Avaluacions - MARINA - AMBER - BJCP 19A - Amber ale americana

Marina
Blanes

AMBER ALE

Dades tècniques conegudes

    Data de l'avaluació: 06-09-2024
    Ingredients: conté flocs d'avena
    Alcohol: 6%Vol.
    Lot: 24005
    Consum preferent: 12/25

Avaluació

Aspecte

Escuma de color d'ivori clar, molt generosa, densa i formant adherències. Normalment persistent.
Cervesa d'un bonic color d'ambre fort, mitjanament transparent. Al final, s'observa algun sediment.

 

Aromes 1

De bon principi, es poden notar aromes bastant fortes de farina, caramels diversos i de gra. Una mica més enrere, podem descriure pa de pessic.
Molt més per sota, apareixen notes afruitades com ara préssec i albercoc ben madurs. En una intensitat molt semblant, podem citar també poma i plàtan molt madur.
Si insistim i hi posem ganes, arribarem a identificar alguna cosa que recorda les nous crues.
Atès que la temperatura de la mostra puja, podem identificar coses que inicialment, estaven fora del nostre abast: aromes cítriques i una nota balsàmica que podria recordar l'eucaliptus.
Tot plegat, un perfil aromàtic fortament marcat pels efectes del malt, però amb un «sotabosc» ric.

 

Boca 1

Efervescència fina i elegant. Cos notable, potser una mica per sobre de «mitjà». Textura altament vellutada.
L'amargor no és immediata. Necessita uns segons per manifestar-se. És tranquil·la, refrescant, un pèl punyent, un puntet metàl·lica i poc secant. Podem notar una mica d'astringència.
Aromes dominants de caramels acompanyades d'un discret toc dolçant, però la cervesa està molt ben atenuada.
El final resulta molt fresc, amb aromes més aviat herboses i alguna llambregada de pebre.
L'alcohol només es nota una mica en forma d'escalfor un cop hem empassat la cervesa.
L'amargor molt suau i els caramels són els agents de la persistència que, al seu torn, és molt llarga.

 

Aroma 2

    Amb escuma: S'aprecia bé el perfil del llúpol: herba fresca, notes cítriques i un to fruitat poc definit. Tot plegat molt agradable tot i que un pèl picant al nas.
    Sense escuma: Fortes olors de caramels, de farina, de gra maltat, de galeta i de pa de pessic. Aquest cop, no percebo nou. En canvi, hi ha quelcom que em recorda la crema catalana.
Per sota, molt per sota i buscant bé, es pot trobar taronja, préssec i codonyat.
Centrant-nos en un altre perfil, podem trobar, entre bastidors, herba fresca i alguna cosa floral.
En aquesta fase, altre cop, domina el perfil del malt.

 

Boca 2

Curiosament, l'efervescència no ha canviat. Continua essent fina i elegant.
El cos es manté molt notable i la textura segueix en el seu aspecte vellutat.
Es nota una mica l'escalfor de l'alcohol. Realment és molt poc i m'ha agafat en traïdor, desprevingut.
Es troben molts caramels, densos. Potser més que en la primera fase. Apareixen amb la seva aportació dolçant que no desmereix, però, una molt bona atenuació.
L'amargor és més lenta en aparèixer, és d'intensitat moderada i la seva funció principal compleix mal que mal amb la necessitat de refrescar o contrarestar els perfils càlids (caramels, cos, textura, alcohol, etc.) de la resta de la composició.
La persistència es manifesta sobre tot en frescor, fins i tot per damunt dels caramels.

 

Criteris generals

Molt fàcil de beure i de digerir. Passa molt correctament la set.
L'impacte general és notable i es transporta per mitjà dels components càlids, aromàtics i tàctils del malt.
Persistència moderada, però molt llarga per mitjà de l'amargor que és, repetim-ho, modesta.
Complexitat notable tot i que cal cercar-la activament i esforçadament.
No he apreciat cap mena de retorn.
Els perfils en boca i en aromes són molt semblants.

Apreciacions finals

La composició sensorial d'aquesta cervesa és molt reeixida, sòlida, compacta i fins i tot, lògica. El joc entre malt i llúpol és molt desigual, però, al mateix molt ben dibuixat.
Diria que es tracta d'una cervesa fortament maltosa i ben construïda que imparteix una molt suggestiva sensació d'harmonia.
Al marge d'això, he de dir que m'agraden les cerveses que em demanen un esforç suplementari per descobrir l'entrellat de la seva estructura.

Nota sobre l'adscripció:

Per ser sincers, no m'he preocupat ni molt ni poc de saber si aquesta cervesa era realment o no una Amber Ale Americana. Però és possible que algú es faci la pregunta i doncs hi responc:

Des del meu punt de vista, aquesta cervesa no acaba de ser una Amber Ale Americana. Crec que el perfil del llúpol és massa discret per arribar a aquesta adscripció. Però això no li treu cap mèrit ni significa que l'avaluació quedi invalidada.

Això que teniu sota els ulls no és cap concurs. És la meva opinió i prou.

Tot i així, crec que pot ser útil publicar el text del BJCP referit a aquest estil:

BJCP

19A American Amber Ale (Ale ambre Americana)

Impressió general:

Una cervesa d'alta fermentació artesanal americana de color d'ambre, decantada cap al llúpol, de graduació mitjana amb sabors del malt amb component de caramel. El joc de forces pot variar bastant amb algunes versions que són més aviat maltoses mentre que d'altres són agressivament amargues. Les versions llupolades i amargues no haurien de promoure cap contradicció amb les aromes de caramel del perfil del malt.

Aspecte:

Color d'ambre a marró-coure. Cap d'escuma moderadament gran de color de blanc trencat i amb bona retenció. Habitualment més aviat transparent tot que les versions amb llúpol-en-sec (Dry hopping) poden ser lleugerament tèrboles.

Aromes:

Aroma de llúpol entre baix i moderat amb les característiques típiques de les varietats de llúpol americanes o del Nou Món (cítric, floral, pi, resina, especiat, fruites tropicals, fruites de pinyol, baies o meló). És comú un perfil cítric, però no és obligat. Perfil de malt entre moderadament baix a moderadament alt (habitualment amb un caràcter moderat de caramel), que pot donar suport, compensar o emmascarar la presentació de llúpol. Els èsters varien de moderats a res.

Sabors:

Sabor de llúpol entre moderat i alt amb les característiques típiques dels llúpols americans i del Nou Món (cítric, floral, pi, resina, especiat, fruites tropicals, fruites de pinyol, baies o meló). Un perfil cítric és comú però no obligat. Els sabors del malt són entre moderats i forts i ofereixen habitualment una dolçor inicial del malt seguida d'un sabor moderat de caramel (i a vegades altres caràcters del malt però en intensitats inferiors). El malt i l'amargor del llúpol solen estar compensats i es donen suport mútuament, però l'equilibri es pot decantar per ambdós costats. Els èsters fruitats poden ser entre moderats a nuls. La dolçor del caramel i el sabor/amargor del llúpol poden persistir fins a mig final o directament fins al final.

Còrpora:

Cos entre mitjà i mig-ple. Carbonatació entre mitjana i alta. Acabat general suau, sense astringència. Les versions més fortes poden presentar una lleugera escalfor de l'alcohol.

Comentaris:

En el color es pot superposar amb el de les American Pale Ales [18B] més fosques però amb un equilibri diferent per la banda del perfil del malt. Hi ha variacions regionals. Algunes entre elles són bastant corrents mentre que d'altres són bastant agressives en l'expressió del llúpol. Les versions més fortes i més amargues s'han reclassificat entre les Red-IPA (21B).

Història:

Es tracta d'un estil modern americà de cerveses artesanes desenvolupat com una variació de la American Pale Ale. En alguns llocs és coneguda simplement com a Red Ale. Es van fer populars en les zones del Nord de Califòrnia i el Pacífic Nord Oest on s'apreciaven molt les cerveses amb forts perfils de llúpol. Després, l'estil es va escampar per tot el món.

Ingredients característics:

Malt Pale Ale, típicament dues carreres nord-americà. Malts Crystal mitjans i foscos. També pot contenir grans especials que afegeixen caràcter i singularitat. Sovint llúpols americans o del Nou Món, sovint amb sabors cítrics, però se'n poden fer servir d'altres.

Comparació estilística:

Més fosca, més encaramel·lada, amb més cos i generalment menys amarga en l'equilibri que les American Pale Ale [18B]. Menys alcohol, menys amargor i menys caràcter de llúpol que les Red IPA [21B Specialty IPA – Red Ipa.]. Menys graduació, menys malt i menys caràcter de llúpol que una American Strong Ale [22B]. No hauria de presentar un fort caràcter de xocolata o torrefacte per suggerir una American Brown Ale [19C] (tot i que en petites quantitats, seria acceptable).

Dades tècniques:

DI: 1.045 – 1.060
DF: 1.010 – 1.015
IBUs: 25 – 40
EBC: 20 - 34 (SRM: 10 – 17)
Alc.: 4,5 – 6,2 %Vol.

Exemples comercials:

Deschutes Cinder Cone Red, Full Sail Amber, Kona Lavaman Red Ale, North Coast Ruedrich's Red Seal Ale, Rogue American Amber Ale, Tröegs HopBack Amber Ale.

Etiquetes:

Graduació_estàndard, color_ambre, alta_fermentació, Nord_Amèrica, estil_artesà, família_ale_ambre, compensada, llupolada

 

Traducció: Albert Barrachina Robert

07-09-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - Hort del Barret (CAC) - FLOPPY - BJCP 05D - Pils alemanya

  Cervesaencatala – avaluacions

FLOPPY 

Estil declarat:

Pils alemanya (German Pilsner) – BJCP 5D. Vegeu la fitxa en Català al final de l'article.

Dades tècniques:

Alcohol: 5,2%Vol.
Amargor 25 IBU
Avaluació: 24-08-2024
Data de consum preferent: 31-12-2024
Lot: 230703
Ingredients: llúpols Columbus de Lleó per a l'amargor i per al gust una barreja de Zatek amb una mica de Cascade del Pallars.

 

Productor: 

Hort del Barret, exmembre del CAC.

 El CAC és l'acrònim de Cervesers Artesans de Catalunya SCCL, (CAC SCCL). És doncs una cooperativa on també trobem Cerveses JK (de l’amic Jordi de Mier), cerveses CESC, la Canetenca (de l’amic Santi Triviño), i Birra Birrae. L’obrador es troba al Poble Nou.

Originalment, la Floppy era feta per Barret Cervesers (Fermí Cueva), que també era socs de la CAC, així que la recepta és creació seva. Actualment, Barret Cervesers no està activa com a marca i en Fermí sol treballar en temes de gestió a la cooperativa. Va cedir algunes de les seves receptes a la CAC, de manera que, ara mateix la CAC produeix la Floppy, la Caubeen i la Kabuto

L'Hort del Barret (o simplement "Barret") posava nom de capells a les seves cerveses. Vegeu KABUTO, TAM, CAUBEEN, BARRET i altres.
No he trobat cap referència al floppy en Català. Fa la pinta de ser una pamela o barret de sol. Un d’aquests barrets seria el de’n Barret de Palla Luffy de One Piece, per exemple.

 

Imatge: https://onepiece.fandom.com/es/wiki/Monkey_D._Luffy

Avaluació

Aspecte

Escuma blanca, de densitat variable i de persistència un pèl curta. No aprecio adherències.
Cervesa de color groc clar, ben transparent. En l’ampolla podem preveure que trobarem alguna sedimentació al final de l’ampolla. 

Nas 1

Olor de gra i farina lleugeres barrejades amb notes cítriques d’intensitat també discreta.
Sensació general de gran frescor.
Al cap d’una estona, les olors esmentades s’intensifiquen i s’hi afegeixen tocs discrets d’herba fresca i saba.
Al final d’aquesta etapa, domina el gra, la farina i una mica de molla de pa.
Cercant més, es pot trobar quelcom floral i potser quelcom que ens pot conduir a pensar en menta.
No és cap cervesa amb cap mena de pretensió de cridar l’atenció o de guanyar concursos (si no és el de cerveses Pils Italianes) ni d'atènyer cims de complexitat. No va d’això. Va de perfil simple, amable i afalagador. Ofereix una mescla molt ben ajustada d’aromes de malt i de llúpol.

Boca 1

Efervescència fina, podria ser un pèl més assertiva perquè ara com ara, la textura queda una mica massa avantatjada. Resulta molt sedosa.
En aquesta fase, domina lleugerament el llúpol amb aromes d’herba fresca, alguna cosa floral i un lleuger toc de pebre.
L’amargor és extraordinàriament ajustada, molt moderada i lenta en aparèixer. Un cop hi és, augmenta una mica i es queda allí, en un mig to gens agressiu. Toca sostre molt aviat. A més, introdueix un to secant gens exagerat ni molest. Aquesta mínima sequedat, a més, convida a beure una mica més.
No li fa falta més perquè la cervesa resulta molt ben atenuada i no presenta cap aspecte dolçant per compensar.
Persistència mitjana.
Les aromes corresponen a la fase olfactiva, però són menys intenses.
Sensació general de molta frescor i alta bevibilitat. 

 

Nas 2

Amb l’augment de la temperatura, el perfil del malt és més present, amb aromes de gra, potser de galeta, una mica de pellofa i una engruna de pa de pessic.
El llúpol introdueix tons frescos que podem associar a llimona, grosella verda, flor blanca (ara és bona època per olorar les flors de baladre blanc) i saba. Tot plegat molt refrescant. S’agraeix perquè avui hem arribat a 31,7 °C a l’ombra tot i que no és obligat romandre a l’ombra...
No hi ha complicacions. No podem dir que la cervesa sigui gaire complexa. Però no és la seva pretensió. En canvi, ofereix una estructura aromàtica molt ben integrada. Ni falta ni sobra res.
Potser podem descriure un lleuger to de SO2, però és mínim.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència apareix baixa. Una mica més vivaç hauria estat bé. D’aquesta manera, la textura queda potser massa sedosa. Tot i així, no es perd l’estructura.
Aromes discretes de gra i lleuger domini de les olors herboses i florals.
Amargor més fluixa i més lenta que en el primer tast. Fins i tot, la sequedat s’ha reduït.
En aquesta etapa, aquest gust queda millor integrat que en la primera, si podia ser.
Nominalment, aquesta cervesa té 25 IBU. L’amargor n’és molt suau. 

 

Petita digressió

Hi incideixo perquè en altres temps, vaig cometre una Altbier amb 27 IBU que era imbevible a causa de la tremenda duresa metàl·lica de l’amargor. En canvi, la Floppy, amb 2 IBU menys, ofereix una amargor molt moderada. Això em condueix a una cosa important que repeteixo a les classes fins a l’esgotament: els IBU són una forma PROSPECTIVA de calcular l’amargor. Serveixen per estimar una amargor teòrica, abans i durant l’elaboració, però en cap cas expressen la percepció sensorial de l’esmentada amargor ni la seva qualitat. Per això, les indicacions d’IBU als quals es donen tanta importància, en realitat, no indiquen res que es correspongui a alguna cosa sensorial.
Passa una cosa molt semblant amb l’alcohol: podem tastar una cervesa d’entre 5 i 6 %vol i notar fortament l’alcohol. Direm que aquest no està gens integrat. En canvi, podrem tastar alguna cervesa de fins a 10%vol i no notar l’alcohol fins al moment que ens l’empassem. Direm que l’alcohol està molt integrat. La indicació del contingut en alcohol, per tant, no és cap indicació que sigui decisiva en termes de qualitat sensorial.
O com en el cas dels IBU, és una indicació sensorial poc rellevant.
Si us compreu cervesa i us baseu en les indicacions d’alcohol o d’IBU per decidir-vos, teniu serioses possibilitats de tenir una greu decepció. Encara que no combregui gaire amb el sistema d’estils, aquesta adscripció ofereix més garanties de ser un relativament bon argument de selecció. 

 

L'IBU també és un volcà d'Indonèsia.

 Foto: https://www.rtve.es/noticias/20240513/volcan-ibu-erupcion-columna-ceniza-5000-metros-indonesia/16101909.shtml

 Aspectes generals

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
No és impactant, al contrari és més aviat discreta tot i la quasi perfecció de la seva estructura sensorial. S’assembla prou a una Pils Italiana tot i que li falta una mica de vivacitat, però malgrat la seva timidesa, podria fer molt bon paper en una mostra d’aquest estil. 

I això em condueix a una altra digressió:
Molts brouaters generen productes molt impactants, amb gustos i aromes molt agressius i dominants. I moltes d’aquestes receptes guanyen premis. A vegades aquests premis es justifiquen per la creativitat, la qualitat i la inventiva, però tinc tendència a pensar que, en els concursos, l’impacte sensorial i psicològic és més decisiu que la qualitat intrínseca d’una cervesa. La castanya que rebem en olorar i/o tastar quan avaluem una cervesa molt impactant sol ser molt decisiva. Tant com per encofurnar i celar l’elegància i la integració d’un producte com el que estem avaluant ara. Quan no tenim gaire temps, raonem poc i reaccionem instintivament. Per fer el tast d’avui, necessito al menys 3/4 d’hora i bones circumstàncies d’entorn. No hi ha concurs que es pugui permetre això. Lamentablement. 

Per continuar amb l’avaluació, la Floppy és un producte que tampoc és complex. I tampoc és la seva finalitat. Crec que es tracta d’una recepta que posa en evidència la bevibilitat i l’elegància de la seva estructura. La frescor de la seva factura és la seva clau de volta. Vist així, és un excel·lent producte, molt digne i molt agradable.

L’ESTIL

05D Pils alemanya (German Pils)

Impressió general:

Cervesa alemanya de BF de cos lleuger, altament atenuada, de color daurat i amarga, amb una excel·lent retenció de cap d'escuma i una elegant aroma floral. Vivaç, neta i refrescant, una Pils alemanya ha de ressaltar els malts i llúpols alemanys de la qualitat més fina.

Aromes

Ric caràcter de gra i de malt/dolç entre mig-baix i baix (sovint amb una lleugera qualitat de mel i de galeta lleugerament torrada) així com llúpols distintius florals especiats o herbosos. Perfil de fermentació net. Opcionalment, pot presentar una molt lleugera nota de sofre que ve tant de l'aigua com de la fermentació. Els llúpols són entre moderadament baixos a moderadament alts, però no haurien de dominar completament la presència dels malts. Els exemplars amb una sola dimensió són inferiors als que ofereixen qualitats més complexes on tots els ingredients es poden notar. Pot tenir un rerefons molt lleuger de DMS.

Aspecte

Color de palla a daurat clar. Transparent, brillant. Cap d'escuma cremós, blanc i persistent.

Aromes en boca

L'amargor, entre mitjana i alta, domina el paladar i persisteix fins al regust. El caràcter de gra i dolç/malt, de moderat a moderadament-baix, dóna suport a l'amargor del llúpol. Sabors florals, especiats o herbosos entre baixos i alts. Perfil de fermentació net. Final de sec a mig-sec, vivaç, ben atenuat amb un regust amarg i amb lleugeres notes de malt. Els exemplars elaborats amb aigües que contenen més sofre tindran sovint un sabor baix de sofre que accentua la sequedat i allarga el final. Això és acceptable però no indispensable. Algunes versions tenen un final suau amb notes de malt, però tot i així, encara ofereixen amargor i aromes notables del llúpol així com un equilibri decantat cap a l'amargor.

Còrpora

Cos mig-lleuger. Carbonatació, mitjana a alta.

Comentaris

Els exemples moderns de Pils tendeixen a tornar-se més clars i més secs al final. L'amargor augmenta a mesura que es va del Sud al Nord d'Alemanya, sovint en relació directa amb l'augment de sofre de les aigües. Les Pils trobades a Baviera tendeixen a ser una mica més suaus d'amargor, amb més sabor de malt, més caràcter de llúpols introduïts més tard en la cocció. Tot i així presenten prou llúpol i vivacitat en el final per diferenciar-les d'una Helles (4A). L'ús del terme «Pils» és més habitual a Alemanya que «Pilsner» per fer la diferència amb l'estil txec, i (segons diuen) per manifestar respecte.

Història

Adaptada de la Pils Txeca per conformar-se a les condicions d'Alemanya, particularment a l'aigua amb més contingut mineral i als llúpols domèstics. Es va brouar primer a Alemanya a principi dels 1870. Es va fer molt popular després de la Segona Guerra Mundial. Les escoles de broueria alemanyes van donar molta importància a desenvolupar tècniques modernes. Al mateix temps que el seu equivalent, la Pils Txeca, són a l'origen de les cerveses més escampades pel món avui en dia. Els IBU mitjans dels exemples comercials millor valorats han baixat amb el temps.

Ingredients característics

Malt Pils continental. Varietats de llúpols alemanyes (especialment les del tipus Zatec/Saaz com ara Tettnang, Hallertau i Spalt per a gust i aroma. El Zatec és menys comú). Llevats alemanys de BF.

Comparació estilística

Més lleugera de cos, més seca, més vivaç, més completament atenuada, amb una amargor més persistent i una carbonatació més alta que una Cervesa de BF Premium Pàl·lida Txeca (03B). Més caràcter de llúpol, més sabor i més amargor que una Cervesa de BF Internacional (02A). Més caràcter de llúpol, més amargor, més seca i amb un final més vivaç que una Helles (04A). La Helles té més sabor de malt però el mateix caràcter que la Pils.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,008 – 1,013
IBUs: 22 – 40
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

König Pilsener, Left Hand Polestar Pils, Paulaner Premium Pils, Schönramer Pils, Stoudt Pils, Tröegs Sunshine Pils, Trumer Pils

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert

 

25-08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - CANETENCA - PATERSBIER - BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple

La Canetenca

SANT PERE 

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.
He completat aquesta avaluació amb una altre duta a terme el 07-08-2024.

Referències

La Canetenca és una marca de cervesa conduïda per l'amic Santi i que es troba associada als Cervesers Artesans de Catalunya SCCL.

 

Lot: L240213.

Consum recomanat: abans del 08-25

Dades tècniques

Alcohol: 4,5%vol.
Amargor: 19 IBU
Ingredients (varietats)

Malt Pils
Malt àcid
Llúpol Tettnang

Estil declarat

PATERSBIER. Aquesta adscripció no és del tot correcta (vegeu aquest article), però no és un problema del Santi. També s'anomena SIMPLE BELGA (Belgian single) (BJCP 26A).

He traduït la fitxa a baix de tot de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa. 

 Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma de color blanc, de densitat variable. Segons els estudiants, l'escuma ha tingut altres comportaments com ara que tenia poca persistència.

Adherències entre poques i res. 

Cervesa:

Cervesa de color groc clar o palla, lleugerament tèrbola. Al final de l'ampolla, detectem alguna sedimentació procedent del fons de l'ampolla.

2. Aromes en nas

Bones olors de gra, de farina, amb notables olors de mel. El gra aporta gruix i espessor així com un aspecte molt lleugerament dolçant.

Olor lleugera d'herba fresca i alguna cosa fruitada que, inicialment no s'identifica.

Es pot descriure algun toc discret especiat que pot fer pensar en pebre i que es barreja molt bé amb el gra, formant una curiosa i agradable combinació. El pebre treu gruix al gra.

Alguna nota cítrica en rerefons que pot recordar tant la llima com la llimona.

En el tast col·lectiu, els alumnes han detectat olors que identifiquen com a «sofrades» sense més precisions. Potser tingui a veure amb una altra apreciació que suggereix que s'ha aplicat algun tractament de barrica, però sabem que no és el cas. L'element «sofrat» no s'ha precisat.

To aromàtic dolçant amb reminiscències de mango, pinya i préssec. Potser quelcom de vi blanc.

Bones olors de clau d'espècia i de nou moscada i possiblement de coriandre.

Nota

Aquesta darrera espècia ha estat proposada per algú que especulava sobre el fet que aquesta cervesa que estem estudiant podia ser una WITBIER. I això demostra que, a l'interior mateix d'un procés d'avaluació, gairebé completament a cegues, es poden generar cadenes especulatives esbiaixades. — Una cosa fa pensar en «blat» i, per deducció, com que el perfil d'espècia no correspon exactament a una WEISSBIER, especulem sobre el fet que sigui una cervesa de blat WIT cosa que implicaria l'addició de llavors de coriandre a la recepta. També podria exagerar la descripció d'elements cítrics deguts a una possible presència de peles de taronja. I sabem que no hi ha res d'això. 

 

Grosella verda o agrella. També poma, litxi i potser, banana verda. Però aquesta darrera opció també podria procedir del raonament anterior sobre WEISSBIER i WITBIER i, per tant, seria especulativa.

Herba fresca amb tons balsàmics notables que no s'acompanyen de les típiques olors de menta, eucaliptus o càmfora.
El gra és discret i funciona com a suport eficient. Se cita massa mare i farina.
Apareix una sola avaluació amb la cita d'acetaldehid i, en qualsevol cas, molt tímida. A títol personal, diré que no he detectat en absolut aquest element. 

3. Boca

Còrpora

Molt efervescent. Més aviat «alegre» o «vivaç», sense incomodar.
Cos lleuger o mitjà.
Textura suau, que es revela aigualida quan s'esbrava el gas.
Molt agradable en boca
Cap mena d'astringència.
Citació: Recorda una mica un cava

Gustos

Molt ben atenuada.

Una bona part dels estudiants detecta un to salat.

Personalment, no l'he percebut. Podria tractar-se altre cop d'una especulació sobre Weissbier i Witbier. I això també ens hauria de fer pensar que, si hi ha tantes avaluacions que apunten cap a una direcció, potser sí que hi ha alguna cosa que condueix a pensar a aquests estils. Però no he sabut esbrinar quina.

Amargor

Amargor, discreta, s'escampa molt bé en la cavitat bucal. És d'aparició ràpida i és molt progressiva acabant en intensitat baixa, cosa que deixa aparèixer altres característiques menys actives, especialment la frescor balsàmica. Gens punyent, tot just un pèl secant i un puntet metàl·lica. Molt refrescant. L'efecte balsàmic apareix sobre tot un cop la cervesa ha estat empassada. Alguna resina pot manifestar-se.

Citació: En el moment de beure, l'amargor i l'acidesa es barregen i s'escampen harmoniosament per tota la boca.

Aromes

Olors de poma i de pera, semblant a compota d'aquestes fruites. També aranja i llima.

Especiats notables tot i que menys intensos que en nas. Pebre, clau i nou moscada. 

4. Aspectes generals

Bevibilitat: Molt fàcil de beure
Digestible : Molt fàcil de pair.
Passa la set: Passa molt bé la set
Impacte : Impacte mitjà
Intensitat general : modesta.
Complexitat : Entre mitjana i mig-alta.
Persistència general : Persistència del conjunt significativa. No desapareix ràpidament ni de la boca ni de la memòria.
Equilibris : lleuerament decantada cap als efectes de la fermentació.
Harmonia: Construcció sensorial simple però molt efectiva. La composició imparteix grans sensacions de compleció, de construcció compacta i ben acabada on res sobra ni res falta. En poques paraules, sòlida, refrescant i molt ben integrada a més d'agradable i amigable.

5. Conclusions

El conjunt, sense ser gaire impactant, és força amè i agradable. No és una cervesa que pretengui grans desenvolupaments sensorials perquè les intensitats són tranquil·les. Però això no implica cap falta d'interès. La seva modèstia i el seu bon acabat són la seva basa. La relació entre aspectes li confereix una estructura sensorial sòlida i atractiva.

Citació : Una cervesa elegant i simple que, sense ser molt complexa, aporta matisos interessants sense que cap d'ells en tapi cap altre.

Referència BJCP

26. Cerveses monàstiques belgues (monastic belgian ale) (2021) 

 

Les institucions religioses tenen una llarga història d'elaboració de cervesa a Bèlgica, sovint interrompuda per conflictes i ocupacions, com durant les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial. Molt poques institucions d'aquest tipus elaboren realment cervesa avui, encara que moltes ofereixen el seu nom en llicència a broueries comercials. Malgrat la producció limitada, els estil tradicionals derivats d'aquestes broueries han tingut força influència i s'han estès més enllà de Bèlgica.

S'han utilitzat diversos termes per anomenar aquestes cerveses, però alguns ja són denominacions protegides i es refereixen més a l’origen de la cervesa més que a un estil. Els monestirs elaboraven qualsevol estil que triessin, però els que es descriuen en aquesta categoria són els que s'associen més habitualment a aquesta tradició cervesera. 

 

En aquesta categoria, definim les cerveses com les que s'inspiraven en broueries religioses. Malgrat les afirmacions de singularitat, aquestes cerveses comparteixen una sèrie d'atributs comuns que ajuden a caracteritzar els estils. Tots són de fermentació alta, tenen una atenuació molt alta («més digerible» a Bèlgica), aconsegueixen una alta carbonatació mitjançant el condicionament en ampolla («refermentat en ampolla» a Bèlgica) i presenten una fermentació singular amb èsters i especiada de caràcter «belga», complexa i agressiva. Moltes són fortes en alcohol.

NDT : Al menys a Europa i des de 1962, les cerveses amb dret a ser anomenades «Trappistes», segons la llei belga i l'Associació Internacional Trappista han de complir amb les condicions següents:
1. Han de ser brouades dins d’una abadia cistercenca Trappista.
2. Ha de ser elaborada per monjos o sota el seu control.
3. Els beneficis han de ser dedicats a obres socials un cop les necessitats de la comunitat s’han satisfet.

BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple – Simple belgian monastic ale (2021)

Impressió general

Una cervesa de taula rossa, amarga, llupolada, molt seca i molt carbonatada. El caràcter agressiu de llevat belga afruitat i especiat i l'alta amargor dominen en l'equilibri, amb un paladar de malt gra-dolç suau i de suport així com un perfil de llúpol especiat i floral.

Aromes

Caràcter de llevat belga entre mig-baix i mig-alt, amb caràcter afruitat-especiat. Llúpols florals i especiats en intensitat de mig-baixa a mitjana. Rarament es millora amb lleugeres addicions d'herbes o espècies cítriques. Fons de malt baix a mig-baix, amb notes de pa, crackers, gra o lleugeres de mel. L'expressió de la fruita pot variar molt (poma, pera, aranja, llimona, taronja, préssec, albercoc). Els fenols solen recordar el pebre negre o el clau d’espècia. Olors de goma de mastegar inadequades.

Aspecte

Color groc pàl·lid a daurat mitjà. En general, bona transparència. Amb un cap d’escuma blanc ondós1, de mida moderada, persistent, amb les característiques adherències.

Aromes en boca

El sabor inicial de malt és lleuger i té un caràcter de galeta amb mel, pa o cracker. Paladar de malt amb aromes de gra, suau. Final vivaç, sec i amarg de llúpol. Sabor moderat de llúpol especiat o floral. Èsters moderats de caràcter semblant al de l'aroma. Fenols especiats de lleugers a moderats tal com es troben a l'aroma. Amargor mitjana a alta, accentuada per la sequedat. Els caràcters de llevat i llúpol perduren en el retrogust.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà. [textura] suau. Carbonatació entre mig-alta i alta. Pot ser una mica agressiva. No s’hauria de percebre una escalfor gaire notable de l'alcohol.

Comentaris

Sovint no s'etiqueta ni està disponible fora del monestir, o s'elabora amb poca freqüència. També es pot anomenar cervesa del monjo, cervesa del germà o simplement Blond (no utilitzem aquest terme per evitar confusió amb l'estil Blond Ale belga molt diferent). Molt atenuada, generalment 85% o més.

Història

Tot i que les broueries monàstiques tenen la tradició d'elaborar una cervesa de menor intensitat com a ració diària dels monjos (Westmalle va començar a fer la seva el 1922), la cervesa amarga i pàl·lida que descriu aquest estil és una invenció relativament moderna que s’adapta als gustos actuals. Westvleteren va elaborar la seva per primera vegada el 1999, però aquesta va substituir els productes antics de baixa densitat.

Ingredients característics

Malt Pils. Llevats belgues. Llúpols del Vell Món (continental).

Comparació estilística

Com si fos una interpretació belga en alta fermentació d'una Pils alemanya (5D): pàl·lida, llupolada i ben atenuada, però amb un fort caràcter de llevat belga. Té menys dolçor, més atenuació, amb menys caràcter de malt i està més orientada cap al llúpol que una Pale Ale belga (24B). És més com una Tripel belga (26B) modesta i amb més presència de llúpol (amb la seva amargor i sequedat) que no pas una Ale Rossa Belga (25A) enxiquida.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,054

DF: 1,004 – 1,010

IBUs: 25 – 45

EBC: 6–10 (3–5 SRM)

Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercials

Chimay Gold, La Trappe Puur, Russian River Redemption, St. Bernardus Extra 4, Westmalle Extra, Westvleteren Blond

Etiquetes

graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_occidental, estil_artesanal, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 

 

 

Nota final sobre la denominació de «Patersbier».

Aquesta denominació, si es relaciona amb el fet que la recepta pugui ser la cervesa més «simple» de la sèrie que broua o brouava un monestir, no és correcta. Ho comentem en aquest article.

08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Avaluacions - DeHum - MATARÓ GRAPE ALE 2023 (BJCP 29D i 25C)

DeHum

Mataró Grape Ale 2023

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Dades tècniques

Nota dels elaboradors

 La idea per fer la Mataró Grape Ale, va ser intentar interferir el menys possible en el resultat final de la barreja del most de cervesa i el de vi.
Per això no barregem el most de vi en una cervesa acabada i tampoc hi afegim llevat. La fermentació es produeix amb els llevats propis de la pell del raïm.

Hem aconseguit una medalla de bronze en el Barcelona Beer Challenge 2021 i una medalla d'or en el Barcelona Beer Challenge 2022, en aquest cas amb una versió de Mataró Grape ale envellida en bota de fusta que havia contingut el vi dolç Mataró de la bodega Alta Alella.

La Mataró Grape Ale 2023  és la cocció 165.4 (lot)
Graduació: 7,7 %Vol.
Amargor: 5 ibu.

Data de consum preferent de 2 anys.

Els camps d'Alella d'on procedeix el Mataró. Foto: JX.

Cervesa elaborada amb un 75% de most de cervesa i un 25% de most i grans de raïm Mataró. Aquesta varietat no és altra que el Monestrell, també conegut a França com a Mourvèdre.
No tinc molt clar perquè, en alguns llocs i de molt antic (segle XVII), el Morvedre-Monestrell també ha rebut el nom de Mataró. Però, essent que Mataró es troba en la DO d'Alella, l'entrada d'aquest municipi en el món del vi troba una escletxa que DeHum ha aprofitat per crear un producte singular.

La DO d'Alella inclou 31 municipis que es distribueixen a banda i banda de la serralada litoral entre Maresme i Vallès oriental. Així, Mataró, seu de DeHum, en forma part.

Els amics de DeHum han buscat una base de cervesa que aguantés la presència del Mataró i que se li notes un xic la dolçor del malt i que, barrejada amb el most de vi acabés amb un 8% ABV aproximadament, i amb una amargor de 5 IBU.
L’estil escollit és un Belgian Golden Strong ale.
Els dos mostos han estat ajuntats dins un sol fermentador d'acer inoxidable i la barreja ha fermentat sense llevats afegits. Amb el llevat present en el most del vi, la mescla ha fermentat perfectament. Podríem dir que es tracta d'una fermentació espontània.
Durant la fermentació hi hem afegits els enzims per a aconseguir un producte final sense gluten.
Hem carbonatat lleugerament amb CO2 perquè n'hi hagi una mica i hem envasat amb un sistema isobàric per no perdre-la i així, evitar oxidacions.

Els grans de raïm Mataró. Foto: JX

Estil declarat

BJCP 29D. Cervesa amb raïm (Grape Ale).
Cervesa de base: BJCP. 25C Cervesa d'AF daurada forta belga. Vegeu l'estil BJCP en annex al final de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.
Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.
Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.
El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.
Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa.

Sobre DeHum

https://www.instagram.com/dehumcervesers/

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma:

Escuma de color rosat molt claret. Mitjanament generosa – o més aviat poca. Mitjanament persistent. Forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color roig molt fort, tirant a violat.
Diria que ben transparent. No es pot apreciar molt bé si hi ha sedimentació.

Aromes en nas

Aromes sofrades que desapareixen ràpidament.
Forta aroma de vi negre. Perfil aromàtic notablement àcid. Recorda l'agrella o les ribes roges. No parlaria de raïm perquè realment, no me'l recorda. Algú cita el litxi i maduixa o, fins i tot, iogurt de maduixa o de mora.
Per sota podem descriure discretes aromes de llaminadura de cirera (per exemple).
En general, melmelada de fruites roges. Cirera, pruna.
Més d'un estudiant parla de notes florals i avancen especificacions com llessamí i rosa.
Potser una mica de pa de pessic i/o pa fresc. Algú cita massa mare de pa.
Potser quelcom de terra, de fusta i molsa. Algú parla de celler.
Espècies?
Recorda més aviat un vi novell una mica picat.
Notes sofrades ben presents.
Aromàticament, sembla que domina l'aspecte àcid, pot ser acètic.

Boca

Còrpora

Efervescència entre mitjana i alta, vivaç sense ser agressiva.
Molt fresca, deixa la boca molt neta.
Lleugera astringència.
Cos més aviat lleuger, amb una textura vellutada.

Gustos

Lleugerament dolça, afruitada. Gens embafadora.
No es troba cap gust de vinagre malgrat que és força acidulada. Potser àcid làctic? Es precisa que l'acidesa s'escampa bé en tota la boca.
Més d'un alumne ha trobat un toc salat que, en algun cas, s'ha considerat que deslluïa el conjunt.
Amargor: molt lleugera, al final. Gairebé imperceptible.

Aromes

Aromes de fruita, gerd, grosella negra i cirera, entre altres.
Tons especiats.
Olor de pa i una mica de gra.
El final es manifesta amb notes de crosta fresca de pa i alguna cosa de molla.
No s'aprecio fusta.
Altre cop se suggereix celler, aquest cop esmentant celler i terra mullada.
Existeix la possibilitat que trobéssim una mica d'acetaldehid.
Els aspectes que s'han descrit inicialment com a «sulfurosos» es converteixen, a mesura que es poden identificar, en notes fenòliques que desmereixen una mica el conjunt, aportant tocs de goma cremada.

Aspectes generals

Bevibilitat

Lleugera, molt fàcil de beure. L'efervescència justa, fa el glop molt lleuger i passador.

Digestible

Molt digestible

Passa la set

Passa bé la set.

Impacte

Inicialment, molt sorprenent. No s'adequa a cap prejudici sobre cervesa. És impactant el canvi radical sobre el concepte original de cervesa.

Complexitat

No és especialment complexa en la mesura que domina el perfil del vi (més que de raïm). Tot i així, la quantitat de fruites i altres descriptors descoberts suggereix una cervesa aromàticament complexa. Aquí veiem com cal diferenciar entre la complexitat percebuda subjectivament i la que simplement resulta d'un recompte de descriptors aromàtics.

Persistència general

En general, poc persistent.

Equilibris

Decantada cap al vi i/o els afruitats. Decantada més aviat també cap a l'aspecte àcid. No obstant això, la sensació general és d'un cert equilibri atès que cap característica n'oculta cap altra.
El perfil aromàtic ortonasal i retronasal coincideixen en gran mesura.

Harmonia

En general, es percep una bona harmonia, una bona combinació de carbonatació i acidesa, amb una textura compensatòria.

Conclusions

Un estudiant proposa que l'acidesa moderada i ben calculada d'aquest exemplar permet que es pugui servir d'introducció als neòfits amb la intenció que no acabin odiant els estils àcids.
Sorprenent, agradable.
Es posa en evidència l'acidesa ben combinada amb l'efervescència i que facilita la bevibilitat.
Un treball molt ben acabat. Al final, tot s'integra bastant bé. Fins i tot l'acidesa, inicialment quasi excessiva, acaba tenint sentit, dissolvent-se en un cos més aviat lleuger, un pèl aigualit.
L'harmonia i la complexitat d'aquest exemplar es percep de forma divergent segons els estudiants estan avesats a cerveses àcides o no. En aquest sentit, ens hauria de quedar clar que l'objectiu d'avaluar les cerveses al marge del gust personal de l'avaluador, no ha estat aconseguit pel professor (o no amb tothom).

Mataró grape ale envellida en fusta. Foto: JX.

 

Sobre l'estil de base

el BJCP proposa d'entendre la cervesa amb raïm simplement com una cervesa en la qual, en algun moment, s'ha afegit raïm en alguna forma dins d'un most original de cervesa. Per tant la cervesa de base pot tenir més o menys impacte sensorial sobre el producte final. I es creu que, per fer una avaluació en concursos, cal informar els avaluadors de la recepta de base. Els participants als concursos ha d'especificar quina és la recepta que dóna suport a tot plegat.

Un examen d'avaluació, però, no és cap concurs. Per tant, els estudiants han hagut d'avaluar, com deia al principi, completament a cegues.

Fet aquest aclariment, podem explorar aquest estil de base.

BJCP 25C Ale daurada forta belga. (Belgian Golden Strong Ale)

Impressió general:

Una cervesa d'AF pàl·lida, complexa, efervescent, forta, d'estil belga. És altament atenuada i ofereix notes afruitades i especiades amb predilecció per les fenòliques.

Aromes

Complexa, amb una quantitat significativa d'èsters afruitats, especiat moderat i aromes entre baixes i moderades d'alcohol i de llúpols. Els èsters recorden les fruites de colors més clars com ara peres, taronges o pomes. Fenols especiats de pebre entre moderats i moderadament baixos. Sovint, presenta un caràcter perfumat i floral del llúpol de baix a moderat tot i que de còmoda detecció. Els alcohols són suaus, especiats, perfumats i d'intensitat baixa a moderada. No s'aprecien aromes de dissolvent o coents de l'alcohol. El caràcter de malt és lleuger, amb discretes notes de dolç-gra o gairebé neutres.

Aspecte

Color que va de groc a mig-daurat. Bona transparència. Efervescent. Cap d'escuma molt generós, persistent, rocós, de bombolla sovint fina, que resulta en unes característiques adherències a les parets del recipient de consum quan es va desfent.

Aromes en boca

Combinació d'aromes de fruites, d'espècies i alcohol amb suport d'un caràcter suau de malt. Els èsters recorden les peres, les taronges i les pomes. Caràcter baix a moderadament baix de fenols amb aromes pebrades. Un caràcter baix a moderat de llúpol especiat és sovint present. Els alcohols són suaus i especiats i d'intensitat entre baixa i moderada. L'amargor és típicament de mitjana a alta resultant d'una combinació d'amargor del llúpol i dels fenols procedents de la fermentació. La carbonatació substancial i l'amargor condueixen a un final sec amb una amargor entre baixa i moderada en el regust.

Còrpora

Molt altament carbonatada; efervescent. Cos entre lleuger i mitjà, tot i que més lleuger que el que podria suggerir la densitat inicial nominal. Escalfor de l'alcohol suau però notable. Cap caràcter de l'alcohol coent o de dissolvent.

Comentaris

Molts exemplars comercials d'aquest estil inclouen referències al dimoni en els seus noms en relació a la seva poderosa graduació alcohòlica i en tribut a l'exemplar original (Duvel). Els millors exemplars són complexes i delicats. L'alta carbonatació ajuda a extraure les múltiples aromes i per a augmentar la sensació de final sec. Tradicionalment condicionada en ampolla (o re-fermentada en ampolla).

Història

Originalment, desenvolupada a la broueria Moortgat després de la Primera Guerra Mundial en resposta a la creixent popularitat de les cerveses del tipus Pils.

Ingredients característics

Malt Pils amb adjuncions substancials de sucres. Es fan servir habitualment llúpols de la família de Zatec/Saaz o Styrian Golding. Es fermenten amb soques de llevats belgues - aquelles que produeixen èsters afruitats, fenols especiats i alcohols de Fusel - sovint ajudades per temperatures de fermentació lleugerament més altes. Aigües més aviat toves No és tradicional l'afegit d'espècies; si se'n posen, només haurien d'ocupar un caràcter de rerefons.

Comparació estilística

S'assembla fortament a la Tripel (26C), però pot ser fins i tot més clara, amb menys cos, més vivaç i més seca; el final més sec i el cos més lleuger també serveix per promoure els caràcters assertius de llúpol i de llevat. Es tendeix a fer servir soques de llevats que afavoreixen el desenvolupament d'èsters ( particularment de fruites del tipus de la poma) per damunt dels especiats en l'equilibri.

Dades tècniques

DI: 1,070 – 1,095
DF: 1,005 – 1,016
IBUs: 22 – 35
EBC: 6–12 (3–6 SRM)
Alc.: 7,5 – 10,5%Vol.

Exemples comercial

Brigand, Delirium Tremens, Dulle Teve, Duvel, Judas, Lucifer, Piraat, Russian River Damnation

Etiquetes

graduació_molt_alta, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, europa_occidental, estil_tradicional, amarga

Traducció

ABR

13-05-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - Canetenca+Rondadora - BARLEY WINE (BJCP 17D)

Montnegre + Rondadora

English Barley Wine

Nota prèvia: El nom correspon simplement amb el de l'estil. Voldria just posar en evidència la correcció: si és «english», és «barley wine», separat. Si fos «american», llavors, seria «barleywine», tot junt. Màxima correcció. Merci Santi.

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: no vaig copiar la dada
Consum recomanat: tampoc me la vaig apuntar.

Dades tècniques

Alcohol: 10%V.
Amargor: 45 IBU

Ingredients (varietats)

Malt Base Pale. 

Malt DRC: Double Roasted Cristal. Un Cristall molt fort (280 a 320 EBC) de Simpson's.

Carahell (una versió Weyermann d'un malt clar gairebé completament sacarificat). Caramünch (Una especialitat Weyermann. També molt sacarificat).
Llúpol Cascade
Fusta: Barrica de roure de vi negre de Somontano.
Llevat Nottingham

Estil declarat

English Barley Wine (BJCP 17D). Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi els studiants han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma poc generosa de color marró clar. Gairebé gens persistent. Tampoc forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color coure fosc amb brillantors rogenques. Transparent fins allà on es pot avaluar.
No s'aprecien sediments.

Ningú ha comentat res de les "llàgrimes" habitualment inherents a una cervesa d'aquesta graduació.

2. Aromes en nas

Forta olor d'alcohol, molt caramel i un cert toc d'oxidació (T2N) pel qual em declaro únic responsable per no haver guardat aquesta cervesa en bones condicions durant un temps.

Aspectes prou evidents de fusta. Es diu que podria ser roure.

Notes de pa de pessic. Crosta de pa molt torrada,

Alguna melmelada com de maduixa, taronja o nabiu. També s'esmenten pruna seca, pansa i mora. Altrament, codonyat i ametlla. Algú ha citat regalèssia.

Sensació general dolçant. Caramels bastant fets. Sucre panela, llaminadura.

Algunes espècies com ara vainilla i clau. També pebre negre i nou moscada.

Evocació de pa de pessic de canyella (frangipane).

Molt lleuger aspecte mentolat. Algú parla també d'eucaliptus. A la llarga, també es manifesta alguna nota cítrica.

Per sort, el T2N tendeix a minvar.

Sensació general de vi ranci o, millor, de Mistela. 

3. Boca

Còrpora

Molt poc efervescent. Textura especialment untuosa.

L'alcohol és fort, lleugerament coent, però no molesta en general tot i que algú el troba excessiu. Es percep com a component íntegre del perfil sensorial oimés quan no aporta cap nota perceptible de dissolvent.

★L'alcohol es relaciona sensorialment amb el to dolçant formant una agradable combinació.

Cos molt respectable, ajudat per la textura.

No es percep cap astringència.

Gustos

Dolçor mitjana.

Acidesa testimonial.

Amargor gairebé nul·la. Principalment balsàmica. No es noten els 45 IBU per enlloc. Queden completament integrats.

Aquests dos darrers aspectes formen un joc de compensacions mútues molt curiós a un nivell molt discret.

S'assenyala una bona relació activa entre la lleugera amargor i el to dolçant, una mena de joc de desequilibris i compensacions molt divertit.

★No sabria molt com catalogar l'amargor; d'una banda diria que refresca perquè fa contrapès a la dolçor i, per tant, seria balsàmica, però al mateix temps, sento que asseca la boca i convida a beure més.

Aromes

Sucres molt torrats, caramels, una mica de melassa. Potser crosta de pa.

Bones notes de melmelada, especialment de maduixa.

Fruits secs com ara pansa i fruites de pinyol.

Malgrat el seu protagonisme general, l'alcohol s'integra bé en el conjunt i permet l'expressió dels altres elements de la cervesa.

Forçant una mica, s'accentua l'aspecte vinós de l'alcohol i apareixen fruits secs com ara ametlla. Citacions també d'anacard o festuc.

Regust en caramels, dolç de llet, toffee.

Aspectes generals

Bevibilitat

Es tracta d'una cervesa de tast, per ser assaborida en forma de xarrup més que no pas a grans glops.

Digestible

Ningú fa cap comentari sobre aquesta característica.

Passa la set

Ni passa la set ni ho pretén. És més aviat una cervesa de tast, de xuclet.

Impacte

Molt notable. L'alcohol domina el panorama, però el perfil càlid aromàtic principalment del malt també ocupa un bon espai sensorial. Per posar tothom d'acord, proposa un impacte entre mitjà i alt. També es descriu com a impactant la complexitat general de la recepta.

Evolució

Lleugerament evolutiva accentuant amb el temps el seu matisos de maduració.

Equilibris

Una cervesa claríssimament decantada cap al perfil de la fermentació i dels malts que també mantenen una poderosa presència per mitjà de les fruites del bosc totes elles en forma de melmelada o de fruites confitades.

Complexitat

Inclou una quantitat gens menyspreable de descriptors aromàtics. Diríem que la complexitat és entre mitjana i alta.

Composició

Estructura ben acabada, harmònica malgrat la seva exploració d'algun extrem. Molt ben integrada.

★Genera una sensació de calma. La recomanaria per ser beguda i gaudida a l'hivern.

Conclusions

Aquest text inclou tot el que s'ha escrit a l'examen pràctic d'avaluació. Un servidor no sempre subscriu tot el que s'hi ha ressenyat, però, entenent que ha estat descrit honestament, tot s'ha inclòs. Només s'han eliminat les apreciacions massa descaradament especulatives que relacionaven la descripció amb prejudicis com podria ser la suposició de la pertinència estilística.

Davant d'una cervesa com aquesta, es poden adoptar dues actituds oposades. Podem afegir confort a la comoditat i a la calidesa: sofà flonjo i esponjós, llum tènue i música tranquil·la.

Foto

L'altra possibilitat podria implicar el mateix seient, però amb una música molt més «fresca» com ara un concert de l'Angelo Debarre.

Llarga vida al Jazz Manouche.

Referència BJCP:

17D. English Barley Wine (Barley Wine anglès)

Impressió general

Posa en evidència la riquesa de malt amb els seus flavors complexos i intensos. Cos ric i «masticable», amb escalfor de l'alcohol, i un interès agradable afruitat o de llúpol. Quan és envellida, pot adquirir caràcter de vins espirituosos. Un exemplar per a xarrupar l'hivern.

Aromes

En les versions més fosques, presenta un fort i ric perfil de malt sovint amb notes de caramel. En les versions més clares, apareixen lleugeres notes de toffee. Pot oferir un perfil afruitat entre moderat i fort, sovint amb caràcter de fruita fosca o dessecada, especialment en les versions més fosques. L'aroma de llúpol pot anar de suau a ferm. És típicament floral, amb aspectes de terra o de melmelada. L'aroma d'alcohol pot ser entre baixa i moderada però suau i rodona. La intensitat d'aquest aspecte disminueix amb el temps. L'aroma pot tenir un caràcter ric amb notes de pa, aspectes torrats, toffee i/o melasses. Les versions envellides poden tenir un aspecte de vi generós, possiblement de vi o de xerès, i generalment aromes de malt molt transmutades.

Aspecte

El color va de daurat ric a ambre molt fosc o fins i tot marró fosc (sovint amb llambregades robí) però no hauria de ser opac. Cap d'escuma entre baix i moderat de color blanc trencat amb possiblement una retenció pobra. Pot ser tèrbola amb coagulació en fred (chill haze) a baixes temperatures però generalment s'esclareix fins presentar una bona a brillant transparència quan s'escalfa. El color pot donar la sensació de gran profunditat com vist a través d'una lent gruixuda. L'alta graduació i la notables densitat es poden visualitzar amb les «llàgrimes» que s'adhereixen a les parets del recipient de consum.

Aromes en boca

Flavors de malt forts, intensos, complexos, formant «capes» sensorials i que es poden identificar com a pa, toffee, pa de pessic en les versions més pàl·lides i que passen per nous, torrats profunds, caramels fosc i/o melasses en les versions més fosques. Dolçor entre moderada i alta al paladar. El final pot ser moderadament dolç a moderadament sec (segons l'envelliment). Hi pot haver algunes notes d'oxidació o vinoses alhora que haurien de ser evidents els flavors complexos de l'alcohol. Afruitats entre moderats i bastant alts amb sovint un caràcter de fruites fosques o dessecades. L'amargor del llúpol hauria de situar-se entre just suficient per la compensació fins a una presència ferma. L'equilibri, per tant, va del domini del malt a una bona amargor. Les versions més pàl·lides solen ser més amargues, millor atenuades, i solen oferir més perfil del llúpol que les versions més fosques. En qualsevol cas, totes les versions són de caràcter dominant del malt. Flavor del llúpol entre baix i moderadament alt. Sovint varietats angleses florals, amb notes de terra o de melmelada.

Còrpora

Cos ple, «masticable» amb una textura vellutada i voluptuosa (tot i que el cos sol minvar amb la llarga maduració). S'hauria de trobar una suau escalfor d'alcohol madurat. Carbonatació de baixa a moderada segons el temps de maduració.

Comentaris

La més rica i la més forta de les Ales angleses modernes. El caràcter d'aquestes cerveses sol variar significativament amb el temps. Tant les versions fresques com les envellides haurien de ser apreciades pel que són. El perfil de malt pot variar amplament. No tots els exemplars presentaran tots els flavors o aromes possibles. Les varietats més clares no oferiran caramel ni els flavors més rics del malt ni oferiran els afruitats típics de fruites fosques o dessecades. No s'han d'esperar flavors ni aromes impossibles en cerveses d'aquests color.
S'escriu Barley Wine a Anglaterra mentre que als USA la grafia és Barleywine.

Història

S'han brouat a Anglaterra, des de fa temps, cerveses fortes de diverses formulacions i es coneixien amb diversos noms. La Barley Wine moderna es remunta a la Bass nº1 que va ser la primera en ser designada com a Barley Wine en 1872. Les Barley Wine eren cerveses fosques fins que Tennant (actualment Whitebread) va produir la Gold Label, un Barley Wine daurat, en 1951. Normalment era la cervesa més forta que produïa una broueria i en èpoques més recents, molts exemples comercials són datats i oferts com a especialitats estacionals d'hivern en edicions limitades. L'estil Barley Wine original és a l'origen de variacions derivades a Bèlgica, als EEUU i per tot el món.

Ingredients característics

Els malts Pale d'alta qualitat i ben modificats haurien de conformar la base de l'engranada. Amb quantitats judicioses de malts caramel. Els malts foscos haurien de ser usats amb parsimònia, en tot cas, la més gran part del color sol procedir d'una llarga cocció. Els llúpols Northdown, Target, East Kent Golding i Fuggles són típics. Llevat britànic amb molt de caràcter.

Comparació estilística

Tot i que és sovint una cervesa amb caràcter fort de llúpol, el Barley Wine anglès posa menys èmfasi en el llúpol que el Barleywine americà [22C] i sol posar en evidència els llúpols anglesos. Les versions angleses poden ser més fosques, més maltoses, més afruitades i amb més aspectes procedents de malts especials que els Barleywines americans. Es superposa amb la part inferior de les Old Ales angleses [17B] però normalment no té les característiques vinoses de la maduració. Més aviat, ofereix els signes elegants i madurs de l'edat.

Dades tècniques

DI: 1.080 – 1.120
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 35 – 75
EBC: 16 - 44 (SRM: 8 – 22)
Alc.: 8,0 – 12,0 %Vol.

Exemples comercial

Adnams Tally-Ho, Burton Bridge, Thomas Sykes Old Ale, Coniston No. 9 Barley Wine, Fuller’s Golden Pride, J.W. Lee’s Vintage Harvest Ale, Robinson’s Old Tom

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, família_ales_fortes, maltós

Traducció

ABR

11-04-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.