25 d’agost 2024

Avaluacions - Hort del Barret (CAC) - FLOPPY - BJCP 05D - Pils alemanya

  Cervesaencatala – avaluacions

FLOPPY 

Estil declarat:

Pils alemanya (German Pilsner) – BJCP 5D. Vegeu la fitxa en Català al final de l'article.

Dades tècniques:

Alcohol: 5,2%Vol.
Amargor 25 IBU
Avaluació: 24-08-2024
Data de consum preferent: 31-12-2024
Lot: 230703
Ingredients: llúpols Columbus de Lleó per a l'amargor i per al gust una barreja de Zatek amb una mica de Cascade del Pallars.
 

Productor: 

Hort del Barret, exmembre del CAC.
 El CAC és l'acrònim de Cervesers Artesans de Catalunya SCCL, (CAC SCCL). És doncs una cooperativa on també trobem Cerveses JK (de l’amic Jordi de Mier), cerveses CESC, la Canetenca (de l’amic Santi Triviño), i Birra Birrae. L’obrador es troba al Poble Nou.
Originalment, la Floppy era feta per Barret Cervesers (Fermí Cueva), que també era socs de la CAC, així que la recepta és creació seva. Actualment, Barret Cervesers no està activa com a marca i en Fermí sol treballar en temes de gestió a la cooperativa. Va cedir algunes de les seves receptes a la CAC, de manera que, ara mateix la CAC produeix la Floppy, la Caubeen i la Kabuto
L'Hort del Barret (o simplement "Barret") posava nom de capells a les seves cerveses. Vegeu KABUTO, TAM, CAUBEEN, BARRET i altres.
No he trobat cap referència al floppy en Català. Fa la pinta de ser una pamela o barret de sol. Un d’aquests barrets seria el de’n Barret de Palla Luffy de One Piece, per exemple.
 

Avaluació

Aspecte

Escuma blanca, de densitat variable i de persistència un pèl curta. No aprecio adherències.
Cervesa de color groc clar, ben transparent. En l’ampolla podem preveure que trobarem alguna sedimentació al final de l’ampolla. 

Nas 1

Olor de gra i farina lleugeres barrejades amb notes cítriques d’intensitat també discreta.
Sensació general de gran frescor.
Al cap d’una estona, les olors esmentades s’intensifiquen i s’hi afegeixen tocs discrets d’herba fresca i saba.
Al final d’aquesta etapa, domina el gra, la farina i una mica de molla de pa.
Cercant més, es pot trobar quelcom floral i potser quelcom que ens pot conduir a pensar en menta.
No és cap cervesa amb cap mena de pretensió de cridar l’atenció o de guanyar concursos (si no és el de cerveses Pils Italianes) ni d'atènyer cims de complexitat. No va d’això. Va de perfil simple, amable i afalagador. Ofereix una mescla molt ben ajustada d’aromes de malt i de llúpol.

Boca 1

Efervescència fina, podria ser un pèl més assertiva perquè ara com ara, la textura queda una mica massa avantatjada. Resulta molt sedosa.
En aquesta fase, domina lleugerament el llúpol amb aromes d’herba fresca, alguna cosa floral i un lleuger toc de pebre.
L’amargor és extraordinàriament ajustada, molt moderada i lenta en aparèixer. Un cop hi és, augmenta una mica i es queda allí, en un mig to gens agressiu. Toca sostre molt aviat. A més, introdueix un to secant gens exagerat ni molest. Aquesta mínima sequedat, a més, convida a beure una mica més.
No li fa falta més perquè la cervesa resulta molt ben atenuada i no presenta cap aspecte dolçant per compensar.
Persistència mitjana.
Les aromes corresponen a la fase olfactiva, però són menys intenses.
Sensació general de molta frescor i alta bevibilitat. 
 

Nas 2

Amb l’augment de la temperatura, el perfil del malt és més present, amb aromes de gra, potser de galeta, una mica de pellofa i una engruna de pa de pessic.
El llúpol introdueix tons frescos que podem associar a llimona, grosella verda, flor blanca (ara és bona època per olorar les flors de baladre blanc) i saba. Tot plegat molt refrescant. S’agraeix perquè avui hem arribat a 31,7 °C a l’ombra tot i que no és obligat romandre a l’ombra...
No hi ha complicacions. No podem dir que la cervesa sigui gaire complexa. Però no és la seva pretensió. En canvi, ofereix una estructura aromàtica molt ben integrada. Ni falta ni sobra res.
Potser podem descriure un lleuger to de SO2, però és mínim.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència apareix baixa. Una mica més vivaç hauria estat bé. D’aquesta manera, la textura queda potser massa sedosa. Tot i així, no es perd l’estructura.
Aromes discretes de gra i lleuger domini de les olors herboses i florals.
Amargor més fluixa i més lenta que en el primer tast. Fins i tot, la sequedat s’ha reduït.
En aquesta etapa, aquest gust queda millor integrat que en la primera, si podia ser.
Nominalment, aquesta cervesa té 25 IBU. L’amargor n’és molt suau. 
 

Petita digressió

Hi incideixo perquè en altres temps, vaig cometre una Altbier amb 27 IBU que era imbevible a causa de la tremenda duresa metàl·lica de l’amargor. En canvi, la Floppy, amb 2 IBU menys, ofereix una amargor molt moderada. Això em condueix a una cosa important que repeteixo a les classes fins a l’esgotament: els IBU són una forma PROSPECTIVA de calcular l’amargor. Serveixen per estimar una amargor teòrica, abans i durant l’elaboració, però en cap cas expressen la percepció sensorial de l’esmentada amargor ni la seva qualitat. Per això, les indicacions d’IBU als quals es donen tanta importància, en realitat, no indiquen res que es correspongui a alguna cosa sensorial.
Passa una cosa molt semblant amb l’alcohol: podem tastar una cervesa d’entre 5 i 6 %vol i notar fortament l’alcohol. Direm que aquest no està gens integrat. En canvi, podrem tastar alguna cervesa de fins a 10%vol i no notar l’alcohol fins al moment que ens l’empassem. Direm que l’alcohol està molt integrat. La indicació del contingut en alcohol, per tant, no és cap indicació que sigui decisiva en termes de qualitat sensorial.
O com en el cas dels IBU, és una indicació sensorial poc rellevant.
Si us compreu cervesa i us baseu en les indicacions d’alcohol o d’IBU per decidir-vos, teniu serioses possibilitats de tenir una greu decepció. Encara que no combregui gaire amb el sistema d’estils, aquesta adscripció ofereix més garanties de ser un relativament bon argument de selecció. 
 
L'IBU també és un volcà d'Indonèsia.

 Aspectes generals

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
No és impactant, al contrari és més aviat discreta tot i la quasi perfecció de la seva estructura sensorial. S’assembla prou a una Pils Italiana tot i que li falta una mica de vivacitat, però malgrat la seva timidesa, podria fer molt bon paper en una mostra d’aquest estil. 

I això em condueix a una altra digressió:
Molts brouaters generen productes molt impactants, amb gustos i aromes molt agressius i dominants. I moltes d’aquestes receptes guanyen premis. A vegades aquests premis es justifiquen per la creativitat, la qualitat i la inventiva, però tinc tendència a pensar que, en els concursos, l’impacte sensorial i psicològic és més decisiu que la qualitat intrínseca d’una cervesa. La castanya que rebem en olorar i/o tastar quan avaluem una cervesa molt impactant sol ser molt decisiva. Tant com per encofurnar i celar l’elegància i la integració d’un producte com el que estem avaluant ara. Quan no tenim gaire temps, raonem poc i reaccionem instintivament. Per fer el tast d’avui, necessito al menys 3/4 d’hora i bones circumstàncies d’entorn. No hi ha concurs que es pugui permetre això. Lamentablement.
 

Per continuar amb l’avaluació, la Floppy és un producte que tampoc és complex. I tampoc és la seva finalitat. Crec que es tracta d’una recepta que posa en evidència la bevibilitat i l’elegància de la seva estructura. La frescor de la seva factura és la seva clau de volta. Vist així, és un excel·lent producte, molt digne i molt agradable.

L’ESTIL

05D Pils alemanya (German Pils)

Impressió general:

Cervesa alemanya de BF de cos lleuger, altament atenuada, de color daurat i amarga, amb una excel·lent retenció de cap d'escuma i una elegant aroma floral. Vivaç, neta i refrescant, una Pils alemanya ha de ressaltar els malts i llúpols alemanys de la qualitat més fina.

Aromes

Ric caràcter de gra i de malt/dolç entre mig-baix i baix (sovint amb una lleugera qualitat de mel i de galeta lleugerament torrada) així com llúpols distintius florals especiats o herbosos. Perfil de fermentació net. Opcionalment, pot presentar una molt lleugera nota de sofre que ve tant de l'aigua com de la fermentació. Els llúpols són entre moderadament baixos a moderadament alts, però no haurien de dominar completament la presència dels malts. Els exemplars amb una sola dimensió són inferiors als que ofereixen qualitats més complexes on tots els ingredients es poden notar. Pot tenir un rerefons molt lleuger de DMS.

Aspecte

Color de palla a daurat clar. Transparent, brillant. Cap d'escuma cremós, blanc i persistent.

Aromes en boca

L'amargor, entre mitjana i alta, domina el paladar i persisteix fins al regust. El caràcter de gra i dolç/malt, de moderat a moderadament-baix, dóna suport a l'amargor del llúpol. Sabors florals, especiats o herbosos entre baixos i alts. Perfil de fermentació net. Final de sec a mig-sec, vivaç, ben atenuat amb un regust amarg i amb lleugeres notes de malt. Els exemplars elaborats amb aigües que contenen més sofre tindran sovint un sabor baix de sofre que accentua la sequedat i allarga el final. Això és acceptable però no indispensable. Algunes versions tenen un final suau amb notes de malt, però tot i així, encara ofereixen amargor i aromes notables del llúpol així com un equilibri decantat cap a l'amargor.

Còrpora

Cos mig-lleuger. Carbonatació, mitjana a alta.

Comentaris

Els exemples moderns de Pils tendeixen a tornar-se més clars i més secs al final. L'amargor augmenta a mesura que es va del Sud al Nord d'Alemanya, sovint en relació directa amb l'augment de sofre de les aigües. Les Pils trobades a Baviera tendeixen a ser una mica més suaus d'amargor, amb més sabor de malt, més caràcter de llúpols introduïts més tard en la cocció. Tot i així presenten prou llúpol i vivacitat en el final per diferenciar-les d'una Helles (4A). L'ús del terme «Pils» és més habitual a Alemanya que «Pilsner» per fer la diferència amb l'estil txec, i (segons diuen) per manifestar respecte.

Història

Adaptada de la Pils Txeca per conformar-se a les condicions d'Alemanya, particularment a l'aigua amb més contingut mineral i als llúpols domèstics. Es va brouar primer a Alemanya a principi dels 1870. Es va fer molt popular després de la Segona Guerra Mundial. Les escoles de broueria alemanyes van donar molta importància a desenvolupar tècniques modernes. Al mateix temps que el seu equivalent, la Pils Txeca, són a l'origen de les cerveses més escampades pel món avui en dia. Els IBU mitjans dels exemples comercials millor valorats han baixat amb el temps.

Ingredients característics

Malt Pils continental. Varietats de llúpols alemanyes (especialment les del tipus Zatec/Saaz com ara Tettnang, Hallertau i Spalt per a gust i aroma. El Zatec és menys comú). Llevats alemanys de BF.

Comparació estilística

Més lleugera de cos, més seca, més vivaç, més completament atenuada, amb una amargor més persistent i una carbonatació més alta que una Cervesa de BF Premium Pàl·lida Txeca (03B). Més caràcter de llúpol, més sabor i més amargor que una Cervesa de BF Internacional (02A). Més caràcter de llúpol, més amargor, més seca i amb un final més vivaç que una Helles (04A). La Helles té més sabor de malt però el mateix caràcter que la Pils.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,008 – 1,013
IBUs: 22 – 40
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

König Pilsener, Left Hand Polestar Pils, Paulaner Premium Pils, Schönramer Pils, Stoudt Pils, Tröegs Sunshine Pils, Trumer Pils

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert
 
25-08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada