12 d’abr. 2013

Fitxes de degustació - Sheperd's Neame DOUBLE STOUT

SHEPEHERD NEAME DOUBLE STOUT

Faversham es troba al sud Est de Londres, anant cap a Canterbury.
Nota històrica:
Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una brouateria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La brouateria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una brouateria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la brouateria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la brouateria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la brouateria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.


La brouateria:
Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/


La cervesa:
La double stout que tenim al davant, és una reconstitució i molt probablement una actualització,  d'una recepta que s'han trobat en els arxius de l'empresa. Vol doncs tenir una espècie de pàtina d'antiguitat i de venerabilitat. També ens diuen que aquesta cervesa, és macerada en uns maceradors de roure que serien entre els darrers que es fan servir al Regne Unit.
També ens informen que el llúpol és (no sé si completament o només en la seva majoria) el de cultiu pròxim: East Kent Golding.
Els malts semblen ser de varietats Pale Ale, Crystal torrat, Xocolata i ordi torrat.
En ampolla de ½ litre, el contingut en alcohol és de 5,2% en volum.

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de cremat i de torrat, regalèssia i tocs d'herba. També apareix alguna cosa de caramel torrat o quasi cremat.

Aspecte:
Bon cap d'escuma, espès i normalment persistent, de color beix i formant boniques adherències. La cervesa mateixa és de color completament negre i, si busquem amb convicció, podem trobar en les parts més primes del recipient, tons de color robí molt bonics.

Nas 1:
Olors fruitades variades, de fruites molt madures i/o fornejades. Parlaríem en especial de cireres i de ribes roges.
Cal citar notes de xocolata, molt fines, res aclaparador i també trobem aportacions de cafè, en la mateixa intensitat.
Sinó, descriuríem alguna forma d'herba però massa discreta per ser definida amb precisió.
Principalment, diríem que dominen els fenols del malt a punt de cremar, però al final, les notes fruitades es condensen en alguna fruita tropical que podria ser maracujà o alguna cosa semblant.

Boca 1:
Cerves amb un cos impressionant acompanyat d'una efervescència fina, discreta i prou elegant. Fortes olors de cremat amb el seu habitual component amarg (acre). L'amargor del llúpol, de moment, queda tapada per la del cremat, no es nota gens.
Apareix un toc dolç discret que es manté durant tota la resta del tast i que combina i compensa prou bé un tranquil aspecte àcid traginat per les aromes de fruita que, a la seva vegada, en boca, són menys presents que al nas.
El tast és mitjanament llarg. En aquest temps, l'amargor del llúpol es va fent cada cop més present fins que al final, adopta un caràcter bastant sec però sense massa exagerat.
El retorn es fa en una barreja de notes cremades, un pèl acres i  tocs dolços.

Nas 2:
Bones olors de ferment fresc. Les que solen aparèixer amb molta escuma. Interessants notes de molsa i de fusta, discretes però identificables.
Dominen clarament les característiques quasi cremades acompanyades de discretes notes de xocolata. Els fruitats es manifesten bastant clarament en forma de cirera molt madura o fornejada, gairebé cremada. També apareixen notes de caramel en un punt també pròxim a la cremació. Altrament podem descriure un fruitat proper al préssec així com tocs florals frescos però sense identificar.
A la llarga es detecta una lleugera nota de clorofenol (desinfectant d'hospital) que, si bé és molt discreta, no deixa de ser una defecte.

En boca 2:
La glopada és densa, agradable i gairebé completament passadora. En aquesta passada, no apareix, al menys al principi, cap nota amarga ni del cremat ni del llúpol. A la llarga apareix un aspecte àcid que, de moment, queda compensat per la forta sensació de cos. Tornen a dominar els sabors cremats, lleugerament acres, i també els torrats.
El tast és prou llarg i en aquesta llargada és quan fa la seva entrada l'amargor del llúpol. Aquesta, però, es manté en uns límits força acceptables.
El final és notablement sec.

Impressions generals:

Una stout que presenta l'avantatge de ser prou passadora a la temperatura força "temperada" a la qual faig la degustació. L'amargor que procedeix al meu entendre principalment de l'ordi cremat és prou poderosa i arriba a punts d'acritud d'una felicitat molt relativa. Personalment, d'una doble stout espero més cremositat i menys acritud.
Una stout prou complexa i, dins del que cap, prou equilibrada que dóna una bona sensació de conjunt tot i que manté un cert grau d'agressivitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada