Fitxes de degustació - Almogàver - BLAT

Almogàver 

Blat 

Almogàver blat

Fitxa tècnica: 

Cervesa de blat orgànica CCPAE 

Estil: Weissbier orgànica 

Alcohol: 4,2%Vol. 

EBU: 20 

Color: 18 EBC 

Presentació: ampolla 33cl 

Data degustació: 11-11-2013 

Temperatura de la degustació: de 10ºC en amunt. 

Caducitat: 09/2014 Lot: 25213 

Ingredients: 

Gra: Blat (50%), ordi (?), avena (?) 

Llúpols: 

Challenger, Hallertau Tradition, Hallertau Hersbrucker 

Descripció 

En destapar 

Bones olors de farina i de pasta crua de pa. També hi ha un important toc cítric. 

Aspecte 

Escuma blanca i espessa però poc persistent i sense garlandes. Cervesa lleugerament tèrbola de color daurat/mel clara. Menys transparent que una Kristall i més que una Weissenbier "normal". 

Nas 1 

Al principi notem una forta presència de CO2, picant, barrejat amb olors cítriques de llimona, de llima i fins i tot de llimonada. També es pot descriue una nota floral fresca de Ravenissa o quelcom semblant. 

Llima

Al cap de poc temps i en segon pla, comencen a prendre importància aspectes del malt: farina, pasta crua de pa, pasta de full... 

El plàtan és, al principi, especialment discret, però va agafant força, igual que el clau d'espècia que sembla primer fluix i, finalment, es revela amb rotunditat.

Clau d'espècia

Apareix també una nota de poma molt poc madura. Finalment, i forçant una mica, trobem una mica d'espígol.

Espígol

Boca 1 

En boca, el plàtan i la llaminadura de plàtan són molt actius.

Platan de canàries

L'efervescència és fluixa i una mica picant. Trobo que en falta una mica. Es poden trobar aspectes de forneria com ara pa sortint del forn.

Baguette

Existeix un lleuger punt d'atringència i l'acidesa és notable com d'altra banda s'escau en una Weissbier. L'amargor és fluixa, tardana i un pèl aspra. El cos és adequadament mitjà i confortable. La cervesa és especialment fàcil de beure.

Nas 2 

Amb molta escuma, podem parlar d'una forta presència de llimona i de poma. Es podria parlar d'especiat amb alguna discreta nota de pebre. Però en parlem més per l'aspecte picant que per l'aroma. Sinó, es poden trobar olors de farina, de pasta crua de pa, i de baguette acabada de fornejar. 

Pasta de pa crua

Potser podríem també citar un lleuger aspecte de mel. Es poden descriure algunes notes florals sense identificar. Buscant molt, apareix el plàtan amb una notable olor de clau d'espècia. 

Boca 2 

Bones olors de llimona i de plàtan. També apareix un aspecte discret de te verd. L'efervescència és fluixa i el cos es situa entre mitjà i mitjanament fort. Se'ns fan notables olors de forneria: farina, pasta crua de pa i pa tot just acabat de coure. 

També podriem citar alguna cosa d'herba molt lleugera amb alguna nota mentolada. El clau d'espècia és molt fort. 

Astringència, una mica. Aspre, no. DMS, no. Diacetil, no. 

El tast és mitjanament llarg amb algun to sec i un pèl dolç al final. El retorn és caramel·litzat. 

Impressions generals 

Una cervesa que es revela agradable i fina. No presenta cap resistència: és fàcil de beure i passa bé la set malgrat un lleuger punt sec en la persistència. En general dóna bones sensacions de frescor fins i tot en calent, amb aromes ben balancejades entre l'acidesa (llimona), la forneria (farina, pasta crua de pa i baguette), els fruitats on domina el plàtan, les notes florals i el toc especiat molt ben mesurat en el que cal citar en especial el clau d'espècia. 

Altrament i més en profunditat, podrem detectar aspectes lleugerament mentolats, tocs de poma i quelcom d'espígol. 

S'aprecia la voluntat de reduir l'aspecte tèrbol típic de les Weissbier. Aquesta cervesa afegeix unes alegres notes caramel·litzades en el retorn. 

Es tracta doncs d'una cervesa mitjanament complexa, fresca, agradable, curiosa i molt passadora que, a més, té la gràcia d'apagar eficaçment la set. 

Notes sobre els ingredients: 

Llúpol Challenger: aquest llúpol és bastant popular a Anglaterra, i va ser creat al Wye College amb base del Northern Brewer i d'una varietat alemanya en1961. Es tracta d'un llúpol de doble ús amb una qualificació d'àcid alfa moderada de 6,5% a 8,5%. El Challenger va ser llançat al mercat en 1968 amb la idea d'aportar un alt nivell d'àcids alfa, un perfil aromàtic interessant i una bona resistència a malalties i plagues. El sabor és suau, amb caràcter floral amb un lleuger toc salat. També poden aparèixer tons cítrics dolços. El Challenger té nivells moderats d'olis essencials. 

Hallertauer Tradition: es tracta d'un altre invent de l'Institut de Recerca del Llúpol a Hull, Alemanya , i va ser creat cercant resistència i tolerància a malalties i fongs . Introduït el 1991, aquesta varietat es compon de 47% de Hallertau Mittelfrüh , 15% de Saaz/Zatec i Hallertauer Gold . Aquesta combinació ajuda a establir el precedent per al perfil d'aquest llúpol que de vegades simplement es diu Tradition. El Hallertauer Tradition i el Hallertau Mittelfrüh s'assemblen en molts aspectes. El primer té una qualificació d'àcid alfa lleugerament superior que se situa entre 4,6% i 7,0% de manera que se'l pot considerar una bona varietat aromàtica. El Tradition té un contingut relativament baix d'oli co-humulona mentre que presenta bones quantitats d'humulè. Aquesta combinació aporta aromes terrosos i d'herba així com de fruites el que contribueix a una aroma terrós i coberta d'herba , que està dominat pels tons dolços de fruites dolces i de panses. 

Hersbrucker. Aquest llúpol creixia naturalment a Hersbruck en el districte de Hallertau a Alemanya. Aquesta varietat, que es va desenvolupar per selecció natural, ha anat guanyant adeptes i superfície de cultiu sobre el Hallertau gràcies a la seva resistència més favorable a les malalties i fongs. És similar a les varietats de llúpols nobles amb el seu nivell baix de co-humulona. És una varietat bàsicament aromàtica amb una qualificació d'àcid alfa de 2,0% a 5,0%. Els seus olis essencials aporten una barreja de fruites i espècies barrejats amb un cert caràcter floral.

Fitxes de degustació - Almogàver Clàssica - Amber Ale

Almogàver 

Amber Ale Clàssica. 

Fitxa tècnica: 

Estil: Amber Pale Ale 

Alcohol: 4,5%Vol. 

Presentació: ampolla de 33cl 

Lot: 1.06 

Caducitat: 09-2014 

Data: 8-11-2013 

Ingredients: 

Malts: Maris Otter, Cara Red i Black Malt 

Llúpols: Centennial, Cascade i Zatec 

Descripció: 

En destapar: 

En primer lloc, al coll de l'ampolla, apareix un potent perfil àcid amb olors de llimona i de poma. Al darrere, s'amaguen notes de caramel. 

Poma

Aspecte: 

Escuma d'espessor mitjana, poc persistent i de color blanc lleugerament tenyit. No es forma cap mena d'adherència. La cervesa és perfectament transparent, de color d'ambre amb alguna nota de color marró.

Nas 1 

En nas, els aspectes àcids que havíem trobat en destapar ja no es troben. En canvi, podem parlar d'un perfil del malt bastant dominant, amb especialment, olors de caramels. I es poden diferenciar caramels de torrefacció mitjana d'algun altre gairebé cremat, d'aroma més punyent (però en quantitat molt inferior).

Caramel

Al mateix temps, distingim una nota bastant més fresca d'herba amb discrets aspectes de resina. Amb el temps, apareixen olors de gra i de crosta de pa, de pa de pessic i de galeta. 

Pa de pessic

Buscant en detall, podem identificar una lleugera nota de dissolvent i quelcom de tabac clar. L'alcohol és bastant present malgrat el seu baix títol. 

Boca 1 

Efervescència lleugera i una mica picant. Cos mitjà, potser una mica fort, però res pesat. S'aprecia notablement l'alcohol acompanyat d'un no-res de dissolvent. També cal parlar d'un aspecte àcid que apareix a la llarga. El gra també es manifesta amb prou claredat mentre que els aspectes caramel·litzats s'expressen amb més dificultat. 

L'amargor amb prou feines es nota. Val a dir que, a la llarga, en la persistència, es manifesta millor tot i que de forma altre cop bastant moderada i modesta. 

Astringència: no. Aspror, no. DMS, no. Diacetil, no. 

El tast és mitjanament llarg i no molt intens. En aquesta persistència, com dèiem, es manifesta una mica de l'amargor que no trobàvem al principi, acompanyada d'una agradable tot i que molt discreta nota dolça. També cal assenyalar una lleugera nota salada. Molt a la llarga, parlaríem d'una mica de sequedat. 

Aspecte 2 

A la segona passada, aconseguim una escuma més densa però igual d'efímera. Tampoc s'aprecien adherències de cap mena. 

Nas 2 

Altre cop, domina el perfil del malt. Es pot distingir olor de gra, de galeta, de caramel poc torrat i de crosta de pa ben cuita.

Crosta de pa ben cuita

Cercant una mica, l'única fruita de tot el panorama podria ser la grosella verda.

L'alcohol, malgrat el seu feble títol, es nota bastant i ve acompanyat d'un pèl de dissolvent. Aquest cop no trobem ni rastre d'herba o de resina. 

Boca 2 

Podríem qualificar l'efervescència d'evanescent. És bastant migrada i una mica picant. Bona presència de caramels poc cremats, de gra i de crosta molla de pa. Existeix un lleuger toc dolç però crec que es revela principalment per mor de l'escalfor. És realment molt poca cosa. Podem dir que el perfil dominant és el del malt. El llúpol és força discret i diria que gairebé només aromatitza. Tal vegada aporti algun aspecte floral però no és un extrem que es pugui afirmar amb rotunditat. 

No s'aprecien defectes. La cervesa és molt fàcil de beure i constitueix un conjunt bastant harmònic. 

A la llarga es manifesta una mica d'amargor. Aquesta conforma la persistència general de la cervesa. L'acompanya feliçment un aspecte lleugerament dolç i amelat. 

Retorn amargant, mig sec i mig metàl·lic, sense aromes apreciables. 

Impressions generals 

Creiem que la Clàssica Amber Ale d'Almogàver és una recepta coneguda de la costa oest dels EEUU. Val a dir però, que els brouaters no han estat molt fidels: han creat una versió pròpia que s'adiu molt moderadament amb el model. Un molt bon punt que cal posar en evidència és que, malgrat l'advertència que hi pot haver pòsit, la cervesa és completament transparent. S'aprecia una cervesa artesana que, a més, fa de bon veure. Altrament, es tracta d'un conjunt força agradable, moderat, sense cap mena d'estridència, de complexitat mitjana i d'equilibri notablement decantat cap al perfil del malt. Però fins i tot el domini del malt es queda en tons força moderats. La cervesa és perfectament bevible, passadora i, en definitiva, agradable. Curiosament, l'alcohol, malgrat presentar un títol també moderat, és sorprenentment més present del que es podria esperar. Tot i així, es manté en intensitats força assumibles. Tret d'aquest aspecte, la resta de la composició queda prou homogènia i positivament estructurada. 

Nota sobre l'estil 

Realment, no hem trobat cap Amber Ale en el BJCP. Però sí que podem apuntar dues coses. 

• 1.- Les cerveses de color d'ambre, simplement amb la menció del color són prou populars a França. Però no solen definir cap estil. Pot ser "ambre" una Bière de garde o una abadia. En principi, són cerveses d'alta fermentació i s'espera d'elles que tinguin un perfil de malt bastant pronunciat. 

• 2.- Al BJCP sí que es parla de Amber amb el gentilici American. American Amber Ale: Conegut en algunes regions (americanes) com a Red Ales. Aquestes cerveses van ser popularitzades a la zona de Califòrnia del Nord (on agraden les cerveses amb molt de llúpol) i del Pacífic Nord. 

Nas: 

Aromes de llúpol entre baixes i moderades procedents del procediment de llúpol en sec o d'aportacions tardanes de llúpols americans en l'olla de cocció. És comú un caràcter cítric del llúpol però no és preceptual. Perfil del malt entre mitjanament fluix a mitjanament fort que pot, a vegades, tapar el perfil del llúpol i pot també revelar-se en un caràcter moderat de caramels. Els èsters varien entre baixos a absents. No s'ha de trobar diacetil. 

En boca. 

Els llúpols americans s'haurien de manifestar entre moderadament i intensament. Sovint però no sempre introdueixen notes cítriques. Les aromes de malt han de ser entre moderades i fortes i, habitualment, manifesten un principi dolç seguit d'olors moderades de caramel (i a vegades altre caràcters de malt, però en intensitat inferior). Normalment, hi ha d'haver una bona balança entre el malt i l'amargor del llúpol. Els èsters fruitats són entre fluixos i nuls. La dolçor del malt i l'amargor del llúpol poden persistir. No hi ha diacetil. 

Cos entre mitjà i mig fort. Carbonatació entre moderada i alta. 

Acabat general suau sense cap mena d'astringència. Algunes versions més fortes poden evidenciar la presència de l'alcohol. 

Característiques tècniques: 

Densitat Inicial: 1.045 – 1.060 

EBU (amargor): 25 – 40 

Densitat Final: 1.010 – 1.015 

Color: 22-34 (10 – 17 SRM) 

Alcohol: 4.5 – 6.2% Vol 

Notes sobre els ingredients: 

Maris Otter: 

Varietat d'ordi d'hivern de dues línies. La varietat va ser obtinguda pel Dr GDH Bell i el seu equip de Cambridge. Va ser introduït en 1966 i ràpidament es va convertir en una gran varietat dominant, a causa del seu baix contingut en nitrogen i les característiques superiors de maltejat. També se li diu Maris Otter al malt aconseguit amb aquest ordi. Oficialment, doncs, El Maris Otter no és un malt sinó una varietat d'ordi. Però sembla que alguns malts es venen amb aquesta denominació, sense que es pugui saber amb gaire exactitud com estan maltejats. El dr. Bell va crear el Maris Otter a Cambridge fa 40 anys amb el propòsit exprés de produir una varietat d'ordi que donaria un malt d'alta qualitat per al mercat de cervesa de barril. Va ser obtingut per encreuament entre "Proctor" i "Pioneer", i aviat es va convertir en la base de les millors cerveses angleses acondicionades en barril. Després de molts anys de ser l'ordi més cultivat, la pol·linització creuada i l'ús de llavors sense certificar han provocat una caiguda de la qualitat i de l'ús d'aquesta varietat. 

Malt Cara-red: 

Malt caramel d'origen americà dissenyat per a impartir aromes i un fort color vermell i que, d'altra banda, contribueix a la retenció del cap d'escuma. 

Black (Patent) Malt: 

Malt torrat a molt altes temperatures. En petites quantitats, tenyeix de vermell. En quantitats més gran, aporta qualitats cremades, seques i amargues. 

Llúpol Centennial: 

Aquest llúpol duu el nom de la festa del centenari de l'estat de Washington. Es tracta d'una altra (entre tantes) creació de l'USDA. Es va aconseguir per mitjà d'una barreja de Brewer's Gold, Fuggle, East Kent Golding, Baviera, i una altra varietat desconeguda. El llúpol Centennial va ser creat el 1974 i compta amb una qualificació d'àcid alfa de 9,5% a11,5%. A vegades se'l anomena Super Cascada, però és més lleuger en aromes cítrics. El sabor i l'aroma floral d'aquesta varietat és evident en moltes cerveses comercials. 

Llúpol Cascada: 

El Cascade és un dels llúpols americans per excel·lencia i sol ser el toc especial de les Pale Ale americanes. Hi ha també Cascade a Nova Zelanda i a l'Argentina. Aquesta varietat va ser creada en 1972 a l'USDA a l'estat d'Oregon. El llúpol Cascade conté entre 4,5 i 7% d'àcids alfa. Al marge de les seves aromes cítriques, a vegades associades a l'aranja, pot aportar olors especiades. 

Llúpol Saaz/Zatec: 

El llúpol Saaz, en la seva aparició, va canviar el món de l'elaboració de la cervesa.És una varietat apreciada i honrada que va ajudar a definir les cerveses daurades europees d'estil Pilsner de Bohèmia . És una varietat natural des Txecoslovàquia (República Txeca) que es va originar en l'àrea al voltant de la ciutat de Zatec/Saaz, que es troba a Bohèmia. El Cascada es conrea també a Bèlgica i als Estats Units i compta amb diversos descendents de Nova Zelanda com el Motueka (B Saaz) i el Riwaka (D Saaz). La varietat txeca de Zatec és molt buscada per al seu ús en Pilsners txeques i altres cerveses i estils semblants europeus. El contingut d'àcid alfa, molt baix, es situa en 2,0% -6,0% fent d'aquesta varietat un agent especialment feliç en l'aromatització de la cervesa. La relació beta/alfa és de 1:1,5 , que és més alta que la majoria de varietats i es considera que dóna a la cervesa un amargor més delicat. L'aroma de Saaz prové dels seus olis equilibrats, incloent un alt nivell de farnesè i aporta fines olors d'herba. El Zatec/Saaz també presenta un gran contingut en polifenols que solen frenar l'oxidació i l'envelliment de la cervesa , donant-li una vida útil més llarga .