Història. Grècia i Tràcia. Una citació d'Ateneu de Naucratis

Amics de la història de la cervesa, he trobat una citació interessant i curiosa:

Es troba en un llibre escrit per Ateneu de Naucratis.
Primer unes paraules sobre l’autor:
Ateneu fou possiblement fill de família de rics comerciants grecs i se sentí atret per l’estudi de les lletres. En la seva època, el gran centre cultural mundial era Alexandria a Egipte, de manera que hi va anar a estudiar. Posteriorment s’establí a Roma on, a petició de l’Emperador, va redactar el DEIPNOSOFISTAI, que es pot traduir com “el banquet dels filòsofs” o “el banquet dels homes savis”. Aquest text s’inspira de l’estil de les “converses de taula” de Plutarc, inspirades aquestes del “banquet” de Plató.
Però Ateneu ni és filòsof ni es pot dir que el seu llibre tingui gaires pretensions literàries. Es tracta més aviat d’una enorme compilació bastant indigesta que conté prop de 8oo referències a altres escriptors i a 2500 obres.

Hi ha algunes referències a la cervesa:

El llibre X va de fartaneres i borratxeres:

«Però tu, beu sense por perquè així està segur de caure cap endarrere. En efecte, Simonides diu que els que beuen vi, licor que espanta les penes, no poden tenir aquest accident. En canvi els que beuen cervesa (vi d’ordi) que es diu PINON, cauen cap enrere, segons reporta Aristòtil en el seu tractat de l’ebrietat. Heus ací els termes:
“Però és un accident que produeix especialment el vi d’ordi anomenat PINON, perquè tots els que estan presos de qualsevol altre licor embriagant cauen indiferentment a la dreta o a l’esquerra o endavant o cap enrere. Només els que s’embriaguen de PINON cauen cap enrere”.

CAP XIV:

Alguns li diuen BRYTON al vi d’ordi, com Sòfocles en el seu Triptòlem:
“Però no introduir BRYTON terrestre en el cos”.
Arquilocos escriu:
“Aquesta dona malalta, o cansada de la feina, estava encorbada com un Traci, o un Frigi que rebutja per la boca el BRYTON que havia ingerit”.
Èsquil menciona aquesta beguda en el seu Licurg:
“Després d’això bevia BRYTON que deixava esclarir amb el temps i tenia un aire de grandesa en la seva casa que honorava el seu valor”
Hellanicus escriu en la seva obra sobre la fundació de les ciutats:
Es fan el BRYTON amb arrels com els Tracis amb l’ordi.
Hecateu diu (llibre 2 de la seva Periegesi) que els Egipcis són ARTOFAGIS o menjadors de pa; i afegeix que molen l’ordi per a fer-ne una beguda; i que en preparen una altra amb el nom de PARABIA, amb millet i conyza; per altra banda s’unten d’oli extret de la llet. Aquests eren llavors els costums.»


Què podem extreure d’aquesta curiosa compilació?

En primer lloc que la cervesa a Grècia no gaudia de la mateixa consideració que el vi. Era una cosa de poca dignitat beure cervesa mentre que beure vi era el “nec plus ultra”. Però això ja ho sabíem. El que és curiós és l’argument: si t’embriagues de cervesa, cauràs immancablement d’esquena. Se suposa que caure d’esquena és pitjor que caure de cantó de nassos. I es pot entendre: si caus d’esquena i perboques, pots tenir dificultats que no tindràs si caus d’alguna altra manera.
No hem trobat referències sobre PINON. Només hem pogut descobrir que en llengua Tràcia, PINON és simplement “beguda”, del verb *PI, beure. Podria tenir veure amb les diverses variacions de PIVO, cervesa en idiomes eslaus. Però era un vocable que no coneixíem.

BRYTON: Aquesta veu designa la cervesa en llenguatge Traci. Cal doncs entendre que en aquest idioma hi ha dues paraules per designar la cervesa. El més segur és que ambdues paraules designessin dues coses diferents que no aconseguim distingir per la deficiència dels nostres coneixements. És una mica el que ha passat durant bastant de temps amb Ale i Beer.
Existeixen variants: BRYTOS, BRYTON, BRUTOS, BRYTTION. Totes semblen procedir de *BHRUTO, una veu que designa el fet de fer bombolles. Alguns introdueixen la idea de cocció mentre que d’altres insisteixen en la fermentació. D’aquesta veu podria procedir el BROTH anglès (el nostre BROU, també Francès i el BRODO italià), el BWRD gal•lès, ambdós designant la beguda (sense especificació). El mateix FERMENTUM llatí podria procedir d’aquesta arrel. En Grec, hi hauria APÉPHRYSEN, que significa bombollejar com en una cocció. En Eslavic tindríem VRITI amb el mateix sentit, etc.

Però qui eren els Tracis?

Tracis era el nom genèric per designar diversos pobles que ocupaven l’Àsia Menor, Dàcia fins a Il•líria. En termes actuals, La Tràcia antiga abastava gran part del que és avui Bulgària i la
Turquia europea, a més de la franja grega entre els rius Nesta i Evros.

Entre el Grecs, els Tracis tenien la fama de beure com a autèntics forats sense fons. Alguns textos ens diuen que els Grecs eren ultra educats i civilitzats i que els altres, els bàrbars, eren la púrria més púrria i que aquest contrast era explosiu i traumàtic. (Sabíeu que els Grecs deien Barbars als no-grecs perquè consideraven que bordaven com els gossos? Per als grecs els gossos feien “bar-bar”, com els gossos catalans fan “bup-bup” i els gossos francesos fan “ouah-ouah”).
La realitat deu ser una mica diferent. Sabem que en la antiguitat, la borratxera no tenia la consideració negativa que te actualment. En la antiguitat, engatar-se era una cosa normal i habitual. Importava l’estil, no el fet. Si queies d’esquena eres un ésser vulgar mentre que si queies sense sentits de costat, eres una persona educada i fina! ... De manera que cal relativitzar i enmarcar una mica els comentaris. Els Tracis feien cervesa i se la bevien fins a perdre els sentits en algunes ocasions exactament com ho feien els grecs amb el vi, ni més ni menys. Però els textos històrics els van escriure el Grecs i per tant, els Tracis quedaren com a salvatges. En el mateix text d’Atheneu es pot llegir com Hèrcules es lligava unes farres i unes orgies de menjar i beure que no podríem assumir mai. Una bestialitat! O sigui que ni els uns foren tant refinats ni els altres tan salvatges.

El BRYTON devia ser una cervesa d’ORDI, MILLET, BLAT o de SÈGOL o una barreja de tot plegat.. Però si que ens diu que un Trcai es bevia el BRYTON a poc a poc per tal de deixar-lo decantar. Això ens indica que no tots els bevedors Tracis eren salvatges i també que la cervesa en qüestió era tèrbola, possiblement amb gra i herbes en suspensió i que, beguda amb paciència, es podia gaudir amb tranquil•litat.
Els dos primers cereals (ORDI i MILLET queden registrats) i també ens diuen que el BRYTON s’aromatitzava amb arrels.

No sabem amb quines arrels ho feien però podem imaginar dues coses: les arrels en qüestió eren aromàtiques (raves, etc) o eren al•lucinògens (mandràgora, etc.). En el primer cas, no hi ha res a dir mentre que en el segon cas, estem establint una connecció amb el SOMA (SOMA). I també estem establint una relació amb altres cerveses de la mateixa època destinades ja no a embriagar festivament sinó a “col•locar” amb finalitats de culte.
Finalment ens apareix una tercera veu: PARABIA. No hem trobat res al respecte. Com sempre estem investigant.