Fitxes de degustació - Dehum cervesers - GUNTHER IPA

Dehum cervesers

GUNTHER IPA

Indian Pale Ale brouada al Maresme.
Edició especial IPA Contest 2014 TdB

Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6,5% Vol.
Lot: 17 G-141122
Cad: 04-2015
Brouada el 26-10-2014
Envasada: 22-11-2014
Ingredients:
Malts: Pils, Munich, Cara-Pils Dextrina.
Llúpols: Simcoe i Mosaic.

Nom de la marca.

Aquesta cervesa és una producció casolana. De moment, hem entès que no està previst cap  pas a la professionalitat. Tot i així, per l'alegria, els productors han creat un nom.

Els esmentats productors, han estat imaginant i fabricant tota la maquinària que usen per  a fer cervesa però la imaginació va fallar una mica.

Finalment, no trobant el nom de la maquinària, es van decantar per alguna cosa relacionada amb Humulus Lupulus. D'aquesta designació del llúpol, van aïllar HUM.

Llavors, van pensar que si hi afegien un DE al davant, la cosa semblaria com més de Flandres. Així, la marca va quedar DEHUM, tot junt. "De Hum" hagués estat encara més flamenc i ja no dic "Van Hum" (pronunciar fanhum). Dehum, a casa nostra, s'accentuarà al principi: DEhum. Per fer flamenc, De Hum farà accentuar HUM i semblarà més el que volen. Però això és un detall sense massa importància.

Els nostres amics també van assabentar-se que "hum", en Anglès, es referia a uns sorolls estranys que hom pot sentir als afores de les grans ciutats. Un ZUMZEIG. Això també els va agradar. Les bombes de la màquina fan un soroll que es fica al cap.

Resulta doncs un nom curt i molt gràfic.

Res més.
El rat Penat

El cap de ratpenat, vé del fet que elaboren la cervesa a Cabrera de Mar, just sota el castell de Burriac, i l'amic dissenyador gràfic que tenen va relacionar el zumzeig i amb els possibles ratpenats habitants del castell i també amb les seves llegendes.
El nom de la cervesa

Pel que fa al nom de la cervesa, val a dir que a les seves cerveses els posen nom de personatges de pel·licules de cinema, que hi puguin tenir una relació.

La sèrie americana Apa, Ipa, Doble Ipa rebé doncs noms de personatges de pel·lícules americanes, amb un component de força o resistència del tipus que sigui. Així sortiren la HOLLY APA (Holly és la Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes), la ROY IPA (Ros Batty és Nexus 6 a Blade Runner) iTYLER DIPA (el protagonista de el club de la lucha)

Però la GUNTHER, vé d'una altra història.

Corria per Mataró el mestre brouater de la Biir, en Gunther Bensch. I un dia, fent unes cerveses amb uns amics brouaters casolans de Mataró, els proposa de muntar un concurs amb els ingredients i característiques de cervesa que ell digués. I ell faria de jurat.

La idea els va agradar i d'ací ve el nom.

El subtítol Ipa Contest 2014 es totalment inventat i només fa referència al petit concurs suggerit per en Gunther.

Descripció:

En destapar: 

Forta olor perfumada amb gerani, caramel, llaminadura, herba, resina i menta!!!

Aspecte:

Escuma de color blanc, densa, molt persistent i formant riques garlandes.

Cervesa de color daurat clar gairebé completament transparent.

Nas 1:

No apreciem molta diferència entre l'avaluació amb escuma o sense.

En primer lloc apareixen olors de carxofa, d'herba, de fusta i de caramel poc fet.

De fons trobem un aspecte constant dolç d'aspecte de caramel.

També podem identificar resina, concretament de Pi.

En una mena de segona capa, podem detectar olors de fruites molt dolces però molt fresques. Entenem fruites tropicals.

Ja al final d'aquesta virtual segona capa, trobem olors de saba de gramínia.

També hem de citar tons florals ben presents: gerani d'olor, llessamí i alguna cosa d'espígol i de menta. Tot aquest perfil és molt equilibrat i es barreja molt harmònicament.

Trobem un lleuger fons d'oli de ricina.

I finalment, en una tercera capa, podem descriure olors de préssec i d'albercoc.

Tot plegat, un perfil molt aromàtic, molt atractiu, plaent i prometedor.

Boca 1

Efervescència molt fina, un pèl picantona, molt ben mesurada (bona relació CO2/densitat), justa i fresca.

L'amargor no apareix de seguit, però sí ho fa bastant aviat. al principi es manifesta amb certa timidesa. És persistent, amb un punt lleugerament punyent. L'amargor apareix com bastant rodona.

Apareix un punt com de bicarbonat que, al principi, és desconcertant. Però analitzant bé, podem descriure que es tracta de l'efecte punyent de l'amargor combinada amb una acidesa ni dominant ni secundària. Més aviat subjacent i deguda a l'acidesa intrínseca de la cervesa. La combinació dóna una sensació lleugerament punyent semblant a la que provoca el bicarbonat, però sense la sensació d'escalfor. Ja sé que és com tallar un cabell en quatre en el sentit de la llargada... però és que ens haurem d'anar acostumant a emetre aquesta mena de descripcions cada cop més detallades.

Però seguim amb la cervesa:

La sensació general és que aquesta cervesa és dominada pels aspectes fruitats procedents de llúpols especialment aromàtics i d'una fermentació "alta". Parlaríem de fruites tropicals i de préssec.

També es pot apreciar un considerable perfil dolcet amb aromes caramel·litzades, quelcom de magdalena i d'ensaïmada. Un aspecte que malda per expressar-se a través del potent perfil aromàtic del llúpol.

A la llarga, l'amargor augmenta d'intensitat i la seva qualitat s'arrodoneix. Guanya en qualitat però perd en mesura. Aquesta amargor es revela especialment persistent.

Per sort, la dolçor també persisteix molt amb les aromes de forneria dolça que ja hem citat.

No és una cervesa equilibrada en el sentit que es decanta fortament cap al llúpol en aromes i en gust. És una cervesa bastant amarga tot i que no extrema, relativament fàcil de beure, i que passa bé la set.

La composició és especialment acurada. Pot quedar millor compensada però és més "professional", millor acabada, millor cuidada, que moltes de les que podem trobar al mercat.

Emm queda molt clar que no és el mateix produir 100 litres que 10000. D'acord. Però aquesta cervesa no deixa de ser especialment ben acabada.

Nas 2

En aquesta segona passada el perfil és pràcticament el mateix. Trobem notes d'herba, una nota d'oli fresc, saba, carxofa...

En segón pla podem parlar de resines, un bon punt de fusta i menta.

En una tercera "capa", podríem esmentar notes dolces de caramel poc fet, de magdalena i de sucre lleugerament caramel·litzat.

La nota oliosa es precisa i trobem que està conformada per notes picants de pebre negre, i un bon to de gerani.

I ja que estem en obres de precisió i profunditat, buscant bé, se'ns acosten notes cítriques.

Boca 2

Altre cop, cal descriure una efervescència molt fina, molt ben calculada i lleugerament picanteta.

El cos és lleugerament superior a la mitjana però no es pot parlar de cap corpulència espectacular.

En teló de fons, trobem el perfil dolç amb aromes de magdalena i de caramels poc fets.

En aquesta passada, l'amargor es manifesta de forma menys contundent tot i que es manté força present. A la llarga, va agafant entitat fins a esdevenir dominant i impedir l'aprensió d'altres gustos i aromes. Aquest impediment és una llàstima perquè seria bonic trobar en boca tota la riquesa aromàtica que havíem trobat en nas.

Creiem que ens arriben olors possiblement degudes a la fermentació amb fruites com préssec i maduixa. altres fruites de procedència diversa apareixen també, molt fresques, tropicals, sense cap toc de maduresa avançada. Altre cop, podem citar un to cítric poc perceptible.

Cervesa bastant fàcil de beure (fins i tot per a algú com jo que no sol cultivar cap especial gust per a l'amargor). La composició queda bastant encertada i gens equilibrada.

Impressions generals i comentaris:

1.- Crec que aquesta cervesa és un excel·lent exemple d'American IPA, molt aromàtica i amb molta personalitat. L'objectiu estilístic està perfectament aconseguit.

2.- També cal dir que hem rebut aquesta cervesa en el seu millor estat possible i que no se li pot detectar cap defecte que coneguem. En aquest sentit, ens trobem davant d'una producció molt acurada de finició professional. Especialment cal posar en evidència la quasi total transparència de la GUNTHER, una qualitat poc conreada.

3.- Se'ns acut una discussió sobre la IPA: Antigament, diríem fins i tot que no fa gaire, la IPA era un estil clàssic anglès que integrava, en alguns casos amb molta elegància, la necessitat de generar un producte fort de malt i de llúpol. Precisament la força del llúpol és el que ha suggerit a molts brouaters, casolans i professionals, que el perfil del llúpol de la IPA, que de per ella mateixa es definia com a principal, permetia molts jocs i proves amb el llúpol. D'aquesta llibertat sortiren les versions molt més aromàtiques i menys contingudes de les IPA americanes i totes les versions que, com aquesta que hem provat avui, aposten per un perfil integrat sense la limitació de l'equilibri.

4.- En aquest exemplar doncs, el joc consisteix en un llúpol en sec intens amb aportacions de dos llúpols molt semblants com si la intenció fos fins i tot d'exagerar el perfil aromàtic resultant en la cervesa. En això s'ha aconseguit l'objectiu, com dèiem: la cervesa resulta especialment aromàtica i atractiva.

5.- El problema del llúpol és que és també amarg i que, per tant, les aportacions s'han de calcular molt bé per que tot el que s'introdueixi dins de la cervesa, encara que quedi més o menys extrem, es trobi ben integrat. En això, els amics de Dehum m'han fallat una mica. Però és més culpa meva que d'ells: no sóc amic de cap excés ni tan sols de cap superlativitat en matèria d'amargor. Honestament, no estem davant de cap cervesa "extrema" sinó més aviat d'un producte no-estàndard pel que fa a l'amargor.

6.- al final, doncs, ens trobem davant d'una cervesa molt rica i complexa, refrescant i mesuradament dominada pel perfil del llúpol. Ens hagués agradat un perfil del malt més present (tampoc molt més), un pèl més contundent.

Un producte del geni brouater dels amics del Maresme molt i molt recomanable.

Notes:

Simcoe:

Filiació: pol·linització oberta

Ús en el brouat: aroma i amargor

Aromes: fruita de la Passió, Pi, terra i cítric. Substituïble per: Magnum, Summit

Estils: IPA

Informació addicional: desenvolupat per Yakima Chief Ranches (Estat de Washington-USA) i comercialitzat en 2000

Àcids alfa: 12.0 - 14.0%

Àcids beta: 4.0 - 5.0%

Co-Humulona: 15 - 20%

Total Olis essencials: 2.0 - 2.5 mL / 100g

Myrcen: 60 - 65% del total d'olis !

Humulen: 10 - 15% del total d'olis

Caryophyllen: 5 - 8% del total d'olis

Farnesen: < 1% del total d'olis

Mosaic (HBC 369)

Filiació: Filla de Simcoe. Creuament de Simcoe (YCR14) amb un mascle derivat de Nugget. Comercialitzat en 2012 per The Hop Breeding Co.

Aromes: fruites tropicals, cítric, baies, herba, terra i Pi (balsàmic).

Àcids alfa: 11.5 – 13.5%
Àcids beta: 3.2 – 3.9%
Ràtio alfa/beta: 2.95 – 4.22
Cohumulona: (en % d'àcids alfa): 24 – 26%
Total olis en mls per 100 grams secs: 1.0 – 1.5mL

Myrcen: (en % en total d'olis): 47 - 53%
Caryophyllen: (en % del total d'olis) 5.2 - 7.8%
Humulen: (en % del total d'olis) 13 - 16%
Farnesen: (en % del total d'olis) <1 .0="" br="">