27 de jul. 2014

Fitxa de degustació - Hort del Barret - Caubeen

Hort del Barret

Caubeen

El Caubeen [kɔ ː ː bi n] és una boina d'Irlanda, antigament usat pels camperols. S'ha adoptat per vestir el cap dels regiments irlandesos dels exèrcits britànics i de la Commonwealth. El nom Caubeen" data de finals del segle XVIII irlandès, i literalment significa "barret vell". Es deriva de la paraula cáibín irlandesa, que significa "petit barret", que en si és una forma disminuïda de la CABA, que significa precisament barret.
Foto robada aquí












Una altra cervesa de l'hort del barret i més info sobre el projecte.

La caubeen és una IPA. BJCP. Al nostre blog. Tot i que no és gaire important, la discussió seria de saber si és una IPA anglesa clàssica o una versió americana o exòtica de l'estil. Per ser una IPA anglesa és potser un pèl fosca. Les aromes de llúpol, com ho veurem suggereixen l'ús de llúpols exòtics afruitats que tampoc són típicament americans. en canvi, el perfil de resines sí que s'hi adaptaria. Ho deixarem per una IPA tirant a americana amb tocs tropicals.

Dades tècniques:

Ingredients ?
RGS: 30.012304/B
Lot: 14-78
Cad: 11/03/2015
Alc: 5,5% Vol.
Presentació: ampolla 33cl.

Descripció:

En destapar

Es pot notar molt bé herba fresca, resina, pi, quelcom de pa de pessic i també un no-res cítric.

Aspecte

Escuma de color lleugerament tenyit de bronze, bastant espessa, persistent i formant garlandes.
Cervesa mitjanament tèrbola, de color d'ambre fort, coure.

Nas 1

Es poden identificar molt bé olors d'herba, de resina, de pi i de fulla d'heura. També podríem parlar d'alguna cosa floral enmig d'un perfil de caramel, pa de pessic i ensaïmada.
Es poden trobar notes acaramel·lades, de xiclet així com un to molt lleugerament làctic (no àcid, l'acidesa procedeix d'alguna altra banda).
La nota de xiclet apareix amb tocs de fruites tropicals (pot ser papaia?). el que en canvi costa poc d'identificar és el raïm blanc fresc.
Molt al final, i de forma gairebé oculta, es pot identificar quelcom de SO2. Molt discret, quasi res.
en conjunt, el que domina és el perfil del llúpol. Olfactivament, ens agradaria trobar una mica més de perfil del malt.

Boca 1

Cos entre mitjà i mig fort.
Es poden trobar notes lleugerament àcides combinades amb aromes de raïm blanc.
L'amargor, al principi, és gairebé nul·la. El que es nota en aquest aspecte és una forta aroma de resina que, per sort no es fa ni aspra ni astringent.
Insistint una mica, podem identificar notes de crosta de pa, de caramel i de llaminadura. Podríem parlar de núvol de sucre de fira.
L'efervescència és molt discreta però molt ben compensada tot i que una mica punyent.
Es produeix una bona combinació entre l'acidesa, l'efervescència picant i el cos.
L'amargor es manifesta bastant a la llarga, bastant picant o punyent. La qualitat de l'amargor, quan finalment s'expressa en compleció, te un component punyent que s'imposa i fa que no acaba de ser del tot integrada.
El final passa de mitjanament amarg a notablement amarg amb un final que comporta un aspecte metàl·lic no del tot encertat.
La cervesa és fàcil de beure i imparteix un final una mica sec. És bastant persistent, però aquesta persistència és d'intensitat moderada.

Nas 2

Amb molta escuma
Principalment olors de fulla d'heura i de resina. Forta olor de pi, quelcom de fusta, res de pinassa (la pinassa sol aportar una cosa amelada que no es troba aquí).
Sense escuma
Segueix dominant el perfil del llúpol, principalment amb olors de fulla d'heura trinxada.
Trobo altre cop un toc molt lleuger de fusta (pi) i quelcom més notable de resina. També ens arriba quelcom de terra.
Apreciables notes dolces, possiblement caramels de diversos tipus i/ o possiblement núvol de fira o llaminadura. Es poden confondre les dues coses.
En matèria fruites, citarem poma i raïm, prou evident.

Boca 2

Aquest cop, el primer que es troba és la barreja de dolç (bastant) i àcid (molt poc) així com les aromes de raïm i de poma, aquesta darrera de forma intermitent. El toc dolç conté aromes de pa de pessic i de crosta de pa.
El cos,com abans és entre mitjà i mitjanament fort.
Es forma un molt agradable aspecte balsàmic refrescant que inclou resina i potser tarongina, i menta.
De moment,l'amargor es manifesta molt poc. Però a la llarga es va imposant amb el seu aspecte punyent no del tot encertat així com amb quelcom àcid.
El glop és llarg amb un final sec i punyent. L'acidesa se'm fa un pèl excessiva.

Impressions generals

La cervesa en general és molt fàcilment bevible i digestible.
La composició és bastant complexa, decantada cap al llúpol amb una composició lleugerament descompensada per la qualitat no òptima de l'amargor.
Ens trobem degustant una IPA de factura més aviat americana en la que l'equilibri entre malt i llúpol són el que han de ser, el cos, l'efervescència i fins i tot el color i l'escuma entren còmodament en els cànons de la IPA americana en la que són preceptuals aromes de resines  ide fruites diverses aportades pel llúpol en sec de varietats americanes i/o més exòtiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada