Terminologia - CERVESIFICACIÓ

Vocabulari del món de la cervesa: l'estat nou de la qüestió.

...o el nou estat de la qüestió...

Ja fa més de 10 anys que el món de la cervesa ha irromput al nostre país. Especialment, s'han fundat un munt de broueries i la clientela va augmentant en nombre i espero que en qualitat. 

També fa molt de temps que, observant que no disposàvem d'un llenguatge tècnic propi del món de la cervesa, vaig escriure un parell d'articles en els que feia unes propostes. La meva intenció era de fer país permetent o fomentant un lèxic propi.

Trobareu l'article principal aquí: http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html

No dic que les meves propostes fossin les millors ni de bon tros. Bàsicament, no sóc lingüística i per tant, entenc que en aquell article em vaig ficar on no em cridaven.

O sí: en acabat, sóc un usuari i defensor de la meva llengua i els meus esforços per ajudar a normalitzar-la queden palesats en aquest blog, gairebé reintegrament escrit en Català que, precisament per a això, ningú llegeix. Ja és trist, però és com és.
Però sóc tossut i seguiré promovent el Català en el món de la cervesa malgrat sigui una batalla gairebé perduda. Catalunya ha estat pionera en la introducció (o re-introducció) de la cultura de la cervesa a tot l'Estat, però la cervesa, a Catalunya, parla en Castellà i, accessòriament, en Anglès.

Entenc que molta gent no s'estigui per brocs i que cal guanyar-se la vida. I he d'acceptar la idea que moltes coses es facin en Castellà malgrat fer-se a casa nostra. No hi podem fer res. Lluito però em trobo amb molta resistència i estic molt sol.

Ara bé, espero dels especialistes que no ho compliquin ni ho emboliquin. Al menys que engeguin els trets en la mateixa direcció.

Però no ha estat el cas.

Us còpio una mena de resolució que els guardians de l'idioma, una raça a part, han compost.

En el sector cerveser, l’anglicisme brewing designa el conjunt de les operacions i els processos d’elaboració de la cervesa. En català s’hi sol fer referència amb formes descriptives com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa. En alguns contextos, però, pot resultar útil disposar d’una denominació concisa per a designar de manera tècnica aquest concepte. Per això el Consell Supervisor ha aprovat recentment el neologisme cervesificació.

Des d’un punt de vista lingüístic, cervesificació és una denominació adequada, formada a partir del substantiu cervesa i el sufix -ificar, que significa ‘convertir en’. Es tracta d’una forma anàloga a altres substantius ja normatius, com ara vinificació o panificació, que denominen també el conjunt d’operacions i processos destinats a obtenir un producte determinat.

Personalment, ho trobo una perla. De les boniques.
L'argumentació i l'exposició dels motius d'aquesta genialitat em semblen del tot correctes i assenyats. La solució em sembla fregar el ridícul. Ganes de fer-se el savi i de complicar el que, ja de per si, ho és.
I és que és molt simple: qui dirà "cervesificar" en lloc de "fabricar" o "elaborar"?. No dic que la meva solució, "brouar", fos òptima, però al menys era curta. "Cervesificar" conté 5 sílabes, mentre que "fabricar" en té 3 i "elaborar" en té 4. "Brouar" en tenia 2. Per tant, a "cervesificar" li auguro el mateix futur que a les mòmies del museu nacional del Caire: omplir-se de pols. No es farà servir ni en broma.
A més, hi ha la qüestió del "homebrewing" que en la meva proposta es convertia (amb més o menys alegria) en "brouat casolà". Passàvem de 3 sílabes a 5, que ja no era cap broma i no prometia un ús molt corrent. Però és que ara, amb l'invent del Sanhedrí català, tindrem "cervesificació casolana"! Nogensmenys de 10 síl·labes! No es farà servir ni en poesia tècnica cervesera! Realment s'imaginen aquests genis que podent dir "homebrewing" direm "cervesificació casolana"?
No sé, a vegades penso que els pensadors universitaris haurien de desenganxar-se de les seves molt ben remunerades poltrones i fer-se una passejadeta pel món real. Així, potser s'adonarien que l'idioma el fan els parlants i que les càtedres, el que fan, és analitzar les coses a pilota passada.
Una mica com en política, però això ja és un altre parell de mànigues com diuen els Gavatxos.