BOONT AMBER ALE
Anderson Valley Brewing Company
El lloc:
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de Califòrnia. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley
La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de Califòrnia. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley
La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.
Aquesta
companyia va començar en 1987 en els baixos d'un brewpub anomenat Bockhorn
Saloon (el bar de la banya de boc). Kenneth Allen volia crear les cerveses més
suaus del que es podia trobar en la regió.
La
producció màxima d'aleshores era de 10 barrils per partida (una mica menys de
1200 litres). Gràcies als premis que van guanyar, aquesta producció va quedar
prou aviat insuficient i van haver de canviar de domicili per poder muntar una
brouateria amb una capacitat triple (1996). Però la producció anava augmentant
i van haver de trobar un altre lloc, completament nou, on van instal·lar una
sala de cocció de coure procedent d'una brouateria alemanya que havia hagut de
tancar portes. En aquesta nova instal·lació, es va apostar per la producció
respectuosa amb el medi ambient de manera que l'energia necessària per totes
les fases del brouat procedeix de la planta productora d'energia solar: Solar
powered Brewery.
El 2010, el fundador Ken Allen es va retirar i va ser substituït per Fal
Allen (que no és parent del primer, ves quina casualitat).
L'estil:
En
les llistes europees, la "AMBER ALE" no existeix. El BJCP però,
defineix una AMERICAN
AMBER ALE (10B.)
Aromes:
Aromes:
Aromes
degudes al llúpol en sec o a addicions tardanes durant la cocció de llúpols de
varietats americanes, entre baixes i moderades. El caràcter cítric del llúpol
és comú però no obligatori. Perfil de malt entre moderadament baix i
moderadament alt que, algun cop, pot emmascarar el perfil del llúpol i, a més,
pot introduir olors de caramel.
Els èsters varien entre moderats i res. No hi ha Diacetil.
Els èsters varien entre moderats i res. No hi ha Diacetil.
Aspecte:
Entre
color ambre i marró coure. Cap d'escuma blanc amb bona persistència. Normalment
més aviat transparent tot i que les versions amb llúpol en sec poden resultar una
mica tèrboles.En boca:
Olors de llúpols americans d moderades a fortes amb components cítrics, però no sempre. Les aromes de malt són entre moderades i fortes que, habitualment presenten primer una dolçor inicial de malt seguida d'una olor moderada de caramel (i altres cops, altres caràcters del malt però en quantitats inferiors). Les amargors de malts i de llúpols són habitualment equilibrades i es donen suport mútuament. Èsters de fruites entre moderats i res. La dolçor del caramel i els gustos/olors del llúpol poden durar fins al final o a mig camí del final. No hi ha diacetil.
Còrpora:
Cos entre mitjà a mig fort. Carbonatació entre moderada i forta. Acabat general "confortable" o agradable sense l'astringència que habitualment s'associa amb addicions importants de llúpols. Les versions més fortes solen introduir una certa escalfor deguda a l'alcohol.
Impressió general:
És com una American Pale, però amb més cos, més riquesa de caramel i amb una balança més aviat decantada cap al malt (tot i que les addicions de llúpol són significatives).
Comentaris:
En color, pot coincidir amb els colors de la AMERICAN PALE. Però les AMERICAN AMBER no són diferents de les PALE perquè són més fosques, sinó perquè tenen més notes de caramel, més cos i habitualment presenten un millor equilibri entre el malt i l'amargor. No hauria d'oferir fortes olors de xocolata ni caràcter torrat que podrien conduir a una AMERICAN BROWN ALE (tot i que petites quantitats d'aquestes notes són acceptables.)
Història
En algunes zones, es coneix simplement com a RED ALE. Aquest estil es va popularitzar al Nord de Califòrnia on s'aprecien especialment els perfils forts de llúpol. Després es va escampar pel Nord Est Pacífic dels EEUU per finalment expandir-se per tots els EEUU.
Ingredients.
Malts Pale, típicament americà de dues carreres. Malts Crystal mitjans a foscos. Pot també contenir grans especials que afegeixen caràcters suplementaris i originalitat. Normalment s'usen llúpols americans, sovint amb notes cítriques, però també se'n poden fer servir d'altres. Aigües amb Sulfats i Carbonats.
Especificacions tècniques:
D.I. 1.045 – 1.060
D.F. 1.010 – 1.015
EBU's: 25 – 40
EBC: 20-34 (SRM: 10 – 17)
Alcohol: 4.5 – 6.2%Vol.
Exemples comercials:
North Coast Red Seal Ale, Tröegs HopBack Amber Ale,
Deschutes Cinder Cone Red, Pyramid Broken Rake, St. Rogue Red Ale, Anderson
Valley Boont Amber Ale, Lagunitas Censored Ale, Avery Redpoint Ale, McNeill’s
Firehouse Amber Ale, Mendocino Red Tail Ale, Bell's Amber
La cervesa:
Ingredients:
Malts: Malt Pale de 2 carreres; Crystal (40 i 80L)
Llúpols: Columbus, Bravo, Liberty, MtHood, Northern Brewer.
Especificacions tècniques:
EBU: 15
D.I. 13,5 Pº
D.F. 2,7ºP
Alcohol: 5,6%Vol.
Presentació: Ampolla de 330mL.
Caducitat: (?)
Lot(?)
Data del tast: 18/11/2012
Temperatura: 8ºC
Descripció:
D.I. 13,5 Pº
D.F. 2,7ºP
Alcohol: 5,6%Vol.
Presentació: Ampolla de 330mL.
Caducitat: (?)
Lot(?)
Data del tast: 18/11/2012
Temperatura: 8ºC
Descripció:
En destapar:
Lleugeres
olors de pa i de caramel. Alguna nota d'herba amb un puntet lleugerament punyent
d'ortiga.
Aspecte:
De
color de coure, gairebé perfectament transparent. Escuma prou densa, persistent
i formant garlandes.
En nas 1:
Primer
apareixen les olors del llúpol; herba i alguna cosa de resina. Després, molt
ràpidament, sorgeix el malt amb aromes de pa de quilo i de caramel. De moment
no trobem gaire més coses perquè la cervesa està massa freda. Així entre bastidors,
podríem insistir i trobar alguna cosa cítrica que podríem anar definint en
taronja. Equilibri lleugerament decantat cap al llúpol.
En boca 1:
Cos
entre mitjà i fort. Bones olors de malt, però especialment complexes.
Concretament caramel i pa (la crosta).
L'amargor
es fa present després del glop, un cop empassada la cervesa. En boca es nota
més el llúpol: tall de planta grassa, saba de gramínia.
El
tast és llarg i l'amargor es manté durant tot ell, amb notes seques, un pèl
picants.
No
trobo perfil del ferment. Potser podríem citar alguna cosa de pebre negre però
ja seria extremar una mica.
En nas 2:
Domina
l'herba amb tocs de resina i de pebre. A la llarga apareix una nota de sucre
lleugerament cremat. Aquest cop i amb molta escuma, no trobo res de crosta de
pa. He de dir que el perfil del malt, de moment, és molt discret cosa que
sorprèn en una cervesa d'aquesta color.
Rebaixada
l'escuma, podem trobar taronja (confitada) i caramel.
Taronja confitada |
En boca 2:
Pebre
negre, crosta de pa i un rastre sofrat que podria ser DMS. Tacte molt
lleugerament aspre i acidesa molt cap al final. També podem tornar identificar caramel i alguna cosa de toffee.
L'amargor no és gens immediata. El seu aspecte més notable només es nota
després d'empassar. A la llarga, també podem apuntar una nota d'astringència.
L'amargor, l'astringència i l'acidesa no són fortes però en canvi sí que són
molt persistents. Al final, el retorn es fa amb una amargor més aviat seca i
notes de caramel.
En nas 3:
Herba
fresca acabada de tallar. Amb un bon gruix d'escuma, podem identificar el
ferment fresc però no és gaire pregó. Olorant a distància del got (10 cm),
trobem olor de taronja, o millor de pastís de taronja, de pa de pessic amb
taronja confitada.
Coca de taronja |
També hi ha un toc vegetal que no aconsegueixo identificar.
S'assembla molt a l'herba però és més "dur". S'assembla al tall de
fulla d'heura, però és menys metàl·lic...
A
la llarga i ara sense escuma, es pot notar bé el caramel lleugerament cremat i
el toffee.
Caramel líquid |
En boca 3:
Lleuger
toc sofrat, quasi res. Taronja, bastant, i també caramel.
Tacte
bastant dens. Cervesa molt passadora, gens dura tot i que ofereix una mica de resistència
deguda a la sequedat. Efervescència més aviat baixa i acidesa només molt a la
llarga.
L'amargor
dóna una certa sensació de frescor que "explota" després del glop.
Després s'allarga molt, passant de metàl·lica a seca.
Impressions generals:
No
puc dir que es tracta d'una cervesa especialment complexa ni equilibrada.
recorda una IRISH RED però en menys "dur", menys amarg. Ambtot però,
és una cervesa bastant agradable amb poques característiques que la
distingeixin una mica del cànon d'estils. Un bon exemple, però res de l'altre
Dijous.
Altres
apreciacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada