mesura molt més modesta, la nespra.
El final és bastant amarg, mig sec i mig metàl·lic. També podem repetir que el glop és bastant llarg i persistent i que, a més com més s'allarga, més s'amarga. No és un final gaire amable, és una conclusió robusta.

Impressions generals:

Un excel·lent representant de la IPA anglesa. En aquest sentit, figuraria com a clàssic al costat de la IPA de Marston's.
És un producte molt ben acabat, professional, sense fissures, sense dubtes ni embuts. També és una cervesa complexa, poderosa tot i que es pot notar una bona composició o compensació. Com ho dèiem, es resisteix una mica, però això és propi de la majoria d'IPA.
Un representant doncs molt digne de l'estil i del saber fer anglès en matèria de cerveses, molt apte per als incondicionals d'aquest estil i per als amants de l'amargor en general (tot i que aquests potser trobaran el viatge una mica curt).
Des del meu punt de vist personal, es tracta possiblement del millor producte Shepherd Neame.



12 d’abril 2013

Fitxes de degustació - Sheperd's Neame DOUBLE STOUT

SHEPEHERD NEAME DOUBLE STOUT

Faversham es troba al sud Est de Londres, anant cap a Canterbury.
Nota històrica:
Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una brouateria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La brouateria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una brouateria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la brouateria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la brouateria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la brouateria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.


La brouateria:
Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/


La cervesa:
La double stout que tenim al davant, és una reconstitució i molt probablement una actualització,  d'una recepta que s'han trobat en els arxius de l'empresa. Vol doncs tenir una espècie de pàtina d'antiguitat i de venerabilitat. També ens diuen que aquesta cervesa, és macerada en uns maceradors de roure que serien entre els darrers que es fan servir al Regne Unit.
També ens informen que el llúpol és (no sé si completament o només en la seva majoria) el de cultiu pròxim: East Kent Golding.
Els malts semblen ser de varietats Pale Ale, Crystal torrat, Xocolata i ordi torrat.
En ampolla de ½ litre, el contingut en alcohol és de 5,2% en volum.

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de cremat i de torrat, regalèssia i tocs d'herba. També apareix alguna cosa de caramel torrat o quasi cremat.

Aspecte:
Bon cap d'escuma, espès i normalment persistent, de color beix i formant boniques adherències. La cervesa mateixa és de color completament negre i, si busquem amb convicció, podem trobar en les parts més primes del recipient, tons de color robí molt bonics.

Nas 1:
Olors fruitades variades, de fruites molt madures i/o fornejades. Parlaríem en especial de cireres i de ribes roges.
Cal citar notes de xocolata, molt fines, res aclaparador i també trobem aportacions de cafè, en la mateixa intensitat.
Sinó, descriuríem alguna forma d'herba però massa discreta per ser definida amb precisió.
Principalment, diríem que dominen els fenols del malt a punt de cremar, però al final, les notes fruitades es condensen en alguna fruita tropical que podria ser maracujà o alguna cosa semblant.

Boca 1:
Cerves amb un cos impressionant acompanyat d'una efervescència fina, discreta i prou elegant. Fortes olors de cremat amb el seu habitual component amarg (acre). L'amargor del llúpol, de moment, queda tapada per la del cremat, no es nota gens.
Apareix un toc dolç discret que es manté durant tota la resta del tast i que combina i compensa prou bé un tranquil aspecte àcid traginat per les aromes de fruita que, a la seva vegada, en boca, són menys presents que al nas.
El tast és mitjanament llarg. En aquest temps, l'amargor del llúpol es va fent cada cop més present fins que al final, adopta un caràcter bastant sec però sense massa exagerat.
El retorn es fa en una barreja de notes cremades, un pèl acres i  tocs dolços.

Nas 2:
Bones olors de ferment fresc. Les que solen aparèixer amb molta escuma. Interessants notes de molsa i de fusta, discretes però identificables.
Dominen clarament les característiques quasi cremades acompanyades de discretes notes de xocolata. Els fruitats es manifesten bastant clarament en forma de cirera molt madura o fornejada, gairebé cremada. També apareixen notes de caramel en un punt també pròxim a la cremació. Altrament podem descriure un fruitat proper al préssec així com tocs florals frescos però sense identificar.
A la llarga es detecta una lleugera nota de clorofenol (desinfectant d'hospital) que, si bé és molt discreta, no deixa de ser una defecte.

En boca 2:
La glopada és densa, agradable i gairebé completament passadora. En aquesta passada, no apareix, al menys al principi, cap nota amarga ni del cremat ni del llúpol. A la llarga apareix un aspecte àcid que, de moment, queda compensat per la forta sensació de cos. Tornen a dominar els sabors cremats, lleugerament acres, i també els torrats.
El tast és prou llarg i en aquesta llargada és quan fa la seva entrada l'amargor del llúpol. Aquesta, però, es manté en uns límits força acceptables.
El final és notablement sec.

Impressions generals:

Una stout que presenta l'avantatge de ser prou passadora a la temperatura força "temperada" a la qual faig la degustació. L'amargor que procedeix al meu entendre principalment de l'ordi cremat és prou poderosa i arriba a punts d'acritud d'una felicitat molt relativa. Personalment, d'una doble stout espero més cremositat i menys acritud.
Una stout prou complexa i, dins del que cap, prou equilibrada que dóna una bona sensació de conjunt tot i que manté un cert grau d'agressivitat.