Història. Els Hebreus i la cervesa II

Article precedent sobre el mateix tema.
Israel no era precisament una terra especialment fèrtil en èpoques bíbliques. El regal de la Terra Promesa va ser, en algunes ocasions, una mica enverinat si se’m permet la broma. En alguns moments, hi hagué gana:
Gn 26,1;
Hi hagué una fam al país —a més de la primera fam que hi hagué en temps d'Abraham—, i Isaac se’n anà a Guerara a trobar Abimèlec, el rei dels filisteus.

Més tard, torna a haver-hi fam a Canaan i Jacob envia els seus fills a buscar blat a Egipte on crec que el seu fill Josep és ministre:

Gn 42,1;
1 Veient Jacob que hi havia blat a l'Egipte, digué als seus fills: «¿Per què us esteu aquí mirant-vos l'un a l'altre?
2 He sabut que hi ha blat a l'Egipte. Baixeu-hi, doncs, i compreu-nos-en perquè puguem viure i no ens morim».
3 Deu dels germans de Josep van baixar a comprar blat a l'Egipte.
4 Però Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va deixar anar amb els seus germans, perquè es deia: «Que no li passi cap desgràcia».

Més avall:

5 Els fills d'Israel anaren, doncs, a comprar blat enmig d'altres que hi feien via, ja que hi havia fam al país de Canaan.
6 Josep tenia autoritat sobre el país, i ell era qui venia el blat a tot el món. Els germans de Josep arribaren i es prosternaren davant d'ell de cara a terra.

D’aquestes citacions, podríem deduir que la terra de Canaan, pel que fos, no era del tot apta per la producció de cereals. Tal vegada, aquesta fos la raó per que no es parlés gaire de la cervesa. En efecte, per fer cervesa, cal que hi hagi excedent de gra. I si hi ha fam, no hi ha gra per a fer cervesa. I si se’n troba, cal comprar-lo. I, lògicament, abans de fer-ne cervesa o fins i tot pa, se’n faran galetes i/o farinetes. (La majoria dels textos sobre història de la cervesa parlen de pa o de cervesa, però rarament del que segurament devia ser un intermediari molt estès: les farinetes).

Tot i així, seguim creient que es feia i consumia cervesa a Israel. Cal però que fem una petita digressió.

La paraula que en un altre post hem citat i traduït de l’Hebreu (suposem) per “cervesa” és SHEKAR. En realitat aquesta paraula designa exactament una “beguda forta” i nosaltres hem suposat (no sense certa petulància tenint en compte la nostra escassa preparació acadèmica) que es tractava de cervesa. I ens vam basar sobre l’homofonia amb el SHIKARU akkadi, el qual sabem amb un grau prou acceptable de certesa que era cervesa, al menys al principi de l’imperi Sumeri.

Des de la redacció d’aquell article, he pogut saber que SHIKARU no va designar sempre la cervesa. En un principi, pels volts del segle XXIV abans de la nostra era, quan van arribar els Akkadis a Mesopotàmia i es feren amb el poder a Sumer, adoptaren aquella beguda a base de cereals i li donaren aquest nom (mentre que els Sumeris van seguir dient-li KASH). Però el temps ajudant, poc a poc, els fabricants (en realitat les fabricants eren gairebé totes dones) van primer aromatitzar la cervesa amb dàtils i, en èpoques de Babilònia (segle XVIII aC) ja es feia cervesa només amb dàtils. Podríem suposar que cal dir-li vi donat que era una beguda fermentada a partir de suc de fruita. Però ells no ho feren.

Hem buscat les diverses paraules akkàdies que es refereixen a les begudes que estem comentant:
karānu : Vi
kurunnu : Vi de dàtil, cervesa de dàtil
mutinnu : Vi de qualitat
šikār ṭīṭi : Vi de figa
šikriš : tenir set (de cervesa?)
šikru : Cervesa d’ordi, beguda alcohòlica, beguda, vi de raïm (a l’Oest de Mesopotàmia)

Com podem veure en el darrer article, tampoc queda establert de forma clara i definitiva en què consisteix el SHIKARU. I és que precisament, segons les èpoques, ha designat una cosa i al cap d’un temps ha passat a designar-ne una altra. El significat va canviar mentre que es mantenia la paraula. Notem de pas que se’ns apareix un interrogant: si els Akkadis disposaven d’una paraula per a designar el vi o cervesa de dàtil, perquè haurien de canviar de nom quan la cervesa es feu amb dàtils? I creiem que possiblement degué passar el que ha passat al Regne Unit amb les paraules ALE i BEER que, en un principi designaven coses força diferents però que amb el temps i les receptes canviant han acabat essent utilitzats indiferentment en un mar de confusió indestriable.

Tenint en compte que els textos més antics de la Bíblia daten dels segles entre XX i XVIII aC, no podem doncs en absolut afirmar que SHEKAR fos cervesa (encara que ho podem suposar o que podem suposar, si més no, que la mateixa confusió o duplicitat devia existir entre els Akkadis i els Israelites). Si hem de creure la gent més competent que nosaltres, haurem d’entendre que SHEKAR designava qualsevol altra beguda intoxicant que no fos estrictament el vi de raïm pel qual es disposava d’una paraula molt determinada: YAYIN.

Però podem trobar altres fonts. I per a comentar-les, hem de fer una altra digressió:
Els Cristians i els Jueus comparteixen llibres sagrats o canònics. Concretament, amb molt poques diferències, l’Antic Testament i la Torà són el mateix. Des de l’aparició de Jesús, les escriptures es dissocien. Els Jueus mantenen la seva tradició amb llibres de comentaris i jurídics mentre que els cristians elaboren el Nou Testament. Ens interessa una mica veure què diuen els textos jueus sobre cervesa donat que, molt probablement degueren mantenir tendències nascudes en èpoques abans de Crist. Els llibres sobre els quals es basa doncs el judaisme són els següents:

La Torà: és el nostre antic testament, constituït per cinc llibres:
Gènesi,
Èxode,
Levític,
Nombres i
Deuteronomi.
Sobre la Torà, es feren comentaris i recomanacions recollits en el Talmud. Aquest es divideix en dues parts: La Mixnà que recull i amplia o precisa les lleis establertes en la Torà i la Guemarà que recull els comentaris posteriors emesos per Rabins especialment prominents.

La Mixnà va ser compilada a Palestina pels volts del segle II després de C.

Altrament, existeix un text, el Codi de Maimònides que es refereix explícitament a la cervesa en el seu setè apartat: «el llibre de l’agricultura»: (Tractat 3, Capítol XI,2):
«està permès premsar [...] dàtils i fer-ne un pa, com un pa de figa, però no de fer-ne cervesa».

Una altra citació: (Tractat 5, Capítol VII,6):
«el suc de raïm que encara no ha fermentat no es pot vendre (per diners del delme) perquè és com l’aigua, però quan ha fermentat, es podrà vendre com el vi o la cervesa...»

Es tracta d’unes citacions que traduïm de l’Anglès sense saber massa a què es refereixen per la bona raó que no som de tradició jueva. Però ens val igualment perquè les citacions explícites a la cervesa demostren que aquesta, al menys per les comunitats jueves de Babilònia, era una beguda prou corrent per que se’n regulés el comerç i per que compartís taula amb el vi a l’hora de la benedicció. El Talmud de Babilònia és el resultat de més de 300 anys d’anàlisi de la Mixnà i culmina si fa no fa, pels volts del segle V de la nostra era. Podem doncs imaginar que, al menys durant la nostra era la cervesa formava part del quotidià dels creients jueus. Veieu sinó:

Talmud de Babilònia, (Tractat Berakoth, foli 12a):
«No hi ha problema quan un home ha agafat un got de vi pensant-se que era cervesa i comença [amb la intenció de pronunciar la benedicció] amb el de cervesa i acaba amb el de vi, ha acomplert amb les seves obligacions, però si aixeca una copa de cervesa pensant-se que és vi i comença [amb la intenció de pronunciar la benedicció] amb vi i acaba amb la benedicció de la cervesa, el problema sorgeix, haurem de judicar la seva benedicció d’acord amb el seu principi o d’acord amb el seu final?»

Repetim que la traducció és de l’Anglès i no seria del tot de fiar...

Seguint en aquest ordre d’idees, diversos autors (Hornsey, Arnold) ens informen del fet que al Pròxim Orient, en la antiguitat, no es penalitzava la ingesta excessiva d’alcohol com ho fan la majoria de les societats contemporànies. Existeixen imatges egípcies en les que es veu clarament com la gent s’agafava unes turques impressionants fins al punt que els havien de retirar de la festa o que els havien d’assistir. I el Gènesi ens informa del mateix, si fa no fa:

Gn 9:
20Noè, agricultor, fou el primer a plantar una vinya.
21 Va beure vi i es va embriagar i es va despullar dins la seva tenda.
22 Cam, el pare de Canaan, va veure la nuesa del seu pare i ho feu saber als seus dos germans a fora.

... i s’embolica una curiosa història en referència amb la nuesa del pare.

Ja coneixeu les altres citacions bíbliques de l’article anterior.
El cas és que en la citació sobre Noè, la vergonya no és embriagar-se sinó despullar-se i que et vegin els teus fills! No es parla aquí dels efectes nocius de la ingesta excessiva d’alcohol. I el Hebreus vivien en una zona on el vi i la cervesa rajaven a doll en quantitats ingents! Ens costa de creure que fossin tant diferents dels altres.

Podríem acabar les citacions amb la següent:

Gn 19:
30 Lot va pujar de Segor i s’establí amb les seves dues filles a la muntanya perquè tenia por de quedar-se a Segor [mateix]. Es va instal•lar en una cova, ell i les seves dues filles.
31 La gran digué a la petita: -el pare és vell i no hi ha cap home al país per que es pugui unir amb nosaltres com fa tothom.
32 Vine, fem beure vi al pare i dormim amb ell; així obtindrem una descendència del pare.
33 Aquella nit doncs, van fer beure vi al seu pare i la gran va dormir amb ell, que no es va adonar de quan ella va jeure ni de quan es va alçar.
34 L’endemà, la gran digué a la petita: -anit vaig dormir amb el pare. Fem-li beure vi també aquesta nit i ves a dormir amb ell així obtindrem una descendència del pare-
35 Van fer beure vi al seu pare també aquella nit, i la petita va dormir amb ell, que no s’adonà ni de quan jeia ni de quan s’alçava.
36 I totes dues filles de Lot van quedar embarassades...

Vaja quin parell de filles sense escrúpols!

Bé, no ens embalem. La Bíblia no promou l’ús excessiu d’alcohol ni l’embriaguesa ni l'incest. De fet, un text com aquest vol demostrar com l’alcohol, associat amb la falta d’escrúpols, pot dur a conductes francament reprovables. Però sigui com sigui, també demostra que la ingesta d’alcohol era comuna i que el poble elegit es comportava en aquest sentit de forma molt semblant als seus veïns.

El vi formava part de la ritologia jueva, i allà on el vi escassejava, la cervesa podia ser, sota certes condicions, un substitut força acceptable com possiblement ho demostra la citació del Talmud de Babilònia que hem traduït més amunt.

Els esclaus dels Hebreus tenien fama de ser un perfectes borratxos i no es recomanava tenir cap esclau que tingués l’hàbit de freqüentar les tavernes. I existien dues paraules per designar l’estat d’ebrietat: ŠATHUY designava l’estat d’una persona lleugerament «tocada» mentre que ŠIKKOR servia per descriure l’ebrietat completa. Observem que ŠIKKOR i SHEKAR tenen possiblement alguna relació... I d’aquesta possible semblança, tal vegada haurem d’inferir que SHEKAR no designava la cervesa especialment i concretament sinó qualsevol beguda alcohòlica que no fos vi de raïm i que conduís a estats d’embriaguesa dignes de ser designats amb la paraula ŠIKKOR. Mal averany per la cervesa: això significaria que, un cop més, la cervesa gaudia d’un estatut diferent del vi. Aquest servia més per les libacions cultes i refinades mentre que la cervesa servia per regar els àgapes més rústics i desfermats. Em sap greu arribar a aquesta conclusió, ho he de reconèixer, però no podem forçar els fets a corroborar opinions, són els fets els qui han de promoure opinions...
Ni tampoc fa falta que ens estripem les vestidures: això no és la darrera cosa que direm. Seguim investigant.
Salut.