Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris American Amber Ale. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris American Amber Ale. Mostrar tots els missatges

20 de juny 2015

Fitxes de degustació - Hort del Barret - GLOBALE



Hort del Barret

Globale

Del WEB de l?hort del Barret:

La GlobAle és una Amber Ale nascuda d’un projecte col·laboratiu proposat per la GACBB i en el que hem participat set cervesers de tot el món, consistent en una elaboració en la que la fórmula, el procediment i els ingredients han estat els mateixos per a tots els elaboradors, però en la que cada un de nosaltres ha triat un llevat diferent per fermentar la cervesa. Amb un temps de maduració de 6 setmanes després de la fermentació i amb una extraordinària selecció de mals i llúpols.

Nota sobre l'associació


La Global Association of Craft Beer Brewers  (GACBB) és la creació d'uns brouaters inspirats i independents d'una petita broueria de Berlín. Després de reunir-amb uns col·legues danesos en un viatge per carretera a través de Dinamarca, van trobar un terreny comú a través de l'experimentació amb una nova cervesa comuna. A partir de l'experiència d'elaboració de la cervesa, van guanyar no només una deliciosa nova beguda, sinó un sentiment de companyonia fins i tot malgrat els seus diferents orígens en matèria d'elaboració de la cervesa.
El GACBB es troba en aquest esperit de col·laboració i intercanvi. Creiem que aquesta nova generació de brouaters no només comparteixen una actitud i una passió per l'elaboració de la cervesa, sinó que comparteixen també un interès en treballar junts en lloc de sempre trobar-nos en competició.

Dades tècniques:

Estil: Amber Ale

BJCP 2015:

Un estil de cervesa artesanal americana de color ambre, llupolada, de graduació moderada amb gustos de malt caramel. L'equilibri pot variar bastant: algunes versions es decanten clarament cap al malt mentre que d'altres són agressivament dirigides cap al llúpol. Les versions llupolades i amargues no haurien d'aportar caràcters que xoquessin amb el perfil de malt caramel.
Gust de llúpol entre moderat i alt amb característiques típiques de les varietats americanes o del Nou Món hop (cítrics, florals, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies o meló). Un caràcter cítric és comú, però no és obligatori. Els sabors de malt són de moderats a forts, i en general mostren una dolçor de malt inicial seguida d'un gust de caramel moderat (i de vegades altres malts adjunts en menor quantitat). El malt i l'amargor del llúpol solen ser equilibrats i es donen mútuament suport, però aquest equilibri pot variar de qualsevol manera. Els èsters fruitats poden ser de moderatos a nuls. La dolçor del caramel i el gust de llúpol així com la seva amargor poden persistir una mica entre mig camí del final fins al final.

El ferment:

Mauribrew draught:
A altes temperatures amb un most d'alta gravetat, Mauribrew Draught realça el caràcter afruitat de la cervesa. A baixes temperatures aquest llevat produeix un acabat net, amb un perfil baix d'èsters, el que permet als caràcters del llúpol i del malt de sortir amb més claredat. (Brouwland)
Alcohol: 6,5%Vol.
Malts:
Pils, Carared, Melanoïdina, Abbey
Llúpols:
Summit, Simcoe, Cascade, Citra.
Envasat: 01-2015
Caducitat: 01-2016
Presentació: ampolla 330mL
Elaborador: RSIPAC 30.05486/Cat
Lot: 68140001

Contactes:

Josep M de Sagarra, 70, 4t 2a
08402 - Granollers
Barcelona
Tel: 667 091 817

Descripció:

En destapar

Toc lleugerament cremat, resines, herba, caramels molt fets.

Aspecte:

Escuma densa de color de bronze clar, persistent, fins i tot rocosa i formant garlandes mitjanes.
La cervesa és transparent fins allà on es pot apreciar, de color de caoba molt fosc amb tons robí.

Nas 1

En primer lloc, apareixen clares olors de melanoïdines com crosta de pa molt torrada i quelcom de SO2. Acte seguit descriuríem resines i aspectes perfumats de moment poc definits.
Es nota bastant l'alcohol que, barrejat amb els aspectes perfumats dóna una lleu sensació d'aigua de colònia. Dins mateix d'aquest aspecte, podem trobar una nota balsàmica que podria recordar la menta.
L'aspecte d'alcohol és més present del que podríem haver esperat amb el títol oficial de 6,5. No es nota cap aspecte de dissolvent i, si haguéssim de parlar d'especiats, potser citaríem la canyella i el macís.
Els caramels no són especialment evidents mentre que les melanoïdines (torrats no caramel·litzats) són molt més evidents i, fins i tot prou invasores. Podem fins i tot citar tocs de melassa de canya.
Els fruitats queden una mica dissimulats i difícils de discernir. Així i tot, parlaríem de figa seca, potser de dàtil i quelcom de pera.

Boca 1

Els aspectes torrats es troben al límit de cremats.
L'efervescència és moderada, un pèl picantona.
El cos és entre mitjà i fort.
L'entrada és entre àcida i refrescant. L'acidesa va baixant amb el temps mentre que l'aspecte fresc es manté i augmenta progressivament la presència de melasses. Aquest aspecte, a més d'introduir un perfil molt poderós, inclou també un fons dolç bastant intens, gens secundari.
L'amargor queda discreta (l'acidesa és més important), resulta un pèl metàl·lica, un no-res seca, és ben refrescant i diria que gens punyent. La dolçor i les melasses la compensen amb escreix.
El perfil general del malt és un pèl embafador (cloying) i tapa o impedeix una mica la percepció dels fruitats. Malgrat això, tornem a citar la figa seca i la pera. Potser també ribes roges molt madures.
L'entrada en boca és fresca, àcida i dolça. Però ràpidament l'aspecte dolç pren la iniciativa i es converteix en embafador. L'acidesa ajuda a mitigar aquest efecte.
El conjunt es resisteix una mica en empassar.
L'alcohol és molt més present que el títol indicat. En boca, NO es nota el SO2.

Nas 2

Amb molta escuma, NO es nota cap compost del sofre. Al contrari: apareixen notes d'herba fresca, de xiprer, de llimona i d'alguna fruita tropical (maracujà). En matèria de fruites, citaríem a més, la melmelada de préssec.
Però ràpidament, tot aquest ric perfil es troba subjugat pel perfil de les melanoïdines.
Sense escuma, tornem a parlar de llimona i hi hem d'afegir aranja. Tot plegat es torna a amagar darrera d'una forta pantalla de melanoïdines, bastant SO2 i alcohol i també quelcom de cafè.
Cal a més citar un perfil netament distingible de canyella.

Boca 2

L'efervescència és molt encertada, moderada i fina.
El cos és entre mig-fort i fort.
Ràpidament, l'acidesa marca el pas i introdueix amb ella llimona i aranja.
L'amargor és discreta, un pèl astringent. És més consistent que en el primer tast. Inclou notes resinoses.
El fons general és fortament dolç, més aviat embafador. L'acidesa no aconsegueix compensar-lo.
Apareix algun aspecte discret de cafè.
El segon tast és menys amè que el primer. En concret, apareixen aspectes aspres que combinen malament amb l'acidesa. En canvi, l'entrada és relativament còmoda tot i que el conjunt s'acaba desmuntant una mica al temps que l'amargor perd qualitat per acabar seca i una mica picant.
En aquesta fase, les espècies són més evidents i podem descriure pebre i canyella. Altre cop, res de dissolvent.

Impressió general:

La cervesa és molt llarga i evolutiva. Comença bastant bé però presenta un final moderadament sec gairebé alcalí. Així, l'amargor comença en discreció però acaba dominant, especialment en la persistència general.
L'equilibri s'inicia decantat fortament cap al malt, amb domini absolut de les melanoïdines però progressivament es dirigeix cap a un fort domini del llúpol en tot el llarg final.
La combinació comença prometent amb una sensació inicial bastant harmoniosa, rica i complexa però es va desconjuntant primer amb el to embafador i després amb el final que descrivim més amunt.

M'hagués encantat provar les altres cerveses fetes amb la mateixa base però amb ferments diferents. Sempre és una experiència molt didàctica i divertida.


06 de desembre 2013

Fitxes de degustació - Almogàver Clàssica - Amber Ale

Almogàver 

Amber Ale Clàssica. 

Fitxa tècnica: 

Estil: Amber Pale Ale 
Alcohol: 4,5%Vol. 
Presentació: ampolla de 33cl 
Lot: 1.06 
Caducitat: 09-2014 
Data: 8-11-2013 

Ingredients: 

Malts: Maris Otter, Cara Red i Black Malt 
Llúpols: Centennial, Cascade i Zatec 

Descripció: 

En destapar: 

En primer lloc, al coll de l'ampolla, apareix un potent perfil àcid amb olors de llimona i de poma. Al darrere, s'amaguen notes de caramel. 
Poma

Aspecte: 

Escuma d'espessor mitjana, poc persistent i de color blanc lleugerament tenyit. No es forma cap mena d'adherència. La cervesa és perfectament transparent, de color d'ambre amb alguna nota de color marró.

Nas 1 

En nas, els aspectes àcids que havíem trobat en destapar ja no es troben. En canvi, podem parlar d'un perfil del malt bastant dominant, amb especialment, olors de caramels. I es poden diferenciar caramels de torrefacció mitjana d'algun altre gairebé cremat, d'aroma més punyent (però en quantitat molt inferior).
Caramel
Al mateix temps, distingim una nota bastant més fresca d'herba amb discrets aspectes de resina. Amb el temps, apareixen olors de gra i de crosta de pa, de pa de pessic i de galeta. 
Pa de pessic
Buscant en detall, podem identificar una lleugera nota de dissolvent i quelcom de tabac clar. L'alcohol és bastant present malgrat el seu baix títol. 

Boca 1 

Efervescència lleugera i una mica picant. Cos mitjà, potser una mica fort, però res pesat. S'aprecia notablement l'alcohol acompanyat d'un no-res de dissolvent. També cal parlar d'un aspecte àcid que apareix a la llarga. El gra també es manifesta amb prou claredat mentre que els aspectes caramel·litzats s'expressen amb més dificultat. 
L'amargor amb prou feines es nota. Val a dir que, a la llarga, en la persistència, es manifesta millor tot i que de forma altre cop bastant moderada i modesta. 
Astringència: no. Aspror, no. DMS, no. Diacetil, no. 
El tast és mitjanament llarg i no molt intens. En aquesta persistència, com dèiem, es manifesta una mica de l'amargor que no trobàvem al principi, acompanyada d'una agradable tot i que molt discreta nota dolça. També cal assenyalar una lleugera nota salada. Molt a la llarga, parlaríem d'una mica de sequedat. 

Aspecte 2 

A la segona passada, aconseguim una escuma més densa però igual d'efímera. Tampoc s'aprecien adherències de cap mena. 

Nas 2 

Altre cop, domina el perfil del malt. Es pot distingir olor de gra, de galeta, de caramel poc torrat i de crosta de pa ben cuita.
Crosta de pa ben cuita
Cercant una mica, l'única fruita de tot el panorama podria ser la grosella verda.
L'alcohol, malgrat el seu feble títol, es nota bastant i ve acompanyat d'un pèl de dissolvent. Aquest cop no trobem ni rastre d'herba o de resina. 

Boca 2 

Podríem qualificar l'efervescència d'evanescent. És bastant migrada i una mica picant. Bona presència de caramels poc cremats, de gra i de crosta molla de pa. Existeix un lleuger toc dolç però crec que es revela principalment per mor de l'escalfor. És realment molt poca cosa. Podem dir que el perfil dominant és el del malt. El llúpol és força discret i diria que gairebé només aromatitza. Tal vegada aporti algun aspecte floral però no és un extrem que es pugui afirmar amb rotunditat. 
No s'aprecien defectes. La cervesa és molt fàcil de beure i constitueix un conjunt bastant harmònic. 
A la llarga es manifesta una mica d'amargor. Aquesta conforma la persistència general de la cervesa. L'acompanya feliçment un aspecte lleugerament dolç i amelat. 
Retorn amargant, mig sec i mig metàl·lic, sense aromes apreciables. 

Impressions generals 

Creiem que la Clàssica Amber Ale d'Almogàver és una recepta coneguda de la costa oest dels EEUU. Val a dir però, que els brouaters no han estat molt fidels: han creat una versió pròpia que s'adiu molt moderadament amb el model. Un molt bon punt que cal posar en evidència és que, malgrat l'advertència que hi pot haver pòsit, la cervesa és completament transparent. S'aprecia una cervesa artesana que, a més, fa de bon veure. Altrament, es tracta d'un conjunt força agradable, moderat, sense cap mena d'estridència, de complexitat mitjana i d'equilibri notablement decantat cap al perfil del malt. Però fins i tot el domini del malt es queda en tons força moderats. La cervesa és perfectament bevible, passadora i, en definitiva, agradable. Curiosament, l'alcohol, malgrat presentar un títol també moderat, és sorprenentment més present del que es podria esperar. Tot i així, es manté en intensitats força assumibles. Tret d'aquest aspecte, la resta de la composició queda prou homogènia i positivament estructurada. 

Nota sobre l'estil 

Realment, no hem trobat cap Amber Ale en el BJCP. Però sí que podem apuntar dues coses. 
  • 1.- Les cerveses de color d'ambre, simplement amb la menció del color són prou populars a França. Però no solen definir cap estil. Pot ser "ambre" una Bière de garde o una abadia. En principi, són cerveses d'alta fermentació i s'espera d'elles que tinguin un perfil de malt bastant pronunciat. 
  • 2.- Al BJCP sí que es parla de Amber amb el gentilici American. American Amber Ale: Conegut en algunes regions (americanes) com a Red Ales. Aquestes cerveses van ser popularitzades a la zona de Califòrnia del Nord (on agraden les cerveses amb molt de llúpol) i del Pacífic Nord. 
Nas: 
Aromes de llúpol entre baixes i moderades procedents del procediment de llúpol en sec o d'aportacions tardanes de llúpols americans en l'olla de cocció. És comú un caràcter cítric del llúpol però no és preceptual. Perfil del malt entre mitjanament fluix a mitjanament fort que pot, a vegades, tapar el perfil del llúpol i pot també revelar-se en un caràcter moderat de caramels. Els èsters varien entre baixos a absents. No s'ha de trobar diacetil. 
En boca. 
Els llúpols americans s'haurien de manifestar entre moderadament i intensament. Sovint però no sempre introdueixen notes cítriques. Les aromes de malt han de ser entre moderades i fortes i, habitualment, manifesten un principi dolç seguit d'olors moderades de caramel (i a vegades altre caràcters de malt, però en intensitat inferior). Normalment, hi ha d'haver una bona balança entre el malt i l'amargor del llúpol. Els èsters fruitats són entre fluixos i nuls. La dolçor del malt i l'amargor del llúpol poden persistir. No hi ha diacetil. 
Cos entre mitjà i mig fort. Carbonatació entre moderada i alta. 
Acabat general suau sense cap mena d'astringència. Algunes versions més fortes poden evidenciar la presència de l'alcohol. 

Característiques tècniques: 

Densitat Inicial: 1.045 – 1.060 
EBU (amargor): 25 – 40 
Densitat Final: 1.010 – 1.015 
Color: 22-34 (10 – 17 SRM) 
Alcohol: 4.5 – 6.2% Vol 

Notes sobre els ingredients: 

Maris Otter: 

Varietat d'ordi d'hivern de dues línies. La varietat va ser obtinguda pel Dr GDH Bell i el seu equip de Cambridge. Va ser introduït en 1966 i ràpidament es va convertir en una gran varietat dominant, a causa del seu baix contingut en nitrogen i les característiques superiors de maltejat. També se li diu Maris Otter al malt aconseguit amb aquest ordi. Oficialment, doncs, El Maris Otter no és un malt sinó una varietat d'ordi. Però sembla que alguns malts es venen amb aquesta denominació, sense que es pugui saber amb gaire exactitud com estan maltejats. El dr. Bell va crear el Maris Otter a Cambridge fa 40 anys amb el propòsit exprés de produir una varietat d'ordi que donaria un malt d'alta qualitat per al mercat de cervesa de barril. Va ser obtingut per encreuament entre "Proctor" i "Pioneer", i aviat es va convertir en la base de les millors cerveses angleses acondicionades en barril. Després de molts anys de ser l'ordi més cultivat, la pol·linització creuada i l'ús de llavors sense certificar han provocat una caiguda de la qualitat i de l'ús d'aquesta varietat. 

Malt Cara-red: 

Malt caramel d'origen americà dissenyat per a impartir aromes i un fort color vermell i que, d'altra banda, contribueix a la retenció del cap d'escuma. 

Black (Patent) Malt: 

Malt torrat a molt altes temperatures. En petites quantitats, tenyeix de vermell. En quantitats més gran, aporta qualitats cremades, seques i amargues. 

Llúpol Centennial: 

Aquest llúpol duu el nom de la festa del centenari de l'estat de Washington. Es tracta d'una altra (entre tantes) creació de l'USDA. Es va aconseguir per mitjà d'una barreja de Brewer's Gold, Fuggle, East Kent Golding, Baviera, i una altra varietat desconeguda. El llúpol Centennial va ser creat el 1974 i compta amb una qualificació d'àcid alfa de 9,5% a11,5%. A vegades se'l anomena Super Cascada, però és més lleuger en aromes cítrics. El sabor i l'aroma floral d'aquesta varietat és evident en moltes cerveses comercials. 

Llúpol Cascada: 

El Cascade és un dels llúpols americans per excel·lencia i sol ser el toc especial de les Pale Ale americanes. Hi ha també Cascade a Nova Zelanda i a l'Argentina. Aquesta varietat va ser creada en 1972 a l'USDA a l'estat d'Oregon. El llúpol Cascade conté entre 4,5 i 7% d'àcids alfa. Al marge de les seves aromes cítriques, a vegades associades a l'aranja, pot aportar olors especiades. 

Llúpol Saaz/Zatec: 

El llúpol Saaz, en la seva aparició, va canviar el món de l'elaboració de la cervesa.És una varietat apreciada i honrada que va ajudar a definir les cerveses daurades europees d'estil Pilsner de Bohèmia . És una varietat natural des Txecoslovàquia (República Txeca) que es va originar en l'àrea al voltant de la ciutat de Zatec/Saaz, que es troba a Bohèmia. El Cascada es conrea també a Bèlgica i als Estats Units i compta amb diversos descendents de Nova Zelanda com el Motueka (B Saaz) i el Riwaka (D Saaz). La varietat txeca de Zatec és molt buscada per al seu ús en Pilsners txeques i altres cerveses i estils semblants europeus. El contingut d'àcid alfa, molt baix, es situa en 2,0% -6,0% fent d'aquesta varietat un agent especialment feliç en l'aromatització de la cervesa. La relació beta/alfa és de 1:1,5 , que és més alta que la majoria de varietats i es considera que dóna a la cervesa un amargor més delicat. L'aroma de Saaz prové dels seus olis equilibrats, incloent un alt nivell de farnesè i aporta fines olors d'herba. El Zatec/Saaz també presenta un gran contingut en polifenols que solen frenar l'oxidació i l'envelliment de la cervesa , donant-li una vida útil més llarga .

07 de desembre 2012

Fitxes de degustació - BOONT AMBER ALE - AVBC



BOONT AMBER ALE
Anderson Valley Brewing Company
El lloc:
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de Califòrnia. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley


La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.
Aquesta companyia va començar en 1987 en els baixos d'un brewpub anomenat Bockhorn Saloon (el bar de la banya de boc). Kenneth Allen volia crear les cerveses més suaus del que es podia trobar en la regió.
La producció màxima d'aleshores era de 10 barrils per partida (una mica menys de 1200 litres). Gràcies als premis que van guanyar, aquesta producció va quedar prou aviat insuficient i van haver de canviar de domicili per poder muntar una brouateria amb una capacitat triple (1996). Però la producció anava augmentant i van haver de trobar un altre lloc, completament nou, on van instal·lar una sala de cocció de coure procedent d'una brouateria alemanya que havia hagut de tancar portes. En aquesta nova instal·lació, es va apostar per la producció respectuosa amb el medi ambient de manera que l'energia necessària per totes les fases del brouat procedeix de la planta productora d'energia solar: Solar powered Brewery.

El 2010, el fundador Ken Allen es va retirar i va ser substituït per Fal Allen (que no és parent del primer, ves quina casualitat).

L'estil:
En les llistes europees, la "AMBER ALE" no existeix. El BJCP però, defineix una AMERICAN AMBER ALE (10B.)

Aromes: 
Aromes degudes al llúpol en sec o a addicions tardanes durant la cocció de llúpols de varietats americanes, entre baixes i moderades. El caràcter cítric del llúpol és comú però no obligatori. Perfil de malt entre moderadament baix i moderadament alt que, algun cop, pot emmascarar el perfil del llúpol i, a més, pot introduir olors de caramel.
Els èsters varien entre moderats i res. No hi ha Diacetil.
Aspecte: 
Entre color ambre i marró coure. Cap d'escuma blanc amb bona persistència. Normalment més aviat transparent tot i que les versions amb llúpol en sec poden resultar una mica tèrboles.
En boca: 
Olors de llúpols americans d moderades a fortes amb components cítrics, però no sempre. Les aromes de malt són entre moderades i fortes que, habitualment presenten primer una dolçor inicial de malt seguida d'una olor moderada de caramel (i altres cops, altres caràcters del malt però en quantitats inferiors). Les amargors de malts i de llúpols són habitualment equilibrades i es donen suport mútuament. Èsters de fruites entre moderats i res.  La dolçor del caramel i els gustos/olors del llúpol poden durar fins al final o a mig camí del final. No hi ha diacetil.
Còrpora: 
Cos entre mitjà a mig fort. Carbonatació entre moderada i forta. Acabat general "confortable" o agradable sense l'astringència que habitualment s'associa amb addicions importants de llúpols. Les versions més fortes solen introduir una certa escalfor deguda a l'alcohol.
Impressió general: 
És com una American Pale, però amb més cos, més riquesa de caramel i amb una balança més aviat decantada cap al malt (tot i que les addicions de llúpol són significatives).
Comentaris: 
En color, pot coincidir amb els colors de la AMERICAN PALE. Però les AMERICAN AMBER no són diferents de les PALE perquè són més fosques, sinó perquè tenen més notes de caramel, més cos i habitualment presenten un millor equilibri entre el malt i l'amargor. No hauria d'oferir fortes olors de xocolata ni caràcter torrat que podrien conduir a una AMERICAN BROWN ALE (tot i que petites quantitats d'aquestes notes són acceptables.)
Història 
En algunes zones, es coneix simplement com a RED ALE. Aquest estil es va popularitzar al Nord de Califòrnia on s'aprecien especialment els perfils forts de llúpol. Després es va escampar pel Nord Est Pacífic dels EEUU per finalment expandir-se per tots els EEUU.
Ingredients. 
Malts Pale, típicament americà de dues carreres. Malts Crystal mitjans a foscos. Pot també contenir grans especials que afegeixen caràcters suplementaris i originalitat. Normalment s'usen llúpols americans, sovint amb notes cítriques, però també se'n poden fer servir d'altres. Aigües amb Sulfats i Carbonats.
Especificacions tècniques: 
D.I. 1.045 – 1.060
D.F. 1.010 – 1.015
EBU's: 25 – 40
EBC: 20-34 (SRM: 10 – 17)
Alcohol: 4.5 – 6.2%Vol.
Exemples comercials: 
North Coast Red Seal Ale, Tröegs HopBack Amber Ale, Deschutes Cinder Cone Red, Pyramid Broken Rake, St. Rogue Red Ale, Anderson Valley Boont Amber Ale, Lagunitas Censored Ale, Avery Redpoint Ale, McNeill’s Firehouse Amber Ale, Mendocino Red Tail Ale, Bell's Amber

La cervesa:

Ingredients:
Malts: Malt Pale de 2 carreres; Crystal (40 i 80L)
Llúpols: Columbus, Bravo, Liberty, MtHood, Northern Brewer. 

Especificacions tècniques:
EBU: 15
D.I. 13,5 Pº
D.F. 2,7ºP
Alcohol: 5,6%Vol. 
Presentació: Ampolla de 330mL.
Caducitat: (?)
Lot(?)
Data del tast: 18/11/2012
Temperatura: 8ºC 

Descripció:
En destapar:
Lleugeres olors de pa i de caramel. Alguna nota d'herba amb un puntet lleugerament punyent d'ortiga.
Aspecte:
De color de coure, gairebé perfectament transparent. Escuma prou densa, persistent i formant garlandes.
En nas 1:
Primer apareixen les olors del llúpol; herba i alguna cosa de resina. Després, molt ràpidament, sorgeix el malt amb aromes de pa de quilo i de caramel. De moment no trobem gaire més coses perquè la cervesa està massa freda. Així entre bastidors, podríem insistir i trobar alguna cosa cítrica que podríem anar definint en taronja. Equilibri lleugerament decantat cap al llúpol.

En boca 1:
Cos entre mitjà i fort. Bones olors de malt, però especialment complexes. Concretament caramel i pa (la crosta).

Poca efervescència.
L'amargor es fa present després del glop, un cop empassada la cervesa. En boca es nota més el llúpol: tall de planta grassa, saba de gramínia.
El tast és llarg i l'amargor es manté durant tot ell, amb notes seques, un pèl picants.
No trobo perfil del ferment. Potser podríem citar alguna cosa de pebre negre però ja seria extremar una mica.

En nas 2:
Domina l'herba amb tocs de resina i de pebre. A la llarga apareix una nota de sucre lleugerament cremat. Aquest cop i amb molta escuma, no trobo res de crosta de pa. He de dir que el perfil del malt, de moment, és molt discret cosa que sorprèn en una cervesa d'aquesta color.
Rebaixada l'escuma, podem trobar taronja (confitada) i caramel.
Taronja confitada
En boca 2:
Pebre negre, crosta de pa i un rastre sofrat que podria ser DMS. Tacte molt lleugerament aspre i acidesa molt cap al final. També podem tornar  identificar caramel i alguna cosa de toffee. L'amargor no és gens immediata. El seu aspecte més notable només es nota després d'empassar. A la llarga, també podem apuntar una nota d'astringència. L'amargor, l'astringència i l'acidesa no són fortes però en canvi sí que són molt persistents. Al final, el retorn es fa amb una amargor més aviat seca i notes de caramel.

En nas 3:
Herba fresca acabada de tallar. Amb un bon gruix d'escuma, podem identificar el ferment fresc però no és gaire pregó. Olorant a distància del got (10 cm), trobem olor de taronja, o millor de pastís de taronja, de pa de pessic amb taronja confitada. 
Coca de taronja
 També hi ha un toc vegetal que no aconsegueixo identificar. S'assembla molt a l'herba però és més "dur". S'assembla al tall de fulla d'heura, però és menys metàl·lic...
A la llarga i ara sense escuma, es pot notar bé el caramel lleugerament cremat i el toffee.
Caramel líquid
En boca 3:
Lleuger toc sofrat, quasi res. Taronja, bastant, i també caramel.
Tacte bastant dens. Cervesa molt passadora, gens dura tot i que ofereix una mica de resistència deguda a la sequedat. Efervescència més aviat baixa i acidesa només molt a la llarga.
L'amargor dóna una certa sensació de frescor que "explota" després del glop. Després s'allarga molt, passant de metàl·lica a seca.

Impressions generals:
No puc dir que es tracta d'una cervesa especialment complexa ni equilibrada. recorda una IRISH RED però en menys "dur", menys amarg. Ambtot però, és una cervesa bastant agradable amb poques característiques que la distingeixin una mica del cànon d'estils. Un bon exemple, però res de l'altre Dijous.

Altres apreciacions