Avaluacions - Hort del Barret (CAC) - FLOPPY - BJCP 05D - Pils alemanya

  Cervesaencatala – avaluacions

FLOPPY 

Estil declarat:

Pils alemanya (German Pilsner) – BJCP 5D. Vegeu la fitxa en Català al final de l'article.

Dades tècniques:

Alcohol: 5,2%Vol.
Amargor 25 IBU
Avaluació: 24-08-2024
Data de consum preferent: 31-12-2024
Lot: 230703
Ingredients: llúpols Columbus de Lleó per a l'amargor i per al gust una barreja de Zatek amb una mica de Cascade del Pallars.

 

Productor: 

Hort del Barret, exmembre del CAC.

 El CAC és l'acrònim de Cervesers Artesans de Catalunya SCCL, (CAC SCCL). És doncs una cooperativa on també trobem Cerveses JK (de l’amic Jordi de Mier), cerveses CESC, la Canetenca (de l’amic Santi Triviño), i Birra Birrae. L’obrador es troba al Poble Nou.

Originalment, la Floppy era feta per Barret Cervesers (Fermí Cueva), que també era socs de la CAC, així que la recepta és creació seva. Actualment, Barret Cervesers no està activa com a marca i en Fermí sol treballar en temes de gestió a la cooperativa. Va cedir algunes de les seves receptes a la CAC, de manera que, ara mateix la CAC produeix la Floppy, la Caubeen i la Kabuto

L'Hort del Barret (o simplement "Barret") posava nom de capells a les seves cerveses. Vegeu KABUTO, TAM, CAUBEEN, BARRET i altres.
No he trobat cap referència al floppy en Català. Fa la pinta de ser una pamela o barret de sol. Un d’aquests barrets seria el de’n Barret de Palla Luffy de One Piece, per exemple.

 

Imatge: https://onepiece.fandom.com/es/wiki/Monkey_D._Luffy

Avaluació

Aspecte

Escuma blanca, de densitat variable i de persistència un pèl curta. No aprecio adherències.
Cervesa de color groc clar, ben transparent. En l’ampolla podem preveure que trobarem alguna sedimentació al final de l’ampolla. 

Nas 1

Olor de gra i farina lleugeres barrejades amb notes cítriques d’intensitat també discreta.
Sensació general de gran frescor.
Al cap d’una estona, les olors esmentades s’intensifiquen i s’hi afegeixen tocs discrets d’herba fresca i saba.
Al final d’aquesta etapa, domina el gra, la farina i una mica de molla de pa.
Cercant més, es pot trobar quelcom floral i potser quelcom que ens pot conduir a pensar en menta.
No és cap cervesa amb cap mena de pretensió de cridar l’atenció o de guanyar concursos (si no és el de cerveses Pils Italianes) ni d'atènyer cims de complexitat. No va d’això. Va de perfil simple, amable i afalagador. Ofereix una mescla molt ben ajustada d’aromes de malt i de llúpol.

Boca 1

Efervescència fina, podria ser un pèl més assertiva perquè ara com ara, la textura queda una mica massa avantatjada. Resulta molt sedosa.
En aquesta fase, domina lleugerament el llúpol amb aromes d’herba fresca, alguna cosa floral i un lleuger toc de pebre.
L’amargor és extraordinàriament ajustada, molt moderada i lenta en aparèixer. Un cop hi és, augmenta una mica i es queda allí, en un mig to gens agressiu. Toca sostre molt aviat. A més, introdueix un to secant gens exagerat ni molest. Aquesta mínima sequedat, a més, convida a beure una mica més.
No li fa falta més perquè la cervesa resulta molt ben atenuada i no presenta cap aspecte dolçant per compensar.
Persistència mitjana.
Les aromes corresponen a la fase olfactiva, però són menys intenses.
Sensació general de molta frescor i alta bevibilitat. 

 

Nas 2

Amb l’augment de la temperatura, el perfil del malt és més present, amb aromes de gra, potser de galeta, una mica de pellofa i una engruna de pa de pessic.
El llúpol introdueix tons frescos que podem associar a llimona, grosella verda, flor blanca (ara és bona època per olorar les flors de baladre blanc) i saba. Tot plegat molt refrescant. S’agraeix perquè avui hem arribat a 31,7 °C a l’ombra tot i que no és obligat romandre a l’ombra...
No hi ha complicacions. No podem dir que la cervesa sigui gaire complexa. Però no és la seva pretensió. En canvi, ofereix una estructura aromàtica molt ben integrada. Ni falta ni sobra res.
Potser podem descriure un lleuger to de SO2, però és mínim.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència apareix baixa. Una mica més vivaç hauria estat bé. D’aquesta manera, la textura queda potser massa sedosa. Tot i així, no es perd l’estructura.
Aromes discretes de gra i lleuger domini de les olors herboses i florals.
Amargor més fluixa i més lenta que en el primer tast. Fins i tot, la sequedat s’ha reduït.
En aquesta etapa, aquest gust queda millor integrat que en la primera, si podia ser.
Nominalment, aquesta cervesa té 25 IBU. L’amargor n’és molt suau. 

 

Petita digressió

Hi incideixo perquè en altres temps, vaig cometre una Altbier amb 27 IBU que era imbevible a causa de la tremenda duresa metàl·lica de l’amargor. En canvi, la Floppy, amb 2 IBU menys, ofereix una amargor molt moderada. Això em condueix a una cosa important que repeteixo a les classes fins a l’esgotament: els IBU són una forma PROSPECTIVA de calcular l’amargor. Serveixen per estimar una amargor teòrica, abans i durant l’elaboració, però en cap cas expressen la percepció sensorial de l’esmentada amargor ni la seva qualitat. Per això, les indicacions d’IBU als quals es donen tanta importància, en realitat, no indiquen res que es correspongui a alguna cosa sensorial.
Passa una cosa molt semblant amb l’alcohol: podem tastar una cervesa d’entre 5 i 6 %vol i notar fortament l’alcohol. Direm que aquest no està gens integrat. En canvi, podrem tastar alguna cervesa de fins a 10%vol i no notar l’alcohol fins al moment que ens l’empassem. Direm que l’alcohol està molt integrat. La indicació del contingut en alcohol, per tant, no és cap indicació que sigui decisiva en termes de qualitat sensorial.
O com en el cas dels IBU, és una indicació sensorial poc rellevant.
Si us compreu cervesa i us baseu en les indicacions d’alcohol o d’IBU per decidir-vos, teniu serioses possibilitats de tenir una greu decepció. Encara que no combregui gaire amb el sistema d’estils, aquesta adscripció ofereix més garanties de ser un relativament bon argument de selecció. 

 

L'IBU també és un volcà d'Indonèsia.

 Foto: https://www.rtve.es/noticias/20240513/volcan-ibu-erupcion-columna-ceniza-5000-metros-indonesia/16101909.shtml

 Aspectes generals

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
No és impactant, al contrari és més aviat discreta tot i la quasi perfecció de la seva estructura sensorial. S’assembla prou a una Pils Italiana tot i que li falta una mica de vivacitat, però malgrat la seva timidesa, podria fer molt bon paper en una mostra d’aquest estil. 

I això em condueix a una altra digressió:
Molts brouaters generen productes molt impactants, amb gustos i aromes molt agressius i dominants. I moltes d’aquestes receptes guanyen premis. A vegades aquests premis es justifiquen per la creativitat, la qualitat i la inventiva, però tinc tendència a pensar que, en els concursos, l’impacte sensorial i psicològic és més decisiu que la qualitat intrínseca d’una cervesa. La castanya que rebem en olorar i/o tastar quan avaluem una cervesa molt impactant sol ser molt decisiva. Tant com per encofurnar i celar l’elegància i la integració d’un producte com el que estem avaluant ara. Quan no tenim gaire temps, raonem poc i reaccionem instintivament. Per fer el tast d’avui, necessito al menys 3/4 d’hora i bones circumstàncies d’entorn. No hi ha concurs que es pugui permetre això. Lamentablement. 

Per continuar amb l’avaluació, la Floppy és un producte que tampoc és complex. I tampoc és la seva finalitat. Crec que es tracta d’una recepta que posa en evidència la bevibilitat i l’elegància de la seva estructura. La frescor de la seva factura és la seva clau de volta. Vist així, és un excel·lent producte, molt digne i molt agradable.

L’ESTIL

05D Pils alemanya (German Pils)

Impressió general:

Cervesa alemanya de BF de cos lleuger, altament atenuada, de color daurat i amarga, amb una excel·lent retenció de cap d'escuma i una elegant aroma floral. Vivaç, neta i refrescant, una Pils alemanya ha de ressaltar els malts i llúpols alemanys de la qualitat més fina.

Aromes

Ric caràcter de gra i de malt/dolç entre mig-baix i baix (sovint amb una lleugera qualitat de mel i de galeta lleugerament torrada) així com llúpols distintius florals especiats o herbosos. Perfil de fermentació net. Opcionalment, pot presentar una molt lleugera nota de sofre que ve tant de l'aigua com de la fermentació. Els llúpols són entre moderadament baixos a moderadament alts, però no haurien de dominar completament la presència dels malts. Els exemplars amb una sola dimensió són inferiors als que ofereixen qualitats més complexes on tots els ingredients es poden notar. Pot tenir un rerefons molt lleuger de DMS.

Aspecte

Color de palla a daurat clar. Transparent, brillant. Cap d'escuma cremós, blanc i persistent.

Aromes en boca

L'amargor, entre mitjana i alta, domina el paladar i persisteix fins al regust. El caràcter de gra i dolç/malt, de moderat a moderadament-baix, dóna suport a l'amargor del llúpol. Sabors florals, especiats o herbosos entre baixos i alts. Perfil de fermentació net. Final de sec a mig-sec, vivaç, ben atenuat amb un regust amarg i amb lleugeres notes de malt. Els exemplars elaborats amb aigües que contenen més sofre tindran sovint un sabor baix de sofre que accentua la sequedat i allarga el final. Això és acceptable però no indispensable. Algunes versions tenen un final suau amb notes de malt, però tot i així, encara ofereixen amargor i aromes notables del llúpol així com un equilibri decantat cap a l'amargor.

Còrpora

Cos mig-lleuger. Carbonatació, mitjana a alta.

Comentaris

Els exemples moderns de Pils tendeixen a tornar-se més clars i més secs al final. L'amargor augmenta a mesura que es va del Sud al Nord d'Alemanya, sovint en relació directa amb l'augment de sofre de les aigües. Les Pils trobades a Baviera tendeixen a ser una mica més suaus d'amargor, amb més sabor de malt, més caràcter de llúpols introduïts més tard en la cocció. Tot i així presenten prou llúpol i vivacitat en el final per diferenciar-les d'una Helles (4A). L'ús del terme «Pils» és més habitual a Alemanya que «Pilsner» per fer la diferència amb l'estil txec, i (segons diuen) per manifestar respecte.

Història

Adaptada de la Pils Txeca per conformar-se a les condicions d'Alemanya, particularment a l'aigua amb més contingut mineral i als llúpols domèstics. Es va brouar primer a Alemanya a principi dels 1870. Es va fer molt popular després de la Segona Guerra Mundial. Les escoles de broueria alemanyes van donar molta importància a desenvolupar tècniques modernes. Al mateix temps que el seu equivalent, la Pils Txeca, són a l'origen de les cerveses més escampades pel món avui en dia. Els IBU mitjans dels exemples comercials millor valorats han baixat amb el temps.

Ingredients característics

Malt Pils continental. Varietats de llúpols alemanyes (especialment les del tipus Zatec/Saaz com ara Tettnang, Hallertau i Spalt per a gust i aroma. El Zatec és menys comú). Llevats alemanys de BF.

Comparació estilística

Més lleugera de cos, més seca, més vivaç, més completament atenuada, amb una amargor més persistent i una carbonatació més alta que una Cervesa de BF Premium Pàl·lida Txeca (03B). Més caràcter de llúpol, més sabor i més amargor que una Cervesa de BF Internacional (02A). Més caràcter de llúpol, més amargor, més seca i amb un final més vivaç que una Helles (04A). La Helles té més sabor de malt però el mateix caràcter que la Pils.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,008 – 1,013
IBUs: 22 – 40
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

König Pilsener, Left Hand Polestar Pils, Paulaner Premium Pils, Schönramer Pils, Stoudt Pils, Tröegs Sunshine Pils, Trumer Pils

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert

 

25-08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Fitxes de degustació - Barret Cerveses - KABUTO

Barret Cerveses

KABUTO

Estil: després de mirar-ho bé, crec que ens trobem davant d'una English Barleywine (19C)

Veieu al BJCP o al nostre blog.

«Forts, intensos i complexos sabors de malt a diversos nivells que van des de pa i pa de pessic a través de nou, passant per pa torrat profund, caramel fosc, caramel, i/o melassa. Moderada a alta dolçor de malt al paladar, encara que l'acabat pot ser moderadament dolç a moderadament sec (depenent de l'envelliment). Alguns sabors oxidatius o vinosos poden estar presents, i sabors sovint complexes d'alcohol haurien de ser evidents. Els sabors d'alcohol no han de ser durs ni escalfants ni comportar cap perfil de dissolvent. Moderadament a bastant afruitat, sovint amb caràcter de fruits secs. L'amargor del llúpol pot variar de just suficient per mantenir l'equilibri fins a una presència ferma. Per tant, l'equilibri varia del malt a quelcom amarg. Aromes de llúpol (generalment anglès) de fluixos a moderadament alts. Diacetil entre poc i res»

El projecte

L'Hort de Barret és un de tants productors que no tenen fàbrica pròpia i que solen doncs produir les seves receptes en instal·lacions alienes. Pel que he pogut llegir, el projecte arrenca des de la elaboració casolana. També ens ha semblat observar que el "centre" de l'activitat es situa a Granollers. Però no sabem res més. 
Més info.

Contacte:  

Fermí Cueva

Barret Cerveses

Tel. 667 091 817

http://www.barret.cat

http://www.facebook.com/barret.cerveses

Cerveser membre de la Global Association of Craft Beer Brewers.http://www.craftbeerbrewers.org/

La cervesa:

Descripció:

Dades tècniques:

Alcohol: 11%Vol

Envellida un any i reactivada amb 5% de Kabuto fresca.         

Conté mel del Montseny

RGS: 30 01 2204/B

Lot: 14 129

Envasat: 03-07-2015

En destapar

Fortes aromes de llúpol, especialment herba i notes cítriques. També cafè i caramels.

Aspecte

Escuma de color blanc trencat, no gaire densa i mitjanament persistent.

Cervesa de color marró/robí una mica tèrbola.

Nas 1

Es barregen de forma bastant equilibrada les notes del barril, el fons de malt i els aspectes més frescs del llúpol.

Els aspectes de barril s'expressen en forma de fusta, una mica de suro i quelcom de vainilla. També apareix un toc terrós que sembla pertànyer també a aquest perfil tot i que també podria ser una expressió d'algun llúpol anglès.

Les notes de malt es barregen amb les de la fermentació i aporten pansa, nou i caramels diversos, alhora que trobem fruitats com cirera confitada, taronja i potser ribes roges.

La presència de l'alcohol és més que notable i fins i tot molesta per discernir altres aspectes com ara el malt que a la llarga aconsegueix expressar-se en forma de crosta de pa. No trobem dissolvent ni cap nota especiada. Tal vegada buscant molt podríem assenyalar canyella.

Cal assenyalar una nota d'oxidació en forma de cartró/pols. És poca cosa.

Al final apareix una lleugera característica balsàmica que ve a refrescar oportunament la tendència tremendament càlida del conjunt.

Boca 1

El cos és especialment contundent, rodó i presenta una notable viscositat.

L'efervescència és testimonial però dóna la sensació que es troba en la seva justa mesura.

Apareixen olors herbals de saba i d'herba fresca.

L'amargor, en aquest estadi de la degustació és pràcticament nul·la.

Els fruitats es manifesten tímids: taronja, pansa, cirera confitada i potser figa. També parlaria de nou però pot ser una suggestió meva.

Al marge d'això trobem caramels en diverses consideracions de torrefacció, molt presents. Diria que fins i tot intervenen fortament en la sensació de cos. També podem descriure mel.

La sensació d'alcohol és molt forta, potser excessiva: dificulta la percepció d'altres característiques. Aquest perfil podria incloure notes de dissolvent però no hi arriba, estem just al límit superior d'intensitat d'aquesta sensació.

Cal assenyalar una lleu nota de cafè que, amb els caramels i l'alcohol recorden fortament el rom cremat.

Cal tornar a parlar d'amargor perquè ha anat prenent intensitat fins a ocupar pràcticament tot l'espai sensorial del final del tast. La seva principal característica és refrescant però també inclou sequedat i algun aspecte lleugerament metàl·lic. Com deia, l'amargor, en el seu aspecte refrescant es manifesta fortament sobre tot després d'empassar la cervesa. Val a dir que s'allarga moltíssim, fins al retorn i més enllà. L'esmentat retorn es fa en amargor i notes de caramel.

Nas 2

En aquesta passada podem descriure múltiples i indestriables aspectes de fruites del bosc en forma de melmelades i amb el seu lleuger toc àcid. També hem d'assenyalar la taronja que es manifesta una mica més tard.

La massa sensorial de caramels és abassegadora i dominant. Els perfils de caramels són bastant variats i cap d'ells arriba a donar cap nota cremada. Tot ben torrat, això sí.

Record de pastisseria amb alcohol (borratxo, baba al rom).

També es poden descriure notes de fusta, quelcom de terra i un toc florit. La fusta es combina amb vainilla i dàtil.

Hem d'assenyalar un lleuger aspecte d'oxidació (paper/cartró).

L'alcohol és gairebé exageradament present. Combinat amb els caramels, condueix a pensar en rom.

En rerefons, trobem un perfil general, com en teló de fons, de dolçor.

Boca 2

Cos especialment fort, dens i viscós. Forta dolçor que no arriba a embafadora tot i que s'hi acosta perillosament.

L'efervescència és molt moderada, fina i en justa mesura. Ajuda eficaçment a la bevibilitat del conjunt.

Aromes de caramels diversos, un punt de cafè i notes de xocolata amb llet.

Les fruites es repeteixen: taronja i pansa. S'hi afegeix la pera amb vi al forn.

L'alcohol és especialment notable. No trobem dissolvent ni cap astringència.

L'amargor, al principi, no és molt expressiva i resulta refrescant.

Acidesa de llimona i taronja a la llarga. Fluixa.

Sensació de "borratxo" o de qualsevol pastisseria amb rom.

La cervesa en general és molt llarga i fins i tot presenta un retorn dolç i herbós.

Impressions generals.

Un barley wine amb forta presència d'alcohol, dens i de complexitat mitjana.

El conjunt és llarg i, essent un pèl embafador, es resisteix una mica a l'entrada però és fàcil de pair. No es pot dir que passi la set, però tampoc dóna la sensació que aquesta sigui la seva finalitat sensorial.

Sorprenentment, en una cervesa superlativa com aquesta, els perfils queden bastant equilibrats (exceptuant l'alcohol). La composició general queda bastant compacta.

Tal vegada una atenuació més efectiva ens hagués tret una bona part de la sensació embafadora que al final fa la repetició un xic pesada.

El toc de florit hauria de ser considerat com una lleugera falta. Igualment la nota oxidada.

Fitxes de degustació - Hort del Barret - GLOBALE

Hort del Barret

Globale

Del WEB de l?hort del Barret:

La GlobAle és una Amber Ale nascuda d’un projecte col·laboratiu proposat per la GACBB i en el que hem participat set cervesers de tot el món, consistent en una elaboració en la que la fórmula, el procediment i els ingredients han estat els mateixos per a tots els elaboradors, però en la que cada un de nosaltres ha triat un llevat diferent per fermentar la cervesa. Amb un temps de maduració de 6 setmanes després de la fermentació i amb una extraordinària selecció de mals i llúpols.

Nota sobre l'associació

La Global Association of Craft Beer Brewers  (GACBB) és la creació d'uns brouaters inspirats i independents d'una petita broueria de Berlín. Després de reunir-amb uns col·legues danesos en un viatge per carretera a través de Dinamarca, van trobar un terreny comú a través de l'experimentació amb una nova cervesa comuna. A partir de l'experiència d'elaboració de la cervesa, van guanyar no només una deliciosa nova beguda, sinó un sentiment de companyonia fins i tot malgrat els seus diferents orígens en matèria d'elaboració de la cervesa.

El GACBB es troba en aquest esperit de col·laboració i intercanvi. Creiem que aquesta nova generació de brouaters no només comparteixen una actitud i una passió per l'elaboració de la cervesa, sinó que comparteixen també un interès en treballar junts en lloc de sempre trobar-nos en competició.

Dades tècniques:

Estil: Amber Ale

BJCP 2015:

Un estil de cervesa artesanal americana de color ambre, llupolada, de graduació moderada amb gustos de malt caramel. L'equilibri pot variar bastant: algunes versions es decanten clarament cap al malt mentre que d'altres són agressivament dirigides cap al llúpol. Les versions llupolades i amargues no haurien d'aportar caràcters que xoquessin amb el perfil de malt caramel.

Gust de llúpol entre moderat i alt amb característiques típiques de les varietats americanes o del Nou Món hop (cítrics, florals, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies o meló). Un caràcter cítric és comú, però no és obligatori. Els sabors de malt són de moderats a forts, i en general mostren una dolçor de malt inicial seguida d'un gust de caramel moderat (i de vegades altres malts adjunts en menor quantitat). El malt i l'amargor del llúpol solen ser equilibrats i es donen mútuament suport, però aquest equilibri pot variar de qualsevol manera. Els èsters fruitats poden ser de moderatos a nuls. La dolçor del caramel i el gust de llúpol així com la seva amargor poden persistir una mica entre mig camí del final fins al final.

El ferment:

Mauribrew draught:

A altes temperatures amb un most d'alta gravetat, Mauribrew Draught realça el caràcter afruitat de la cervesa. A baixes temperatures aquest llevat produeix un acabat net, amb un perfil baix d'èsters, el que permet als caràcters del llúpol i del malt de sortir amb més claredat. (Brouwland)

Alcohol: 6,5%Vol.

Malts:

Pils, Carared, Melanoïdina, Abbey

Llúpols:

Summit, Simcoe, Cascade, Citra.

Envasat: 01-2015

Caducitat: 01-2016

Presentació: ampolla 330mL

Elaborador: RSIPAC 30.05486/Cat

Lot: 68140001

Contactes:

Josep M de Sagarra, 70, 4t 2a
08402 - Granollers
Barcelona

Tel: 667 091 817

Web: barret@barret.cat

@HortDelBarret

facebook.com/HortDelBarret

google.com/Hort del Barret

Descripció:

En destapar

Toc lleugerament cremat, resines, herba, caramels molt fets.

Aspecte:

Escuma densa de color de bronze clar, persistent, fins i tot rocosa i formant garlandes mitjanes.

La cervesa és transparent fins allà on es pot apreciar, de color de caoba molt fosc amb tons robí.

Nas 1

En primer lloc, apareixen clares olors de melanoïdines com crosta de pa molt torrada i quelcom de SO₂. Acte seguit descriuríem resines i aspectes perfumats de moment poc definits.

Es nota bastant l'alcohol que, barrejat amb els aspectes perfumats dóna una lleu sensació d'aigua de colònia. Dins mateix d'aquest aspecte, podem trobar una nota balsàmica que podria recordar la menta.

L'aspecte d'alcohol és més present del que podríem haver esperat amb el títol oficial de 6,5. No es nota cap aspecte de dissolvent i, si haguéssim de parlar d'especiats, potser citaríem la canyella i el macís.

Els caramels no són especialment evidents mentre que les melanoïdines (torrats no caramel·litzats) són molt més evidents i, fins i tot prou invasores. Podem fins i tot citar tocs de melassa de canya.

Els fruitats queden una mica dissimulats i difícils de discernir. Així i tot, parlaríem de figa seca, potser de dàtil i quelcom de pera.

Boca 1

Els aspectes torrats es troben al límit de cremats.

L'efervescència és moderada, un pèl picantona.

El cos és entre mitjà i fort.

L'entrada és entre àcida i refrescant. L'acidesa va baixant amb el temps mentre que l'aspecte fresc es manté i augmenta progressivament la presència de melasses. Aquest aspecte, a més d'introduir un perfil molt poderós, inclou també un fons dolç bastant intens, gens secundari.

L'amargor queda discreta (l'acidesa és més important), resulta un pèl metàl·lica, un no-res seca, és ben refrescant i diria que gens punyent. La dolçor i les melasses la compensen amb escreix.

El perfil general del malt és un pèl embafador (cloying) i tapa o impedeix una mica la percepció dels fruitats. Malgrat això, tornem a citar la figa seca i la pera. Potser també ribes roges molt madures.

L'entrada en boca és fresca, àcida i dolça. Però ràpidament l'aspecte dolç pren la iniciativa i es converteix en embafador. L'acidesa ajuda a mitigar aquest efecte.

El conjunt es resisteix una mica en empassar.

L'alcohol és molt més present que el títol indicat. En boca, NO es nota el SO₂.

Nas 2

Amb molta escuma, NO es nota cap compost del sofre. Al contrari: apareixen notes d'herba fresca, de xiprer, de llimona i d'alguna fruita tropical (maracujà). En matèria de fruites, citaríem a més, la melmelada de préssec.

Però ràpidament, tot aquest ric perfil es troba subjugat pel perfil de les melanoïdines.

Sense escuma, tornem a parlar de llimona i hi hem d'afegir aranja. Tot plegat es torna a amagar darrera d'una forta pantalla de melanoïdines, bastant SO₂ i alcohol i també quelcom de cafè.

Cal a més citar un perfil netament distingible de canyella.

Boca 2

L'efervescència és molt encertada, moderada i fina.

El cos és entre mig-fort i fort.

Ràpidament, l'acidesa marca el pas i introdueix amb ella llimona i aranja.

L'amargor és discreta, un pèl astringent. És més consistent que en el primer tast. Inclou notes resinoses.

El fons general és fortament dolç, més aviat embafador. L'acidesa no aconsegueix compensar-lo.

Apareix algun aspecte discret de cafè.

El segon tast és menys amè que el primer. En concret, apareixen aspectes aspres que combinen malament amb l'acidesa. En canvi, l'entrada és relativament còmoda tot i que el conjunt s'acaba desmuntant una mica al temps que l'amargor perd qualitat per acabar seca i una mica picant.

En aquesta fase, les espècies són més evidents i podem descriure pebre i canyella. Altre cop, res de dissolvent.

Impressió general:

La cervesa és molt llarga i evolutiva. Comença bastant bé però presenta un final moderadament sec gairebé alcalí. Així, l'amargor comença en discreció però acaba dominant, especialment en la persistència general.

L'equilibri s'inicia decantat fortament cap al malt, amb domini absolut de les melanoïdines però progressivament es dirigeix cap a un fort domini del llúpol en tot el llarg final.

La combinació comença prometent amb una sensació inicial bastant harmoniosa, rica i complexa però es va desconjuntant primer amb el to embafador i després amb el final que descrivim més amunt.

M'hagués encantat provar les altres cerveses fetes amb la mateixa base però amb ferments diferents. Sempre és una experiència molt didàctica i divertida.

Continue to site

fitxes de degustació - Hort del Barret - Kabuto

Hort del barret

KABUTO

Kabuto-casc de samurai

Kabuto (兜, 胄) és un tipus de casc utilitzat primer pels antics guerrers japonesos, i en períodes posteriors, es va convertir en una part important de l'armadura japonesa tradicional usada per la classe samurai i els seus criats al Japó feudal.

La KABUTO és una cervesa forta (strong ale) elaborada amb mel del Montseny que ha guanyat la medalla d'argent al concurs de Cerveses artesanes de Berlin al mes de Juliol 2014 en la categoria de cerveses de mel.

Per a més informació sobre el projecte i els seus responsables, veieu la fitxa de la "barret".

Dades tècniques:

Ingredients: mel de castanyer del montseny. No sé res més.

Densitat Inicial: 1095g/L

Densitat final: 1022g/L

Alcohol: 11ºVol.

Elaboració: 21/04/2014

Descripció: 30/07/2014

Temperatura de degustació: de 8ºC en amunt.

Descripció:

 

En destapar:

Olors fresques amb tocs de caramel, melasses, herba i flors.

Aspecte:

Costa generar l'escuma (sol passar amb 11º d'alcohol) i un cop feta, persisteix poc i es mitjanament densa (altre cop, no pot ser d'altra manera). L'escuma és de color de bronze molt clar.

La cervesa és molt fosca amb tons marrons i caoba.

Nas 1

El to general en nas, és la frescor. Possiblement hi hagi aspectes resinosos i mentolats que aporten aquesta sensació. També sobrevola tot el conjunt, un aspecte dolç molt llaminer.

El perfil principal, d'entrada, és de malts: molta melassa, tons de caramel i un lleuger toc de mel. Pel que fa a la mel he de reconèixer que la trobo més perquè sé que hi és que perquè l'hagi identificada per la seva olor. Al final, de tant buscar, es pot acabar trobant. Tot això per dir que el toc de mel queda discret i molt ocultat darrera una forta pantalla de melasses i quelcom de caramel.

Altrament, es poden destriar aromes de cirera confitada i de fruita de pinyol fresca com albercoc o préssec. Potser, insistint, arribaríem a identificar quelcom de gerd.

Al final podem parlar d'un toc de cafè i, de forma intermitent, notes molt tènues de fusta.

Boca 1

El cos és considerable, rodó, contundent però sense cap estridència.

L'efervescència és molt fina, fluixa però molt ben ajustada.

Confirmem el perfil general tirant a dolç però no embafador. En aquest perfil, es troben melasses i notes de caramel i de mel.

Amagat darrera aquest perfils poderosos, trobem una mica de cafè i de regalèssia.

L'amargor és quasi nul·la i molt ajustada a la recepta. Només apareix quelcom d'acidesa molt a la llarga.

Es poden percebre notes florals però no són suficientment intenses per que es puguin identificar.

L'alcohol es fa notar bé en forma d'escalfor i en aroma però no és res que destaqui, queda integrat en el conjunt.

Parlaríem d'alguna olor de pansa amb una fugaç reminiscència de vi dolç de missa (he estat molts anys escolanet...)

Les aromes de melasses i de cirera confitada persisteixen força així com la nota dolça general i l'alcohol. Tot això es troba compensat i harmonitzat per la nota general de frescor que també persisteix.

Molt al final, l'amargor augmenta una mica i s'expressa en forma de sequedat lleugera.

Nas 2

Hi hauría una molt lleugera sospita de DMS.
Sinó, dominen les melasses amb algun to molt lleugerament cremat, caramels i fruitats com ara préssec i cirera confitada. Podria ser alguna cosa de plàtan? Jo diria que si. Potser exagero, però parlaria de meló, també.
Val la pena tornar a esmentar la nota general refrescant que, amb la cervesa més calenta no desapareix i es combina subtilment amb el punt residual d'acidesa. Haguéssim pogut pensar que la frescor venia de la guarda de molts dies a la nevera, però sembla que no és així: és un aspecte intrínsec.
He de reconèixer que trobo el perfil de mel perquè estic avisat que estic davant d'una cervesa amb mel. De no ser així, l'aroma d'aquesta aportació és tan tènue i tan susceptible de ser confosa amb altres components procedents del malt, segurament, que l'hagués passat per alt.
També podem citar una cosa molt tènue d'herba (que, barrejant-se amb els malts més foscos, genera la olor de regalèssia) i notes florals no identificables. Aquestes darreres es barregen amb l'alcohol per aportar un lleuger perfil d'aigua de colònia.

Boca 2

Altre cop, el que causa impressió d'entrada, és el cos que podem descriure com a rodó, voluminós i fins i tot, contundent.
Amb la cervesa més calenta, l'alcohol es nota més, però no surt gens de mesura.
Apareixen olors de melasses, de mel i algun toc cremat però molt poc.
Podem identificar olors de cirera confitada i quelcom entre préssec i albercoc.
L'acidesa apareix molt a la llarga i en intensitat residual.
No trobo cap defecte que jo conegui. El DMS que hem citat abans no apareix en boca.
Diacetil, no. Astringència, no. Aspre, no.
L'amargor només apareix a la llarga, començant de forma molt discreta i acabant en la persistència amb una més que moderada sequedat. Aquesta moderació no impedeix que l'amargor, en combinació amb la tímida però present acidesa, refresquin i assuaugin el ric i poderós perfil del malt, que sense això, podria arribar a ser embafós.
Al final també haurem de citar un toc molt discret de cafè i quelcom de sucre de canya.
En la persistència es troben les notes dolces de melasses amb un punt d'amargor i un toc quasi imperceptible d'acidesa.
El retorn, a més, afegeix una nota d'herba fresca.

Impressions generals.

Una cervesa mereixedora de la seva medalla d'argent, rica, densa, plena, complexa i contundent com és.
L'equilibri es decanta molt clarament cap al perfil del malt tot i que el llúpol manté una presència discreta de recolzament fent especialment que la cervesa, malgrat la seva contundència resulti bevible i fins a cert punt, que passi bastant bé la set.
Una composició molt ben integrada i ben acabada que cal beure amb tranquil·litat i que mereix tanta atenció com la que s'ha esmerçat per a brouar-la.

Fitxes de degustació - Hort del Barret - Belgian Ale

 Hort del Barret

Belgian Ale

Projecte

Darrera d’Hort del Barret hi ha una persona; el Fermí, llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques i
màster en Gestió i Ordenació del Comerç Urbà. 

També hi ha l’Emi, experta en gestió laboral i que treballa en una gestoria, que aporta un suport imprescindible i sense qui no hauria pogut dur a terme el projecte.
En Fermí te experiència en l'àmbit de la gestió d’empreses, ja que, després de dos anys gestionant la seva pròpia empresa de productes de tecnologia de gestió de la formació a distància, ha treballat durant quatre anys com a tècnic de formació en noves tecnologies i sis anys més com a tècnic de suport a empreses,
emprenedors, comerç i mobilitat per diversos ajuntaments. Essent la creació i consolidació
d’empreses una de les seves activitats habituals.
Abans de treballar a l’administració, va passar prop de vint anys a Castellserà, un petit poble de l’Urgell. Allà va estar dedicat principalment a l’artesania del cuir i als treballs relacionats amb la producció de fruita dolça.

Quan va deixar l’administració es va plantejar tornar a fer una feina manual i artesana, lluny de polítics i de funcionaris. Llavors, entre totes les habilitats de caire artesà que feia com a afició (treball del cuir, de la fusta, corda, sabons, ecològic, etc.) va triar la producció de cervesa artesana

Per què el nom d’Hort del Barret?

D'una part, totes les primeres experiències de producció casolana de cervesa es van fer al voltant de l’hort de casa. Allà també feia tastar a les seves amistats i família el resultat de les diverses proves que va fer uns anys abans de dedicar-s'hi professionalment. D'altra banda, fa molts anys que en Fermí porta barret. Sumant aquests dos factors no resulta difícil endevinar el perquè del nom de l’empresa.

Contacte:

Cerveses Hort del Barret
Fundada per Fermí Cueva Doñate.
GRANOLLERS
TEL: 667 091 817 - http://barret.cat - barret@barret.cat

Dades tècniques de la cervesa:

Ingredients: ??

Estil: Belgian Ale

Belgian Ale no és cap estil en particular, al menys fins on sé jo. Es tracta d'una cervesa d'alta fermentació a l'estil belga. I què vol dir a l'estil belga? No se sap massa. En general però, l'estil belga ve definit en dues línies. La primera ve marcada pels estils d'abadia que van aparèixer en els anys 1950. Bàsicament i sota l'impuls de Jean de Clerck, aquestes broueries van apostar per elaborar unes cerveses d'alta fermentació, d'alta densitat, d'alta graduació alcohòlica i amb perfil sovint decantat cap al malt. Una altra línia va ser oberta per Moortgat i va ser iniciada per la DUVEL. De la primera línia van sortir totes les cerveses d'abadia (Dubbel, Tripel, Blonde, etc) mentre que de la "línia DUVEL" van eixir productes més o menys feliços, sovint amb noms relacionats amb entitats demoníaques (Judas, Lucifer, Brigand, Delirium Tremens, Dulle Teve, Piraat, etc). Aquesta segona línia és molt variada i presenta moltes versions que van ser ajuntades per Michael Jackson sota el label "ales fortes belgues" (entre les qui figura la ale daurada belga) que ho vol dir tot i no diu res.

Els ingredients de les ales fortes solen ser:

En principi, malt PILS, fins a 20% de sucres invertits, llúpols nobles alemanys, possiblement malts especials (Biscuit) i ferments d'alta fermentació belgues amb un bon perfil de fruitats i especiats. 

Per informació sobre l'estil: BJCP i BJCP
Al nostre blog: Aquí i aquí (darrer paràgraf)
RGS: 30/01 2304/B
Lot 14-92
Caducitat: 10/10/2015
Alcohol: 6% Vol.

Descripció:

En destapar

En primer lloc, es poden descriure amb certa facilitat olors fresques que no són d'herba, menta potser i un cert perfil de caramel poc fet.

Aspecte:

Escuma mitjanament persistent de color lleugerament tenyit, d'espessor mitjana i poc inclinada a formar garlandes.

Cervesa lleugerament tèrbola de color de coure.

Nas 1

En primer lloc, cal esmentar una poderosa olor de plàtan barrejada en un segon pla amb algun aspecte discret de forneria i alguna cosa cítrica i floral ben present. Aquest dos darrers aspectes es barregen i formen un conjunt que suggereix herba fresca (prat) i quelcom semblant al gerani.

En forneria, es pot descriure massa de pa crua i quelcom de crosta molt poc feta. També podríem parlar de forneria dolça amb algun toc de pa de pessic, galeta i galeta d'avena. Existeix un to lleugerament dolç que forma teló de fons de tot el conjunt.

A la llarga podem suggerir alguna cosa de poma molt madura i notes de llaminadura o de caramel molt poc fet.

Boca 1

L'efervescència és fina i una mica picant. El cos és més aviat mig fort.

L'amargor és, al principi, discreta.

Podem descriure una lleugera olor de maduixa acompanyada d'aromes de pa fresc. També cal citar quelcom d'herba fresca i de gerani.

al cap de poca estona, es fa patent un cert perfil bicarbonatat, entre salat i metàl·lic que interactúa amb el llúpol per fer-lo més punyent del compte.

L'alcohol és nominalment de mitjana força i així es manifesta, discretament present i més aviat cap al final del glop.

El to àcid es manté en la persistència arribant a substituir l'amargor en un paper que li és habitual.

L'amargor queda mal influenciada pel toc mineral i queda punyent. Sense voler posar-me on no em criden, diria que hi ha un problema d'adequació entre les aigües i el llúpol.

Personalment hagués apreciat un perfil de malt més present i tal vegada més aromes degudes a la fermentació.

La cervesa en general és fàcil de beure i passa bastant bé la set.

Nas 2

Amb la cervesa més calenta, altre cop trobem plàtan, molt clarament, notes de mel i un molt lleuger punt de SO2 (quasi res).

Es perceben notes florals de baladre blanc i de gerani. Altrament, es poden trobar olors de pa fresc, poc fet i de crosta tampoc gaire torrada.

La nota de poma madura s'ha convertit en poma al forn.

Apareix també quelcom de llaminadura de plàtan.

al final es pot descriure alguna cosa de saponària.

Boca 2

La nota de bicarbonat segueix manifestant-se. Altrament trobem olors de maduixa.

L'efervescència és fina i lleugerament picant.

L'amargor és secundària i una mica punyent, bicarbonatada. L'aspecte punyent, a la llarga s'intensifica una mica sense que el perfil del llúpol augmenti o s'enriqueixi.

Trobem una certa dolçor agradable.

A la llarga , trobem una mica d'acidesa, cítrica però sense aroma destacable que l'acompanyi.

El cos es revela mig fort.

Existeix un cert to salat.

El perfil del malt queda una mica empobrit o dissimulat.

Tot plegat és bastant persistent, sobre tot l'aspecte punyent.

Impressions generals:

Una cervesa fàcilment bevible, relativament complexa i, a la llarga, decantada cap al perfil del llúpol. Aquest darrer acaba dominant amb un aspecte punyent poc encertat o poc compensat.

El malt es queda en una zona decorativa massa discreta. En aquest sentit i potser en la falta d'aspectes especiats, trobo que és una ale poc "belgian".