Cervesa i Salut 3-Polifenols

Sembla ser que els Polifenols continguts en la cervesa tenen una actuació positiva sobre la nostra salut (sempre que el nostre consum de cervesa sigui moderat).

Hem cregut útil definir una mica què són els polifenols:

Els polifenols són un grup de substàncies químiques trobades en plantes i caracteritzades per la presència de més d'un grup fenol per molècula.
Per més precisió, els fenols són compostos que tenen un o diversos grups hidroxil (OH) units a un anell aromàtic.

Els polifenols són generalment subdividits en:
-tanins hidrolitzables, que són èsters d'àcid gàl•lic de glucosa i altres sucres;
i -fenilpropanoides, com la lignina, flavonoides i tanins condensats.

Els polifenols més abundants són els tanins condensats que es troben pràcticament en totes les plantes. També es troben en algunes espècies de bolets com el Ciureny (Boletus edulis).

Beneficis potencials sobre la nostra salut:
Accions antimicrobianes, antivirals, antimutagèniques, anticarcinògenes, antiinflamatòries, antiproliferatives i vasodilatadores. La majoria d’aquestes accions són dites “potencials” perquè es troben en fase de ser demostrades o infirmades.

Segons un mecanisme encara per definir, sembla que els polifenols podrien reduir el risc de malalties cardiovasculars, de càncer i/o altres malalties. Els polifenols podrien tenir un paper important en la prevenció del càncer i podrien retardar o inhibir el creixement i la progressió d’algunes formes de càncer.

Els polifenols podrien també ajudar en el manteniment o potenciació de processos mentals com la cognició, la memòria, la motivació, l’atenció i la concentració.

La Xenohormesi és una teoria que explicaria com certes molècules com ara els polifenols, que indiquen estres en les plantes, podrien tenir la facultat d’allargar la vida als consumidors d’aquestes plantes (tot i que aquest efecte només s’ha pogut demostrar sobre invertebrats).

Els polifenols actuen com a prebiotics, uns ingredients no digeribles de l’alimentació que estimulen el creixement i/o l’activitat de les bactèries en el tracte digestiu que són beneficioses per a la salut.

Extractes d’algues rics en polifenols tindrien efectes antiproliferatius sobre el càncer de còlon. També podrien prevenir l’aparició del diabetis mellitus en un mecanisme que no he entès.

Per tornar a la cervesa, un estudi italià [Ghiselli A., et al.: La cervesa augmenta la capacitat antioxidant del plasma en éssers humans, J Nutr Biochem 11 (2000) 76-80] indica que la cervesa conté polifenols que milloren les defenses del cos contra les agressions del medi exterior, com per exemple els anomenats radicals lliures que contribueixen al desenvolupament de malalties cardiovasculars.
Aquests científics han trobat una altra explicació per la qual els bevedors moderats de cervesa presenten un risc significativament inferior de contractar una malaltia cardiovascular que les persones que no beuen alcohol (o les que en beuen massa). Aquesta acció preventiva ja no es pot atribuir només a l’alcohol per mitjà dels seus efectes beneficiosos sobre els greixos en la sang i sobre la seva coagulació.

L'alcohol sembla promoure l’absorció dels polifenols de la cervesa a la sang. Al cap d’una hora de beure cervesa, el contingut de substàncies antioxidants en la sang és el més alt. En canvi, el nivell de substàncies antioxidants presents en la sang després de l’absorció de cervesa sense alcohol no presenta diferències notables. Aquesta mancança es pot corregir amb ½ L de cervesa “normal”.

Quan trobem més coses sobre això les editarem ací mateix. Insistim però sobre el fet que, molt possiblement, els beneficis que ens poden aportar els polifenols de la cervesa (o del vi) són insuficients. La quantitat de cervesa o de vi que hauríem d'ingerir per cobrir les nostres probables necessitats en polifenols serien tan grans que l'alcohol ingerit al mateix temps invalidarien automàticament els esmentats beneficis. Els polifenols per tant, no justifiquen el consum exagerat o no moderat de begudes alcohòliques.